Propostes d'aplicacions per a dispositius mòbils relacionades amb la salut/SMOKINGFEES

Objectiu general

L'objectiu general d’aquesta aplicació és la conscienciació respecte algunes conseqüències socioeconòmiques i biològiques del consum de tabac.

Objectius concrets

Reduir el consum de tabac i promoure la presa de decisions per plantejar-se l’abandonament d’aquest comportament de risc per a la salut. La població diana d’aquesta aplicació són els joves de 16 a 25 anys (Trend follower: el sector de la població més actiu en l’ús de les noves tecnologies aplicades al mòbil, tablets, smartphones, etc).

Justificació teòrica

Segons el paradigma de salut biopsicosocial, el concepte de salut es contextualitza en funció de variables culturals, socials i psicològiques. En les societats postindustrials del segle XXI s’ha plantejat la reducció de comportaments de risc per a la salut, com per exemple el consum i l’addicció al tabac. Actualment les idees dominants respecte al consum de tabac són negatives. En l’imaginari social , fumar ha deixat de ser un comportament associat a l’èxit i el prestigi social per convertir-se en una addicció perjudicial per a la salut, del propi fumador i dels que l’envolten. El control aplicat als missatges en els medis de comunicació, les campanyes de sensibilització i l’argumentació provinent de diverses autoritats científiques (persones i institucions) respecte els perjudicis de fumar, s’han generalitzat, i s’ha aconseguit, (juntament amb mesures legislatives restrictives, que limiten els espais aptes per aquesta activitat), disminuir la proporció d’addictes al tabac en la població. Tanmateix, hi ha sectors molt resistents a emprendre un canvi de comportament i apareixen nous usuaris d'aquesta conducta de risc, sobretot en la població mes jove. Una de les prioritats de les indústries tabaqueres, que han vist minvar els seus marges de guanys, són les estratègies publicitàries per al consum de drogues legals orientades a la captació dels joves, els quals responen molt bé doncs incideixen sobre les seves necessitats d’autonomia respecte als adults, necessitat d’exploració, trànsit a la vida adulta, millora de l’autoestima i acceptació social, promovent els falsos mites que associen el consum de tabac a la maduresa, la diversió, l’èxit sexual, l’amistat, (Sánchez, 2006). Per altra banda, el rebuig dels valors transmesos pel seu entorn social (identitat negativa), i la pèrdua de perspectiva temporal, són freqüents durant l’adolescència (Erikson, 1968). La societat adulta emet missatges contradictoris respecte els conceptes de salut i de risc, i han propiciat un major grau de permeabilitat per l’adquisició i el manteniment del comportament de fumar. Donat que sovint les campanyes anti-tabac s’han centrat en els perjudicis biològics de fumar, aquesta aplicació pretén incidir sobre aspectes colaterals, però també importants, del consum de tabac. Concretament, el principal efecte socioeconòmic associat al consum massiu de tabac és l’enriquiment de industries molt poc respectuoses amb el medi ambient i amb una actitud depredadora i abusiva dels drets dels treballadors en zones del planeta econòmicament deprimides i dependents dels monocultius per a l’exportació. La conscienciació sobre aquests aspectes vincula el comportament individual ales condicions socioeconòmiques de un món globalitzat i promou la consciencia política i la capacitat critica dels més joves. En aquesta aplicació es posarà èmfasi en els factors cognitius, segons els models i teories de l’expectativa valor, de la probabilitat subjectiva que un comportament condueixi a uns resultats anticipats i en la valoració de tals resultats, però centrant-se en els aspectes macro-socials del consum de tabac. Tanmateix no s’obviarà un recordatori dels perjudicis biològics. L’objectiu és promoure la satisfacció del compliment d'uns criteris interns, augmentar la motivació intrínseca per a l’autodeterminació i millorar la percepció de l’eficàcia personal, (Bandura, 1969). L’aplicació està orientada als consumidors que encara no es plantegen seriosament deixar de fumar, segons el model transteòric de canvi (Prochaska i Prochaska, 1993), diríem que es troben en l’estadi de precontemplació. Donat que aquest enfocament persegueix un canvi intencional, l’objectiu principal serà la conscienciació: augmentant la informació sobre el problema, invertint més temps i energia en la pròpia reavaluació i dirigir l’atenció a les conseqüències sobre l’entorn (socioeconòmic i mediambiental) del comportament de fumar. Tenint en compte que el comportament de fumar s’automatitza ràpidament, convertint-se en un hàbit, utilitzarem el reforçament positiu o negatiu segons sia el resultat de les operacions realitzades en l’aplicació. El reforçament positiu consistirà en l’aparició de vinyetes humorístiques, i el reforçament negatiu amb el recordatori de la disminució de la capacitat pulmonar i les conseqüències socioeconòmiques de l’acció de fumar.

Disseny

En la primera pantalla apareixen dues opcions: vull fumar / no vull fumar. Si es selecciona vull fumar, s’han de superar dues pantalles successives (cal superar una per accedir a l’altre):

aconseguir el tabac: hi han 4 opcions: a la feina / els amics / un comerç / els meus recursos

En cada una d’aquestes opcions apareixen respostes estereotipades, tenint un 50% de probabilitats d'aconseguir el tabac i passar a la següent pantalla. Per exemple, si seleccionem els amics, poden aparèixer les respostes: ets un pidolaire, no te’n donaré cap més / ho sento, se m’han acabat / has tingut sort, te’n donaré un. Si no es supera la pantalla, apareix la imatge humorística i no es pot reprendre el joc durant un cert temps. Si es supera la pantalla, apareix la següent:

trobar l’espai: novament hi ha 4 opcions: al carrer / a casa / aturat / en moviment. Per exemple, si seleccionem al carrer, poden aparèixer les respostes: impossible encendre’l, està plovent molt / no està permès, et trobes enfront d’un hospital / a Tokio està prohibit fumar al carrer / has tingut sort, aquí tel pots fumar.

La no superació d’aquesta pantalla (o la selecció de l’opció no vull fumar de la primera) dóna per resultat l’aparició d’un acudit.

A continuació alguns exemples:

Si aconsegueix superar les pantalles, apareix un capitalista amb els missatges: Gràcies a tu sóc una mica més ric, aviat podré fer un viatge a la lluna amb els diners que em dónes. Ja pots fumar-te el cigarret.

A continuació alguna imatge per a un reforçament negatiu, per exemple, l’explotació infantil pel cultiu del tabac:

L’usuari pot fumar-se el cigarret, però va omplint la pantalla de capacitat pulmonar (recordatori dels perjudicis biològics), que consisteix en un gràfic compost de 20-25 cercles en contacte entre si, amb petites diferències de mesura, que s’inflen i es contrauen, com una analogia de la respiració. Cada vegada que l’usuari supera les pantalles i (presumptament) es fuma el cigarret, una d’aquests cercles s’omple amb un punt negre a l’interior. La imatge pretén comunicar la disminució progressiva de la capacitat pulmonar. Com més plena és la pantalla d’alvèols inutilitzats, menys probabilitats de que les respostes de la seqüència de pantalles (aconseguir el tabac i trobar l’espai) permeti fumar-se el cigarret, fins al punt que sobrepassa el 60% dels alvèols inutilitzats i, per poder seguir jugant, s’ha d’introduir en nombre exacte d’alvèols inutilitzats. La dificultat consisteix en el fet que la pantalla apareix i desapareix en intervals regulars de 2 segons. Si la xifra és correcte, l’usuari recupera un alvèol i pot continuar introduint les xifres exactes per recuperar alvèols, si no introdueix la xifra exacte, per la possibilitat de continuar jugant fins al dia següent.

Feedback

Per refermar la conscienciació social, l’aplicació es vincularà a grups d’usuaris, els quals tindran l’objectiu comú d’aprimar el capitalista-explotador. Utilitzant una imatge humorística de un capitalista gras rodejat de diners, les piles de diners minvaran i el seu cos s’aprimarà, en funció de la reducció del consum de tabac, és a dir, en el context de l’aplicació, quantes menys vegades el total del grup superi les pantalles o, preferiblement, quantes més vegades es seleccioni l'opció no vull fumar.

Bibliografia

Bandura, A. (1969). Principles of behavior modification. New York: Holt, Rinehart & Winston.
Erikson, E. (1968). Identity: Youth and crisis. Nova York: Norton. [Trad. cast. Identidad, juventud y crisis. Buenos Aires: Paidós, 1974.]
Prochaska, J.O.; Prochaska, J.M. (1993). Modelo transteórico de cambio para conductas adictivas. Recaída y prevención de recaídas.Tratamientos psicológicos en drogodependencias. pàg. 85-136, Barcelona: Ediciones en Neurociencias.
Sánchez, L. (2006). La publicidad de bebidas alcohólicas y de tabaco. Madrid: Agencia Antidroga de la Comunidad de Madrid.