Públic amb discapacitat visual

Públic amb discapacitat visual

• Deficiències i actituds clau
  • Es refereixen tant a les persones cegues, com a les persones deficients visuals i moltes altres formes diverses de visió.
  • La persona cega capta el món mitjançant els seus altres sentits. Mitjançant el desenvolupament d'aquests sentits, ella fa una representació mental dels llocs o rutes.
  • La persona amb discapacitat visual té una certa capacitat de visió de prop o de lluny, parcial o borrosa, segons escaigui, pot veure com a través d'una boira, pot distingir només els elements en les vores com si l'ull tingués un punt negre al centre, o pot veure només el centre, com a través del forat del pany...

• Recordeu que, sobre l’entorn:
  • El perill més freqüent són els desnivells, esglaons i canvis de rasant.
  • Per a evitar els obstacles, la persona cega pot usar un bastó o un gos pigall. No obstant això, els objectes situats en altura, sense la base a terra, no són perceptibles i, per això, representen un perill. Penseu que hi ha molts objectes que s'escapen de l'escombrat del bastó i que poden ser fonts d’accidents: branques baixes, extintors de paret elevats, etc.
  • Moure’s i compensar la deficiència visual a les activitats de la vida diària requereix de molta concentració i això pot ser causa de fatiga severa. El soroll de fons o els entorns sorollosos poden causar pèrdua de referències i per tant una situació d’estrès.
  • No totes les persones cegues llegeixen Braille, l'escriptura tàctil!

• Recordeu que, sobre la nostra actitud:

• És clau:
  • Per a apropar-se a una persona cega és convenient que ens presentem. També l’hem d’advertir quan marxem. Encara que vingui amb acompanyant, sempre ens hem d'adreçar directament a ella.
  • Per a guiar una persona amb discapacitat visual hem de saber escoltar i ser respectuosos amb el seu benestar i autonomia.
  • En general, oferint el nostre braç a la persona amb discapacitat visual, aquesta s’agafarà al colze i caminarà lleugerament desplaçada darrere nostre. D’aquesta manera, sense necessitat d’indicar-li el camí, o si el passeig puja o baixa, aquesta persona ho detectarà pel contacte amb nosaltres. Evitem estirar o empènyer a la persona en la direcció que volem que vagi.

Si cerquem al Google “Pautas de comunicación e interacción con personas ciegas y deficientes visuales” trobarem una pila de criteris útils generats per la ONCE.

Públic deficient visual

• L’acollida del públic

Accessibilitat a les exposicions

• L'espai interior i l'exposició es fan accessibles per :
  • un accés i una circulació sense obstacles als edificis, especialment per a les obstruccions superiors que la persona cega no pot anticipar amb el bastó,
  • ajuda durant les visites guiades, per a assegurar i orientar la circulació: guia tàctil, contrastos de colors, passamans…
  • accessibilitat a la informació escrita (panells d'exposició, fullets explicatius ...): afavorint models tàctils, imatges en relleu, fullets en Braille o, més simplement, un “Smartphone” amb reproductor MP3, lector de codis QR o amb «Bluetooth». També pot estar previst l’acompanyament d'una persona. Una exposició que es dirigeix al públic amb discapacitat visual s'ha de centrar en la informació no visual: el so, el tacte, l'olfacte, el gust ...

Accessibilitat entorn extern

• Serveis:
  • Una barana o una vora al marge del camí que permeti als invidents resseguir una ruta sense obstacles (ni a l’aire ni al terra) són mecanismes eficaços per a l'accés autònom a àrees naturals de les persones amb discapacitat visual.
  • Bancs per a descansar
  • No tots els espais naturals ni totes les seves àrees han de ser accessibles. Ni tan sols les persones amb discapacitats volen sacrificar l’equilibri natural i el paisatge perquè ells el puguin visitar de més a prop. Els primers espais naturals a fer accessibles són els que són més “fàcils i propers”.

Les persones amb discapacitat que poden moure’s sense problemes aparents tals com cecs, es cansen perquè la tensió de mantenir l’atenció, no caure ni ensopegar, no conèixer un nou entorn, etc. produeix un gran cansament. Moltes persones amb discapacitat cognitiva tenen problemes de mobilitat i la major part d’elles no estan acostumades a caminar massa estona perquè porten vides molt sedentàries. Finalment, i tal com ja hem comentat, persones grans, dones en avançat estat de gestació, etc. poden agrair molt trobar un punt de descans.

No tots els bancs són accessibles, als dos costats hi ha d’haver espai per a encabir cadires de rodes o cadiretes de nens. Els bancs no poden ser reclinats perquè dificulta aixecar-se d’ells. Quan són metàl·lics, si els toca el sol a l’estiu cremen i si a l’hivern no, transmeten molta fredor.

• Acompanyament:

L’ajuda humana com a “guia” millora l'accessibilitat als entorns exteriors. Per a guiar-se, la persona amb discapacitat visual s’agafa al colze del seu guia. Quan el passatge és massa estret o massa tècnic, l’invident anirà darrere del seu guia, amb la mà a l'espatlla o motxilla. Alguns obstacles (pedres, clots, muntanyetes, branques ...) s'han d’indicar, però… hem d’anar amb compte de no saturar amb informació inútil.

Maquetes d’animals?

Les persones cegues de naixement no tenen nocions de com són la major part dels animals. Per aquest motiu poder-los tocar vius seria la millor opció possible. En el seu defecte agraeixen tocar animals dissecats, però cal disposar d’un permís especial i si es toquen molt, es degraden. No són la millor opció però hi ha maquetes construïdes amb resina que si no fos pel tacte (molt rebutjat per algunes persones cegues quan el palpen perquè no s’assembla gens a l’original), seria el substitut menys dolent. Es tracta de peces extraordinàriament cares: són escultures que semblen de veritat en detalls increïbles!! N’hi ha més, però un exemple concret molt bo és el d’en Javier Murillo: Replica Animal

• Activitats adaptades

Les activitats de natura per a persones amb discapacitat visual passen per un ús limitat de les descripcions i per concentrar-se en la informació no visual: auditiva, tàctil, olfactiva, gustativa, sensible, emocional…

Per a una activitat a l’exterior és necessari proporcionar :

• un itinerari segur i amb obstacles limitats, fàcilment accessible per a persones invidents i que permeti una fàcil orientació.
• durada del trajecte a peu limitada entre els tallers de descoberta sensible.
• un itinerari que ofereixi múltiples suports d’activitat sensible, utilitzant l’oïda, l'olfacte, el tacte i el gust.

Dels nostres sis sentits, utilitzem principalment el sentit de la vista. La vista està directament relacionada amb l'anàlisi, mentre que l'estimulació dels altres sentits afecta a la part emocional. Treballar amb altres sentits revela infinites sensacions, però sovint són poc aprofitats.

Les passejades per la natura completament orientades a la descoberta del medi ambient a través dels sentits, s’haurien d’oferir a diferents grups de persones, no només a persones cegues.

Experiències: EXCURSIÓ FAMILIAR: COLLSEROLA AMB ELS SENTITS.

Es tracta de la primera sortida inclusiva que hem organitzat des de l' ADENC, on hi podien participar col·lectius amb diferents discapacitats i públic familiar, ja que es va dissenyar un recorregut planer, sense pedres, i que tingués diversitat sensorial (plantes amb diferents textures: llises, tendres, coriàcies, amb punxes, vellutades..., que es sentissin diferents sons procedents del bosc, i diferents plantes aromàtiques i altres fonts olfactives...). Vam contactar amb diferents col·lectius però no vam aconseguir que vinguessin. Tot i així, la vam tirar endavant. L'objectiu va ser ensenyar a percebre el bosc d’una manera diferent a com ho fem habitualment. Normalment ens fixem en algunes coses que veiem però el bosc és molt més, està ple de sons, olors, i textures apassionants… Una de les activitats que vam fer per ajudar a ser conscients dels altres sentits adormits, va ser tapar els ulls durant un petit tram del recorregut de les persones que ho volien, i fer-les conscients de com percebre les qualitats del bosc: el tacte de les escorces, fulles, terra humida, pedres calentes pel sol, els aromes de les flors, l’olor a humitat, el so del suau vent movent les fulles, el cant dels ocells, sorolls llunyans de les cases,... Sentits que normalment no utilitzem amb tot el seu potencial. Una altra activitat va ser abraçar-se a unes oliveres centenàries, d’uns 400 o 500 anys que hi havien al final del recorregut per notar el seu gran diàmetre i fortalesa. Després de preguntar l’opinió dels assistents, les famílies que van venir ens van dir els va agradar molt l'experiència i van gaudir dels sentits que tenien adormits. A la vegada, aquesta activitat va sensibilitzar als assistents amb les persones amb deficiència visual.

Experiències

• Experiències a les Reserves Naturals de Py i Jujols

• Sortida de natura sensible "Als vostres sentits ... llestos ... ja!»

L'objectiu era crear una activitat a la Reserva Natural de Py que pogués adreçar-se a un public general amb la possibilitat d'integrar al grup una persona amb discapacitat visual. L'activitat va haver de complir amb dos requisits: - Ser adaptada a persones amb discapacitat visual, - Ser adaptada (i mantenir el sentit) per a un grup únicament de persones sense discapacitat visual.

Comencem a partir dels “clàssics” de l’activitat de natura a través dels sentits, adaptant-los una mica, sobretot en la forma de presentar els tallers.

Per exemple, embenar els ulls s'utilitza com a eina per a tenir accés a una altra forma de descoberta i no com una persona "minusvàlida". L'exercici ha de ser dissenyat de manera que la possibilitat d'obrir els ulls després de l'activitat no sigui un avantatge.

• Taller : “Ubicació en l'espai”:

Prengui el cos com a guia per a situar-se en l'espai (fer-ho amb la persona amb discapacitat visual o voluntari si no hi ha cap persona amb discapacitat visual):

Per a aquesta activitat, el braç dret estès representa una vall, de suau pendent, amb el braç doblegat si volem marcar una major pendent. Podem situar un poble al nivell del canell, un pont d'uns pocs centímetres per sota...

Sobre aquesta base podem percebre els cims a nivell dels dits, el riu que corre al llarg de l'eix del braç, una ciutat al nivell de l'espatlla, una altra a la clavícula.

Aquest taller permet a la persona amb discapacitat visual situar-se i orientar-se en l'espai. Les persones sense discapacitat visual, podran situar-se a l'espai per a una aproximació corporal més que per una cognitiva.

• Taller “descoberta sensible”:

...hi ha algunes plantes en les que la descoberta pot fer-se amb altres sentits diferents al de la vista (plantes per tocar, olorar, tastar). Després d’embenar els ulls amb determinació.

Aquest taller és una immersió al món de les plantes i permet familiaritzar-se amb elements naturals, i fent sobre ells una “mirada” diferent i nova.

• Taller “escoltant la natura”, estira’t, amb els ulls tancats:

Aquest taller ajuda a atraure l'atenció als sons que ens envolten. D’altra banda, ofereix un moment de relaxació i descans, de contacte íntim amb la natura.

Micròfon direccional amb parabòlica

En realitat no fa falta per a fruir dels sons de la Natura cap aparell, tanmateix esdevé una eina espectacular per a qualsevol usuari. Ens acosta a sons molt allunyats. Recomanem dur un duplicador d’auricular per a permetre que la persona cega (o no) escolti exactament el mateix que nosaltres al mateix temps. Com és una eina en la que només pot participar un usuari alhora, hem de tenir-ho present especialment per a grups. També recomanem tenir nocions d’identificació de cants. Hi ha una app que es diu ”Aves de España” (SEO/BirdLife) que inclou els seus sons i que eventualment permet fins i tot funcionar com a reclam que alguns ocells “responen”. Tant per a adquirir sons, aprendre a identificar-los, entrar en contacte amb aquest fascinant món o comprar aquests micròfons tan especials (es pot començar a enregistrar amb aparells molt més senzills tals com els propis mòbils) recomanem contactar amb l’Eloïsa Matheu a Sonidos de la naturaleza

• Taller de “caminar a cegues”, en parella:

Aquest taller permet treballar el cos en el seu equilibri físic i experimentar el sentiment emocional. Ajuda a sentir els diferents ambients depenent de l'entorn ecològic que es travessa. També ajuda a desenvolupar confiança en si mateix i en els altres, i aproximar-se a la noció de vulnerabilitat i responsabilitat.

• Consells:

Quan tothom surt guanyant ...

Aquesta activitat es va muntar en col·laboració amb les associacions de persones amb discapacitat visual i estudiants del batxillerat de turisme de Perpinyà (mòdul “turisme adaptat”).

Aquest col·laboració ens ha permès, assolir dues fites: fer avaluacions de l'activitat i fer els ajustos necessaris.

Més enllà de la descoberta de la natura, aquesta activitat ha permès que es trobin els vidents i els invidents!

També vam poder observar com els estudiants van apreciar aquesta forma de descoberta del medi natural, i com van percebre amb plaer el joc de la descoberta sensible.

"La inclinació del vehicle i les corbes tancades, que em fan començar el ball dels neteja parabrises, sense parar, pugem cap a la nostra cita. Al lloc, després d'uns passos en el camí, el nostre grup va començar a pujar un sender de pedra i terra. Els comentaris i descripcions, d’uns i d’altres, porten la meva memòria a la recerca de paisatges similars. M’estic construint una imatge més propera semblant al meu entorn. El procés continua sense veritable dificultat, marcada amb múltiples parades en les quals es presenten, s’identifiquen, s’expliquen diverses plantes, d’una sorprenent collita tàctil i perfumada. En el primer taller, cada un es tapa els ulls per una aproximació diferent de la planta. Més que d'imatges, ara depèn del tacte i l'olfacte. Escolto el que diuen al meu voltant i, per primera vegada, el grup és homogeni.”

• Experiències: Sender interpretatiu “el despertar dels sentits”

La Reserva Natural de Jujols desitja posar en marxa un sender interpretatiu accessible no només a les persones amb discapacitat visual, sinó també a tots, especialment al públic familiar. El sender permetrà descobrir les muntanyes seques i les estratègies de supervivencia de les plantes i les persones. Això ho vol aconseguir mitjançant:

Un itinerari adaptat per a una visita autònoma amb un acompanyant: un sender que no té obstacles importants a nivell del terra. l'amplada del sender permet que dues persones caminin un al costat de l'altre. als llocs on el sender s'estreny, s'han instal·lat cordes per a ser resseguides amb les mans.

Un fulletó d’interpretació adaptat: fulletó en braille, amb cordill que permet tenir les mans lliures (persones cegues). fulletó en lletra gran, amb cordill que permet tenir les mans lliures (persones amb alguna disfunció visual).

Interpretació adaptada de la Natura S'han previst vuit aturades, cada una porta a una nova descoberta pels sentits (tocar, escoltar, olorar, sentir), descrits en el fulletó interpretatiu.

L'avaluació de les adaptacions s’ha realitzat durant un dia de proves en col·laboració amb una associació local de persones amb deficiències visuals implicades amb l’accessibilitat.

Així, un grup format per parelles deficients visuals/acompanyants va poder posar a prova l’itinerari i la interpretació de la natura, aquesta prova ens va permetre fer els ajustos necessaris basats en les seves observacions.

Per a preparar els fulletons en Braille, vam comptar amb l’ajuda d’una associació especialitzada.

• Consells

La bona voluntat no és suficient... també ha d’estar ben assessorada!

Inicialment, per a fer el fulletó en braille, es van fer dissenys en relleu per a il·lustrar cada parada. La nostra lògica era: “sobre el fulletó per a vidents, hi ha dibuixos, així que per als deficients visuals, cal que hi hagi dissenys en relleu.”

Aquesta lògica va manifestar molt bona voluntat, però era incoherent amb la lògica de les persones amb deficiència visual: els nostres socis amb deficiència visual van ser unànimes a animar-nos a eliminar els dibuixos, ja que dupliquen la feina amb la descoberta tàctil que ofereix el sender. Ells no tenien cap interès, al contrari, els inquietava en la seva comprensió de la realitat!