Públic amb discapacitat cognitiva

Deficiències i actituds claus

• La discapacitat cognitiva és una discapacitat de comprensió, comunicació i decisió.
  • Discapacitat lleu: la persona és quasi autònoma, pot adaptar-se relativament bé a l’entorn i només necessita una mica més d'atenció i cura.
  • Discapacitat mitjana: el seu ritme és molt més lent, la persona pot executar la majoria de les activitats comunes de la vida diària, però ha d'estar acompanyada en les seves activitats d'oci (estimulació, ajuda per a escollir, ajuda a assolir)
  • Discapacitat severa: la persona rep l'ajuda d'una tercera persona, la seva autonomia és molt limitada.

• Distinció entre trastorn mental i discapacitat cognitiva:
  • Una persona amb malaltia mental es caracteritza per una alteració de les seves facultats cognitives que poden ser curades o reduir-se per mitjà d'una teràpia apropiada.
  • Una persona amb una discapacitat cognitiva es caracteritza per una reducció de les seves facultats intel·lectuals que resulten d'una anomalia genètica o cromosòmica, d’un accident o després d'una malaltia greu.

Les principals característiques poden ser la lentitud de comprensió, el baix control de les emocions, l’acompanyament d’episodis d’epilèpsia, etc. La discapacitat és final. No es requereix cap tractament específic.

• Les discapacitats múltiples:

Un tipus de discapacitat, però sovint associada amb discapacitat cognitiva, és la discapacitat múltiple: Combina un sever deteriorament cognitiu i discapacitat motora. Les persones amb múltiples discapacitats també poden tenir alteracions sensorials (visió, audició). El conjunt d’afeccions complica la comunicació i fan la persona dependent per a actes de la vida quotidiana.

• Recordeu que:
  • Generalment, les persones amb discapacitat cognitiva tenen dificultats per a situar-se en l'espai i en el temps, per a conceptualitzar, abstreure o simbolitzar.
  • Busquen informacions visuals i sonores simplificades. Algunes persones tenen dificultats en la comunicació, això no vol dir que tinguin un problema de comprensió.
  • Les persones amb deficiència cognitiva necessiten temps per a l'aprenentatge: localitzar un trajecte, dur a terme una tasca…
  • A vegades poden tenir actituds o comportaments que semblen curiosos, fins i tot desplaçats. Les persones amb síndrome de Down, per exemple, són conegudes per tenir una afectivitat desbordant i expressiva.
  • Sovint tenen una mala gestió de l'esforç físic.
  • De vegades estan sota l'efecte de medicaments molt forts ("camisa de força química"). Aquesta medicació pot tenir efectes secundaris com somnolència, apatia, ... o alteracions sensorials (entumiment de les extremitats).

• Actituds-claus
  • Estigueu atents, disponibles, expresseu-vos amb claredat, de forma simple i, preferentment, de manera afirmativa. Eviteu les explicacions verbals llargues. Sigueu concrets.
  • El retard cognitiu demana, en la majoria dels casos, l'aplicació d'una pròtesi humana (l’acompanyant), que ajuda a la persona a ubicar-se i a prendre les decisions, amb especial respecte per la seva autonomia.

L’acollida del públic

• Accessibilitat a les exposicions:

Una senyalització basada en una imatge simple i comprensible permet a les persones amb discapacitat intel·lectual (i tots els públics, especialment els infants i els estrangers!) a orientar-se més fàcilment.

• Accessibilitat a l’exterior:

L’accessibilitat en l’entorn natural o a l'aire lliure no requereix instal·lacions específiques, a excepció de les persones amb discapacitats múltiples (vegeu el capítol sobre el deteriorament motor). No obstant això, es recomana que l'itinerari no presenti perills objectius (caminar prop d’un barranc, un corriol estret ...). També subjectivament, alguns passatges aparentment sense problemes poden convertir-se en obstacles mentals difícils (espais oberts, aigua ...).

Cartells per a tothom:

Un cartell en relleu que es pugui tocar ajuda a entendre molt millor la informació per part de tothom que un de pla. Quan aquest té colors contrastats, encara més. Quan el cartell no és en relleu pot incorporar criteris de «Lectura fàcil» (LF) i contrastos de colors. Les imatges de fulles, plantes o animals haurien de ser en mida real per a poder-los comprendre millor.

Actualment hi ha diferents materials que permeten crear aquest tipus de cartells. Per a triar-lo caldrà considerar beneficis i inconvenients de cadascun. El material assajat fins ara amb la Universitat Ramon Llull com el «Corian» de l’empresa «Dupont» és molt bo però excessivament car. Si és car, no és accessible. La superposició de plaques de metacrilat té limitacions pel que fa a les textures i és car. Per contra, la ceràmica d’elevada temperatura és molt més econòmica i és prou dura per a resistir molt temps. Ara bé també es fràgil (vulnerable als actes vandàlics). Una altra limitació és que les “boletes” del Braille fetes manualment poden ser massa grans (llavors no es poden llegir). D’altra banda, el tractament al forn apaga els colors més llampants, reduint part del contrast buscat.

Activitats adaptades:

És important concretar al màxim i ancorar-nos en allò que és material, evitant ser conceptual o utilitzar conceptes abstractes. L'atenció es centrarà en la descoberta a través del joc, en l'esperit d'una excursió a la natura per als infants. Pot ser important tranquil·litzar al grup donant-los un marc de referència (on som, què farem, qui és qui...).

Les discapacitats cognitives i les discapacitats múltiples cobreixen una multitud de malalties molt diferents entre si, i requeriran de la flexibilitat i capacitat d'adaptació per part del monitor. La recepció d'aquestes persones s’ha de fer amb la col·laboració dels acompanyants (educadors especialitzats o famílies).

Experiències a les Reserves Naturals de la Vall d'Eina i Nyer:

• Activitat de Natura:

Aquestes activitats van ser dissenyades per a un grup d'adults amb discapacitat cognitiva en la rehabilitació posterior del tractament en clínica psiquiàtrica (esquizofrènia, psicosi, depressió crònica ...). L'establiment de l'activitat es va fer en estreta col·laboració amb el personal de la clínica. Una primera reunió amb l'equip educatiu ens va permetre presentar l'enfocament i els grans eixos potencials d'una activitat a la natura. L'equip educatiu ens va donar una imatge dels problemes dels pacients, i va expressar les seves expectatives per a aquest tipus de sortida.

En particular, els educadors estaven ansiosos de veure els resultats i possibles avantatges d'aquest tipus d’activitat fora de l’hospital. Com a temàtiques de treball es va triar la “força vital” i “l'ancoratge en el material”. Sobre aquesta base, hem establert una activitat tipus, la qual va ser validada per l'equip educatiu i l'equip de psiquiatres.

• Consells:

El millor:

Aquesta activitat també pot ser utilitzada per a un públic general. La “força de la vida” i “l'ancoratge en allò que és material” són temes que toquen i interessen a tothom, especialment als ciutadans adults. Aquest tipus d'activitat es pot establir en gairebé tots els llocs naturals.

AMB les persones amb discapacitats

Molts cops hem pogut comprovar que iniciatives que tenen molt bones intencions, tant per part d’institucions privades com públiques, s'han desenvolupat pensant en aquest col·lectiu desfavorit PERÒ SENSE ell. Tant se val si es tracta de persones sordes, cegues, amb discapacitat cognitiva o motora, o simplement la gent gran o famílies amb nens petits. És important tenir-los en compte en el moment de dissenyar les accions. La nostra pròpia experiència ens ha demostrat que una activitat amb un enfocament correcte, desenvolupada per professionals amb formació i experiència demostrada, pot no reeixir perquè no hem parat atenció en algun aspecte concret que resulta important per aquell col·lectiu. Una simple consulta al col·lectiu implicat o a les persones properes pot orientar-nos. En la nostra experiència hem comprovat que les millores que ens han plantejat són de sentit comú, només calia adonar-se’n. Per altra banda, fer partícips aquests col·lectius a l’hora de plantejar activitats o modificacions físiques té altres beneficis no menys importants: fem una tasca social i de justícia per una banda, i, per altra, ens assegurem que arribi la seva existència a almenys part d’aquestes persones que sovint desconeixen tot el que es fa pensant en elles. Volem posar com a bonic exemple el logo del projecte “Natura per a tothom”. Enlloc de dissenyar un logotip des del nostre equip, es va optar per fer un concurs entre persones de diferents col·lectius, entre ells una escultora invident. El logotip que es va escollir fou el d’una persona que patia múltiples discapacitats. Per a ella, va suposar una millora en la seva autoestima personal important. Podreu veure aquí tant el logotip final com el seu dibuix original.

Experiències

• Taller ‘Landart’

Es tracta d’una creació artística a la natura amb elements naturals recollits en el lloc.

Aquest taller ajuda als participants a tenir una mirada curiosa i estètica sobre la natura i ofereix espai per a la creativitat i la lliure expressió. Es crea un moment d'intercanvi d'informació entre els participants.

• Taller ‘caminar descalç’

Amb els ulls embenats i guiat per un supervisor, caminar per una ruta que passa per un terreny amb diferents textures (herba, sorra, roques planes ...).

Caminar descalç, amb els ulls embenats és una experiència molt estimulant i rica en sensacions.

Aquest taller permet anar descobrint aquestes sensacions.

El taller convida al tacte, el contacte amb la terra i permet un treball simbòlic sobre l’ancoratge a la realitat i a la matèria (estem treballant l' «aquí i l’ara»).

• Taller “El meu arbre”

Descobrim l'arbre per l'observació detallada de les característiques (forma, textura, olor), i abordem els conceptes del sistema radicular i la circulació de la saba. Es pot organitzar una petita sessió de sofrologia (relaxació i consciència): fent que la persona es posi a la pell de l'arbre, convertint-se en l'arbre. Aquest taller ofereix una unió entre cada participant i “el seu arbre”. Així doncs, estarem treballant les nocions d'ancoratge i d'arrelament (arrels), i el flux d'energia (saba). El treball sofrològic permet als participants posar-se en profunda connexió amb l’arbre i amb les nocions de grandesa, bellesa i força interior,... associades a aquest.

• Opinions personals d’alguns dels participants:

“Al taller Landart, tots els pacients van tractar diversos elements naturals i van ser capaços d'apreciar la diversitat de la natura tot i que érem a l'hivern. Mitjançant les seves pintures, van expressar gran emotivitat i sensibilitat en fer un paral·lelisme entre el cicle de vida de la natura i el seu propi cicle de vida."

"La presentació dels diferents quadres del grup ha creat un intercanvi íntim, un espai sagrat d'expressió, com el lloc sagrat que ens va donar la benvinguda (dolmen). Tots els pacients van optar per deixar el seu quadre a la Terra, la qual cosa marca també l'intercanvi entre ells i la natura. A través de l'observació de la natura i de donar sentit al seu quadre, els pacients van donar a conèixer les emocions que habiten en ells, el que reflecteix la seva privacitat.” (Una de les educadores de la clínica Sensevia)

“Em va sorprendre gratament quan vaig tenir aquest contacte amb el meu arbre. Aquesta força que té ell, aquesta solidesa a la llum d'aquesta corba perfecta ... El meu arbre em va donar la força, la vitalitat, l'esperança. Potser això sona ximple, però trobo a faltar el meu arbre. Per part meva, arbre maco, jo no et dic adéu, gràcies a tu vaig poder descobrir tots els membres de la teva família a tots els racons del planeta, però guardo un gran lloc per a tu en el meu cor. Gràcies, i que altres persones puguin sentir el que vaig sentir!” (Una pacient de la clínica Sensevia)

• Consells

Contratemps específics:

Les reaccions dels participants poden ser imprevisibles, pel que és necessari comptar amb diverses estratègies i alternatives, i estar disposats a adaptar-se (temps destinat a l’itinerari, temps destinat a l’activitat, capacitat de comprensió dels participants…).

El taller “el meu arbre” utilitza tècniques de sofrologia que havien estat validades per l'equip de psiquiatres i adaptades als participants. No obstant això, quan un no coneix el grup, el millor és romandre en els enfocaments que es basen menys en la imaginació.

Per l’activitat de caminar descalç ens hem d’assegurar de crear un espai segur a fi d’evitar qualsevol angoixa. Els participants han de poder veure el camí o lloc abans de fer-ho. El camí ha de ser curt (3 o 4 metres són suficients), fàcil i sense obstacles.

Experiències: FORMACIÓ D'EDUCADORS AMBIENTALS AMB DISCAPACITAT COGNITIVA.

Des de l'ADENC, entitat ecologista amb contrastada experiència en educació ambiental, vam posar-nos a treballar amb alumnes del centre ocupacional d'educació espacial Prolaboral Xalest. Aquest centre fa anys que vetlla per la inclusió al món laboral de persones amb discapacitat cognitiva. Els objectius consistien a fer que les persones participants adquirissin coneixements sobre l'ecosistema fluvial i aconseguir que ells i elles prenguessin consciència de la seva capacitat de relació amb la resta de població. Per aconseguir-ho, vam elaborar un programa que combinava conceptes d'educació ambiental amb activitats físiques, alhora que havien de dissenyar una activitat per a la Festa del Riu, una jornada festiva anual organitzada en el marc del projecte de recuperació ecològica del riu Ripoll a Sabadell. L'estimul de participar en un acte més gran va ajudar a que posessin més interès a les nocions més feixugues de l'educació ambiental. Era important fer que recordessin l'objectiu final del programa. L'experiència va ser positiva per tots. Nosaltres, vam aprendre a treballar amb aquest col·lectiu, vam entendre que són persones que tenen mecanismes diferents d'aprenentatge i que si se'ls estimula de forma adequada, poden ser grans monitors i no només usuaris de les activitats. Per la seva part, els nois i noies del col·lectiu van saber aplicar els seus coneixements i van expressar la seva alegria en ser capaços de fer que la gent participés en un acte on hi havia persones de tot tipus i on ells eren els qui explicaven l'activitat. La conclusió més important que vam extreure de l'activitat es que cal «Treballar sobre la capacitat d'aprendre i ensenyar dels participants: no només aprendre els conceptes d'educació ambiental sinó també ensenyar la capacitat d'explicar aquests conceptes i aplicar-los». L'altre aspecte a tenir en compte, per a properes edicions, és que s'ha de tenir en compte les diferents capacitats cognitives de les persones que formen part del grup. Hi ha participants que necessiten una mica més de temps per entendre el que s'ha explicat. Caldria fomentar que els que aprenen ràpid ajudin als que els costa més. PARTICIPACIÓ FESTA DEL RIU DEL GRUP PRO-LABORAL XALEST Un dels objectius del curs d'Educació Ambiental per a Discapacitats cognitives era elaborar una activitat per a la Festa del Riu que es va celebrar el 26 d'abril de 2015. Ells i elles van dissenyar i gestionar tota l'activitat, que tenia com a tema central els ratpenats i havia de ser una activitat inclusiva. Des de l'entitat els vam donar informació sobre les espècies i morfologia d'aquests animals i a partir d'aquí van pensar quin tipus d'activitat podien fer. Tenint en compte que una de les característiques d'aquests animals és que tenen poca visió, però molt bona percepció de l'entorn, van dissenyar una activitat que va consistir en crear un circuit per on circulaven els participants amb els ulls tapats i una persona al darrere que els guiava donant uns copets a l'espatlla amb les mans. Gràcies a dissenyar i elaborar aquesta activitat, van aprendre les característiques d'aquests animals i la importància que tenen a l'ecosistema del riu. A part, també van descobrir la seva capacitat per a poder relacionar-se amb l'entorn. Els va agradar tant que l'any vinent voldran tornar a col·laborar.