Públic amb discapacitat auditiva

Públic amb discapacitat auditiva

• Deficiències i actituds clau

Les persones sordes i les persones amb defectes o dificultats d’audició o les que s´han tornat sordes són col·lectius molt diferents!

Persones que han ensordit o presenten dificultats auditives

Aquestes persones tracten de potenciar l'audició residual i les experiencies culturals, d'aquí la importància de les notes escrites, plànols, etc... Poden gaudir d'ajudes sonores (audiòfons, bucle magnètic...) i/o utilitzar la tècnica de lectura de llavis.

Les Llengües de Signes Catalana (LSC), Valenciana (LSCV o LSPV) o Española (LSE) són llengües naturals de signes que complementen la lectura de llavis amb moviments de les mans, facilitant així l'aprenentatge, incloent el de nens amb deficiències auditives.

Persones sordes signants

Les persones sordes de naixement tenen la veu alterada i han desenvolupat maneres de compensació (visual, olfactiva, la percepció de la vibració...).

Una gran majoria practiquen la Llengua de Signes (LS = LSC, LSCV, LSPV o LSE), sent el català o castellà per a ells uns idiomes estrangers amb una escriptura molt difícil.

La LS té la seva pròpia sintaxi i gramàtica. Els signes no estan organitzats com les paraules i frases de la llengua audible, per exemple, "el rei està dormint al castell” és gesticula: "castell dins rei dorm". La integració social de les persones sordes signants és més fàcil per a la gent jove, ja que majoritàriament no són analfabets perquè la seva escolarització és obligatòria des de fa força anys. En canvi, la integració en “el món de l'audició” és difícil per a persones sordes grans. Aquests, desenvolupen aleshores una veritable “cultura dels sords”.

A diferència de la majoria de persones amb deficiència visual, motora o cognitiva, les persones sordes són molt independents en la seva vida diària.

• Tenint en compte que
  • Compensar la pèrdua d'audició requereix concentració i atenció, la qual cosa provoca fatiga.
  • La persona sorda és probable que sigui sorollosa, ja que no té coneixement del soroll que genera.
  • No pot percebre un soroll perillós (caiguda de pedres, pas de vehicles ...) o un senyal sonor d’alarma.
  • La persona amb problemes d’audició equipada amb un aparell auditiu es veu obstaculitzada per enrenous, el soroll de fons (música, vent...), el fet d’estar en un grup.
  • La persona pot presentar dificultats afegides com per exemple: pèrdua d’equilibri, tinnitus o acufens (notar cops de sons a l’oïda que no procedeixen de l’exterior)...
  • La pèrdua de l’estereofonia provoca que no pugui localitzar la font del soroll.
  • La persona sorda perd els seus punts de referència habituals amb més facilitat que d'altres persones, sobretot quan es produeix un canvi de lloc o d’activitat. Les situacions desconegudes o d’exclusió poden conduir a reaccions agressives. Algunes pròtesis poden xiular i provocar ansietat en els llocs públics.
  • Les persones sordes desenvolupen una compensació a través de la vista (ulls molt mòbils) i per tant són molt sensibles a l'expressió de la cara i poden llegir els diversos sentiments experimentats pel seu interlocutor (incomprensió, ira, vergonya, etc.)
  • Les persones amb deficiències auditives de naixement sovint tenen dificultats de lectura.

• Actituds clau
  • Presentar-se i indicar la seva funció (escriure el seu nom, els noms propis són difícils d'entendre).
  • En el cas de presentar dificultats de comunicació, proposar a la persona que escrigui el que vol dir. Escriure una paraula mal entesa i repetir-la permet a la persona memoritzar la imatge de la posició dels llavis de la paraula. (Tenir disponible llapis, paper, o pissarres)
  • Adreçar-se a la persona amb problemes auditius parlant directament cara a cara, lentament, sense elevar el to, assegurant-nos d’articular clarament però sense exageració: el moviment natural del llavi facilita la comprensió. Atenció: el missatge no es transmetrà en la foscor per tant no és possible atreure l'atenció d'una persona amb problemes auditius cridant-la. Assegureu-vos que la informació sigui entesa correctament.
  • Tant en la comunicació oral com escrita, utilitzar paraules simples i comunes i fer frases curtes, per parlar amb persones que practiquen la lectura de llavis o LS, (especialment per a aquest últim ja que han de traduir del català o castellà al seu propi llenguatge de senyals).
  • Deixeu prou temps d'observació a les persones que llegeixen els llavis (és difícil d'observar i llegir els comentaris al mateix temps!)
  • Repetir una pregunta formulada per un membre del grup abans de respondre-la.

La persona sorda o amb problemes d'audició tenen dret a una informació en temps real, fins i tot anticipada, i en el cas de grups, no hem de posposar l’explicació que pot beneficiar el grup.

• • És útil distribuir programes i plànols (possiblement o eventualment amb anotacions), tanmateix, fora idoni, i legalment està disposat així, que el guiatge l’hauria de dur un intèrpret de llengua de signes (amb el cicle formatiu de grau superior d’ interpretació de llengües de signes).

I les persones sordcegues?

Aquest col·lectiu té necessitats específiques que sovint no tenen ni una persona cega ni una persona sorda. És a dir, no és que es sumin dues discapacitats sinó que només és una, perquè té característiques específiques. Recursos ja comentats: la guia tàctil, els recursos en Braille, centrar la informació no visual en el tacte, l’olfacte, el gust... Però sobretot el que seria idoni: tenir un guia intèrpret de persones sordcegues. Aquests tipus d’intèrprets és el mateix que per a les persones sordes, ja que la guia-interpretació de persones sordcegues està inclosa en aquests estudis.

• L’acollida del públic
  • Les informacions escrites (panell d'exposició o de senders interpretatius, guies topogràfiques, fulletons...) han de ser adaptades per a persones amb dificultats de lectura:
    • utilitzar un vocabulari senzill i frases curtes.
    • tenir una presentació atractiva i espaiada.
    • centrar-se en les imatges (fotos, dibuixos...) i no en el text.
    • posar l’essencial a nivell de text, ressaltant en primer lloc la informació clara i concisa, que després es pot desenvolupar.

• Accessibilitat a les exposicions

Qualsevol informació sonora es pot escriure en un fulletó adaptat col·locat en un lloc accessible. També poden ser transmeses per un vídeo en LS.

• Accessibilitat a l’aire lliure

Aneu amb compte amb les rutes massa tècniques i compromeses físicament: les deficiències auditives poden comportar mal funcionament en major o menor grau a l’hora de mantenir l’equilibri.

• Activitats
  • Públic sord gestual
    • Per la traducció d'una activitat o visita guiada en LS, el dinamitzador pot desenvolupar els serveis d'un intèrpret. Quan és tracta d’un tema amb un vocabulari específic, és apropiat preparar abans la traducció amb l’intèrpret.
    • Un projecte a llarg termini pot justificar la seva pròpia formació: es necessiten almenys 180 hores d'instrucció i pràctica regular per estar còmode al LS.
    • Per visites autoguiades en un paratge natural o una exposició, diverses eines poden ser utilitzades per les persones sordes, incloent un vídeo en LS, possiblement necessitarem dur un ordinador portàtil a l'exposició o al lloc on pensem fer l’activitat.
    • No obstant això, no és tant evident ni fàcil passar la informació sobre les activitats adaptades i aconseguir l’interès de les persones sordes, ja que estan acostumades a ser excloses del món “oient".
  • Públic amb problemes auditius o que han esdevingut sordes
    • El dinamitzador ha de tenir en compte algunes actituds clau per a facilitar la lectura de llavis, com per exemple utilitzar recursos escrits, imatges o fotos.
    • Per les persones que tenen un difícil accés al català/castellà, és important utilitzar frases curtes i vocabulari simple.

Experiències

• L'experiència a la Reserva Natural de Prats de Molló

Adaptació del fulletó interpretatiu Inicialment, la Reserva Natural de Prats de Molló va adaptar el seu fulletó que acompanya al visitant al sender interpretatiu "El bosc de muntanya", a les persones amb deficiència auditiva.

El fulletó interpretatiu està escrit en un llenguatge col·loquial, i amb frases relativament llargues. Tracta sobre l'ecologia i l'explotació dels boscos de muntanya, un tema prou especialitzat i per tant fa servir un vocabulari específic i tècnic.

Això fa que sigui difícil d'entendre el text per a persones que no tenen petites nocions d'ecologia, particularment per a moltes de les persones amb deficiències auditives de naixement i que tenen un vocabulari limitat.

Conclusió: és important simplificar el text original i explicar els termes específics o il·lustrar-los amb dibuixos addicionals. Aquesta simplificació també serà ben apreciada per tothom, entre d'altres els infants.

• Experiències: El bosc de faig

Abans (...) Aquí, els faigs es presenten sota una forma particular. La majoria no constitueixen un sol tronc, si no que es ramifiquen en diverses branques a ras del terra.

Per què aquesta forma?

Perquè en aquest bosc els arbres han estat explotats durant temps fins que es va deixar de fer, l'última vegada ja fa més de cinquanta anys. Resulta que, després de ser tallats, gran quantitat d’arbres de fulla caduca (no coníferes) posseeixen la capacitat de regenerar el coll en diversos brots. Diverses desenes d’anys més tard, la resta d’arrels d’origen, situat al centre del “grapat de branques”, es va descompondre i ha desaparegut.

Desprès

Els faigs no tenen un sol tronc, sino que tenen diversos troncs que surten de la terra. Per què la forma d’aquests faigs és diferent de la forma d'altres arbres? Perquè l'home va explotar aquests arbres fins fa 50 anys. Quan es talla un arbre, de la soca poden sortir diversos troncs. Després de molts anys es converteix en un “grapat de troncs”. La soca ha desaparegut. Els arbres amb aquesta forma són anomenats “matolls”.

Aquest treball va ser realitzat per un estudiant de Turisme, amb problemes auditius i practicant del LS. Les seves propostes per a un text adequat han requerit correccions i reformulacions.

Donades les dificultats de comprensió, va ser necessari donar-li un text simplificat per aclarir el seu contingut. A continuació, va fer una proposta per escrit d’un text adaptat, ajudat pel seu terapeuta-logopeda i educadora. Aquest text encara va necessitar algunes correccions i reformulacions.

L’última versió del text va ser validada pel conservador de la Reserva Natural i pel responsable del grup jove de APIDA 66 (Associació per a la Integració de Deficients Auditius), i va ser provat en el recorregut.

• Consells

Per a les persones sordes analfabetes (normalment gent gran), només una visita guiada a LS (Llenguatge de Signes) proporcionarà accés a la informació del fulletó.

• Una exposició per a tots

Des del mes de gener de 2008, la Casa de c dóna la benvinguda a la seva exposició permanent "Un Món impressionant", que presenta el misteriós món dels ratpenats.

En la nova Casa de la Reserva Natural Regional del Nyer, gestionada pel Consell General, s'ha reservat un espai per a la creació d'una exposició "per a tots", és a dir, per tot tipus de públic: persones en situació de discapacitat i més concretament discapacitats visuals), però també per escolars, nens, joves, persones grans, estrangers...

L’accés a la informació i la comoditat de tot tipus de visitants, han sigut els objectius prioritaris d'aquesta exposició.

Lectura fàcil… o difícil?

El llenguatge simple, planer i entenedor, amb un tipus i mida de lletra adequats permeten incloure moltes més persones a la comunicació que pretenem transmetre. Cartells, documents, fulletons, exposicions, webs… tot és susceptible de millora. Amb llenguatges clars podem incloure, per exemple, determinades persones amb la síndrome de Down. Hem de tenir clar també que persones sense discapacitats cognitives accediran molt millor a aquesta informació. Algunes idees importants: una sola idea per frase, paràgrafs com a màxim de 6 línies amb una unitat sintàctica per línia, textos no justificats, final de pàgina acabat en un punt, interlineat i marges generosos, evitar abstraccions, negacions i metàfores, etc. Un cop visats per l’Associació Lectura Fàcil, es pot usar el logo. Més informació a lecturafacil.net

• Un diàleg ineludible

Dissenyar una exposició per a tot tipus de públic és un veritable desafiament! Es necessari pensar en les zones de pas necessaris per a les cadires de rodes, en l’ajustament dels camins per al públic invident, l'alçada de lectura adequada per a nens i persones en cadires, en l'accés a la informació per als visitants amb problemes auditius i visuals... sense oblidar el públic en general! És per això que un comitè de direcció que agrupa àmpliament les diferents infraestructures relacionades amb la discapacitat ha seguit conjuntament l’elaboració d'aquest projecte. A la reserva de Nyer

• Adaptacions per a tots

Aquesta exposició presenta dos nivells de lectura dels quals un, té una lletra gran que facilita la visita per a les persones amb problemes visuals i auditius (amb dificultats de lectura). Les traduccions en braille a cada mòdul complementen les adaptacions. Reproductors de MP3 (o els mateixos mòbils) difonen la informació tramesa a l'exposició i estan disponibles per a les persones amb deficiències visuals que també tenen una petita guia en relleu, en braille i en lletra gran.

Així, la maqueta que representa la Reserva, està instal·lada a l’entrada de la sala i és tàctil: els diferents tipus d'ambients naturals estan representats per diferents materials fàcilment recognoscible al tacte pels cecs i els colors utilitzats dels materials són vius i amb contrast per tal que les persones amb problemes visuals puguin percebre fàcilment. El sòl de la zona d'exposició també està ple de rajoles tàctils perquè el públic invident pugui caminar de forma independent i segura.

També es va fer èmfasi en el paisatge sonor i la transmissió d'àudio de la informació: la cuereta torrentera i altres passeriformes animen l’exposició amb els seus crits i càntics. No obstant això, el so del batec del cor d'un ratpenat o la freqüència dels seus ultrasons són visualitzats mitjançant el parpelleig de les llums per a persones amb deficiències auditives.

L’obtenció de l'etiqueta nacional de “Turisme i Discapacitats” constitueix actualment l’etapa final que concretarà aquesta voluntat de desenvolupar l’acollida d’aquest públic específic als espais naturals.

• Una dinàmica que obre les portes més enllà de la discapacitat

En obrir les activitats a les persones amb discapacitat, vam descobrir que les solucions implementades poden portar situacions positives en general, en una perspectiva més àmplia que la simple accessibilitat per a les persones amb discapacitat.

…habilitacions que serveixen a tots… “Posant la nostra exposició a la disposició de les persones en cadires de rodes, va millorar la comoditat per a tothom! L'espai de circulació era més espaiós i més agradable. Els panells a l’altura de les cadires de rodes també s'adaptaven a l'alçada dels nens. L'espai accessible a una cadira de rodes facilita l'accés per a cotxets i per a una persona gran.”

...creació d'eines de valor afegit en termes de qualitat…

“Els nostres panells estaven mal presentats i una eren mica avorrits per llegir-los, cal reconèixer-ho, però bé, ho havíem fet! Per tal que fossin accessibles a una part del públic amb deficiències auditives i amb dificultats de lectura, els hem refet centrant-nos en l'aspecte atractiu i visual. Això li ha donat un valor afegit a aquestes eines de comunicació en termes de qualitat. També hem transformat la nostra exposició, de manera que també es pot dirigir al públic amb deficiències visuals. Mitjançant el desenvolupament dels sentits tàctils, auditius, gustatius i olfactòris, i l'exposició ha millorat qualitativament.”

...requereix una nova mirada… “Tot fent un enfocament també a un públic amb discapacitat, vam haver de qüestionar-nos i qüestionar els hàbits! Això ens va portar a prendre una mirada nova a l'existent, més enllà de la discapacitat. Per tant, hem creat activitats originals, reflexionant amb una lògica diferent.

...Creació d'activitats noves, que poden ser reinventades per a altres públics... “Vaig fer una activitat per a un grup de persones amb trastorns cognitius. Vaig estar trencant-me el cap pensant, volia fer alguna cosa que fos adaptada, fàcil i profunda alhora. El resultat va ser molt ric, per a ells i per a mi! Em vaig adonar llavors que l'activitat que m´havia proposat era també una molt bona activitat per a qualsevol públic! Ara la utilitzo sovint amb grups “clàssics” i agrada molt!”

...la integració, un “plus” per a tothom!... “Em vaig adonar que quan una persona cega participa a la sortida, la resta del grup desenvolupa una major atenció durant la visita. Fa l'efecte de que la gent està més present, més participativa, més oberta... Jo no sé el motiu, però he observat aquest fet moltes vegades!”

(Testimonis proporcionats pels implicats en el projecte per a l'accessibilitat de les persones amb discapacitat de la Federació de Reserves Naturals Catalanes)