Organografia vegetal/Multiplicació vegetativa

Salta a la navegació Salta a la cerca


Molts arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts.

La reproducció vegetativa o asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual. En aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme. De manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor. És la reproducció pròpia dels procariotes, freqüentment es produeix entre els vegetals i esporàdicament es produeix en alguns animals (partenogènesi) especialment descrit entre els artròpodes, però també descrit entre els vertebrats. En general es considera que la reproducció asexual és la primera forma de replicació que aparegué en el decurs de l'evolució de les espècies, essent la sexualitat un tret més modern en l'evolució i associada plenament a les cèl·lules eucariotes tot i que aquests conservaren encara la capacitat de reproduir-se asexualment.

La reproducció asexual en les plantes[modifica]

La reproducció vegetativa o asexual és possible gràcies a la presència de teixits meristemàtics en algunes zones de les plantes. En contacte amb la terra, l'aigua, etc., s'originen, en primer lloc, noves arrels per fixar-s'hi. Posteriorment desenvolupen la resta de les estructures típiques d'una planta. Les zones capaces d'originar nous individus canvien d'unes plantes a unes altres. És típic l'exemple de la violeta africana, les fulles de la qual originen una planta complerta. En d'altres és un tros de tija amb fulles que té aquesta funció; és el cas dels geranis. A vegades, estructures subterrànies, com rizomes, bulbs, etc., originen noves plantes. Però també succeeix en les estructures superficials en el cas dels estolons.

Avantatges de la reproducció vegetativa[modifica]

Un dels avantatges d'aquest tipus de reproducció és la rapidesa a l'hora d'obtenir-ne nous exemplars. Per exemple, per aconseguir lliris a partir d'una llavor a vegades calen diversos anys. Els que s'han obtingut a partir d'un bulb floreixen, generalment, el mateix any. Un altre dels avantatges és l'obtenció de plantes amb el mateix genoma que la planta de la qual procedeixen. Això és important quan es parteix d'individus amb unes característiques adequades per a les condicions d'un lloc o que permeten un desenvolupament més gran del vegetal. La reproducció vegetativa es realitza espontàniament en força plantes. En d'altres hi és induïda d'una manera artificial.

Desavantatges de la reproducció vegetativa[modifica]

El desavantatge més significatiu és una descendència sense variabilitat genètica, clònica, en ser tots genotípicament equivalents al seu parental i també entre si. La selecció natural no pot "triar" els individus millor adaptats (ja que tots ho estan de la mateixa manera) i aquests individus clònics pot ser que no aconsegueixin sobreviure aals canvis estocàstics fortuits envers un medi més hostil, ja que no tenen la informació genètica necessària per adaptar-se a aquest canvi. Per tant aquesta espècie podria desaparèixer, llevat que hi hagi algun individu portador d'una combinació genètica que li permeti adaptar-se al nou ambient.

Tipus de reproducció asexual[modifica]

Les seves modalitats són moltes i molt variades. Entre elles destaquen: Les mitosporas. Els propàguls. La multiplicació vegetativa artificial

Reproducció asexual natural o propàguls[modifica]

Els propàguls són una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els teixits de la porció separada han de recuperar la condició de meristemes per produir tot el conjunt d'òrgans de la planta adulta. Entre els més importants tenim:

  • Tubercles: tiges subterrànies engruixides la funció del qual és emmagatzemar midó.
  • Bulbs: tiges subterrànies formades per fulles carnoses concèntriques que amb el temps es divideixen en diversos bulbilles, dels que sortiran noves plantes.
  • Estolons o tiges reptants: tiges aèries horitzontals que quan són molt llargs i toquen el terra, generen arrels i tiges verticals.
  • Rizomes: tiges subterrànies horitzontals que cada certa distància emeten tiges verticals. Aquestes estructures presenten gemmes a partir de les quals es formen brots que originen els nous fills, que poden independitzar-se.

Reproducció vegetativa artificial[modifica]

  • Empelts: consisteix a inserir en una planta, una branca semblant d'una altra planta
  • Estaques: la reproducció per estaques consisteix a tallar la branca amb brots o rovells, plantar-la en un altre lloc i obtenir així una nova planta.
  • Esqueix o grills: tiges que es preparen, en recipients amb aigua o en terra humida, on formen noves arrels, després d'això poden plantar.
  • Cultiu de teixits: cultiu realitzat en un medi lliure de microorganismes i utilitzant solucions nutritives i hormones vegetals, que provoquen el creixement d'arrels, tiges i fulles a partir d'un fragment d'una planta
  • Division binària: per estrangulació en el pla mig, es reprodueixen dos nous organismes, això passa en el llevat.