Organografia vegetal/Fruit

Salta a la navegació Salta a la cerca


Raïm, fruit de la vinya.

En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarpi. La funció principal d'aquest pericarpi és protegir a la llavor.

A les plantes gimnospermes i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls pren per fruits.

Funcions del fruit[modifica]

Siga quin siga el seu origen i aspecte, el fruit compleix dues funcions importants:

  1. Contenir i protegir a la llavor
  2. Contribuir a la dispersió de la llavor.
  3. Atraure els animals que dispersen les llavors.

Els animals que mengen fruits i dispersen les llavors han contribuït a la reproducció selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.

Molts fruits tenen importància econòmica com a font d'aliment i matèries primeres. Als fruits comestibles se'ls coneix comunament com a fruita, i si tenen poc contingut d'aigua fruita seca.

Tipus de fruits[modifica]

Si el fruit procedeixen d'un gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic, s'anomenen fruits simples; si procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar apocàrpic, s'anomenen fruits múltiples o col lectius; si en la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels, s'anomenen fruits complexos. Quan a la maduresa s'obren d'una forma determinanda per a alliberar les granes, s'anomenen dehiscents; en cas contrari, indehiscents. Quan el mesocarpi és carnós, s'anomenen carnosos; quan és no carnós, s'anomenen secs.

Fruits simples dehiscents[modifica]

  • Fol·licle: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre per la línia de sutura ventral. Ex. Delphinium (esperó de cavaller).
  • Llegum: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre en dues valves, per la línia de sutura ventral i també pel nervi central. Ex. Spartium junceum (ginesta).
  • Càpsula: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic paracàrpic o sincàrpic (en aquest darrer cas s'anomena caixa). Pot presentar diversos tipus de dehiscència. Ex. Papaver somniferum (cascall).
  • Síliqua: Variant de càpsula que procedeix d'un gineceu bicarpel·lar paracàrpic, però amb un fals envà placentari que divideix l'ovari en dos lòculs. Fruit més de 2 vegades més llarg que ample; dehiscència en dues valves. Ex. Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca).
  • Silícula: Semblant a la síliqua, però menys de dues vegades més llarg que ample. Ex. Alyssum maritimum (caps blancs).

Fruits simples indehiscents secs[modifica]

  • Aqueni: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarpi coriaci no soldat a la llavor.
  • Cípsela: tipus d'aqueni que prové d'un ovari ínfer pluricarpel·lar. Propi de Valerianàcies, Dipsacàcies i Asteràcies. Ex. Helianthus annuus (gira-sol).
  • Cariopsi: Com l'aqueni, però amb el pericarpi soldat a la llavor. Ex. Triticum sativum (blat).
  • Nou: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarpi llenyós no soldat a la llavor. Ex. Corylus avellana (avellaner).
  • Núcula: Semblant a la nou i també monosperm, però de pericarpi endurit i normalment petit. Ex. Rosmarinus officinalis (romaní)
  • Sàmara: Nou proveïda d'una ala membranosa. Ex. Acer monspessulanum (auró).
  • Esquizocarp: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Conté moltes llavors. Aquest fruit s'obre per les línies de sutura dels diferents carpels donant lloc als mericarps. Ex. Malva rotundifolia (malva).

Fruits simples indehiscents carnosos[modifica]

  • Drupa: Procedeix normalment d'un gineceu unicarpel·lar i a vegades pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Mesocarpi carnós i endocarpi petri. Ex. Olea europaea (olivera).
  • Baia: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una o diverses llavors. Tot el pericarpi és carnós. Ex. Lycopersicum esculentum (tomaquera).
  • Hesperidi: Baia modificada en la qual l'epicarpi és glandulós i ric en essències, el mesocarpi carnós però eixut i l'endocarpi membranós. Ex. Citrus aurantium (taronger).

Fruits múltiples o col·lectius[modifica]

  • Polifol·licle: Cada carpel dóna un fol licle i s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs. Ex. Helleborus foetidus (el·lèbor).
  • Poliaqueni: Cada carpel dóna un aqueni i s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, còncau o convex. Ex. Ranunculus bulbosus (ranuncle bulbós).
  • Polidrupa: Cada carpel dóna una drupa i s'origina un conjunt de fruits monosperms i carnosos. Ex. Rubus ulmifolius (esbarzer).

Fruits complexos[modifica]

En la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels. Sempre provenen d'una sola flor.

  • Pom: Fruit format d'un ovari ínfer, amb la porció externa provinent del receptacle floral; l'endocarpi és coriaci. Ex.: Pyrus malus (pomera).
  • Eteri: Poliaqueni en què els aquenis es disposen sobre un eix molt desenvolupat i carnós. Ex. Fragaria vesca (maduixera).
  • Cinòrodon: Polinou en què les nous provenen de carpels tancats en un receptacle còncau. Ex. Rosa canina (roser silvestre).

Fruita[modifica]

Plantilla:Article principal S'anomena fruita als fruits comestibles.[1] Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita; bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol (préssecs, prunes, etc), fruita de grana (pomes, peres, codonys, etc) i fruita diversa (plàtans, raïm, magranes, etc). Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida; tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els dàtils.[2]

Algunes de les principals fruites són: actinídia, alvocat, albercoc, baia, bacora, bresquilla, caqui, cirera, coco, codony, dàtil, figa, figa palera, grosella, guinda, llima o llimona, llima o llimona dolça, maduixa, maduixot, magrana, mandarina, mango, meló, meló d'alger, móra, nabiu, nespra, pera, ananàs o pinya americana, plàtan o banana, pomelo, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja, xirimoia.

La composició química de les fruites depèn sobretot del tipus de fruita i del seu grau de maduració:

  • Aigua: Més del 80% i fins al 90% de la composició de la fruita és aigua. A causa d'aquest alt percentatge d'aigua i a les aromes de la seua composició, la fruita és molt refrescant.
  • Glúcids: Entre el 5% i el 18% de la fruita està format per carbohidrats. El contingut en glúcids pot variar segons l'espècie i també segons l'època de recol·lecció. Els carbohidrats són generalment sucres simples com fructosa, sacarosa i glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció. En la fruita poc madura ens trobem, midó, sobretot al plàtan que amb la maduració es converteix en sucres simples.
  • Fibra: Aproximadament el 2% de la fruita és fibra dietètica. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar en les fruites són principalment pectines i hemicel·lulosa. La pell de la fruita és la que posseeix major concentració de fibra, però també és on ens podem trobar amb alguns contaminants com a restes d'insecticides, que són difícils d'eliminar si no és amb el pelat de la fruita.
  • Vitamines: Com els betacarotens, vitamina C, vitamines del grup B. Segons el contingut en vitamines podem fer dos grans grups de fruites:
  1. Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els cítrics, també el meló, les maduixes i el kiwi.
  2. Riques en vitamina A: Són riques en carotens, com els albercocs, bresquilla i prunes.
  • Sals minerals: Igual que les verdures, les fruites són riques en potassi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals són sempre importants però sobretot durant el creixement per a la formació del pinyol. El mineral més important és el potassi. Les que són més riques en potassi són les fruites de pinyol com l'albercoc, cirera, pruna, bresquilla, etc.
  • Valor calòric: El valor calòric vindrà determinat per la seua concentració en sucres, oscil·lant entre 30-80 Kcal/100g. La majoria de les fruites són hipocalòriques respecte al seu pes.
  • Proteïnes i greixos: Els composts nitrogenats com les proteïnes i els lípids són escassos en la part comestible de les fruites, encara que són importants en les llavors d'algunes d'elles. Així el contingut de greix pot oscil·lar entre 0,1 i 0,5%, mentre que les proteïnes pot estar entre 0,1 i 1,5%.
  • Aromes i pigments: La fruita conté àcids i altres substàncies aromàtiques que junt amb el gran contingut d'aigua de la fruita fa que aquesta siga refrescant. El sabor de cada fruita vindrà determinat pel seu contingut en àcids, sucres i altres substàncies aromàtiques.

Referències[modifica]

  1. «fruita». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 d'agost de 2009].
  2. «fruita». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1 d'agost de 2009].


Enllaços externs[modifica]

Commons A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a Organografia vegetal/Fruit