Morfologia de l'adjectiu francès
La forma de l'adjectiu qualificatiu francès varia en funció del gènere i el nombre.
S'ha de tenir en compte, a més, que les regles de la formació de l'adjectiu poden, en alguns casos, afectar l'ortografia i la pronunciació.
La norma general per a la formació del femení és simplement afegir directament una <<e>> a l'adjectiu masculí:
• petit → petite • plein → pleine • grand → grande • lourd → lourde • poli → polie • employé → employée • vrai → vraie • courtois → courtoise
Però s'han d'observar també algunes normes més:
1. Quan el masculí acaba en <<e>> muda, l'adjectiu no varia al femení:
• aimable → aimable • pauvre → pauvre • sage → sage • riche → riche
2. Quan el masculí acaba en <<f>>, el femení substitueix aquesta consonant per la terminació <<ve>>
• objectif → objective • négatif → négative • positif → positive • actif → active • bref → brève (porta accent per qüestions de pronunciació)
3. Els masculins acabats en <<er>> canvien aquesta terminació per la del femení <<ère>>:
• premier → première • dernier → dernière • étranger → étrangère • léger → légère • boulanger → boulangère • pâtissier → pâtissière
4. Els masculins acabats en <<x>> canvien aquesta terminació per la del femení <<se>>:
• jaloux → jalouse
• fabuleux → fabuleuse
• courageux → courageuse
• heureux → heureuse
excepte pels monosíl·labs:
• doux → douce
• faux → fausse
• roux → rousse
5. Pels adjectius masculins que acaben en <<eur>> s'han de tenir en compte algunes consideracions:
a) Els que provenen de verbs, el participi present dels quals acaba en<<ant>>, fan el femení amb la terminació <<euse>>:
• menteur → menteuse (mentir → mentant)
• trompeur → trompeuse (tromper → trompant)
excepte:
• enchanteur → enchanteresse (enchanter → enchantant)
• vengeur → vengeresse (venger → vengeant)
• exécuteur → exécutrice (exécuter → exécutant)
• persécuteur → persécutrice (persécuter → persécutant)
b) Els adjectius acabats en <<teur>>- que no deriven directament d'un verb francès - fan el femení en <<trice>>:
• protecteur → protectrice
• dominateur → dominatrice
• manipulateur → manipulatrice
c) L'adjectiu comparatiu meilleur i deu adjectius més (comparatius llatins) fan el femení seguint la norma general d'afegir <<e>> al masculí:
• supérieur → supérieure
• inférieur → inférieure
• majeur → majeure
• mineur → mineure
• meilleur → meilleure
• antérieur → antérieure
• postérieur → postérieure
• citérieur → citérieure
• ultérieur → ultérieure
• extérieur → extérieure
• intérieur → intérieure
6. Els adjectius masculins que acaben en <<on>>, <<en>>, <<el>>, << ul>>, <<eil>>,<<et>>,doblen la consonant final abans d'afegir la <<e>> de la terminació:
• bon → bonne
• ancien → ancienne
• cruel → cruelle
• nul → nulle
• pareil → pareille
• muet → muette
No obstant la norma anterior, s'han de tenir en compte dues consideracions:
a) Els adjectius següents són excepcions a la norma anterior:
• secret → secrète
• inquiet → inquiète
• complet → complète
• incomplet → incomplète
• replet → replète
• discret → discrète
b) Hi ha d'altres adjectius que, tot i no acabar en les terminacions de la norma 6, doblent també la consonant abans d'afegir <<e>>:
• bas → basse
• gros → grosse
• nul → nulle
• sot → sotte
• gras → grasse
• exprès → expresse
• genti l→ gentille
• vieillot → vieillotte
• las → lasse
• épais → épaisse
• pâlot → pâlotte
• métis → métisse
• maigriot → maigriotte
• boulot → boulotte
7. Casos especials de formació del femení:
a) Els adjectius que afegeixen una consonant abans de fer el femení en <<e>>:
• coi → coite
• favori → favorite
• esquimau → esquimaude
• rigolo → rigolote
• andalou → andalouse
b) Els adjectius femenins amb morfologia especial:
• long → longue
• frais → fraîche
• tiers → tierce
• aigu → aiguë
• public → publique
• turc → turque
• ambigu → ambiguë
• caduc → caduque
• grec → grecque
• blanc → blanche
• bénin → bénigne
• franc → franque (sinònim de peuple)
• franc → franche (sinònim de honnête)
• malin → maligne
• sec → sèche
c) Els adjectius beau, nouveau, jumeau, manceau, morvandeau (ou morvandiau), tourangeau canvien la terminació <<eau>> per <<elle>> al femení:
• beau → belle
• nouveau → nouvelle
• jumeau → jumelle
• manceau → mancelle
• morvandeau (morvandiau) → morvandelle (morvandielle)
• tourangeau → tourangelle
c) Els adjectius fou i mou canvien la <<ou>> per <<olle>>:
• fou → folle
• mou → molle
d) L'adjectiu vieux fa vieille
Nota: Els cinc adjectius beau, nouveau, fou, mou i vieux mantenent una segona forma més antiga que s'utilitza quan van davant d'un subtantiu singular que comença per vocal o h muda:
• bel enfant ≠ beau garçon
• nouvel an ≠ nouveau jour
• fol amour ≠ amour fou
• vieil ami ≠ vieux connu
• bel enfant ≠ enfant beau (excepte a l'expressió fixa:"un enfant bel et bon".)
• nouvel an ≠ an nouveau
• mol oreiller ≠ oreiller mou