Morfologia de l'adjectiu francès

La forma de l'adjectiu qualificatiu francès varia en funció del gènere i el nombre.

S'ha de tenir en compte, a més, que les regles de la formació de l'adjectiu poden, en alguns casos, afectar l'ortografia i la pronunciació.

La norma general per a la formació del femení és simplement afegir directament una <<e>> a l'adjectiu masculí:

 • petit → petite             				  
 • plein → pleine         		                         
 • grand → grande                               
 • lourd → lourde 
 • poli → polie 
 • employé → employée 
 • vrai → vraie
 • courtois → courtoise

Però s'han d'observar també algunes normes més:

1. Quan el masculí acaba en <<e>> muda, l'adjectiu no varia al femení:

 • aimable → aimable           
 • pauvre  → pauvre      
 • sage  → sage
 • riche → riche
   

2. Quan el masculí acaba en <<f>>, el femení substitueix aquesta consonant per la terminació <<ve>>

 • objectif → objective            
 • négatif → négative
 • positif → positive               
 • actif → active
 • bref → brève (porta accent per qüestions de pronunciació)

3. Els masculins acabats en <<er>> canvien aquesta terminació per la del femení <<ère>>:

 • premier → première     
 • dernier → dernière 
 • étranger → étrangère   
 • léger → légère
 • boulanger → boulangère 
 • pâtissier → pâtissière

4. Els masculins acabats en <<x>> canvien aquesta terminació per la del femení <<se>>:

 • jaloux → jalouse       
 • fabuleux → fabuleuse    
 • courageux → courageuse 
 • heureux → heureuse

      excepte pels monosíl·labs:
         • doux → douce   
         • faux → fausse  
         • roux → rousse

5. Pels adjectius masculins que acaben en <<eur>> s'han de tenir en compte algunes consideracions:

a) Els que provenen de verbs, el participi present dels quals acaba en<<ant>>, fan el femení amb la terminació <<euse>>:

   • menteur → menteuse (mentir → mentant)
   • trompeur → trompeuse (tromper → trompant) 

     excepte:

            • enchanteur → enchanteresse (enchanter → enchantant)
            • vengeur → vengeresse (venger → vengeant)
            • exécuteur → exécutrice (exécuter → exécutant)
            • persécuteur → persécutrice (persécuter → persécutant)

b) Els adjectius acabats en <<teur>>- que no deriven directament d'un verb francès - fan el femení en <<trice>>:

            • protecteur → protectrice
            • dominateur → dominatrice
            • manipulateur → manipulatrice
           

c) L'adjectiu comparatiu meilleur i deu adjectius més (comparatius llatins) fan el femení seguint la norma general d'afegir <<e>> al masculí:

            • supérieur → supérieure
            • inférieur → inférieure
            • majeur → majeure
            • mineur → mineure
            • meilleur → meilleure
            • antérieur → antérieure
            • postérieur → postérieure
            • citérieur → citérieure
            • ultérieur → ultérieure
            • extérieur → extérieure
            • intérieur → intérieure

6. Els adjectius masculins que acaben en <<on>>, <<en>>, <<el>>, << ul>>, <<eil>>,<<et>>,doblen la consonant final abans d'afegir la <<e>> de la terminació:

            • bon  → bonne          
            • ancien → ancienne       
            • cruel → cruelle  
            • nul → nulle        
            • pareil → pareille
            • muet → muette

No obstant la norma anterior, s'han de tenir en compte dues consideracions:

a) Els adjectius següents són excepcions a la norma anterior:

            • secret → secrète          
            • inquiet → inquiète           
            • complet → complète     
            • incomplet → incomplète 
            • replet → replète
            • discret → discrète

b) Hi ha d'altres adjectius que, tot i no acabar en les terminacions de la norma 6, doblent també la consonant abans d'afegir <<e>>:

            • bas  → basse          
            • gros → grosse  
            • nul → nulle            
            • sot → sotte 
            • gras → grasse      
            • exprès → expresse    
            • genti l→ gentille      
            • vieillot → vieillotte
            • las → lasse          
            • épais → épaisse                                   
            • pâlot → pâlotte
            • métis → métisse                           	 
            • maigriot → maigriotte    
            • boulot → boulotte

7. Casos especials de formació del femení:

a) Els adjectius que afegeixen una consonant abans de fer el femení en <<e>>:

            • coi → coite             
            • favori → favorite       
            • esquimau → esquimaude
            • rigolo → rigolote   
            • andalou → andalouse

b) Els adjectius femenins amb morfologia especial:

            • long → longue                 
            • frais → fraîche                    
            • tiers → tierce
            • aigu → aiguë                     
            • public → publique             
            • turc → turque
            • ambigu → ambiguë          			
            • caduc → caduque               
            • grec → grecque
            • blanc → blanche              
            • bénin → bénigne                	
            • franc → franque (sinònim de peuple)
            • franc → franche (sinònim de honnête)
            • malin → maligne
            • sec → sèche

c) Els adjectius beau, nouveau, jumeau, manceau, morvandeau (ou morvandiau), tourangeau canvien la terminació <<eau>> per <<elle>> al femení:

            • beau → belle
            • nouveau → nouvelle
            • jumeau → jumelle
            • manceau → mancelle
            • morvandeau (morvandiau) → morvandelle (morvandielle)
            • tourangeau → tourangelle

c) Els adjectius fou i mou canvien la <<ou>> per <<olle>>:

            • fou → folle
            • mou → molle

d) L'adjectiu vieux fa vieille

Nota: Els cinc adjectius beau, nouveau, fou, mou i vieux mantenent una segona forma més antiga que s'utilitza quan van davant d'un subtantiu singular que comença per vocal o h muda:

            • bel enfant ≠ beau garçon  
            • nouvel an ≠ nouveau jour 
            • fol amour ≠ amour fou  
            • vieil ami ≠ vieux connu 
            • bel enfant ≠ enfant beau (excepte a l'expressió fixa:"un enfant bel et bon".)
            • nouvel  an ≠ an nouveau   
            • mol  oreiller ≠ oreiller mou