Monuments amb nens/Diagonal i Passeig de Sant Joan

Salta a la navegació Salta a la cerca
La Girafa Coqueta, de Josep Granyer
Sant Jordi, de Joan Rebull, armat però sense drac.

Aquest itinerari recorre la Diagonal des de la Rambla Catalunya fins al Passeig de Sant Joan i després puja pel Passeig de Sant Joan fins a la Travessera de Gràcia. El recorregut es pot fer a peu o amb bicicleta aprofitant els carrils bici de la zona i es pot escurçar (o allargar) segons les ganes i el temps de que disposem. Igualment, ens podem saltar algun dels monuments proposats, o n'hi podem afegir més sense necessitat de desviar-nos gaire de l'itinerari.

Proposem alguns monuments per veure i algunes idees per incentivar els nens a buscar-los o a fer-hi algun joc. Per la descripció dels monuments, a més dels enllaços d'aquesta pàgina, a la Viquipèdia hi ha llistes de monuments i d'art públic que contenen enllaços als catàlegs de l'Ajuntament de Barcelona (força útils i complerts) i als articles relacionats que hi ha a la mateixa Viquipèdia:

L'itinerari[modifica]

Comencem el recorregut a la Diagonal amb Rambla de Catalunya.

  • Qui troba una girafa?
    • La girafa coqueta, de Josep Granyer. Es pot aprofitar per explicar que li fa parella el bou pensador de l'altre extrem de la Rambla Catalunya, però que queda per un altre dia.
  • Qui troba Sant Jordi, però sense drac.
    • Escultura de Sant Jordi, de Joan Rebull, al costat de la Diputació que mira a la Diagonal.
Escut parlant a la llinda de la porta de la Casa Serra
  • Davant la Diputació. Abans de ser la seu de la Diputació de Barcelona, aquest edifici va ser una vivenda. El que se la va fer fer va dibuixar el seu nom a la façana perquè quedés clar que era casa seva. Com es deia l'amo de la casa? Pista: mireu l'escut sobre la porta.
La granota de la font de la Granota

Continuem pel carrer Còrsega.

  • Qui troba un nen que agafa una granota? (Si voleu afegir-hi més emoció, us podeu jugar que si algú troba una granota, beureu del que surt de la boca de la granota).
    • Font de la Granota, al carrer Còrsega amb la Diagonal, al costat del Palau Robert.
  • Qui veu un llapis gegant?
    • L'obelisc. Es pot aprofitar per muntar un debat sobre si és un llapis o no és un llapis, i de pas explicar que ha canviat tant de dedicació que al final no està dedicat a ningú (amb les dedicacions del monument es pot explicar més d’un segle d’història de Catalunya).

Entrem al jardí del Palau Robert. Si anem amb bicicleta, haurem de portar la bicicleta a la mà, o potser no podrem ni entrar als jardins, segons el criteri del guarda; alternativament, fem la volta per fora fins a la porta del Palau Robert, saltant-nos una parada (el mateix si el jardí està tancat).

La Lluna, amb el poema escrit al llibre de manera que es pot llegir reflectit
  • A veure qui troba la lluna amb un llibre.
    • La lluna, de Kiku Mistu. Aprofiteu per llegir el poema de J.V. Foix Es quan dormo que hi veig clar.

Sortim del jardí per la porta del Passeig de Gràcia (si no hem pogut entrar al jardí, continuem aquí).

  • Qui troba un arbre amb un poema dedicat? Pista: si li han dedicat un poema a un arbre en especial és que deu ser diferent dels altres.
    • L'alzina de Mossèn Cinto. El poema és gravat al paviment. L'alzina és una mica més avall de l'entrada del Palau Robert, i és fàcil de trobar perquè tot i ser més petita es destaca entre els plàtans del passeig.
  • Aprofitem per comentar que trobarem l'autor del poema més endavant.

Continuem pel carrer Rosselló o pel carril bici de la Diagonal.

El mosaic de l'àngel, a la Casa de les Punxes.
  • Qui troba un àngel en una casa amb moltes punxes? Opcionalment, podem demanar també un Sant Jordi a la mateixa casa (aquesta vegada amb drac).
    • El mosaics de la casa de les Punxes. L'àngel és el primer que es veu. El Sant Jordi és al capdamunt de la façana del carrer Rosselló, de manera que si no ens movem del carril bici de la Diagonal no el veurem, i per això pot valdre la pena saltar-se'l.
  • Qui troba una nena rentant-li la cara a un nen amb una palangana?
    • Font de la palangana o del negret (Diagonal amb Bruc).
L'Ictineo II, a escala, al monument a Narcís Monturiol

Ens saltem la font de l'Efeb (a la illeta que formen els carrers Mallorca i Girona i la Diagonal), perquè en aquest punt ja hi ha prou coses espectaculars.

El monument a Verdaguer, i al fons el mussol i les grues de la Sagrada Família
  • Qui troba un poeta enfilat dalt d'una columna?
    • El monument a Verdaguer. Es pot aprofitar per parlar de les escultures del monument que representen les seves obres i fins i tot tractar d’endevinar l'argument de les obres a partir dels grups escultòrics.
  • Qui veu el mussol més gran de Barcelona?
    • Hi ha un enorme mussol lluminós, publicitari, sobre la casa que fa cantonada entre el carrer Mallorca i la Diagonal.
  • Qui veu la Sagrada Família?
    • Se’n veuen les torres mirant pel carrer Mallorca enllà?

Girem amunt pel Passeig de Sant Joan. Continuarem pel carril bici (o pel passeig central, si anem a peu), però si anem bé de temps podem observar un detall de la casa Macaya:

Casa Macaya
  • Qui veu un arquitecte amb bicicleta?

Al Passeig de Sant Joan, a més d'uns quants monuments, hi ha alguns parcs amb jocs infantils on fer una aturada en l'excursió.

La gràcia dels monuments del Passeig de Sant Joan (per als nens) es pot buscar de maneres diferents. Si volem posar-hi emoció, i aprofitant que en aquest punt encara veiem el monument a Verdaguer, podem avisar la canalla que ens trobem, segurament, en un dels carrers més perillosos de Barcelona, on totes les escultures, fins i tot les que són escultures d'homes forts, han d'estar ben amunt per protegir-se dels animals salvatges (llops i lleons) que hi ha pel passeig. Només els nens i les nenes són prou valents per estar-se més avall.

La caputxeta no té por del llop, o potser és que el llop d'aquesta font no fa por
  • A veure qui troba un llop (i una nena que no li té por).
    • Font de la caputxeta.
  • A veure qui troba dos lleons (i un forçut armat amb un garrot, però que s’ha enfilat dalt de la columna perquè no se li acostin els lleons).
    • Font d'Hércules.
  • A veure qui troba un altre home dalt d'una columna, i qui endevina quin ofici té.
    • El monument a Anselm Clavé. L'ofici de músic es veu per la batuta que porta a la mà, i en menor mesura per altres decoracions musicals del peu, com un fris format per notes musicals.

Podem acabar l'excursió buscant un nen (al monument al frare Pedro Ponce de León), que no s'ha enfilat a cap columna (com dèiem fa una estona, en aquest passeig els nens no tenen por dels lleons i ni dels llops), i que ens pot donar peu a parlar de l'educació dels sord-muts.

Informacions pràctiques[modifica]

  • Longitud: 2 km
  • Durada: La durada és molt variable depenent del que durin les parades i de quantes se'n facin, però l'activitat sencera ens ocuparà força menys d'una hora si anem amb bicicleta. A peu, podem comptar en total una hora llarga.
  • Transport públic:
    • A la sortida:
      • Metro L3-L5, estació Diagonal.
      • FGC, estació Provença.
    • A meitat del recorregut:
      • Metro L4-L5, estació Verdaguer.
    • Al final:
      • Metro L4, estació Joanic.
A més, hi ha un bon nombre de línies i parades d'autobús a tot el recorregut.

Enllaços externs[modifica]