Llei de polítiques per a la joventut de les Illes Balears

TÍTOL PRELIMINAR. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte i finalitat

1. Aquesta llei té per objecte establir el marc normatiu per desenvolupar les polítiques per a la joventut i regular els drets específics de les persones joves de les Illes Balears.

2. És també objecte d'aquesta regular i ordenar un sistema de serveis per a la joventut que doni resposta a les necessitats de les persones joves, tot potenciant-ne l'autonomia i la qualitat de vida.

3. La finalitat última de la Llei és afavorir que les persones joves puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida i garantir-ne la participació activa en igualtat de drets i deures en la vida social, cultural, política i econòmica.

Article 2. Definicions

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén: a) Per joventut, el col·lectiu social divers i heterogeni que viu una etapa vital plena amb necessitats específiques per a l'emancipació, el ple desenvolupament de les seves capacitats i la integració i implicació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural. b) Per polítiques per a la joventut, les actuacions dirigides a millorar les condicions socials dels joves i les joves, acompanyant-les en el seu procés vital i capacitant-les per assolir competències personals i professionals que en propiciïn l'autonomia, l'e-mancipació i la participació en tots els àmbits. c) Per emancipació juvenil: la capacitat dels joves de construir un projecte de vida propi sobre la base de l'autonomia personal i l'exercici de la plena ciutadania. d) Per participació juvenil: el conjunt d'accions i de processos que generen capacitat en els joves per a decidir el seu entorn, les seves relacions i les seves possibilitats de desenvolupament personal i col·lectiu, per a intervenir-hi i per a transformar-los. e) Per serveis i equipaments juvenils, el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions, de titularitat pública i privada, destinats a la finalitat de l'article 1.2 .

Article 3. Àmbit d’aplicació

1. Aquesta llei és d’aplicació als joves i a les joves que resideixin o es trobin a les Illes Balears, amb edats compreses entre els 16 i els 30 anys, ambdues incloses, si bé poden establir-se altres límits, mínims i màxims, per a aquells programes o actuacions en què, per la seva naturalesa o objectiu, s’estimi necessari.

2. La Llei és també aplicable als i a les joves que gaudeixen de la condició política de ciutadans de les Illes Balears i que resideixen a l’Estat espanyol i a l'estranger.

3. És igualment d’aplicació a tots els poders públics de les Illes Balears que duen a terme polítiques de joventut, en l'àmbit de les seves competències; i a totes les persones físiques i jurídiques que desenvolupen activitats o presten serveis que afecten, directament o indirectament, els joves i les joves de les Illes Balears

Article 4. Coresponsabilitat en l'aplicació

1. Les administracions públiques de les Illes Balears, en l’àmbit de les competències respectives i tenint en compte el principi de coordinació, han d’exercir les accions necessàries per acomplir tot el que disposa aquesta llei, amb el suport i la participació de la societat civil, de les entitats i dels interlocutors lliurement establerts i han de vetllar per garantir-ne la participació.

2. Les administracions públiques de les Illes Balears han de potenciar i protegir la iniciativa social que, respectant la planificació general que s’estableixi, promogui el desenvolupament del jovent de les Illes, especialment aquella que ho faci sense ànim de lucre i que promoguin els mateixos joves. A aquest efecte, les administracions públiques de les Illes Balears han de donar el suport tècnic i financer necessari a aquestes iniciatives, en els termes i en les condicions que estableixi cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut.

TÍTOL I. DRETS I DEURES DE LES PERSONES JOVES

Article 5. Drets específics de les persones joves

Sens perjudici dels altres drets reconeguts a la resta de l'ordenament jurídic estatal, comunitari i internacional, aquesta Llei reconeix a les persones joves els drets especí-fics següents:

a) Dret a ser considerats un col·lectiu amb necessitats i i demandes específiques, sus-ceptibles d'actuacions especialment dissenyades per a ells o, en tot cas, tenint-los en compte; i a participar en l'elaboració de les polítiques que els afecten. b) Dret a ser destinataris de polítiques públiques d'emancipació, especialment en ma-tèria d'ocupació i d'accés a l'habitatge. c) Dret a conèixer i a accedir als recursos específics per a la joventut de les diferents administracions públiques. d) Dret a la participació democràtica i al ple exercici de la ciutadania activa.

Article 6. Deures dels i les joves

Els joves i les joves, com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, tenen els deures que l'ordenament jurídic estableix per al conjunt de la població, especialment pel que fa a les normes de convivència de la societat, basades en la tolerància i en el respecte a les persones amb les quals es relacionen i a l’entorn en el qual es desenvolupen.

TÍTOL II.  RÈGIM COMPETENCIAL EN LES POLÍTIQUES PER A LA JOVENTUT

Article 7. Competències en matèria de joventut

1. El Govern i els consells insulars, d'acord amb aquesta llei, disposen de les facultats executives i reglamentàries necessàries per a desplegar la competència en matèria de joventut que preveu l'Estatut d'autonomia.

2. Els governs de les entitats de l'Administració local poden actuar en matèria de jo-ventut, d'acord amb aquesta llei i la resta de la legislació aplicable.

3. El Consell de la Joventut de les Illes Balears, les entitats juvenils, les entitats pres-tadores de serveis a la joventut i els grups de joves poden intervenir en les polítiques per a la joventut per mitjà de les formes de participació d'acció i interlocució reconegudes per aquesta llei, sens perjudici de les competències de les administracions públiques.

Capítol I. Competències de les administracions públiques

Article 8. Les administracions públiques competents a les Illes Balears

1. Les administracions públiques de les Illes Balears amb competències en matèria de joventut són:

a) El Govern de les Illes Balears. b) Els consells insulars. c) Els ajuntaments de les Illes Balears.

2. Les administracions territorials esmentades poden actuar a través dels organismes públics i de les entitats de dret públic o privat vinculats o dependents per gestionar les polítiques, els programes i les accions en matèria de joventut.

Article 9. Competències del Govern de les Illes Balears

1. Corresponen al Govern de les Illes Balears les competències en joventut que cor-responen a l'Administració autonòmica d'acord amb els articles 30, apartat 13; 58.3, 69 i 72.2 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

2. En tot cas, corresponen al Govern de les Illes Balears les funcions generals se-güents:

a) Establir la política general de joventut del Govern i les directrius de coordinació amb les altres administracions públiques, agents socials i entitats que intervenen en les polítiques per a la joventut, més concretament, amb el Consell de la Joventut de les Illes Balears. b) Establir la planificació global de les polítiques per a la joventut en l'àmbit de les Illes Balears, mitjançant l'aprovació i modificació, si s'escau, del Pla estratègic de polítiques per a la joventut. c) Desenvolupar les polítiques per a la joventut en les àrees de la seva competència o que tenguin un abast o interès suprainsular. d) Aprovar, a proposta de la Comissió Interdepartamental en matèria de joventut, el desplegament del Pla estratègic de polítiques per a la joventut en l'àmbit de l'Adminis-tració autonòmica, i desenvolupar-lo i assegurar l'adopció, per part de la cada conse-lleria, de les mesures que s'hi contenen, que obligatòriament recollirà el programa de polítiques per a l’emancipació. En tot cas, en l’elaboració del Pla estratègic de polítiques per a la joventut s’haurà de respectar en tot moment l’autonomia dels diferents consells, així com la seva participació efectiva, en els termes prevists en aquesta llei. e) Fixar, a través de la Comissió Interdepartamental de la Joventut, els criteris i les fórmules de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar la política de joventut en cada una de les matèries de què siguin competents. f) Aprovar, mitjançant Decret del Consell de Govern, la cartera bàsica de serveis per a la joventut de les Illes Balears. g) Exercir la iniciativa legislativa en matèria de joventut i fer-ne el desplegament mit-jançant reglaments que assegurin la col·laboració i la cooperació amb els consells in-sulars en tot el que pugui afectar els interessos de la comunitat autònoma o que desenvolupin les competències pròpies del Govern. L’exercici de la potestat reglamen-tària per part del Govern de les Illes Balears en desenvolupament d’allò previst a l’article 58.3 de l’Estatut d’Autonomia es produirà mitjançant les corresponents consultes als consells insulars durant el procés d’elaboració del reglament que es tracti, amb la finalitat d’harmonitzar els diferents interessos públics implicats. L’informe corresponent dels consells haurà de ser emès pel Ple en el termini d’un mes, havent-ne formulat prèviament proposta el govern insular respectiu. La no emissió d’aquest informe, que no és vinculant, tendrà els efectes prevists a l’article 80.4 de Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. h) Representar les Illes Balears en les relacions amb l’Administració General de l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb organismes comunitaris i internacionals, així com desenvolupar programes amb els ens esmentats en el marc de l’ordenament jurídic vigent, mitjançant convenis o altres formes de col·laboració. i) Gestionar les estadístiques autonòmiques en matèria de joventut que ofereixin una anàlisi completa de la situació del jovent illenc. j) Declarar d'interès autonòmic de determinats serveis, instal·lacions o equipaments que, per les seves característiques específiques, innovadores o experimentals, o per altres circumstàncies justificades, transcendeixin l’àmbit dels interessos propis dels consells insulars i hagin de ser gestionades pel Govern o per l'Institut Balear de la jo-ventut, d’acord amb els criteris establerts per la Conferència interinsular en matèria de joventut. k) Dur a terme, a través de les diferents conselleries, les polítiques públiques del Go-vern pel que fa a les polítiques per a la joventut que li corresponen. l) Coordinar i gestionar la Xarxa d'emancipació de joves extutelats. m) Les altres que li atorgui aquesta i la resta de la normativa vigent.

Article 10. Competències dels consells insulars

1. Els consell insulars han d’exercir les competències que els són atribuïdes com a pròpies de conformitat amb els apartats 9 i 16 de l’article 70 de l’Estatut Autonomia, en els termes dels articles 72 i 73; i d’acord amb la Llei 21/2006, d’atribució de compe-tències als consells de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure; i el Decret 26/2018, de 3 d’agost, de traspàs al Consell Insular de Mallorca de les fun-cions i els serveis inherents a les competències pròpies d’aquesta institució insular que exerceix l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de joventut.

2. En tot cas, els correspon:

a) Coordinar els serveis municipals que afecten l’àrea de joventut i lleure per garantir una prestació integral i adequada a la totalitat del territori de cada illa. b) Assistir des dels punts de vista jurídic, econòmic, formatiu i tècnic en matèria de joventut i lleure els municipis, especialment els de menor capacitat econòmica i de gestió, i col·laborar-hi d’acord amb els recursos que el Govern de les Illes Balears transfereixi als consells insulars per aquest motiu. c) Prestar serveis públics en matèria de joventut i lleure de caràcter supramunicipal. d) Elaborar, aprovar i, si n’és el cas, modificar el Pla insular de joventut, mitjançant un procediment que garanteixi la participació del Consell de la Joventut de les Illes Balears, dels consells de la joventut del seu àmbit territorial, de les associacions juvenils i de les persones joves en general. A més a més, participar en l’elaboració del Pla estratègic de polítiques de Joventut de les Illes Balears. e) Elaborar estudis i publicacions que siguin d’interès per al jovent en l’àmbit insular. f) Fomentar i donar el suport tècnic, econòmic i formatiu dels consells insulars de la Joventut. g) Garantir la participació de les persones joves, directament o a través de formes or-ganitzades, i assistir i cooperar tècnicament, jurídicament i econòmicament a les enti-tats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut. h) Establir, elaborar i gestionar, de manera transversal amb els altres departaments competents per la matèria, els programes, projectes i accions que facilitin l’autonomia personal, l’establiment de programes de suport per l’establiment de trajectòries sòlides d’emancipació i l’exercici de la ciutadania activa, tant els propis com els que s’hagin delegat o transferit, així com d’altres que tinguin com a finalitat facilitar el desenvolu-pament del projecte de vida de les persones joves, en col·laboració amb els departa-ments dels consells insulars i) Dur a terme la formació i el reciclatge permanent en matèria de joventut al conjunt de professionals de joventut, tant del sector públic com privat, dels seu àmbit territorial. j) Exercir la funció executiva, la gestió i l’impuls a la potestat reglamentària sobre competències pròpies en joventut k) Crear i gestionar els diferents censos insulars: el cens d’equipaments i de serveis juvenils i el cens d’entitats juvenils i prestadores de serveis a la joventut. l) Qualsevol altra competència que els atribueixi una norma amb rang de llei o la nor-mativa que desplegui aquesta.

3. Els consells insulars exerceixen dins el seu àmbit territorial i les seves funcions, la gestió dels serveis i les potestats previstes en d’aquesta Llei en relació a les entitats juvenils i les prestadores de serveis a la joventut i els serveis i equipaments dirigits a la joventut regulats en aquesta llei, ubicats o que tenguin seu o delegació en els seus àmbits territorials, d’acord amb els criteris següents:

a) En el cas de les entitats juvenils o prestadores de serveis a la joventut, l’illa en què tenguin seu o delegació. b) En el cas dels equipaments i serveis juvenils, l’illa en qual estan o hagin d’estar ubi-cades. c) En el cas dels serveis d’informació o dinamització juvenil, l’illa en què estan o hagin d’estar ubicats. d) En el cas que alguns d’aquests equipaments, entitats o serveis tenguin seu a altres illes, els consells insulars corresponents són també competents pel que fa al seu àmbit territorial. 4. Els departaments dels consells insulars diferents als competents en matèria de jo-ventut també duen a terme polítiques que afecten el joventut i, per tant, despleguen la planificació de global en matèria de joventut per mitjà de la planificació de les polítiques per a la joventut a què fa referència aquesta Llei. A aquest efecte, els altres de-partaments dels consells insulars han d’adoptar les mesures necessàries sobre les matèries sectorials respectives per executar les directrius generals establertes per cada institució insular en matèria de polítiques per a la joventut, i per desenvolupar i executar les seves disposicions i acords.

Article 11. Competències dels ajuntaments

1. Corresponen als ajuntaments i, si n’és el cas, a altres entitats locals d’àmbit inferior o superior al municipal, en el seu àmbit territorial, les competències previstes en la normativa bàsica i autonòmica de règim local i, en tot cas, les següents:

a) Participar en la planificació en els àmbits autonòmic i insular de les polítiques juvenils i impulsar les actuacions que es duguin a terme en l’àmbit municipal. b) Elaborar, de forma potestativa, plans i programes d’àmbit municipal en relació amb el jovent. c) Gestionar les polítiques juvenils que els corresponguin com a conseqüència dels convenis i altres instruments de col·laboració que subscriguin amb tal finalitat amb l’Administració autonòmica o amb els consells insulars. d) Elaborar, aprovar i, si n’és el cas, modificar un pla local de joventut, mitjançant un procediment que garanteixi la participació de les associacions juvenils i la gent jove en general. e) Participar en l’elaboració del Pla insular de joventut. f) Elaborar estudis i publicacions que permetin detectar les necessitats del col·lectiu jove i el coneixement de la realitat juvenil en el seu àmbit, que orientin el disseny de les actuacions i els serveis a la gent jove. g) Dur a terme programes, projectes i accions que desenvolupin les polítiques de jo-ventut, tant els propis com els que s’hagin delegat o transferit. h) Promoure la participació juvenil en l’àmbit del municipi. i) Crear i mantenir els serveis juvenils d’informació i de dinamització. j) Donar suport a la creació de consells de la joventut d'àmbit local o supramunicipal. k) Qualsevol altres competències que els atribueixi una norma amb rang de llei.

2. D’acord amb els principis establerts en aquesta llei i atesa la seva proximitat amb el jovent, els ajuntaments han de tractar de promoure la participació juvenil en l’àmbit del municipi i de fomentar la participació ciutadana en la prevenció i la resolució de les demandes i de les necessitats juvenils detectats en el seu territori, i de fomentar-ne la implicació en la societat en general. Igualment, han de donar suport tècnic, econòmic i formatiu als consells locals de la joventut.

3. Mitjançant els serveis juvenils d’informació i dinamització que els municipis creïn i mantinguin, amb el reconeixement previ pel procediment establert reglamentàriament, els ajuntaments han de prestar informació al jovent de forma que puguin orientar, as-sessorar i formar la població jove del seu municipi, entre d’altres, en les matèries que regula aquesta llei, respectant els termes de qualitat establerts a la Carta Eryica.

4. Igualment, els ajuntaments han de col·laborar amb l’Administració autonòmica i els consells insulars en l’elaboració dels estudis d’àmbit autonòmic i insular, i també han de procurar l'elaboració d'anàlisis pròpies de detecció de les necessitats del col·lectiu jove en el seu àmbit territorial i, en general, tots els estudis que ajudin a conèixer millor aquesta població i permetin dissenyar polítiques adients.

5. Els municipis poden exercir competències delegades o competències diferents de les delegades sempre que, en el primer cas, l’administració titular de la competència els la delegui en el marc del que disposa l’article 27 de la Llei reguladora de les bases del règim local, o, en el segon, es compleixin els requisits que estableix l’article 7.4 de la mateixa Llei reguladora de les bases del règim local.

6. Els ajuntaments poden també constituir entitats supramunicipals per a una gestió més eficaç de les polítiques per a la joventut.

Capítol II. Organització administrativa a l'àmbit autonòmic

Article 12. Ens competents en l'àmbit autonòmic

Les polítiques per a la joventut en l'àmbit autonòmic es desenvolupen mitjançant la Conselleria competent en matèria de joventut, les altres conselleries del Govern i l'Ins-titut Balear de la Joventut.

Secció 1a. Conselleria competent en matèria de joventut

Article 13. Funcions

1. La Conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears és competent per:

a) Proposar al Consell de Govern les prioritats i directrius generals d'actuació, coordi-nació i seguiment en les polítiques per a la joventut, en col·laboració amb els consells insulars. b) Coordinar, juntament amb les altres administracions públiques, agents socials i enti-tats, sota les directrius dels governs autonòmic i insulars, l’acció de l’administració pú-blica, en relació amb les polítiques per a la joventut. c) Proposar a la Comissió Interdepartamental de polítiques per a la joventut l’aprovació inicial del Pla estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears i, si escau, les seves modificacions. d) Proposar a la Comissió Interdepartamental de polítiques per a la joventut els criteris i les fórmules de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar la política de joventut en cada una de les matèries de què siguin competents i fer el seguiment del compliment de les mesures que s'hi contenen. e) Proposar al Consell de Govern els avantprojectes de llei i de reglaments en matèria de joventut, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, i aprovar les ordres pertinents en els àmbits que li corresponguin, prèvia consulta als consells insulars, quan afecti a les competències pròpies; i al Consell de la Joventut de les Illes Balears. f) Executar i gestionar l'activitat de foment del Govern de les illes Balears en l'àmbit de les polítiques en matèria joventut, especialment per a l'impuls d'accions i projectes que tenguin abast o interès autonòmic, així com en la resta d'àrees que siguin de la seva competència. g) Impulsar la innovació en matèria de joventut, mitjançant l'establiment de programes experimentals i altres actuacions que tenguin com a objectiu avaluar l’èxit de noves metodologies i estratègies d’intervenció que permetin donar una millor resposta a als desafiaments i a les noves necessitats en l’ atenció d’aquest sector de la població. h) Impulsar, amb coordinació amb els consells insulars, la prestació de serveis o pro-grames d'interès autonòmic que garanteixin la igualtat d'oportunitats. i) Impulsar l’estudi, la recerca, les publicacions, els congressos, la formació del personal professional i la promoció dels drets de la joventut, d’àmbit suprainsular. j) Gestionar a les Illes Balears els programes d’abast europeu i internacional que afectin la joventut i participar en el si dels procediments establerts per l'Administració general de l'Estat per a la selecció de projectes i activitats que s'hi hagin d'executar en l'àmbit territorial de la Comunitat autònoma, així com formular propostes davant les instàncies que pertoquin, per al finançament de les actuacions que s'hi vinculin. k) Gestionar els censos autonòmics en matèria d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, d’equipaments i serveis juvenils i els altres en matèria de jo-ventut que es puguin establir reglamentàriament. l) Emetre els informes i dictàmens que aquesta Llei consideri convenients o que els siguin sol·licitats. m) Mantenir les relacions d’interlocució amb el Consell de la Joventut de les Illes Bale-ars. n) Les altres que li atorguin aquesta i altres lleis, o que li siguin delegades.

Secció 2a. Institut Balear de la Joventut

Article 14. Naturalesa jurídica

1. L’Institut Balear de la Joventut, en endavant IBJOVE, és l'entitat de referència a les Illes Balears en matèria de polítiques per a la joventut i l'organisme encarregat de co-ordinar i executar la política autonòmica de joventut.

2. L'IBJOVE es configura com una entitat pública empresarial, de les previstes en l’article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Co-munitat Autònoma de les Illes Balears i té personalitat jurídica pròpia i diferenciada, tresoreria i patrimoni propis, capacitat d’actuar i autonomia de gestió plenes, sens per-judici de la relació de tutela de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

3. L'IBJOVE està adscrit a la Conselleria competent en matèria de joventut del Govern de les Illes Balears.

Article 15. Funcions i competències

1. Són funcions de l'IBJOVE en matèria de polítiques per a la joventut les següents:

En l'àmbit de la planificació i el seguiment:

a) Recollir les prioritats dels consells insulars i, conjuntament amb ells, proposar i ela-borar les prioritats i les directrius generals d'actuació i de seguiment en les polítiques per a la joventut de les Illes Balears, en col·laboració amb la Conselleria competent en matèria de joventut. b) Exercir, segons les directrius del Govern i de la Conselleria competent en matèria de joventut, la coordinació de les polítiques per a la joventut amb el Govern i amb les altres administracions públiques, agents socials i entitats que intervenen en l'àmbit de la joventut. c) Elaborar, juntament amb la Conselleria competent en matèria de joventut, la proposta del Pla estratègic de polítiques per a la joventut, així com les seves modificacions, amb una participació àmplia, i com a mínim amb la participació tècnica dels consells insulars i dels consells de la joventut de cada illa. d) Avaluar, de manera continuada, l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment de les polítiques per a la joventut, i reportar-ne els resultats a la conselleria competent en matèria de joventut. e) Elaborar, juntament amb la conselleria competent en matèria de joventut, la planifi-cació de les polítiques per a la joventut en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma i formular els criteris i els mecanismes de coordinació general i transversal entre conselleries del Govern de les Illes Balears per aplicar-les des de cada una de les matèries de què siguin competents, i fer el seguiment del compliment de les mesures que s'hi contenen.

En l'àmbit de l'elaboració i l'execució:

a) Desenvolupar les actuacions, serveis, programes o polítiques que siguin competèn-cia de l'Administració de la Comunitat Autònoma o que tenguin un abast o un interès suprainsulars per la seva incidència en la igualtat d'oportunitats de joves de totes les Illes o perquè en fomentin la cohesió social, amb la participació dels consells insulars. b) Realitzar campanyes de sensibilització, promoció i difusió per tal d’informar la ciutadania sobre els interessos i les demandes de les persones joves d'abast autonòmic. c) Coordinar la prestació de serveis a favor de la joventut, preferentment els dirigits a col·lectius vulnerables, d'abast autonòmic. d) Promoure la participació juvenil, en col·laboració amb la conselleria competent en matèria de Joventut i el Consell de la Joventut de les Illes Balears, tot garantint el desenvolupament de les tasques per a les quals ha estat creat. e) Impulsar polítiques de formació i la capacitació de les persones joves i dels i les professionals de les polítiques per a la joventut, i dur-les a terme, quan tenguin abast o interès autonòmic. f) Coordinar i donar suport a les xarxes insulars d'oficines per a la informació i eman-cipació juvenils en aquells afers d’abast autonòmic. g) Planificar, gestionar, crear i mantenir els equipaments i instal·lacions juvenils que siguin de la seva titularitat o de la Comunitat autònoma, o de les quals tengui la gestió mitjançant qualsevol títol habilitant. h) Donar suport material i econòmic al desenvolupament de les iniciatives i projectes d'àmbit suprainsular i desenvolupar l'activitat de foment en aquelles matèries que for-min part del seu àmbit competencial. i) Prestar suport tècnic i logístic a la Conselleria competent en matèria de joventut. j) Qualsevol altra relacionada amb les matèries de joventut i lleure que li siguin delega-des o encomanades.

En l'àmbit de l'assessorament, la consulta, la proposta i l'estudi:

a) Ser l'òrgan d'assessorament, consulta i proposta de les diferents conselleries del Govern de les Illes Balears, de les altres administracions públiques i dels agents socials i entitats en matèria de polítiques per a la joventut, amb coordinació amb la conselleria competent en materia de joventut. b) Promoure la prestació de serveis a favor de la joventut i proposar a les diferents administracions les que consideri necessàries. c) Estudiar la situació de les persones joves en l'àmbit de les Illes Balears, i promoure especialment la generació de coneixement per elaborar polítiques per a la joventut. d) Elaborar, els estudis, investigacions, publicacions i programes experimentals de joventut i lleure a les Illes Balears; impulsar la recerca i l'estudi sobre la realitat juvenil de forma periòdica, per al disseny i desenvolupament de les polítiques per a la joventut, i col·laborar en la creació, gestió i difusió de les estadístiques autonòmiques sobre joventut.

2. Dins l’àmbit de les seves competències, l'IBJOVE gaudeix de totes les potestats administratives necessàries per al compliment dels seus fins, fins i tot la potestat de foment, a excepció de la potestat expropiatòria.

3. Les potestats administratives atribuïdes a l’IBJOVE les han d’exercir les persones que ocupen la presidència, la vicepresidència i la direcció, i també el Consell de Direcció de l’entitat, d'acord amb els estatuts.

4. En el marc de les competències pròpies dels consells insulars i dels municipis, l'IBJOVE pot concertar els instruments de col·laboració o cooperació prevists en la legislació aplicable, especialment els convenis i acords de col·laboració i els plans i programes conjunts.

5. Per aconseguir els fins propis, l’IBJOVE pot actuar mitjançant la gestió directa, indi-recta o mixta, i participar en la constitució de societats, consorcis i empreses o entitats públiques o privades de conformitat amb la normativa aplicable, així com posar a la venda productes i serveis propis.

Article 16. Òrgans

Formen part de l’IBJOVE els òrgans de direcció, administració i gestió següents:

1. Òrgans superiors de direcció:

a) El president o la presidenta b) El vicepresident o la vicepresidenta c) El Consell de Direcció

2. Òrgans de direcció, administració i gestió:

a) El director o la directora b) Els sotsdirectors o les sotsdirectores, si s'escau

3. Sota els òrgans de direcció pot haver-hi llocs de treball de personal directiu profes-sional per realitzar funcions de direcció tècnica, programació, coordinació, impuls i avaluació de les actuacions pròpies de l'ens.

Article 17. Presidència

1. La presidència de l’IBJOVE, òrgan unipersonal superior de direcció, correspon a la consellera d'Afers Socials i Esports, o a la persona que aquesta delegui. El seu vot és diriment en cas d'empat.

2. En els casos de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra impossibilitat temporal de la presidenta, ha d’assumir les seves funcions la persona titular de la Vicepresidència i, en el cas que no sigui possible, la persona titular de la vocalia del Consell de Direcció de més jerarquia, antiguitat o edat, per aquest ordre.

Article 18. Vicepresidència

1.La Vicepresidència de l'IBJOVE correspon a la persona amb rang de director general que designi la presidència de l’IBJOVE i exerceix les funcions que, si escau, li delegui la Presidència o el Consell de Direcció, a proposta de la presidenta.

2. El vicepresident o la vicepresidenta substitueix la persona que ocupa la Presidència en els casos d’absència, vacant, malaltia o qualsevol altra impossibilitat d’actuar d’aquest.

Article 19. Direcció

1. La presidenta de l'IBJOVE ha de nomenar i separar el director o la directora de l'entitat, que ha de tenir les funcions que es determinin reglamentàriament. El nome-nament i el cessament s’han de comunicar al Consell de Govern en el termini màxim de set dies i s’han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini mà-xim de deu dies.

2. El director o la directora ha de mantenir amb l’IBJOVE una relació laboral especial d’alta direcció, que es regeix per les clàusules estipulades en el contracte de treball corresponent, amb subjecció a les fonts i els criteris reguladors establerts en l’article 3 del Reial decret 1382/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial del personal d’alta direcció. Al director li és aplicable la normativa reguladora del règim d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs, d’acord amb el que estableix l’article 21.2 de la Llei 7/2010.

Article 20. Composició del Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció és l'òrgan col·legiat superior de direcció i està integrat per les persones que ocupen la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció de l'IBJOVE i, a més, les cinc vocalies que s'indiquin a l'apartat 3.

2. La presidència i la vicepresidència del Consell de Direcció les exerceixen les perso-nes que ocupen la Presidència i la Vicepresidència de l’IBJOVE, respectivament.

3. Les vocalies del Consell de Direcció són ocupades per les persones següents:

— Tres en representació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, nomenades per la consellera d’Afers Socials i Esports. — Una en representació de la Conselleria competent en matèria d'Hisenda, designada per la persona titular d'aquesta conselleria i nomenada per la persona titular de la con-selleria competent en matèria de joventut. — Una en representació de la Conselleria competent en matèria d'Administracions Públiques, designada per la persona titular d'aquesta conselleria i nomenada per la consellera competent en matèria de joventut.

4. La designació i el cessament de la persona titular de la secretaria, que no pot ser membre del Consell de Direcció i, per tant, té veu però no vot, s’han de fer per acord del Consell de Direcció, a proposta de la Presidència.

En els supòsits de vacant, absència o malaltia de la persona que ocupa la Secretaria, la Presidència o la vicepresidència han de designar una persona suplent perquè n’assumeixi les funcions.

5. Ha d’assistir a les sessions per a tasques d’assessorament jurídic, amb veu i sense vot, una persona representant de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sens perjudici que aquest organisme pugui delegar les funcions esmentades en un membre del servei que tengui atribuït l’assessorament jurídic de l’Institut Balear de la Joventut.

6. Pot assistir a les sessions del Consell de Direcció, amb veu però sense vot, el per-sonal tècnic de l’entitat relacionat amb els assumptes que s’hagin de tractar d’acord amb l’ordre del dia, per decisió de la Presidència, tant si és per iniciativa pròpia com a proposta de qualsevol dels membres del Consell de Direcció.

7. Els i les membres del Consell de Direcció cessen automàticament com a tals quan cessen del càrrec pel qual foren nomenats. La plaça ha de romandre vacant al Consell de Direcció fins que es faci un nou nomenament. En cas de falta de nomenament d’algun dels membres, aquest no s’ha de tenir en compte en el càlcul del quòrum de constitució i de votació del Consell de Direcció.

8. En la composició del Consell de Direcció s’ha de fomentar la presència equilibrada d’homes i dones.

9. Els i les membres del Consell de Direcció no tenen dret a percebre cap tipus de dieta per assistir a les sessions.

10. Per a la vàlida constitució de l'òrgan, serà necessari que hi assisteixin, presencial-ment o telemàticament, com a mínim, la meitat dels seus membres, entre ells necessà-riament les persones que ocupen la Presidència o Vicepresidència i la Secretaria. No obstant això, els estatuts poden preveure la celebració d'una segona convocatòria i especificar per a aquesta el nombre de membres necessari per constituir vàlidament l'òrgan.

Article 21. Règims aplicables

1. L'IBJOVE es regeix pel dret públic en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l’exercici de les potestats administratives que tengui atribuïdes, i en tot allò que prevegi la Llei 7/2010, de 21 de juliol, o altres normes amb rang de llei. En la resta d’aspectes, es regeix pel dret privat.

2. Els actes i les resolucions que es dictin en l’exercici de potestats administratives, s’han de regir per les regles corresponents previstes en la legislació reguladora del règim jurídic del sector públic i del procediment administratiu en l’àmbit de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i impugnables davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

3. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d'intervenció, de control i de patrimoni és el que preveu la Llei 7/2010, de 21 de juliol.

4. El règim de contractació es regeix pel que disposa la legislació aplicable als con-tractes del sector públic.

5. El personal de l'IBJOVE pot està format per

a) Personal laboral propi. b) Personal funcionari de l’Administració de la comunitat autònoma o dels organismes autònoms que li sigui adscrit. c) Personal funcionari de qualsevol administració pública que s’incorpori per qualsevol procediment de provisió o d’ocupació de llocs de feina, d’acord amb la normativa de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El personal laboral propi es regeix, a més de per les disposicions contingudes en l’Estatut bàsic de l’empleat públic que li siguin d’aplicació i per la resta de normes labo-rals i convencionals aplicables al personal d’aquesta naturalesa, pels preceptes d’aquesta llei i per les normes que la desenvolupin, com també per les normes d’ocupació pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ho disposin ex-pressament.

El personal funcionari es regula per la normativa de funció pública de la comunitat au-tònoma, sense perjudici de les determinacions específiques que, si s’escau, contengui la seva norma de creació.

Secció 3a. Altres conselleries del Govern

Article 22. Funcions d'altres conselleries del Govern

1. Les conselleries del Govern també duen a terme polítiques que afecten el joventut i, per tant, despleguen la planificació de global en matèria de joventut per mitjà de la planificació de les polítiques per a la joventut a què fa referència aquesta Llei.

2. A aquest efecte, les conselleries del Govern desenvolupen les funcions següents:

a) Adoptar les mesures necessàries sobre les matèries sectorials respectives per exe-cutar les directrius generals establertes pel Govern en matèria de polítiques per a la joventut, i per desenvolupar i executar les seves disposicions i acords. b) Crear, mantenir i gestionar els recursos, projectes i programes que considerin ne-cessaris per a desenvolupar les directrius establertes en polítiques relacionades amb les persones joves. c) Col·laborar i cooperar amb els consells insulars, els ajuntaments i les entitats juvenils en l'aplicació de polítiques relacionades amb les persones joves dels seus àmbits sectorials, i també prestar-los assistència. d) Promocionar i fomentar la gestió conjunta dels serveis necessaris per a executar polítiques relacionades amb les persones joves entre els consells insulars i els ens locals, tenint en compte les estructures de participació juvenil en cada àmbit territorial. e) Facilitar la informació encaminada a fer el seguiment i l'avaluació de l'execució de les directrius generals d'actuació i seguiment en polítiques per a la joventut del Govern, en els termes que determini l'òrgan de coordinació interdepartamental que s'estableixi per a les polítiques per a la joventut del Govern. f) Coordinar-se amb la direcció general competent en matèria de joventut per a fomen-tar l'estudi i la recerca en l'àmbit de les seves matèries sectorials relacionades explíci-tament o implícitament amb les persones joves. g) Establir instruments de recollida d'informació i fer-ne el tractament estadístic, per tal de millorar les polítiques per a la joventut. h) Garantir la qualitat dels serveis necessaris en les seves matèries sectorials en l'exe-cució de polítiques relacionades amb les persones joves, d'acord amb el marc normatiu sectorial aplicable. i) Qualsevol altra funció que els sigui atribuïda per disposició legal o reglamentària, i les funcions que siguin necessàries per al desenvolupament i l'execució de polítiques per a les persones joves que no estiguin expressament atribuïdes a la Conselleria competent en matèria de joventut, al Govern o a una altra administració pública.

Secció 4a. Coordinació dels òrgans de l'administració autonòmica en matèria de joventut

Article 23. Coordinació d’accions entre conselleries del Govern

L’Administració autonòmica, a través de la Conselleria competent en matèria de joven-tut, ha d’establir la coordinació d’accions en matèria de joventut d’acord amb les bases següents:

a) La Conselleria competent en matèria de joventut i l'IBJOVE han d'articular mesures de foment, d’informació, de formació, etc, en qualsevol matèria sempre que tingui com a persones beneficiàries exclusives els joves i les joves, amb la coordinació i el vistiplau de la conselleria competent per raó de la matèria. b) En aquells supòsits en què s’arbitrin mesures d’intervenció, el destinatari exclusiu de les quals sigui el col·lectiu juvenil, ha de comptar amb la coordinació adequada per mitjà de la Comissió Interdepartamental per a l’elaboració de polítiques per a la joventut descrita en l’article següent. c) En tot cas, l’orientació metodològica de les accions destinades als joves des de les distintes conselleries del Govern de les Illes Balears ha de comptar necessàriament amb l’assessorament de la Conselleria competent en matèria de joventut.

Article 24. Comissió Interdepartamental de polítiques per a la joventut

1. La Comissió Interdepartamental de polítiques per a la joventut, adscrita a la Conse-lleria competent en matèria de joventut, és l’òrgan específic de coordinació, consulta i proposta en l’àmbit de la planificació, la programació i l’execució de les polítiques que, en matèria de joventut, promou el Govern de les Illes Balears des de les distintes con-selleries i l'IBJOVE en els àmbits a què fa referència aquesta llei.

2. La Comissió Interdepartamental de polítiques per a la joventut té com a funcions, a més de les que reglamentàriament se li puguin atribuir, les següents:

a) Proposar les línies d'actuació en matèria de joventut de l'Administració de la comu-nitat autònoma de les Illes Balears. b) Aprovar de manera inicial el Pla estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears i elevar-lo a l'aprovació del Consell de Govern. b) Sensibilitzar les diferents àrees del Govern de la necessitat d'impulsar polítiques per a la gent jove i d'orientar-les segons les especificitats del col·lectiu. c) Coordinar les actuacions de l'Administració de la comunitat autònoma en polítiques per a la joventut. d) Crear i impulsar comissions tècniques de treball, segons les línies d'actuacions, per executar polítiques per a la joventut. e) Impulsar l'acció de l'Administració de la Comunitat autònoma en matèria de joventut. f) Assegurar l’aplicació correcta de les polítiques per a la joventut que facin des les diverses conselleries.

Article 25. Composició

1. La Comissió interdepartamental de polítiques per a la joventut té la composició se-güent:

a) La presidència l'exerceix la consellera d’Afers Socials i Esports que és substituïda per la persona que ocupa la vicepresidència en casos d'absència, malaltia o vacant. b) La vicepresidència l'exerceix la directora general d'Infància, Joventut i Famílies. c) Les vocalies estan integrades pel director de l'IBJOVE, una persona representant de les conselleries de l'Administració autonòmica que s’estableixen per reglament, amb rang mínim de director/a general; i una persona representant del Consell de la Joventut de les Illes Balears. d) La secretaria: una persona adscrita a la Direcció General competent en matèria de joventut o de l'IBJOVE.

2. El càrrec de persona integrant de la Comissió Interdepartamental no és retribuït.

3. Si algun dels membres de la Comissió no pogués exercir el seu càrrec per absència o malaltia, per tal de facilitar la continuïtat del seu funcionament, es pot delegar la re-presentació en un altre membre assistent de la Comissió.

4. La Comissió podrà convidar persones expertes qualificades a les seves reunions per debatre temes concrets inclosos a l'ordre del dia.

5. La Comissió interdepartamental es reunirà, com a mínim, dos cops cada any.

Article 26. Les comissions tècniques

1. La Comissió interdepartamental pot crear aquelles comissions tècniques interdepar-tamentals necessàries per impulsar les accions del Pla d'actuació en polítiques per a la joventut.

2. Les comissions tècniques interdepartamentals tenen la composició següent:

a) La presidència l'exerceix la persona titular de la prefectura del servei de joventut. b) Les vocalies. L'acord de creació de cada comissió tècnica interdepartamental ha d'establir les conselleries que en formaran part i les persones designades de cada un d'ells a instància del director/a general corresponent. c) La secretaria l'exerceix una persona adscrita a la Direcció General competent en matèria de joventut o de l'IBJOVE.

3. El càrrec de membre de les comissions tècniques no és retribuït.

4. Les comissions tècniques poden convocar les sessions obertes o restringides segons els temes a tractar.

5. Les comissions tècniques podran convidar persones expertes qualificades a les se-ves reunions per debatre temes concrets inclosos a l'ordre del dia.

6. En tot cas, en el si de la Comissió Interdepartamental hi ha d'haver una comissió tècnica específica per a l'elaboració del Pla estratègic de polítiques per a la joventut, que té com a funció l’elaboració de la proposta de Pla estratègic de polítiques per a la joventut. En aquesta comissió tècnica hi ha de participar també el Consell de la Joven-tut de les Illes Balears, els departaments de joventut dels consells insulars i la Federació de Municipis de les Illes Balears, en els termes que s'indiquin en l'acord d'organització i funcionament.

Article 27. Altres formes de coordinació

La Conselleria competent en matèria de joventut i l'IBJOVE també poden coordinar l'actuació del Govern en matèria de joventut mitjançant l'emissió d'orientacions i criteris d'actuació a les diferents conselleries.

Capítol III. Instruments de coordinació i de cooperació entre administracions en matèria de joventut

Article 28. Òrgans de coordinació i de cooperació

En el marc d'allò establert a la normativa bàsica de l’Estat, la legislació de consells insulars i la legislació de règim local, i respectant les normes de transferència de fun-cions als consells insulars, les diferents administracions públiques han de crear òrgans de cooperació de composició multilateral o bilateral, en l'àmbit de joventut, constituïts per representants de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els consells insulars o, si escau, de les entitats locals, per acordar voluntàriament actuaci-ons que millorin l'exercici de les competències que cada administració pública.

Article 29. Conferència interinsular en matèria de joventut

1. La Conferència interinsular en matèria de joventut és l'instrument de cooperació permanent entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars amb funcions consultives, decisòries i de coordinació en aquest àmbit.

2. En particular, la Conferència ha d'exercir, entre d'altres, les funcions següents:

a) Ser informada sobre els avantprojectes de lleis i els projectes de reglaments del Govern quan afectin de manera directa a l'àmbit competencial dels consells insulars o quan així estigui previst en la normativa sectorial aplicable, així com de tots els pro-cessos relatius al Pla estratègic de joventut, bé a través del seu ple o bé a través de la comissió o el grups de treball creats a l'efecte. b) Coordinar actuacions i establir plans específics de cooperació en matèria de joventut, tot procurant la supressió de duplicitats, i la consecució d'una millor eficiència dels serveis públics. c) Intercanviar informació sobre les actuacions programades pel Govern i els consells insulars, en exercici de les seves competències, i que puguin afectar a les altres admi-nistracions. d) Establir mecanismes d'intercanvi d'informació, especialment de contingut estadístic. e) Fixar els criteris objectius que serveixin de base per a la distribució territorial dels crèdits pressupostaris, si s'escau, així com la seva distribució al començament de l'e-xercici econòmic. f) Harmonitzar els interessos propis de les diferents institucions participants. g) Ponderar la totalitat dels interessos públics implicats quan una activitat o un servei superi l’àmbit dels interessos propis dels consells insulars o incideixi i condicioni, de manera rellevant, l’exercici de les competències autonòmiques. h) Convenir paràmetres d’homogeneïtzació tècnica en els aspectes que pertoquin. i) Presentar informes i propostes per a l’obtenció de subvencions d’àmbit estatal. j) Les altres que estableixin aquesta o altres lleis.

3. La Conferència interinsular en matèria de joventut està integrada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut, qui la presideix; i pels conse-llers competents respectius dels consells de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i de For-mentera. També en formen part amb veu, però sense vot, la directora general compe-tent en matèria de joventut, el director de l'IBJOVE i els directors o directors insulars competents en matèria de joventut de cada consell insular.

4. La Conferència s'ha de reunir, com a mínim, una vegada l’any i quan ho sol·liciti, almenys, dues de les institucions representades o ho determini la presidència. A les reunions poden assistir- hi els òrgans directius i els tècnics que cada una de les insti-tucions participants consideri oportú.

5. La Conferència intersinsular en matèria de joventut pot exercir funcions de consulta, de deliberació, de proposta, de decisió o de coordinació. L'ordre del dia de cada reunió haurà d'especificar el caràcter consultiu, decisori o de coordinació de cada un dels assumptes a tractar.

6. Les decisions que adopti la Conferència intersinsular poden tenir les formes i l'abast prevists en l'article 151 de la Llei 40/2015, d'1d'octubre, del règim jurídic de les admi-nistracions públiques.

7. La Conferència intersinsular pot crear també grups de treball, de caràcter permanent o temporal, formats pels tècnics de les diferents administracions públiques que formen part d'aquesta Conferència, per dur a terme les tasques tècniques que els assigni la Conferència intersinsular. A aquests grups de treball podran ser convidats experts de reconegut prestigi en la matèria a tractar.

El director o la directora del grup de treball, que ha de ser un representant de l'Admi-nistració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en pot sol·licitar amb el vot favorable de la majoria dels seus membres, la participació de les organitzacions repre-sentatives d'interessos afectats, per tal de recaptar propostes o formular consultes.

8. La Conferència interinsular en matèria de joventut ha d'elaborar i aprovar el seu reglament de funcionament.

9. Sense perjudici d’allò que estableixen els punts anteriors, es podran crear altres instruments de col·laboració, de composició bilateral o multilateral, amb els consells insulars o els ens que integren l'Administració local de les Illes Balears, així com signar convenis de col·laboració.

TÍTOL III.  POLÍTIQUES PER A LA JOVENTUT DE LES ILLES BALEARS

Capítol I. Principis i contingut general

Article 30. Principis generals

1. Les polítiques per a la joventut que impulsin les diferents administracions públiques han de tenir per objecte millorar les condicions de vida de les persones joves, atendre'n les necessitats, facilitar-ne les vivències i experiències i promoure'n la integració i participació efectives en la vida política, econòmica, social i cultural.

2. Les polítiques per a la joventut de qualsevol administració pública s'han de dissenyar sobre la base de dades empíriques i vinculades a les necessitats i situacions reals dels joves i les joves, la qual cosa requereix investigació contínua, generació de coneixement i acostaments als i a les joves i a les organitzacions juvenils.

3. Les polítiques per a la joventut s’han de dur a terme per mitjà de les normes regla-mentàries i de les actuacions administratives que corresponguin, les quals s’han d’orientar a la coordinació de les diferents administracions públiques competents, amb la qual cosa:

a) El Govern, els consells insulars i les entitats que integren l’Administració local s’han de prestar cooperació i assistència per a l’exercici eficaç de les competències respecti-ves en l’àmbit del que preveu aquesta Llei. b) L’elaboració de les polítiques per a la joventut s’ha de dur a terme amb la participació dels mateixos joves i dels agents implicats en el món de la joventut.

Article 31. Principis rectors

Són principis rectors de la política de joventut que dugui a terme qualsevol administra-ció pública de les Illes Balears els següents:

Integralitat i transversalitat. S'han de dissenyar integralment perquè s'ocupin de tots els àmbits vitals i socials de la joventut, així com transversalment, és a dir, des de tots els departaments de les administracions públiques.

Planificació. Han de ser el resultat d'una planificació, mitjançant l’elaboració d'estratè-gies i plans i que estableixin els objectius i les accions que han de dur a terme les ad-ministracions públiques i els mateixos joves durant un període concret, per tal de ga-rantir la coherència, l’eficàcia i l’optimització dels recursos en totes les accions que es facin.

Coordinació. S'han de dissenyar coordinadament entre les administracions i amb la societat civil, per respondre als principis d'integritat, transversalitat, proximitat, univer-salitat i igualtat.

Proximitat. Han d'estar arrelades al territori i s'han de basar en el principi de proximitat, per garantir un major i millor servei directe a les persones joves. A més, han de tenir en compte les diferents realitats territorials i de prestar una atenció especial al fet insular.

Intergeneracionalitat. S'han de dissenyar i s'han d'executar des d'una perspectiva in-tergeneracional, no adultocentrista, i com un procés continu amb les polítiques d'infàn-cia i adolescència, que faciliti l'empoderament de les persones joves com a agents principals de la societat.

Igualtat. S'han de fonamentar en la igualtat real entre dones i homes, amb perspectiva de gènere, i en la promoció de la diversitat com un valor per si mateix.

Universalitat. Han de tenir caràcter universal, des d'una perspectiva d'equitat, per ga-rantir la igualtat d'oportunitats i combatre les desigualtats socials, estructurals i conjun-turals, mitjançant la promoció de les habilitats per a la vida, l'aposta per l'oci educatiu i l'educació no formal, com a instrument fonamental per a la inclusió social. Les adminis-tracions poden elaborar programes d’acció positiva dirigits a determinats sectors de la població juvenil. S’ha de prestar una atenció especial a eliminar els obstacles causats per la doble insularitat per aconseguir l’homogeneïtat de serveis entre els joves i les joves de les Illes Balears, sota els principis de solidaritat i subsidiarietat, i a evitar, en la mesura que sigui possible, la duplicitat d’intervencions i recursos.

Coresponsabilitat. S'han de perfilar i desenvolupar des de la participació directa i amb la coresponsabilitat de les persones joves, a través de les entitats i del teixit associatiu juvenil. Les administracions públiques han de reconèixer el Consell de la Joventut de les Illes Balears com a interlocutor directe en matèria de joventut, i els consells insulars i locals de Joventut en el seus àmbits territorials, creant vies d'interlocució entre les administracions públiques i la joventut no associada.

Transparència i rendició de comptes. S'han de fonamentar en la transparència, l'avalu-ació, la rendició de comptes i la democratització de la informació.

Interseccionalitat. Les polítiques per a la joventut s'han d'abordar tenint en compte la interacció entre els diferents eixos de desigualtat existents, com ara els derivats del gènere, l’origen, la classe social o la sexualitat, entre d’altres

Article 32. Contingut de les polítiques de joventut

Les polítiques de joventut de les diferents administracions públiques han de garantir el ple desenvolupament dels drets de l'article 5 i, per aquest motiu, han d'anar encami-nades a:

a) Facilitar l'emancipació de les persones joves. b) Establir mecanismes efectius per a una ocupació i unes condicions de treball de qualitat, tot potenciant l'orientació i i la inserció laborals, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals, així com l'autoocupació i l'emprenedoria. c) Impulsar actuacions efectives per facilitar l'accés a l'habitatge en condicions dignes. d) Vetllar, transversalment, per la inclusió de joves pertanyents a col·lectius vulnerables o en situació de risc i/o amb diversitat funcional, i garantir l'accés a un sistema de protecció social i als recursos socials de totes les persones joves, considerant les seves prioritats i necessitats pròpies, aixó com la seva integració social i laboral de les persones joves amb discapacitats i dels col·lectius amb risc d'exclusió social. d) Assegurar la participació directa de les persones joves i les seves formes organitza-des a través d'associacions, entitats juvenils o consells de joventut en l'elaboració de les polítiques de joventut, i donar suport a l'associacionisme entre les persones joves i garantir la capacitat d'interlocució dels joves, ja sigui individualment o per mitjà d'asso-ciacions. f) Potenciar el voluntariat juvenil i promocionar el reconeixement social, acreditant les habilitats i els coneixements adquirits. g) Desenvolupar polítiques públiques de joventut amb perspectiva de gènere per pro-moure la igualtat real entre les persones joves des de la coresponsabilitat i la decons-trucció de rols de gènere, així com des de programes de prevenció, detecció, sensibi-lització i formació, amb caràcter transversal sobre tot tipus de violències, especialment la violència masclista i la infantil, i les LGTBIfòbiques incloent l'assetjament i el cibe-rassetjament sexual. h) Potenciar el valor de la diversitat, prestant una especial atenció a la identitat de gè-nere i l'orientació sexual, i promoure la integració de la diversitat sexual i de gènere a les actuacions dirigides a la joventut i) Garantir l'accés a la cultura i donar suport a la creació jove i al desenvolupament de llenguatges artístics i creatius, especialment en català, en el marc d'una societat inno-vadora. j) Potenciar el català, propi de les Illes Balears, i la cultura de les illes com a eines d'in-clusió de les persones joves nouvingudes i la promoció del respecte, el coneixement i l'intercanvi cultural. k) Garantir l'accés a una informació de qualitat segons els principis de la carta Eryica, mitjançant programes i serveis dissenyats i implantats específicament per a joves. l) Impulsar programes de mobilitat, de trobada i intercanvi de joves per la Comunitat de les Illes Balears, i per territoris de parla catalana i d'arreu del món, especialment per Europa i l'Arc mediterrani, per impulsar accions i programes dirigits a possibilitar que la joventut balear conegui altres realitats culturals. m) Desenvolupar polítiques públiques de joventut per involucrar i facilitar la participació activa de la joventut en el procés d'assoliment de l'Agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament sostenible, en col·laboració amb qualsevol organisme, plataforma, entitat i estructura de participació dels joves en l'àmbit de la Unió Europea. n) Facilitar la formació permanent de les persones que treballen amb joves, que tenen responsabilitats polítiques relacionades amb la joventut o que són responsables d'as-sociacions juvenils. o) Promocionar i l'activitat física i l'esport, des del vessant de la salut com de la trans-missió de valors, així com promoure una oferta d’activitats d’oci i lleure de qualitat adreçada a la població jove. p) Altres aspectes que determini el Pla estratègic de polítiques per a la joventut.

Capítol II. Àmbits prioritaris de les polítiques per a la joventut

Secció 1a. Emancipació juvenil

Article 33. Educació i formació

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern i els consells insulars en matèria d'educació i formació en els àmbits de les seves competències, han de tenir com a objectius i línies d'actuació, respectivament, els següents:

a) Reduir el fracàs escolar, l’abandonament prematur i l’efecte de les desigualtats so-cials i territorials dins del sistema educatiu. b) Desenvolupar una oferta formativa de qualitat en tots els nivells del sistema educatiu i garantint una oferta adaptades al mercat laboral de cada territori de les Illes. c) Impulsar l’aprenentatge de competències instrumentals, habilitats i valors entre les persones joves i el rol de tots els agents implicats en el procés educatiu. d) Orientar, apoderar i acompanyar la persona jove en el seu procés educatiu, a fi d’afavorir la realització del seu projecte de vida i la seva autonomia personal. e) Vetllar per una educació del lleure de qualitat i accessible. f) Els altres que s'estableixi a cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut. g) Garantir la igualtat d’oportunitats de la joventut balear, tot potenciant la mobilitat per realitzar estudis a altres CCAA i facilitant-ne el coneixement i la inserció laboral h) Facilitar el retorn voluntari de les persones joves a les Illes Balears

Article 34. Ocupació

Les polítiques de joventut en matèria d'ocupació que impulsi el Govern s'han de centrar, al menys, en els aspectes següents:

a) Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per ampliar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional en igualtat d’oportunitats. b) Promoure la millora de les condicions de treball de les persones joves. c) Impulsar l’aparició i la continuïtat de projectes d’emprenedoria jove i emprenedoria social. d) Avançar cap a un model productiu basat en la innovació, el coneixement, la igualtat d’oportunitats i l’equilibri territorial e) Fomentar la contractació juvenil atenent les necessitats específiques existents en el col·lectiu juvenil (nivells de qualificació i experiència professional, diversitat funcional, més vulnerabilitat, etc.). f) Els altres que s'estableixi a cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut.

Article 35. Habitatge

En matèria d'habitatge, les polítiques de joventut que impulsin el Govern, els consells insulars i les entitats de l'Administració local han de perseguir, entre d'altres:

a) Impulsar i facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer, com a modalitat de tinença més flexible i amb més capacitat d’adaptació a les necessitats juvenils, amb mesures de lloguer específiques per a persones joves. b) Vetllar per l’accés, el manteniment de l’habitatge i evitar-ne la pèrdua a les persones joves, especialment aquelles en situació de més vulnerabilitat. c) Impulsar el desenvolupament de nous models d’accés i tinença d’habitatge, mitjan-çant la col·laboració pública i privada, tenint en compte les diferents tipologies de joves i les seves necessitats d) Crear i millorar els espais d’informació, mediació i intermediació entre Administració, propietaris i joves. e) Destinar un percentatge entre el 10 i 15% del parc públic d’habitatges de les Illes Balears, a persones joves per a garantir l’emancipació d’aquest col·lectiu. f) Els altres que s'estableixi a cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut

Secció 2a. Promoció d'una vida saludable

Article 36. Salut i vida saludable

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern, els consells insulars i els ens de l'administració local en matèria de salut i vida saludable, d'acord amb les seves com-petències, han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Augmentar l’adquisició de coneixements, hàbits i conductes que contribueixin a la promoció de la salut de les persones joves. b) Prevenir, atendre i disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten les persones joves. c) Potenciar el coneixement i el bon ús dels programes i els serveis de salut entre les persones joves. d) Garantir la salut de totes les persones joves independentment de les seves caracte-rístiques socioeconòmiques. e) Promoure l’estil de vida saludable entre les persones joves, a partir d’incentivar la mobilitat activa i, especialment, fomentant l’activitat física per a la salut. d) Impulsar accions per a la promoció i prevenció de la salut mental en la població jove. e) Els altres que s'estableixi a cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut.

Secció 3a. Apoderament i participació

Article 37. Coresponsabilitat, apoderament i participació

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern, els consells insulars i els ens de l'Administració local en matèria de coresponsabilitat, apoderament i participació en els àmbits de les seves competències,han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Reduir l’efecte dels factors d’ordre socioeconòmic (desocupació, manca de forma-ció, precarització) i individuals que obstaculitzen la participació social de les persones joves. b) Fomentar una cultura participativa i la predisposició dels joves a adoptar posicions més actives, compromeses i crítiques amb el seu entorn. c) Facilitar canals, eines, infraestructures i espais per fomentar l’organització de les persones joves i canalitzar la seva participació. d) Promoure l’associacionisme i les diverses formes de participació i organització col·lectiva del jovent. e) Incrementar i millorar la interlocució de les persones joves amb les administracions públiques. f) Els altres que estableixi cada Pla estratègic en matèria de polítiques per a la joventut.

Secció 4a. Garantia dels drets de les persones joves i foment de conductes

Article 38. Drets de les persones joves

Les polítiques de joventut que impulsin el Govern, els consells insulars i els ens de l'Administració local en matèria de garantia de drets han de tenir com a objectius i línies d'actuació els següents:

a) Millorar la distribució desigual dels temps socials entre homes i dones. b) Millorar el tractament informatiu de les persones joves als mitjans informatius i de comunicació. c) Fomentar el paper de les persones joves com a productores d’informació sobre elles mateixes. d) Promoure la igualtat d’oportunitats, l’eliminació de desigualtats i la inclusió social de les persones joves. e) Prevenir, atendre i eradicar les violències que afecten les persones joves. f) Promoure una mobilitat segura, accessible i sostenible arreu del territori amb pers-pectiva inclusiva i que tingui en compte les necessitats de desplaçament juvenil. g) Fomentar un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient entre les persones joves. h) Mantenir una estructura territorial i productiva sostenible incentivant i facilitant el retorn i la inserció laboral de les persones joves al medi rural. i) Garantir l’accés a la cultura i a l’oci de qualitat j) Garantir que l’opinió del col·lectiu juvenil sigui escoltada en els assumptes que afecten a tota la societat (habitatge, ocupació, ecologia...). k) Els altres que s'estableixi a cada Pla estratègic de polítiques per a la joventut.

Capítol III. Planificació de les polítiques per a la joventut

Secció 1a . Planificació general

Article 39. Pla Estratègic de polítiques per a la joventut

1. En el marc de la planificació general, el Consell de Govern de les Illes Balears, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques per a la joventut, ha de tenir aprovat i en vigor un pla estratègic de polítiques per a la joventut, mitjançant el qual s’ordeni el conjunt de mesures, recursos i actuacions necessaris per aconseguir els objectius de la política de joventut, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

2. El pla ha de tenir una vigència de cinc anys, encara que es pot revisar periòdicament amb la finalitat de poder implantar en cada moment programes i accions que donin resposta a les necessitats dels i de les joves. No obstant això, durant el primer any de cada legislatura, el Consell de Govern ha de ratificar o, si escau, modificar el pla estratègic vigent.

3. Correspon a la Conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, dissenyar, coordinar i impulsar l’elaboració del pla estratègic de polítiques per a la joventut, així com de fer-ne el seguiment i l’avaluació. L’avaluació del pla, en acabar, ha de donar lloc a un informe públic que ha d’estar a la disposició de les admi-nistracions públiques competents i de la ciutadania en general.

4. El pla estratègic de polítiques per a la joventut s’ha d’elaborar amb la coordinació dels diferents òrgans competents de les conselleries afectades i la participació dels consells insulars i les entitats locals en l’àmbit de les competències respectives i en col·laboració amb el Consell de la Joventut de les Illes Balears.

5. El Pla estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears ha de tenir en compte les disposicions de l'Estratègia de la Unió Europea per a la Joventut i s’ha d’inspirar en els principis generals i rectors dels articles anteriors.

6. Una vegada aprovat pel Consell de Govern, el pla estratègic de polítiques per a la joventut s’ha de presentar al Parlament de les Illes Balears en el termini de tres mesos.

Article 40. Contingut

1. El Pla estratègic de polítiques per a la joventut ha de contenir els elements següents:

a) Un diagnòstic que compari l'anàlisi de les necessitats de les persones joves de les Illes Balears amb l'anàlisi de les polítiques per a la joventut que es desenvolupen a la Comunitat autònoma. b) Els eixos de les polítiques per a la joventut i els objectius estratègics que han de guiar l'acció pública en matèria de joventut. c) Una metodologia de treball transversal, els mecanismes d'aplicació d'aquesta meto-dologia i els agents que implica. d) Les fases de planificació, execució i avaluació, tant en l'àmbit estratègic com en l'àmbit operatiu i per a cada un dels agents executors. e) El pressupost d'execució.

2. El Pla estratègic de polítiques per a la joventut ha de contenir mesures concretes referents als àmbits prioritaris d'intervenció que estableix el capítol II d'aquest Títol i en la Llei 7/2015, de 10 d'abril, per la qual s'estableix el marc regulador dels processos d'autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma.

3. En tot cas, el Pla estratègic de polítiques per a la joventut ha d'identificar l'adminis-tració o administracions competents per dur a terme cada una de les accions concre-tes.

Article 41. Procediment d'elaboració

1. Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, liderar el procés l'impuls, coordinació, seguiment i control del Pla Estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears.

2. La Conselleria competent en matèria de joventut, juntament amb l'IBJOVE, ha d'ela-borar una proposta de Pla que inclogui una planificació ordenada i prospectiva les me-sures, establint les prioritats en objectius i estratègies d'acció, amb la col·laboració i participació de les diferents conselleries, dels consells insulars i de les entitats locals i del Consell de la Joventut de les Illes Balears.

3. El seguiment i l'avaluació de les mesures executades es faran a la periodicitat que es determini, que, en tot cas, ha de ser d'una vegada a l'any.

4. Les administracions implicades han d'adoptar i, si n'és el cas, pressupostar, en les seves actuacions, i en funció de la seva disponibilitat, les mesures necessàries per a l'execució de les accions incloses en ella i, quan acabi el període de vigència, en dona-ran compte a l'IBJOVE.

5. Una vegada definides totes les línies, la Comissió Interdepartament de polítiques de joventut ha d'aprovar la proposta de Pla i elevar-la, a través de la Conselleria d'Afers Socials, a l'aprovació del Consell de Govern.

6. El Pla ha de comptar amb els recursos i pressupostos propis que siguin necessaris per a desenvolupar-lo i garantir el seu disseny, execució, avaluació i seguiment, així com recursos per promocionar-lo.

Article 42. Revisió i modificació

1. El Pla ha d'establir els procediments de revisió i d'avaluació que han de mesurar els canvis en la realitat juvenil i els efectes que produeixin les intervencions planificades, per tal de readaptar-ne, si escau, el desenvolupament estratègic i operatiu.

2. El Pla pot ser modificat excepcionalment pel Consell de Govern, a proposta de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut, formulada a través de la Conse-lleria competent en matèria de joventut.

Article 43. Avaluació de l'impacte

1. Per poder fer una avaluació objectiva de l'impacte del Pla, ha de contenir precepti-vament el diagnòstic previ, els indicadors a aconseguir i una memòria econòmica deta-llada que reflecteixi la previsió dels despeses corresponents a cada àrea.

2. En finalitzar la vigència del Pla, la Conselleria competent en matèria de joventut ha d'elaborar un informe sobre l'impacte del Pla, tenint en compte el seu grau de compli-ment, així com la planificació i els efectes de la seva execució. Aquest informe s'ha d'elevar a la Comissió interdepartamental de polítiques per a la joventut perquè el debati i, si s'escau, l'aprovi.

Secció 2a. Planificació territorial

Article 44. Planificació d’àmbit insular i local

1. La planificació d’àmbit insular correspon als consells insulars, d’acord amb l’anàlisi de necessitats i recursos i el Pla estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears.

2. La planificació en l’àmbit de les entitats locals correspon a aquestes entitats, d’acord amb l’anàlisi de necessitats i recursos, del pla estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears, i de la planificació insular en aquest àmbit.

Article 45. Criteris per a la planificació

1. Tots els plans han d’incloure una avaluació d’impacte de gènere i un informe eco-nòmic que en garanteixi l’aplicació, i s’han de modificar periòdicament d’acord amb l’avaluació sistemàtica dels objectius i el seguiment de l’aplicació.

2. Els procediments per elaborar els plans han de garantir la participació de les admi-nistracions competents per executar-los, dels òrgans de participació i cooperació que preveu aquesta llei i, en el cas dels plans sectorials, de les persones afectades per aquest pla.

Capítol IV. Altres mesures per impulsar les polítiques per a la joventut

Article 48. Integració de la perspectiva de joventut en l'activitat administrativa

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de tenir en compte de manera activa l'objectiu d'afavorir l'autonomia i l'emancipació de la joventut en l'elaboració i aplicació de les normes, plans i programes, així com en els programes de subvencions i en els actes administratius que tinguin incidència directa en el col·lectiu juvenil.

2. Per al compliment del que disposa l'apartat anterior, les conselleries, organismes autònoms i ens públics dependents de les administracions públiques de les Illes Balears o vinculats a elles han d'ajustar-se al que estableix en aquesta llei, sense perjudici de l'adequació a les necessitats organitzatives i funcionals que les institucions insulars i locals realitzin en l'exercici de les seves competències i de les especificitats formals i materials que caracteritzen les seves normes.

3. En la introducció de mesures per promoure l'autonomia i emancipació la joventut que preveu aquesta Llei s'ha de tenir en compte la influència que tenen els factors as-senyalats en els principis generals contemplats anteriorment.

4. Les mesures previstes en el Pla estratègic de polítiques per a la joventut vinculen directament les conselleries del Govern de les illes Balears en tot allò que sigui de la seva competència.

Article 49. Estadístiques i estudis de l'Administració de la Comunitat autònoma de les Illes Balears

1. L'Institut Balear d'Estadística, en l'elaboració d'estadístiques i estudis, ha de tenir en compte els objectius i eixos del Pla Estratègic de polítiques per a la joventut de les Illes Balears, i hi ha d'incloure trams i subtrams d'edat i estratificat per illes que permetin fer una anàlisi detallada de la joventut que aprovi la Comissió interdepartamental de polí-tiques per a la joventut.

2. L'Institut Balear de la Joventut ha d'assessorar els poders públics pel que fa a la fragmentació de les enquestes oficials per trams d'edat, als efectes d'obtenir estadísti-ques i estudis específics sobre les persones joves.

3. Per millorar i fonamentar el coneixement dels poders públics i privats sobre la realitat juvenil, les dades i els estudis compilats s'han de fer públics en suport electrònic, sempre que sigui possible tècnicament.