Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora "políticament responsable"

Salta a la navegació Salta a la cerca

Introducció[modifica]

En aquest article pretenem reflexionar sobre les implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora en general. Concretament, ens hem centrat a analitzar les implicacions que té l'ús del mètode de les derives en el marc de la recerca acadèmica.

No es tracta de presentar una forma de produir, simplement, efectes polítics mitjançant la pràctica investigadora, com si aquest tipus de pràctica i la pràctica política poguessin mantenir-se dissociades i la qüestió es reduís a una decisió: vincular o no vincular l'acció política a la pràctica investigadora. Aquesta pràctica, en tant que acció social, implica, sempre, un conjunt d'efectes de tipus ètic i polític, sigui en una o una altra direcció, que s'evidencien durant el propi procés i com a resultat del mateix.

Pretenem, doncs, presentar una forma d'investigar que busca, explícitament, produir uns efectes polítics, en el sentit de fer visibles determinades formes de dominació, poder, explotació, etc. Tant pel que fa al resultat del procés d'investigació com en el conjunt de pràctiques que es porten a terme durant el mateix.

D'altra banda, volem també afegir-nos al fil de les discussions que des de fa molts anys es mantenen al voltant d'aquelles propostes d'investigació que s'inscriuen en el sí d'entramats complexes i difosos, connectats per perseguir la transformació de l'estat de les coses. Entramats d'on emergeix, fins als nostres dies, tota una tradició d'iniciatives que es pregunten "com produir coneixement que begui directament de l'anàlisi concret del territori de vida i cooperació i de les experiències de malestar i rebel·lia, com posar a funcionar aquest coneixement per a la transformació social, com fer operatius els sabers que ja circulen per les pròpies xarxes, com potenciar-los i articular-los amb la pràctica, etc. En definitiva, com sostreure les nostres capacitats mentals i el nostre intel·lecte de les dinàmiques de treball, de producció de benefici i governabilitat, i aliar-les amb l'acció col·lectiva (subversiva, transformadora)" (Malo, 2003).

Partirem, doncs, de la premissa que el què es busca és, no només analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó també portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central, així com la producció d'un coneixement políticament compromès.

Aproximacions al concepte de deriva[modifica]

El procediment de les derives neix com una eina política que té com a principal objectiu crear una actitud crítica davant les diferents cares de la modernitat. Els Situacionistes, un grup d'activistes que es crea el 1957 a França, utilitzen la deriva com una tècnica per a realitzar recorreguts per diferents ambients per tal de crear mapes psicogeogràfics (una mena de teràpia, fetixització de certes zones i un cúmul de sensacions) per entendre trajectòries, relacions i processos que es donen en una ciutat, un barri o un espai concret.

El procediment de les derives és quelcom que mai està assegurat per una "tècnica", sinó que s'ha de pensar i experimentar en la praxis. Pels situacionistes, en la deriva s'abandonen els circuits turístics per interactuar amb tota la complexitat de la ciutat i també amb la seva marginalitat (sobretot anaven als suburbis i a les zones més degradades), explorar la ciutat, interactuar amb persones i actuar transgressorament.

Però, el procediment de les derives no l'hem d'entendre "com formes per l'exploració espacial i per fer mapes, sinó com una part d'una àmplia estratègia per subvertir la dominació de l'espectacle i obrir-se un mateix a la potencialitat alliberadora i transformadora de les experiències" (Bassett, 2004).

Així, la deriva, ha estat -i és- un procediment de caràcter eminentment polític i utilitzar-lo des de l'Acadèmia, com abordarem més endavant, comporta un conjunt d'implicacions en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan emergir noves preguntes que cal considerar. En aquest article, sobretot tractarem d'analitzar aquest procés i algunes de les seves implicacions, a fi de situar les derives en l'espai acadèmic com un procediment que ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, però que també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central. Així doncs, la deriva també l'entendrem com un procediment per produir un coneixement políticament compromès.

Les derives com a mètode[modifica]

Concebrem les derives com un mètode. Un procediment que, com a tal, no té unes implicacions ètiques i polítiques clarament definides prèviament, sinó que aquestes dependran, sobretot, dels posicionaments ontològics i epistemològics des dels quals partim i li donem sentit. Aquests posicionaments, donaran lloc a les múltiples concrecions del mètode. Tot i això, el que sí que ens permeten les derives com a mètode és obrir tota una sèrie de potencialitats: realitzar una investigació més igualitària amb la persona investigada, realitzar un acostament des de la pròpia experiència, aproximar-nos al fenomen estudiat d'una froma més oberta, menys predeterminada, etc.

Entendrem doncs les derives com un mètode d'investigació basat en traçar recorreguts significatius, trajectòries (físiques o vitals, acordats o no acordats) a partir de l'acompanyament amb la persona amb qui fem la deriva (construcció conjunta de significats, compartiment de vivències i l'anàlisi dels efectes que aquestes tenen sobre nosaltres a nivell discursiu, de sensitiuació i corporal).

Tenim present que la definició que donem és més general del què és usual en la definició d'un mètode en l'àmbit acadèmic, però la generalitat de la definició respon a la voluntat de manteniment del què considerem una de les seves potencialitats més importants: la seva concreció en formes molt diferents. En aquest sentit, volem defensar una definició de tipus genèric del mètode de les derives a fi de mantenir aquesta potència, que permet adaptar el mètode de les derives a diferents marcs ontològics i epistemològics, a la idiosincràsia de cada context i de les persones o col·lectius que participen del procés de recerca, deixant un marge per a la presa de decisions relatives als posicionaments ètics i polítics que es prenguin. Aquesta possibilitat suposarà que, diferents concrecions, comportin implicacions ètiques i polítiques de diferents tipus però, sobretot, creiem que és important perquè el mètode, de per sí, demanda l'explicitació d'un posicionament.

A tall d'exemple i a fi d'il·lustrar aquesta poliformitat i el procés que volem analitzar en aquest article, a continuació presentarem molt breument dues d'aquestes concrecions possibles, una té lloc en un espai acadèmic i l'altre no:

- La primera és l'experiència del col·lectiu Precarias a la deriva (2004), un col·lectiu feminista de Madrid, que utilitzen les derives des d'un espai definit per la seva activitat política i, per tant, amb la finalitat de produir noms comuns per tal de crear uns espais i uns efectes polítics. - I, la segona, correspon a un estudi portat a terme pel grup de recerca Fractalitats en Investigació Crítica (FIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual van utilitzar la deriva des del context acadèmic amb la finalitat de produir, des de l'Acadèmia, un coneixement crític i políticament compromès.

Precarias a la deriva (2004) realitzen una investigació situada i compromesa per explorar circuits de la precarietat femenina a partir de les vivències de les persones involucrades en l'estudi. Parteixen de la seva experiència subjectiva, de la pròpia posició en els circuits ciutat-empresa desregularitzada, precaritzada i flexibilitzada, parteixen d'un seguit d'insatisfaccions. Elles fan una politització de l'existència, no separen lo personal de lo polític.

Elles defineixen les derives com un caminar preguntant, una tècnica que els permet traçar trajectòties en aquest cas laborals. Fan tres moviments amb la pregunta "¿cual es tu huelga?": enunciació del problema, situació (partir de sí) i interpel·lació (per sortir de sí). Elles partien d'una discussió grupal en la qual exposaven les seves experiències i vivències a partir d'aquesta pregunta. Després d'aquesta posada en comú es definien possibles derives a investigar.

En el cas de la investigació duta a terme al Raval pel grup de Fractalitats en la Investigació Crítica (Montenegro et al., 2005), la deriva va prendre diferents formes per tal de conèixer el barri, els seus diferents actors i les seves trajectòries i vivències. A l'inici i tal com havien fet els situacionistes, van començar realitzant derives aleatòries pel barri per anar definint escenaris, vivint-los i sentint-los. En un segon moment, les derives les realitzaren conjuntament amb informants del barri, a qui acompanyaven en les seves rutes i trajectòries diàries.

El salt a l'espai acadèmic[modifica]

Com hem apuntat anteriorment, traslladar el mètode de les derives de l'espai no acadèmic a l'espai acadèmic comporta un conjunt d'implicacions, en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan que emergeixin noves preguntes que cal considerar. Aquí tractarem de recollir quines són, per nosaltres, aquestes implicacions associades al context de l'Acadèmia:

  • En l'Acadèmia el treball s'allunya de l'espai sociopolític d'on sorgeix (parlem des d'un altre lloc).
  • Canvien els objectius d'investigació. Com podem observar en els exemples proposats en l'apartat anterior: la finalitat política de les Precarias a la Deriva és caminar preguntant amb l'objectiu de trobar noms comuns a diferents experiències de precarietat i a actuar a partir d'aquestes, convertir la seva condició en força d'atac i potència transformadora. Mentre que l'objectiu del grup FIC en la investigació del Raval és generar coneixement per la millor comprensió d'un fenomen.
  • El vocabulari emprat, els mitjans de difusió, etc. són diferents en ambdós casos.
  • Implica una certa sistematització del procés de la deriva (comunicable, justificat, etc.).
  • S'inscriu en el marc d'una relació contractual finançada per una institució (pública o privada).
  • La investigació en l'Acadèmia implica assumir la lògica acadèmica, de poder, normes, etc....
  • Delimita la recerca en unes coordenades espacio-temporals (finançament o requeriment del demandant quan és un encàrrec).

Malgrat admetem que la producció de coneixement des de l'Acadèmia està marcada, almenys, pel conjunt d'implicacions que acabem d'enumerar, des del nostre punt de vista segueix sent rellevant i d'interès situar les derives en aquest espai acadèmic, ja que creiem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual les consideracions de caràcter ètic i polític, que recollirem en el següent apartat, ocupin un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació.

Implicacions ètiques i polítiques de la pràctica investigadora[modifica]

Des del nostre punt de vista, una investigació "políticament responsable" és aquella que no perd de vista la reflexivitat en cap dels moments del seu procés de producció ni en relació a cap persona que en pren part, és a dir, que considera els efectes ètics i polítics derivats de la seva activitat o intervenció, que els explicita i que pren decisions, en base a aquestes consideracions, que poden afectar l'enfocament, el desenvolupament o les condicions de producció de la mateixa. En definitiva, una investigació que assumeixi explícitament les responsabilitats derivades, no només del seu procés de producció i desenvolupament, sinó també dels seus resultats i del tipus de coneixement que genera.

En aquest sentit, pensem que a partir de la utilització del mètode de les derives podem realitzar un tipus d'investigació políticament responsable i reflexiva, considerant en tot moment les seves implicacions. Per tal d'abordar-les amb més facilitat, distingirem entre implicacions intra-investigació i extra-investigació.

Pel que fa a les implicacions intra-investigació, les entendrem com: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb el procés de producció de la recerca i amb les persones i col·lectius que, d'una manera o altra, en prenen part:

  • Relació subjecte-subjecte (participació activa, etc..)
  • Tipus d'escriptura, publicació, autoria.
  • Efectes sobre les persones investigades.
  • Metodologia en la qual s'emmarca el treball (qualitativa, quantitativa, etc..)
  • Precarietat, nivells de jerarquització, etc. de les persones que participen del procés de producció d'una recerca (dret a conèixer els principis que sustenten i que legitimen la investigació en la que es participa, fent trancripcions, etc.)

En relació a les implicacions extra-investigació, considererem que són: aquelles implicacions, de caràcter ètic i polític, que tenen a veure amb els resultats que produeix la recerca:

  • Tipus de coneixement generat.
  • Processos que legitimen els resultats.
  • Finalitats per les quals poden ser usats els resultats (per quines finalitats polítiques pot servir. Hi ha un marge dels efectes o finalitats que es podem donar a partir del coneixement produït que escapa al nostre control, que no són esperats)


Implicacions intra-investigació[modifica]

Nosaltres-ells, investigador-investigat, subjecte-objecte[modifica]

El procediment de les derives tal com l'entenem nosaltres i partint de les dues investigacions esmentadess, permet trencar la distància entre el nosaltres i l'ells, l'investigador i l'investigat, el militant i "la gent". I, en conseqüència, la seva acció transformadora ens inclou a nosaltres mateixes. L'observació es converteix en sensació, acció, reacció, etc.i fa que l'investigador s'acabi veient reflectit en allò que estudia, i que aquest experimenti una col·lisió amb les posicions, discursos i imaginaris a partir dels quals interpreta allò que està estudiant. Un xoc que produeix un canvi en aquests discursos, posicions i imaginaris, transformant la seva pròpia manera d'entendre el món, la seva complexitat i, també la seva actuació a nivell ètic i polític, per exemple, participant políticament d'algunes històries que va descobrint (especulació immobiliària, precarietat laboral dones, etc.).

O dit d'una altra manera: la deriva, per la seva naturalesa mòbil i de travessament de tot un conjunt d'esferes que ordenen les nostres quuotidianitats (social, espacial, temporal), "produeix una mena d'estranyament que permet desfer-se de les formes de percepció i d'intercanvi rutinitzades: ens permet, així, mirar i mirar-nos amb nous ulls, parlar i parlar-nos amb noves paraules. És precisament en aquest espai-temps inaugurat per la deriva, on, sovint, té lloc un esdeveniment de percepció col·lectiva que obre les subjectivitats i el camp del possible" (Precarias a la deriva, 2004).

D'altra banda, en la deriva les comprensions es realitzen conjuntament. Així, mitjançant aquest procés de construcció conjunta de significats, els acompanyaments i les trajectòries conjuntes, es trenca el tradicional rol entre investigador i investigat que imposa significats, criteris i situacions, donant lloc a situacions noves i imprevistes, nous contexts, nous significats, etc. Així, les derives ens permeten l'anàlisi de la complexitat de moltes relacions i situacions que d'una altra manera no emergirien i l'investigador, que acaba sent un més en aquest conglomerat, trenca la tradicional posició d'elit de l'acadèmic.

Tot i això, la relació en els dos casos analitzats no és la mateixa, ja que en el cas de les Precarias el tema i la pregunta de la investigació les implica directa i personalment, són una més cada una d'elles de l'investigació (estan dins i fora), coinvestigació. En canvi, tot i que en la investigació en el Raval trenquessin amb la relació jeràrquica entre investigat i investigador, la major part d'elles no formaven part del context, no partien de dins, venien de fora.

Investigant: per a qui i com a qui?[modifica]

Una de les qüestions sobre les que sovint es reflexiona a nivell acadèmic és la posició o el rol que tenim com investigadors i el paper i els destinataris de la nostra investigació, per qui estem fent un estudi: per nosaltres, pel coneixement col·lectiu d'un grup, per unes terceres persones que ens han fet un encàrrec, etc.

A Precarias a la deriva la investigació es realitza en col·lectiu, és parteix de totes i remet a totes, la deriva es fa conjuntament recorrent la ciutat explicant-se la materialitat de les seves precarietats. La deriva i la interacció entre elles els permet veure's amb nous ulls, explicar la seva rutina amb noves paraules, etc.

És una percepció col·lectiva que obre subjectivitats i el camp de lo possible més enllà del possibilisme. Generen un pensament col·lectiu de producció comú de veritat (noció comú: precarietat com a incertesa), de reapropiació de la producció de veritat.

El seu objectiu: elaborar i reelaborar un coneixement i posar-lo en circulació (voluntat propedéutic-comunicativa). "Comunicació no només com a eina de difusió, sinó també com a nou lloc, competència i matèria prima de la política" (Precarias, 2001). Comunicació que és composició de diferents persones i producció d'un nou real al marge del real existent.

Les Precarias volen generar nous conceptes, noves visions per entendre la precarietat femenina i actuar políticament a partir d'aquests coneixements. Intenten difondre la seva investigació en tots els espais possibles, sobretot en espais políticament compromesos.

La investigació duta a terme pel grup FIC al Raval, a l'estar immersa en l'Acadèmia, tot i que es tracti d'un treball col·lectiu entre les persones que hi participen, l'autoria de la investigació acaba omitint una part de les persones que hi ha treballat, que l'han fet possible, les persones investigades. Així doncs, tot i que la deriva va permetre realitzar gran part de la investigació conjuntament, junt amb altres eines com els portals wiki, la investigació en el seu punt final es delliga d'una part dels seus autors, simplement no els reconeix com a tals.

Efectes sobre les persones investigades: Problemàtiques i potencialitats de la presència d'una aliena[modifica]

En aquest punt ens plantegem si la simple presència de la investigadora pot tenir (no necessàriament) uns efectes de resignificació del context (p. ex. si la investigadora està present en una entrevista de feina) que poden anar en contra del procés (en termes acadèmics, p. ex. en al cas d'un anàlisi o estudi amb objectius tancats), però a favor d'altres processos acadèmics (que ens permetin plantejar una investigació d'acord amb la naturalesa de les derives), de les persones (p. ex. que obtenir la feina sigui més fàcil) o dels objectius polítics de la investigació.

En determinats contexts fins i tot, la presència de l'investigadora pot aixecar sospites (p. ex. en una deriva amb una persona que exerceixi la prostitució o que es dediqui al tràfic de drogues) i podem posar en un conflicte a la persona investigada. Aquest problema el veiem sobretot en la realització de derives en què la presència de la investigadora ve de fora, és aliena, no tan en casos d'investigació des de dins, com les Precaries.

És important considerar doncs què implica la nostra presència en certs escenaris, quins efectes podem produir. Una forma de pal·liar aquests efectes pot ser en part acordar les possibles derives prèviament amb la persona tot reflexionant sobre les conseqüències que poden tenir les diferents trajectòries a traçar.

Metodologia en la qual s'insereix[modifica]

En termes d'implicacions ètiques i polítiques, és important considerar la metodologia en la qual s'inscriu el procés de recerca. Perquè, més enllà de que la metodologia per la que apostem sigui de tipus quantitatiu o qualitatiu, es tracta d'una producció social i com a tal, no defuig de l'entramat social, polític i cultural.

Quan parlem de metodologia doncs, parlem de quelcom més enllà dels dispositius tecnològics de mètodes i tècniques de que podem disposar, ens referim a aquells procediments que fem servir per tal de fonamentar l'acceptabilitat dels coneixements que produïm i que remeten, inevitablement, als principis que sostenen la metodologia. En aquest sentit, creiem que la metodologia és indisociable de l'epistemologia i l'ontologia.

Amb aquest posicionament, volem allunyar-nos d'una concepció de la metodologia que la redueixi a un conjunt de mètodes i tècniques, que ens podria conduir a assumir la metodologia com quelcom buit d'implicacions de caràcter ètic i polític.

Nivells de jerarquització[modifica]

En aquest punt, volem considerar el conjunt de les persones que participen del procés de producció d'una recerca.

Sovint, la separació dels processos associats a la realització d'una recerca: la recollida d'informació, el traspàs de dades brutes a dades netes, el procés d'anàlisi, etc. no suposa només la separació de processos o fases d'una recerca, sinó també la instauració de diferents nivells de jerarquització, en el sentit de que s'instal·len, en un mateix procés de recerca, posicions de privilegi, posicions més desafavorides i situacions de precarietat laboral.

En aquest sentit, creiem que una investigació políticament responsable, ha de considerar els processos que tenen a veure amb les persones que participen del seu procés de producció no només mitjançant una gestió del pressupost adequada a les diferents tasques, sinó també informant a totes les persones que en prenen part (facin transcripcions, entrevistes, treball de camp, etc.) dels objectius de la investigació en la que participen, dels principis que la sustenten, dels resultats que se'n espera i els processos que legitima, etc.

Implicacions extra-investigació[modifica]

Tipus de coneixement que es genera[modifica]

El tipus de coneixement que es genera en investigació, sigui en el context que sigui, parteix d'uns objectius concrets, d'una metodologia, d'una ontologia, dels interessos i les motivacions de la investigadora, etc. No és el mateix per exemple estudiar i generar uns coneixements sobre un mateix fenomen tenint com a base el substrat biològic o tenint en compte els aspectes socials o, partint d'una metodologia o una altra, etc. El tipus de coneixement generat doncs no és universal i neutre, ja que parteix d'un punt de vista i d'una òptica concreta, d'uns plantejaments i unes pràctiques d'investigació específiques.

En aquest sentit, els mètodes, com la deriva, obren i tanquen a la vegada possibilitats i potencialitats d'abordatge de certs fenòmens, formes de generar diferents tipus de coneixements. Així, les nostres pràctiques limiten en major o menor mesura el tipus de coneixement al qual podem accedir. En l'àmbit acadèmic, és imprescindible doncs reflexionar sobre aquestes pràctiques i sobre el mètode pel qual optem.

La deriva ens permet conèixer un fenomen des de la vivència compartida, des la seva experiència d'aquest. Ens permet veure en acció com es desenvolupa una situació, com es donen unes determinades interaccions i com es construeixen uns discursos. El tipus de coneixement generat és un coneixement des de la pròpia vivència.

En el cas de Precarias a la Deriva, la deriva que realitzen permet generar un coneixement o uns determinats conceptes per explicar la situació laboral d'un col·lectiu de dones des de les experiències i vivències compartides i des dels discursos que es generen en aquestes situacions.

En el Raval, les persones investigadores i investigades participen, transiten i viuen conjuntament diferents escenaris i contextos del barri generant un tipus de coneixement que té també com a pilar aquesta vivència compartida.

Processos que legitimem amb la generació d'un cert tipus de coneixement[modifica]

Com ja hem anat comentant, considerem que el coneixement no és neutre ni està absent d'esdevenir un instrument de poder. La generació d'un tipus de coneixement pot tenir conseqüències i efectes i pot donar peu a certs processos.

Així doncs, les investigacions sovint proporcionen eines per legitimar certs sistemes, certes maneres de fer o d'entendre el món. En investigació és important reflexionar sobre quins processos legitimem amb la producció d'un tipus de coneixement per tal d'evitar processos no desitjats. Cal ser conscients i responsables amb les conseqüències que té la producció de certs coneixements, cal plantejar-se que estem fent quan estudiem certs fenòmens o quan divulguem certa informació o certs resultats.

Aquesta reflexió és fonamental que es doni, sobretot en contextos acadèmics, ja que aquestes institucions estan legitimades i reconegudes socialment com a productores de coneixement vàlid, mancant sovint la crítica sobre el tipus de coneixement produït i atorgant-se així un elevat grau de poder en aquest àmbit. Per tant, és important reflexionar i ser responsables amb els estudis a realitzar. En el cas del Raval, per exemple, es problematitzen i es posen en qüestió constantment les pràctiques que realitzen, els rols que desenvolupen, les conseqüències de la seva investigació, la participació de les persones en certs contextos, etc.

Finalitats d'aquest coneixement[modifica]

Les finalitats amb què es genera un cert coneixement o s'inicien uns estudis difereixen segons els àmbits. Les finalitats orienten en part la investigació, les pràctiques que s'hi teixeixen, les reflexions que se'n deriven, etc.

En l'àmbit de les Precarias la finalitat de la investigació és generar nocions comuns d'un determinat fenomen per tal d'actuar políticament. Per elles, lo bàsic és obtenir aquest coneixement útil per tal de poder fer, per poder treballar en un sentit. Això explica en part que se centrin més en proporcionar eines per l'acció i no tan en reflexionar sobre qüestions metodològiques o epistemiològiques.

En canvi, en el cas de l'estudi al Raval i de les investigacions que es duen a terme a nivell acadèmic les finalitats no es dirigeixen en general tan a l'acció (excepte els estudis que es realitzen per encàrrec d'una tercera entitat i que se centren en orientar a possibles millores o canvis), sinó que el que es pretén és generar coneixement per tal d'entendre millor un determinat fenomen a nivell teòric, per tal d'aprofundir en la seva comprensió.

En ambdós casos però, sempre hi ha un marge d'incertesa sobre les finalitats per les quals es poden utilitzar els seus coneixements, sobretot a partir de la seva difusió i divulgació. Tot coneixement pot ser reapropiat per part de tercers per a finalitats diferents que per les quals va ser generat. La força de la perfomativitat permet la generació de noves significacions, la reapropiació de nous fins, que poden ser fins i tot contraris als originals. Així la reapropiació dels significats i símbols i la possibilitat de canvi en el poder que se'ls dóna a certs termes permeten una recontextualització en significats diversos (BUtler, 1997). Un exemple en són les diferents lectures que s'han fet dels textos i els discursos de Nietsche sobre el superhome.

Conclusions[modifica]

Un cop arribats aquest punt, comentar tan sols que aquest treball ha pretès obrir petites reflexions sobre les implicacions ètiques i polítiques a tenir en compte al realitzar investigacions en l'àmbit de l'Acadèmia. Doncs creiem que tota investigació té implicacions d'aquest tipus i cal ser-ne conscients i reflexionar sobre aquestes, cal realitzar investigacions "políticament responsables".

Nosaltres hem volgut partir del mètode de les derives per tal de fer aquesta reflexió. Cal dir que tot i que hem fet un anàlisi crític del pas de l'ús d'aquest mètode de la pràctica política a la pràctica acadèmica, creiem que segueix sent rellevant situar les derives en aquest l'espai acadèmic, ja que considerem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el quale les consideracions de caràcter ètic i polític ocupein un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació.

Bibliografia[modifica]

  • Bassett, K. (2004) "Walking as an aesthetic practice and a critical tool: Some psychogeographic experiments". Journal of geography in higher education. Vol. 28 (3): 397-410.
  • Butler, J. (1997). Excitable speech. A politics of performative. London: Routledge.
  • Calderon, J. (2004) "Lessons from an activist intellectual: Participatory research, teaching, and learning for social change". Latin American Perspectives. Issue 134, 31 (1): 81-94.
  • Kusenbach, M. (2003) Street phenomenology. The go-along as ethnographic research tool. Ethnography, Vol. 4 (3): 455-485.
  • Malo, M. (2003) "Prólogo". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños, 13-41.
  • Montenegro, M., Bosch, A., Cimarra, O.J., Farré, L.J., Furió, A., Gutiérrez, R., Martín, I., Navas, P., Pellicer, J.M., Pujol, J., Roda, M., Romera, J., Rota, L. y Vicens, C. (2005) "Investigar desde las Participantes: derivas y actuaciones". A Romay Martínez, J. y García Mira, R. (eds.) Psicología social y problemas sociales: epistemología, procesos grupales y procesos psicosociales básicos. Madrid: Biblioteca Nueva, 23-30.
  • Precarias a la Deriva (2003) "De preguntas, ilusiones, enjambres y desiertos. Apuntes sobre investigación y militancia desde Precarias a la deriva". A Revista Derive Approdi, Revista Posse, Precarias a la Deriva, Colectivo Situaciones, Grupo 116, Colectivo Sin ticket (eds.) Nociones comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de sueños: 81-92.
  • Precarias a la deriva (2004) "A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina". Madrid: Traficantes de sueños.


Cap GNU S'autoritza la còpia, la distribució i la modificació d'aquest document sota els termes de la licència de documentació lliure GNU, versió 1.2 o qualsevol altra que posteriorment publiqui la Free Software Foundation); sense seccions invariants (Unvariant Sections), textos de portada (Front-Cover Texts), ni textos de contraportada (Back-Cover Texts). S'inclou una còpia en anglès d'aquesta llicència a l'article "GNU Free Documentation License".
Creative Commons license
Creative Commons Attribution Creative Commons Share Alike
Aquest fitxer està publicat sota la llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual 3.0. En resum: sou lliure de compartir i fer obres derivatives del fitxer amb la condició que l'acrediteu correctament i que el distribuïu només sota una llicència idèntica a aquesta.

Aquest avís de llicència s'ha afegit a aquest fitxer d'acord amb les condicions de migració de la secció 11 de la GFDL 1.3.