Japonès/Escriptura/Kanji

Origen

Els kanji (漢字) són els ideogrames xinesos que es van importar al Japó en diferents onades, començant a partir del segle iv dC, i que van ser i són un dels principals sistemes d'escriptura del Japó.

Els kanji són caràcters logogràfics, és a dir, caràcters que representen un morfema o una paraula, a diferència dels caràcters alfabètics o sil·làbics, que només representen sons (com l'alfabet llatí). Els kanji, per tant, acostumen no només a transmetre el so associat sinó també una idea, un concepte.

És per això que, un cop avançat prou l'estudi de l'idioma, hom es pot trobar paraules que sap llegir però que no en sap del tot bé el significat, i al revés, paraules que sap què volen dir a partir dels caràcters però no sap com es pronuncien.

Pronúncia

Els kanji japonesos presenten des d'una pronúncia fins a sis o set. La majoria de kanji en tenen dues, la pronúncia ON (音読み おんよみ) o pronúncia d'origen xinès i la pronúncia KUN (訓読み くんよみ) o pronúncia nadiua japonesa. Només hi ha uns pocs kanji que en tenen o una o l'altra, més freqüentment només la ON.

La pronúncia ON és l'adaptament de la pronúncia original del xinès clàssic al sistema fonètic japonès (és per això que poden ser no gaire semblants al mandarí modern, o al cantonès). La pronúncia KUN és simplement com es pronuncia(va) la paraula en japonès, és per això que s'associa més a paraules d'un sol kanji, mentre que la pronúncia ON és típica dels compostos sinojaponesos de dos o més kanji.

Com a exemple agafarem el kanji per a 'vall': 谷. La pronúncia KUN o sigui nipona és たに, i el kanji per si sol ja vol dir 'vall, gola'. En canvi la pronúncia ON és コク, en una paraula com 渓谷 けいこく, que vol dir 'gorg, vall' i es fa sobretot per al primer significat.

Un exemple de kanji que té moltes pronúncies possibles és 生, que té el significat base de 'vida': い・う・お・は・き・なま・セイ.

En la lexicografia japonesa les pronúncies KUN s'escriuen en hiragana i les ON, en katakana. Quan es dona la lectura d'una paraula completa, però, se sol escriure només en hiragana, encara que contingui pronúncies ON.

Tipus

Els kanji es poden classificar en sis grups segons el tipus:

• 形声（けいせい）： el tipus més freqüent, compost per una part fonètica i una part significativa. Exemple: 青＋日＝晴 'clar, serè (cel)'. 青 normalment es llegeix あお i vol dir blau, però en el kanji 晴 té valor fonètic i fa que la pronúncia ON sigui セイ; en canvi el kanji 日 'sol, dia' li dona part del significat per a 'serè (cel)'. Vora el 80% dels kanji són d'aquest tipus.
• 象形（しょうけい）：els caràcters purament pictogràfics, que han evolucionat a partir del dibuix del fenomen natural o objecte que representen (tot i haver patit un possible canvi de significat). Són els que se solen ensenyar com a exemple de què és un kanji. Exemples: 日 'sol, dia', 月 'lluna', 大 'gros', 雨 'pluja', 貝 'petxina', 火 'foc', 水 'aigua', 人 'persona', 手 'mà', 木 'arbre'... La majoria són del món natural.
• 指事（しじ）：els kanji evolucionats a partir de símbols (punts i ratlles). El seu nombre no és gaire elevat. Exemples: 上 'a dalt', 下 'a baix'. Alguns kanji ho són perquè se'ls va afegir un punt o una ratlla, com 本 'llibre', fet a partir de 木 'arbre' amb l'afegiment de la ratlla horitzontal que volia dir 'origen'.
• 会意（かいい）：una combinació de kanji pictogràfics i/o simbòlics. Exemples:
  • 岩 'roca', compost a partir de 山 'muntanya' i 石 'pedra', tots dos pictogràfics
  • 森 'bosc' a partir de la combinació simbòlica de tres arbres 木 (també existeix 林 'bosc poc espès', així com la paraula 森林 しんりん 'forest, selva, bosc')
  • 明 'claror', fet a partir del símbol d'una finestra (i no el kanji de sol 日) i el kanji pictogràfic de lluna 月
• 転注（てんちゅう）：un grup reduït de kanji que simplement han canviat de significat al llarg de la història. Exemples:
  • 楽 originalment volia dir 'instrument musical, música' (i de fet es fa servir en aquestes dues paraules, respectivament 楽器, 音楽), però ha passat a voler dir també 'divertit' 楽しい
  • 比 originalment volia dir 'dues persones una al costat de l'altra' i ara també vol dir 'comparar' 比べる くらべる.
• 仮借（かしゃ）:el darrer grup, també reduït en nombre, el componen kanji que han canviat de significat a través d'un afegiment fonètic. Exemple:
  • 我 originalment volia dir 'destral o llança amb forma de serra'. Més endavant, va prendre el valor fonètic de わたし 'jo' perquè no hi havia cap kanji que representés el so de わたし. Per tant, també va passar a assumir el significat de 'jo'

Fonts:

• https://homework-recipe.com/kanji-naritati
• https://www.k-wam.jp/wamken/41576/
• https://kyoushinomikata.com/tenyouhou/

Furigana

Furigana en un processador de text

En alguns contextos escrits els kanji poden dur escrita una ajuda fonètica anomenada furigana. Porten furigana tots els kanji de materials dedicats a nens o adolescents (això inclou els manga shōnen), així com els kanji de paraules que normalment s'escriuen només en kana i no en kanji, o bé que són paraules rares.

Combinacions de lectures ON i KUN

Un dels maldecaps a l'hora d'aprendre a llegir en japonès és l'alternança que hi ha entre pronúncies ON i KUN en els mots compostos per més d'un kanji.

Molts dels compostos de dos o més kanjis són sinojaponesos, és a dir, d'origen xinès, i per tant tenen ON+ON. Exemple: 興奮 こうふん 'excitació', mandarí xīngfèn.

Tanmateix, hi ha uns quants compostos que són nadius i, per tant, KUN+KUN. Exemple: 本音 ほんね 'autèntiques intencions, autèntica personalitat'

Les lectures ON i KUN també es poden combinar, són les anomenades 重箱読み じゅうばこよみ (ON+KUN) i 湯桶読み ゆとうよみ (KUN+ON), i són presents en moltes paraules comunes. Exemples:

• ON+KUN: 台所 'cuïna' (ダイどころ), 職場 'lloc de feina' (ショクば), 本屋 'llibreria' (ホンや).
• KUN+ON: 場所 'lloc' (ばショ), 豚肉 'carn de porc' (ぶたニク).

Fonts: https://benesse.jp/teikitest/chu/japanese/japanese/c00534.html