Italià/Cultura italiana
Diverses informacions sobre la llengua italiana
[modifica]Rang
[modifica]L'italià, una llengua romànica, és parlat principalment a Itàlia, on és llengua oficial. També és llengua oficial a la República de San Marino, i al cantó de Ticino de Suïssa. També és la segona llengua oficial de la Ciutat del Vaticà, després del llatí. També es parla en algunes minoritats a Eslovènia i la zona costanera de Croàcia.
Dialectes
[modifica]La llengua italiana es caracteritza pel seu gran nombre de dialectes locals. Hi ha com a mínim un dialecte per regió, anomenat des de la regió o la ciutat principal de la regió. Sempre quan es parla italià, la majoria dels italians tenen algun accent. És normal actualment sentir diferents maneres de dir una frase amb el mateix significat, si ens movem de regió a regió.
Els dialectes italians són acualment molt diferents de l'italià estàndard, i difícilment gaire entendible fins i tot per italians d'altres regions d'Itàlia.
Una exepció és la Toscana, la terra mare d'Itàlia. el dialecte toscà és molt semblant a l'italià estàndard, ja que la majoria dels italians l'entenen.
Història
[modifica]L'italià estàndard és una llengua literària, originada de la llengua vulgar escrita de la Toscana al segle XII. Va esdevendir una llengua literària nacional gràcies als grans treballs de Francis d'Assisi, Dante, Petrarca, Boccaccio, entre d'altres més.
Durant segles, només s'utilitzava per ser escrit en textos i òperes. Fins i tot els jocs de teatre eren en dialecte.
Quan itàlia va esdevenir una nació unida, al 1861, l'italià va ser escollit com a llengua oficial, però només el 4% de la gent el sabia parlar.
La difusió de l'italià en la població va ser causada primer per el moviment militar, llavors les migracions internes, i per últim el cinema i la televisió. Actualment, l'italià estàndard és usat per doblar les pel·lícules estrangeres.
Fins a la Segona Guerra Mundial, les migracions internes han sigut principalment del camp a les grans ciutats, i en particular a Roma. D'altra banda, la llengua comuna en les grans ciutats resulta ser una barreja dels dialectes de les regions.
Desrpés de la Segona Guerra Mundial, les migracions internes han sigut principalment han sigut del sud empobrit al nord industrialitzat, principalment de Torí i Milà. D'altra banda, Torí i Milà van resultar ser les ciutats on es parla més l'italià estàndard, i és la llengua comuna en la majoria de la població, mentre que els dialectes d'altres pobles i del camp van ser utilitzats més que l'italià temps enrere.
Avui en dia, el fet que els joves estiguin exposats al cinema i la televisió que els seus pares provoca una baixada en la influència dels dialectes.
Característiques
[modifica]La majoria dels noms italians venen de singulars casos ablatius llatins; per exemple, el italià per "llop" és "lupo", del cas ablatiu de "lupus". També els noms d'antics romans prènen el seu cas ablatiu; per exemple, de l'emperador "Nero" se'n treu "Nerone".
La majoria de les paraules italians acaban amb les lletres "a", "e", "i" o "o", que sempre es pronuncien.
Algunes ciutats, regions i països
[modifica]La llista de sota només hi ha (regions, ciutats i països) que el seu nom difereix entre català i italià:
- Toscana: Toscana
- Piemonte: Piemont
- Lombardia: Llombardia
- Lazio: Laci
- Puglia: Apúlia
- Sardegna: Sardenya
- Sicilia: Sicília
- Roma: Roma
- Milano: Milà
- Torino: Torí
- Firenze: Florència
- Genova: Gènova
- Napoli: Nàpols
- Venezia: Venècia
- Londra: Londres
- Dublino: Dublin
- Parigi: París
- Mosca: Moscou
- Svizzera: Suïssa
- Stati Uniti d'America: Estats Units d'Amèrica
- Gran Bretagna: Gran Bretanya
- Inghilterra: Anglaterra
- Irlanda: Irlanda
- Scozia: Escòcia
- Galles: Gal·les
- Germania: Alemanya
- Francia: França
Vacances a Itàlia
[modifica]| Data | Nom català | Nom local | Descripció |
|---|---|---|---|
| 1 de gener | Dia d'Any Nou | Capodanno | De "Capo d'anno", que significa "Cap d'Any" |
| 6 de gener | Epifania | Epifania | És conegut com "la Befana", després d'una llegenda famosa sobre un personatge mític, representat com una dona vella porta regals a nens en aquesta ocurrència per viatjar a bord el seu vol escombra. This is completely unrelated to the religious, and often ignored, meaning of this holiday. |
| Variable | Santes Pasqües | Pasqua | |
| Variable | Dilluns de Pasqua | Lunedì dell'Angelo | Conegut popularment com la "Pasquetta" (Petita Pasqua). |
| 25 d'abril | Dia de la Lliberació | Liberazione | Recorda el dia, al 1945, quan l'italià va ser alliberat de l'ocupació nazi. |
| 1 de maig | Dia del Treball | Festa del Lavoro | També conegut com a "Primo Maggio" (Primer de Maig). |
| 2 de juny | Dia de la República | Festa della Repubblica | Recorda el dia quan (2 de juny de 1946) es va declarar oficialment la República d'Itàlia |
| 15 d'agost | Assumpció | Assunzione or Ferragosto | El primer nom recau sobre el significat religiós de la festa; el segon, més utilitzat pels italians, actualment deriva de "Quart d'agost" i és àmpliament celebrat a les platges, especialment a la nit. |
| 1 de novembre | Dia de Tots Sants | Ognissanti | |
| 8 de desembre | Immaculada Concepció | Immacolata Concezione | conegut àmpliament per "Immacolata". |
| 25 de desembre | Nadal | Natale | |
| 26 de desembre | Sant Esteve | Santo Stefano | |
| 31 de desembre | Sant Silvestre | San Silvestro | No és festa oficial. |