Ioga per adolescents

Salta a la navegació Salta a la cerca

Objectiu del llibre[modifica]

Pretenem realitzar una guia per tal d'utilitzar el ioga amb adolescents tot combinant teoria amb casos pràctics per fer més entenedor el discurs i donar un punt de partida per tal que es pugui realitzar un treball d'un any amb un grup d'adolescents. Hem realitzat una introducció al ioga i als adolescents tot descrivint com hauria de ser el ioga per adolescents. A la part pràctica hem programat la temàtica d'un curs lectiu a partir d'emocions, sensacions i valors a treballar amb els adolescents. Ho hem exemplificat amb dues sessions de ioga, una d'específica per treballar la temàtica del curs i una altra sessió global on treballar tot el cos. Finalment presentem una proposta d'enquesta per a joves per tal de saber en quin punt de partida i quins efectes ha tingut. Alhora presentem les contestacions reals d'un grup d'adolescents d'on es poden extreure forces conclusions i en certa forma validar les hipòtesis i conclusions d'aquesta guia.

Introducció[modifica]

Que és el ioga?[modifica]

Patanjali.jpg

El ioga (en sànscrit i pali: योग, yóga, "jou" o "unió") és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia ortodoxes del pensament indi.[1] Segons el Ioga sutra considerat el text fundacional del ioga escrit per Patanjali el defineix com a cessació o supressió dels processos mentals: योग: चित्त - वृत्ति निरोध : yogaḥ citta - vṛtti-nirodhaḥ del Ioga sutra 1.2. [2] El ioga que es practica actualment s'acosta més al Hatha ioga que el Raja Ioga de Pantajali. És un ioga més basat amb les postures (asana) però la base filosòfica beu del text tradicional Ioga Sutra. [3]

Característiques de l'adolescència[modifica]

Hi ha moltes teories que expliquen l'adolescència com una etapa d'impàs entre la infància i l'adultesa. Arrel d'aquesta descripció quan es pretén incidir en aquesta etapa de la vida es persegueix preparar la persona per la següent etapa. És important treballar per dotar d'eines per quan s'arribi a l'etapa adulta. Però tal i com es creu des del ioga s'ha de treballar pel present, per l'acceptació de l'ara i del aquí. Per conèixer en quin punt de partida estem per tal d'evolucionar. Per això nosaltres ens hem basat en aquest treball amb les visions que donen identitat pròpia a l'etapa dels adolescents. L’adolescència és una etapa de la vida molt intensa plena de canvis a diferents nivells. Es podria dir que és el pas d'infant a adult, però seria reduccionista definir-la només com a època d'impàs entre dues etapes. Al llarg de tota la vida les persones experimenten canvis però a l'adolescència és quan es produeixen més intensament i a més velocitat. [4]

L'adolescència és una època de descobriments, un descobriment de la pròpia personalitat i de la societat que l'envolta.

A la nostra societat l'adolescència s'allarga molt i no hi ha cap ritual de pas clar. Cap ritual que marqui el pas a l'edat adulta. Fet que complica aquesta etapa. La societat viu aquesta etapa en la qual el jove ja no és un nen, però tampoc és un adult i, per tant, ocupa un lloc poc definit i difícil de gestionar amb ell mateix i amb el seu entorn.

És una edat on es trenquen els lligams de l'infant amb els pares per a consolidar-se una personalitat pròpia. S’està formant la seva identitat a la vegada que, biològicament i a nivell hormonal, s’estan donant molts canvis en el seu propi cos. En el temps actual els joves tenen moltes activitats i responsabilitats a fer com estudiar, classes extraescolars, ajudar o cuidar als germans, etc. i alhora reben molts estímuls derivats de l’accés a les xarxes socials de manera continua i del ritme de vida que els envolta. Tot això els pot portar a nivells alts d’estrès.

Des del punt de vista físic, aquest estadi s'inicia aproximadament amb la pubertat i acaba amb la formació del cos adult, però les expressions psicològiques, cognitives, culturals i socials de l'adolescència poden començar abans i acabar bastant més tard. L'OMS defineix l'adolescència com l'etapa que va entre els 11 i 19 anys, considerant-se dues fases, l'adolescència primerenca 12 a 14 anys i l'adolescència tardana 15 a 19 anys.[5]

En general, a falta de rituals establerts, els nens solen prendre les activitats estipulades com a adultes com a "fals ritual", fals en el sentit d'artificial, de transició a l'adultesa. Aquesta voluntat i intents són de vegades vistos com una actitud de revolta.[6][7] Quan el pas de la infantesa a l'adultesa es fa en un ritual definit i puntual, la línia divisòria entre ambdues és clara i l'adolescència és curta.

Actualment els adolescents estan immersos dins la societat de la imatge i la interconnexió visual mitjançant les xarxes socials. La majoria utilitzen la imatge per comunicar i els adolescents hi han entrat de ple. Segons paràmetres de finals de segle XX podríem dir que estan sobreexposant la seva imatge. Potser encara és aviat per conèixer quines repercussions tindrà però segur que la imatge personal encara ha guanyat més pes.

Ioga per adolescents[modifica]

El ioga per adolescents al igual que amb la resta de col·lectius serveix treballar i potenciar la salut del cos, la ment i l'esperit. I tal com diu una màxima del ioga: el ioga s'adapta a l'alumne i no l'alumne al ioga.[8] I per aquest motiu adaptarem la nostra proposta de ioga segons les característiques i necessitats d'aquest col·lectiu.

Ens permet treballar la salut del cos principalment ajudant a integrar el creixement del cos. Un creixement a voltes irregular, per exemple un major creixement dels braços que de les cames, creant unes fortes descompensacions. Descompensacions que es regulen amb l'exercici físic i una musculatura sana, efectes que aporta el ioga. Alhora, el ioga mitjançant la presa de consciència del propi cos permet que els adolescents reconeguin una mica més els canvis corporals i alhora visualitzin la seva evolució. Una evolució del cos que al final del procés es torna a compensar. Fet que cal anar recordant per no centrar-se tan en els desequilibris i focalitzant la mirada en el procés. Un procés on el cos es torna adult augmentant les potencialitats i la maduresa.

És un col·lectiu amb molta energia que necessiten principalment activats dinàmiques i d'esforç. Tal i com explicarem a la proposta de sessió, serà dinàmica per després poder treballar tècniques més pausades.

És convenint recordar que el treball físic realitzant durant aquesta etapa té repercussió amb el cos durant l'edat adulta. Si de jove es té un cos sa amb una musculatura desenvolupada a nivell de força, flexibilitat i tonificació, d'adult el cos conservarà amb molta més facilitat aquestes característiques.

Per exemple quan una ciclista d'adolescent i a l'etapa adulta té uns anys d'inactivitat, li resultarà molt més senzill tornar a enfortir la musculatura que una altra persona que no ha fet exercici d'adolescent. Aquest exemple o similar, ajuden al nostre col·lectiu diana a treballar la constància i a veure uns beneficis a mitjà i a llarg terme.

El ioga també ens permet potenciar les capacitats mentals. El ioga és una disciplina que dota d'eines pràctiques per tal d'exercitar la ment. Principalment aprendre a reduir la dispersió tot augmentant la concentració. Alhora augmenta el coneixement de les emocions i de la seva elaboració en forma de sentiments. L'adolescència també és una etapa on les emocions i sentiments són molt oscil·lants, generant estats de fortes emocions tan negatives com positives. Aquest aspecte el treballarem amb més detall més endavant ja que hem proposat com a treball anual amb les sessions de ioga potenciar sentiments, emocions, valors i virtuts. Paral·lelament en el nivell mental es potencia la concentració i la voluntat. Dos aspectes que ajuden a consolidar els coneixements intel·lectuals de la seva formació.

El nivell de l'esperit és el tercer nivell que treballa el ioga. Es útil conèixer a nivell mental els sentiments, emocions, valors i virtuts per tal saber-les identificar i entendre. I en el nivell de l'esperit s'han de saber gestionar i vivenciar. L'adolescent intel·lectualment pot aprofundir dins el ric món interior de les persones. I amb el ioga s'aprèn a connectar la part interior amb la intel·lectual. Principalment mitjançant la connexió amb un mateix per tal de permetre's experimentar activament els canvis interns per tal de saber-los etiquetar i localitzar en el cos. Per així poder-los gestionar amb més eficiència. Però la connexió que treballa el ioga és amb un mateix i alhora amb el món que t'envolta, per tal de potenciar l'empatia. En el nivell d'esperit es treballa la presència. Viure el present en tots el seus àmbits sense fugir cap al passat o cap al futur. I el darrer aspecte que volem destacar és la intuïció. Fomentant l'autoconfiança per tal de valorar i apreciar la veu interior de cadascú. Amb totes aquestes eines l'adolescent pot afrontar amb més garanties episodis d'estres o de fortes emocions.

Creiem que el ioga té dues qualitats oblidades però molt interessants per a adolescents i infants és que el ioga es pot practicar de forma amena, dinàmica i divertida i tot això de forma pràctica. Dos aspectes molt importants per fer arribar aquesta disciplina i facilitar-ne la integració fàcilment.

En resum el ioga és una eina molt positiva per tal que els adolescents continuïn el seu creixement sans i forts de manera equilibrada. I per tal de comprovar-ho farem unes enquestes per tenir dades reals per tal de poder verificar o rebutjar les nostres hipòtesis.

Programació d’un curs.[modifica]

Per tal de treballar durant un curs el ioga durant dos cops a la setmana és útil utilitzar un eix temàtic. Ja sigui segments del cos, postures, mudres, ... Proposem treballar el curs per actituds, emocions, sentiments i n'hem triat un per cada mes. Entenent que de les dues sessions setmanals una ens centrarem a realitzar una sèrie global i a l'altra aprofundir amb el nucli del mes. Una sèrie global, és aquella on s'intenta treballar els diferents segments del cos i les diverses verticalitats. Més endavant en proposarem dues sessions.

Hem triat per a cada més com a nucli les següents actituds que llistem en el gràfic, que alhora les relacionem amb una asana, un txakra i un mudra. Malgrat aquestes relacions durant el mes incidirem principalment en el nucli i en moltes ocasions ni explicitarem el treball amb les assanes, txakres i mudres però ens serviran com a guia per preparar les sessions. Si s'expliquen masses tècniques i conceptes durant una sessió es corre el risc de desorientar l'alumne i no aprofundir amb res.

Nucli de treball Assana Txakra Mudra
Setembre Respecte (ahimsa) Trikonasana Anahata Padma mudra (loto)
Octubre Autoestima/acceptació Saltamontes Anahata Abraçada de l’arbre
Novembre Humilitat Devot Anahata Papallona
Desembre Confiança/fermesa Guerrer Muladhara Dhyana mudra
Gener Amor/compassió Camell Anahata Shanka mudra (caracola)
Febrer Serenitat Pinça, pachimottanasana Manipura Agni mudra
Març Fluïdesa. Fluir en el canvi Pranaiama Anahata Ma al pit i l’altra a la panxa
Abril Solidaritat Arbre en grup Muladhara Obrir les mans sobre les cames, ofrena
Maig Equanimitat Sarvangasana Vishuda Mudra del pranayama Bhramari
Juny Honestedat Halansana Vishuda Mans al coll

Respecte (ahimsa)[modifica]

Respectar és cuidar, no fer mal. Es pot aplicar a un mateix o bé cap els altres. Hem de començar per respectar-nos a nosaltres mateixos, evitar conductes lesives, no exposar-nos innecessàriament en situacions perilloses, ... Per després respectar els altres, respectar els seus límits, el seu territori, les seves emocions, ... També és tenir cura de les coses senzilles, humils. És més fàcil respectar allò que es valora i per això és útil també valorar les coses simples.[9]

Autoestima/acceptació[modifica]

Acceptar és estimar-se tal i com som. Amb totes les virtuts i tots els aspectes que hem de millorar. També ens puja l'autoestima i sentim acceptació quan rebem el reconeixement dels altres. Pot arribar en forma d'aplaudiments, rialles, somriures, abraçades, ... Encara que aquest és perillós dependre dels altres ja que poden pensar i opinar diferent que un mateix. I per això és important l'autoestima, acceptar a un mateix per sobre del comentari dels altres.[10]

Humilitat[modifica]

Ens ajuda a deixar enrere la perfecció. A no buscar la nostra pròpia perfecció i ens obre la porta a reconèixer i acceptar les nostres limitacions i mancances. Ens permet conèixer amb més profunditat les nostres mancances per poder fer lluir i potenciar les nostres habilitats i punts forts. Amb humilitat podem reconèixer com està el nostre cos per tal de realitzar una pràctica de ioga més ajustada a la realitat. És una bona posició per veure els errors com a oportunitats de creixement i coneixement. La humilitat és una bona base per la autenticitat. I un bon punt de partida per relacionar-se amb els altres d’igual a igual.[11]

Coratge/fermesa[modifica]

Mirar de fit a fit la realitat per acceptar-la o intentar canviar-la demana coratge. En moltes ocasions el que veiem no ens agrada i no ho volem acceptar, ja sigui tal i com som o com és el nostre exterior que ens envolta i les persones amb que es relacionen. El coratge ens ajuda a continuar amb fermesa tot anar acceptat el que percebem. I fermesa per mantenir allò que creiem per mostrar-nos tal com som. Amb humilitat però sense amagar-nos. Per agafar valorar per voler canviar situacions adverses malgrat que l’entorn et recomana mantenir-se passiu i resignar-se.[12]

Amor/compassió[modifica]

Sentir pena i tristesa per les desgracies dels altres ens provoca compassió que acompanyada de l'amor és una emoció dolça del reconeixement del dolor de l'altre amb carinyo. Ens mou a ajudar o consular als altres. A voltes a abraçar-los. A tenir-los en consideració i entre la seva situació o problemàtica. Un excés de compassió pot menysternir a l'altra persona i fins i tot invalidar-lo per a que busqui la seva solució.[10][13]

Serenitat[modifica]

Sentir calma i harmonia que sorgeix de dins nostre. Potser d'un lloc profund que arriba a manifestar-se al rostre i als ulls. Des de la serenitat ens comuniquem de forma mesurada, afable i agradable. Alhora impregna les nostres accions i els nostres pensaments. Uns pensaments més nets que ens porten a accions més netes i equilibrades.[10]

Fluïdesa. Fluir en el canvi[modifica]

Fluir, adaptar-se al canvi lentament però sense pausa. Acceptar el present i deixar que arribi el futur sense oposar-hi gaire resistències. Deixar que les situacions es transformin. De fet, les persones i el món estem en canvi permanent. El nostre exterior sempre canvia. Si no fluïm i ens quedem estancats ja sigui en el plaer o en el dolor les situacions empitjoren. Hem de fluir amb els canvis del nostre cos, de les nostres emocions. Permetre'ns canviar.[14]

Solidaritat[modifica]

La solidaritat és un acció desinteressada, alegre i generosa.És oferir allò que els altres necessiten i no el que tu vols donar. És una acció de compartir amb aquells que t'envolten. Solidaritat també és cooperar per tot junts arribar a un objectiu conjunt. On tothom hi guanya i ningú hi perd. La solidaritat i la cooperació ajuden a establir forts vincles entre les persones.[15]

Equanimitat[modifica]

Descrita a la secció Sessió específica

Honestedat[modifica]

Intentar ser honestos i no enganyar-nos a nosaltres mateixos ni als altres. No escoltar el que ens diu el nostre cos o les nostres emocions és mentir-se i no ser honest amb un mateix. Encara que no ens agradi el que ens diuen, si és aixi hem de ser honestos i acceptar-ho. Ser honest amb un mateix és escoltar tan el que ens diu la ment, el cos i l’esperit. Reconèixer la intel·ligència d’aquests tres nivells. Ser honest ens permet veure amb més claredat la realitat i deixar enrere les pors i tabús.[16]

Sessions de ioga[modifica]

Sessió específica[modifica]

Hem fet una sèrie on es treballa el cos físic en l'escalfament amb un to Brahmana (dinàmic i físic),en el cos mental Samana (equilibrat) en la progressió i en el cos espiritual Langhana (lenta) en el nucli per observar i interioritzar l'equanimitat, i reposada en la seva Pratikriyasana. Aquesta sèrie va dedicada a l'actitud de l'Equanimitat. “l'equanimitat és la ambrosia, d'una escalfor sumament agradable” cita del llibre Yoga Vashishtha

La persona equànime posa totes la condicions per proporcionar el més favorable, però quan ve el desfavorable i no pot evitar-ho, ho accepta sense generar major tensió, sense torturar-se i sense malgastar les seves millors energies, es tracta de l'acceptació conscient de l'inevitable. Fins i tot aprèn a enfortir-se amb allò que no pot evitar i converteix els enemics en aliats.

Sap que tot no ho pot evitar i el que cal aprendre és a controlar l'actitud serena davant allò desagradable i els inconvenients inevitables amb el seu equilibri mental.

L'equanimitat reporta calma, vitalitat, equilibri, sensibilitat i acció correcta. La persona s'allibera de reaccions desmesurades i també desorbitades tendències d'inclinació i avorriment.

El ioga sempre ha estat associat a les qualitats d'assossec, equilibri, pau interior i lucidesa, tot això és equanimitat.

El yogui, lliure dels lligams de la ignorància, veu les coses com són i manté el seu centre, encara que tot al seu voltant sigui una voràgine. Per això hem dedicat aquesta sèrie a l'equanimitat reflectida en la postura de sarvangasana (postura de tots els membres) en el nucli de la nostra pràctica aportant harmonia.

  • Escalfament:la part 1) i 2)
  • Progressió: 3) i 4)
  • Nucli: parts 5) i 6)
Sèrie específica de ioga
sèrie específica de ioga pàgina 2

Escolta[modifica]

Ens col·loquem dempeus, obrim bé la planta del peu, repartint el pes del cos entre ells, col·loquem els peus al mateix nivell dels malucs, pelvis relaxada, esquena recta, ens imaginem tot el cos com una canya de bambú, recta, dura i flexible alhora, anem relaxant tot el cos, deixant anar les tensions musculars, portant la respiració a aquestes zones de tensió afluixant-les i suavitzant-les. És l'hora d'anar aterrant en el present i d'anar preparant-te per a la pràctica.

Bhramari pranaiama (Respiració de l'abella)[modifica]

Té com a objectiu induir a l'alumne a un estat meditatiu que faciliti l'audició del so interior. Escoltar el so de la nostra respiració resulta summament regenerador. Aquest pranaiama calma les emocions, també elimina la ira, l'ansietat perquè ens torna a connectar amb la pulsació rítmica del nostre ésser. Seu-te amb els genolls doblegats, tanca les parpelles i relaxa't uns instants, descansa els colzes sobre els genolls i tapa les orelles amb les putes dels teus dits índexs, introdueix les puntes en els orificis d'aquests, fins que notis que queden hermèticament tapats, els altres dits queden recollits en els palmells de les mans, també pots introduir els polzes en els forats de les orelles i estendre els altres tapant els ulls i el front però sense estrènyer.

Deixa que la columna vertebral s'estiri i que el centre del cor ( Anahata ) se senti obert sense que el pit s'aixequi de manera artificial, relaxa les espatlles, el coll, la cara durant tota la pràctica. Tanca els ulls i porta l'atenció cap a l'interior, al ventre, al cor, la gola i finalment al capdavant. Inspiri a poc a poc, fins a sentir una plenitud còmoda. Quan espiris fes el lenta i suaument pel nas, emetent el brunzir d'una abella, que neix des del paladar i que resulta similar al que fan les abelles. La boca sempre roman tancada i les dents lleugerament separades emetent el brunzit durant tota l'espiració, intentant que sigui uniforme i amb un volum moderat. Experimenta amb diferents tons fins que trobis un que t'agradi, una vegada que ho hagis oposat, mantenint-lo tot el temps que puguis, dirigeix la teva atenció al brunzit, roman concentrat en ell, sentint la vibració que produeix a l'interior del teu cap, en el cervell, observa la vibració de la cara, la gola, el pit i la resta del cos.

Una inspiració i una espiració, són una volta, fes de 6 voltes i descansarem uns minuts i tornarem fer 6 voltes més, anirem perllongant el temps alhora que anem aprofundint en la pràctica. Quan anem acabant romandrem en silenci, mantenim els ulls tancats, notarem com les sensacions de la vibració del so contínua en el nostre cos durant una bona estona, no et moguis, com més quiet estiguem, major serà el poder d'observació.

Relaxació[modifica]

Tombats de cap per amunt deixem que la respiració flueixi pel nostre cos sense forçar, deixa que el teu cos es vagi abandonant, repassa el teu cos després de la pràctica i el pranayama i si tens alguna zona de tensió o de dolor porta la respiració a aquesta zona i ella t'ajudés a estovar aquesta tensió i a alleujar aquest dolor. Ens imaginem que estem en una platja, la visualitzem, una platja de la sorra que més t'agradi,… m'agrada aquesta platja, la veig…..,mira cap a l'horitzó i observo un mar tranquil de color blau, un mar que es llisca suau cap a la riba, on lentament les ones es desfan mentre s'escolta el dolç so de l'escuma en arribar a la riba…., em tombo en la sorra, resulta molt plaent sentir la seva calor dipositada pel sol, l'energia del sol dipositada en els grans de sorra penetra per la meva esquena, per les meves cames, vaig sentint aquesta calor relaxant per tot el meu cos, és molt agradable, és una sensació deliciosa…..,el mar blau, el cel blau, la calor de la sorra, el sol toca els meus braços, la meva cara, el meu pit, les meves cames i els escalfa, al temps noto com tot el meu cos s'enfonsa en la sorra, s'abandona, relaxant-me més i més, escolto el so íntim de les ones, que semblen bressolar-se en aquest mar blau tranquil, aquest cel blau preciós. Prenc consciencia de la meva ment relaxada i tranquil·la, plena de pau i d'amor.

Sessió global[modifica]

Hem pensat que en ser un col·lectiu de joves, seria més apropiat un ioga mes dinàmic (Brahmana), els seus moviments es caracteritzen per ser més aeròbics, fusionant postures i les seves variants en sèries fluïdes i associant cada postura amb la següent. Es molt important utilitzar la respiració per treballar la força i la flexibilitat en l'activitat física, així com mantenir la concentració mental.[17]

Sèrie global de ioga
Sèrie global de ioga pàgina 2

Escolta[modifica]

Ens tombem, deixem la respiració lliure, que vagi suavitzant-se, ens anem oblidant del soroll del carrer, de l'estres dels estudis i, poc a poc i amb ajuda de la respiració, anem entrant en aquest moment, en aquest lloc, anem repassant el cos, si tenim alguna zona de tensió o de dolor, anem portant la respiració a aquestes zones i ella ens ajuda a suavitzar aquesta tensió i alleujar aquest dolor.

Sama vritti pranaiama (Respiració quadrada)[modifica]

Tècnica senzilla i poderosa per equilibrar i calmar la ment, així com oxigenar el cos i potenciar la musculatura respiratòria, tracta d'equilibrar les quatre fases de la respiració. Ens asseiem en Sukhasana (postura fàcil), esquena recta, tanquem els ulls i respirem de forma àmplia un parell de minuts, sense forçar.

Comencem, inspirant i comptat fins a 3, aguantem l'aire amb els pulmons plens comptant fins a 3, espirarem comptant fins a 3 i retenim comptant fins a 3 amb els pulmons en buit, i tornem a repetir el cicle sense interrompre-ho. Si veus que la teva respiració et dóna més, amplia comptant fins a 4 o a 5 però sempre sense forçar.

Meditació[modifica]

Asseu-te en la postura fàcil, visualitza la teva esquena recta, alhora còmoda, deixa les mans damunt dels teus genolls, tanca els ulls, concentra't en la teva respiració inhalant lentament pel nas, i deixant anar l'aire tranquil·lament pel nas, amb prou feines observant l'aire sortint i entrant sense forçar la respiració, i a poc a poc la teva ment anirà entrant en un estat de calma relaxat i natural. És possible que la teva ment es vagi desviant amb qualsevol pensament, quan això succeeixi solament has d'observar el pensament sense involucrar-te amb ell, com si veiessis passar un núvol en el cel, nomes observa com el pensament dins del núvol creua pel cel de la teva ment sense alterar el seu estat, veuras com amb el temps es fa més senzill entrar en l'estat. Aquesta meditació ajuda a millorar l'atenció i facilita el tenir una ment cada vegada més clara, tranquil·la i obedient, amb el que també serà més senzill resoldre els diversos assumptes que sorgeixen en el dia a dia..

Enquesta[modifica]

A continuació passem a presentar unes entrevistes dirigides a uns quants joves per tal de mostrar la percepció que el jovent té sobre el ioga. Donat que el ioga té incidència en l'àmbit físic, mental i espiritual hem enfocat les preguntes de tal manera que recullin el que els joves pensen o coneixen sobre el ioga, com se senten a nivell físic, mental i emocional. Hem dividit les entrevistes en tres, una adreçada a uns quants adolescents, una segona a un jove que practica ioga habitualment i una tercera com a entrevista final en haver fet la sessió de ioga programada en aquest treball, però d'aquesta darrera disposem només de les preguntes i no de les respostes dels joves a hores d'ara, donat que no se'ns ha facilitat el realitzar la pràctica en un institut fins al dia 21 d'abril, data posterior a l'entrega del present treball. Al final de l'apartat mostrem l'anàlisi i les conclusions que hem extret en base a les respostes que se'ns han donat.

1.- Has sentit mai a parlar del ioga?

  • Oscar: si
  • Mari: si
  • Pol: si
  • Laia F: si
  • Laia: si
  • David: si
  • Javi: si
  • Dani: si
  • Estel: si
  • Ainhoa: si
  • Jugith: si
  • Georgina: si

2.- L’has practicat alguna vegada?

  • Laia F: no
  • Oscar: no
  • Mari: si
  • Pol: no
  • Laia : no
  • David: si
  • Javi: no
  • Dani: no
  • Laia: no
  • Estel: no
  • Ainhoa: si, fa un any.
  • Judith: si.
  • Georgina: no

3.- T’agradaria practicar-lo?

  • Mari: si
  • Oscar: si
  • David: ja ho faig
  • Javi: si
  • Dani: si
  • Pol: no usualment, però si com una pràctica ocasional.
  • Laia F: sí
  • Laia: si
  • Estel: si
  • Ainhoa: si.
  • Judith: si.
  • Georgina: si

4.- Què penses que el ioga podria aportar a la teva vida?

  • Mari: tranquil·litat i pau mental
  • Dani: connexió entre el cos i la ment.
  • Javi: conèixer més el propi cos i les seves limitacions físiques.
  • David: una nova consciència espiritual, obrir la ment i el cos.
  • Oscar: control i expressió de les emocions.
  • Pol: seria una bona manera de relaxar-me i moure el cos.
  • Laia F: em podria ajudar a estar en millor forma física, a no estressar-me tant en època d’exàmens, a resoldre el mal d’esquena.
  • Laia: crec que tranquil·litat, i a nivell físic força i flexibilitat.
  • Estel: equilibri mental i físic.
  • Ainhoa: penso que em faria molt bé a nivell físic i mental.
  • Judith: tranquil·litat, i ser més conscient dels meus propis pensaments.
  • Georgina: tranquil·litat i autocontrol, i relaxació davant de certes situacions I conflictes, majors reflexions, la millora de la meva salut i un augment de la flexibilitat corporal.


5.- Tenint en compte que estàs en període escolar, creus que podria ajudar a calmar la teva ment i a obtener un major rendiment acadèmic?

  • Mari: si, darrerament em sento molt estressada i crec que el ioga m’ajudaria a estar més relaxada i millor amb mi mateixa.
  • Javi: crec que no
  • David: si, la meditació m’ajuda a calmar la ment i a relaxar-me.
  • Dani: em podria ajudar a relaxar-me.
  • Oscar: si
  • Pol: sí a relaxar-me, però tinc dubtes respecte al rendiment acadèmic.
  • Laia F: sí, molt.
  • Laia: si
  • Estel:sí, sens dubte, però no tinc temps
  • Ainhoa: sí
  • Judith: si.
  • Georgina: en tant que pot ajudar a calmar la ment, podria jugar un bon paper, però no crec que m’ajudés a millorar el rendiment acadèmic.

6.-Creus que hi ha algun factor específic a la teva vida on el ioga podria incidir positivament?

  • Javi: no
  • Dani: si, en la connexió ment-cos
  • David: millorar la meva condició física, ajudant així a millorar la salut.
  • Mari: crec que m'aportaria pau mental.
  • Oscar: crec que m’ajudaria a nivell general.
  • Pol: per tranquil·litzar-me.
  • Laia F:crec que influiria en tots els aspectes, tant a l’àmbit familiar com escolar.
  • Laia: crec que per relaxar-me i apartar-me temporalment dels sentiments d’angoixa.
  • Estel: per calmar l’estrés,i augmentar la paciència.
  • Ainhoa: quan no em trobo bé. A l'escola i a nivell familiar.
  • Judith: sí, en l’estrès, i físicament.
  • Georgina: si, en l’autocontrol i la calma davant de les discussions o situacions de tensió, i a tenir més paciència.


Una vegada que has respost les preguntes anteriors,que són de caire molt general, podries contestar aquestes altres que són un xic més especifiques?

Físicament

1.- Com veig el meu cos?

  • Dani: una mica fràgil, de tant en tant amb algun problema mèdic
  • David: fibrat i flexible, tot i que es podria millorar.
  • Javi: prim, però bé.
  • Mari: veig defectes al meu cos que em fan baixar l'autoestima.
  • Oscar: bé
  • Pol: noto la falta d’esport per la falta de força.
  • Laia F: bé, m’agrada i em sento cómoda.
  • Laia: normal.
  • Estel: desentrenat, pesant…
  • Ainhoa: el veig bé, però el podria millorar.
  • Judith: intento ignorar-lo
  • Georgina: l’hi trobo diversos defectes

2.- M’agrado, em sento a gust amb el meu cos?

  • Oscar: si
  • David: sí, respon bé
  • Javi: si
  • Mari: no del tot
  • Dani: depen del dia i de com estigui mentalment.
  • Pol: si.
  • Laia F : sí.
  • Laia: sé que estic sana, però hi ha vegades que no em sento a gust amb mi mateixa.
  • Estel: no, tinc molts complexes.
  • Ainhoa: hi ha certes cosses que voldria canviar.
  • Judith: no
  • Geor: ni m’agrado ni em sento bé amb ell, però l’accepto.


3.- Quines parts voldria enfortir i estirar?

  • David: braços, esquena perquè sovint em fa mal, i la part posterior de les cames.
  • Dani: cames, braços i abdominals.
  • Javi: part posterior de les cames
  • Oscar: cames, braços i abdominals
  • Mari: braços i abdomen.
  • Pol: tota la part dreta del cos, per poder minimitzar els efectes de l’hemiparèsia.
  • Laia F: l’esquena i l’abdomen.
  • Laia: l’esquena.
  • Estel: braços, tors, esquena i cames.
  • Ainhoa: cames i abdominals.
  • Judith: les extremitats i l’abdomen.
  • Georgina: estirar la part inferior, cuixes i glutis


4.- Hi ha alguna part del cos que em produeixi molèsties sovint?

  • Mari: el coll
  • Dani: cap, cor i cames per problemes circulatoris
  • Javi: zona lumbar, soc molt alt.
  • David: esquena i cap
  • Oscar: no
  • Pol: no.
  • Laia F: l’esquena.
  • Laia: l’esquena.
  • Estel: l’esquena i les cames.
  • Ainhoa: a l’esquena.
  • Judith: l’esquena.
  • Georgina: l’esquena

5.- Creus que hi ha un perquè a aquestes molèsties?

  • Oscar: no
  • David: per tensió nerviosa
  • Javi: per la meva alçada
  • Mari: per l'excessiu pes de la motxilla
  • Dani: no ho sé.
  • Pol: no.
  • Laia F: mala postura en seure.
  • Laia: no ho sé, tinc problemes d’esquena des de sempre.
  • Estel: per estrès i cansament, i el pes de la motxilla.
  • Ainhoa: per males postures.
  • Judith: per males postures en estudiar.
  • Georgina: per males postures.

Mentalment

1.- Quins tipus de pensaments predominen en la meva vida?

  • Dani: felicitat, bondat i voluntat
  • Mari: penso molt en ajudar els altres, en l’àmbit escolar perquè estic molt estressada.
  • David: tinc pensaments negatius respecte a l’àmbit familiar i positius en l’amorós
  • Javi: vull canviar el món
  • Oscar: preocupacions familiars i acadèmiques.
  • Pol: idees, sentiments o històries que plasmo en forma de poema. Preguntes de qualsevol mena, sovint de llengua i de literatura.
  • Laia F: de millora i superació.
  • Laia: penso molt en el meu futur, en les coses que he fet o estic fent malament,i en el que la gent pugui pensar de mi.
  • Estel: pensaments positius, justos, el que podria fer per fer feliç algú proper o a mi, però també de preocupació sobre el futur.
  • Ainhoa: ser feliç. Visc dia a dia sense pensar en el futur, tot i que de vegades és inevitable no fer-ho.
  • Judith: pensaments negatius.
  • Georgina: de desconfiança cap a l’altra gent, però reflexius i segurs cap a moltes de les meves accions i decissions. Sóc molt exigent amb mi mateixa i acostumo a veure els fets des de diversos punts de vista.

2.- Digues tres coses que més et preocupin.

  • Dani: amor, amics i estudis.
  • Oscar: família, amics i estudis.
  • David: estudis i el meu germà.
  • Mari: no trobar el noi adequat per formar una família, els estudis i la mort d’un ésser estimat.
  • Javi: intento no pensar en el futur, sino més aviat en el present aprofitant-lo al màxim.
  • Pol: problemes personals i rendiment acadèmic .
  • Laia F: el benestar familiar, els estudis i poder aconseguir el que em plantejo.
  • Laia: el meu futur, l’evolució dels problemas familiars i el rebuig de la gent.
  • Estel: la salut de la gent que estimo, veure’ls feliços.
  • Ainhoa: el futur, la família i els amics.
  • Judith: la família, sobre mi mateixa i el meu futur.
  • Georgina: no orientar-me vers els meus estudis, no escollir la millor opció, arribar a confiar en algú plenament i que després resulti un gran error.

3.- Tens observat quan o per què et poses nerviós?

  • Mari: estudiar molt i tot i així suspendre.
  • Dani: quan em posen a prova, quan la gent no m’escolta o m’evita, quan faig alguna cosa malament, la ignorancia, que em responguin malament, i tenir problemes amorosos.
  • David: els exàmens i la relació amb el meu pare.
  • Javi: no
  • Oscar: no
  • Pol: abans d’events importants per mi, o en situacions on les persones criden i es barallen.
  • Laia F: quan sento que no podré aconseguir el que em proposo, quan les coses no van com espero, i quan m’enfronto a una situació que m’és desagradable.
  • Laia: quan no puc controlar una situació que sé que acabarà malament.
  • Estel: parlar en públic sota pressió.
  • Ainhoa: davant de la gent, quan estic incòmoda amb algú, o quan penso que m’estic jugant alguna cosa important per mi.
  • Judith: és força aleatori, tinc tendència a guardar-m’ho tot fins que exploto.
  • Georgina: en moments de molta tensió, quan els altres no m’escolten, o no intenten entendre’m. Davant de noves experiències. Quan no entenc alguna cosa, o si davant de molt d’esforç no acabo d’aconseguir el meu objectiu.

4.- Ets capaç de controlar les teves emocions?

  • Oscar: crec que m’hauria d’expressar més.
  • David: si, tot i que de vegades em deixo emportar pel mal humor.
  • Javi: si
  • Mari: no, quan m’enfado dic coses que no sento.
  • Dani: sempre
  • Pol: sí, ho faig sovint.
  • Laia F: em costa, però acabo aconseguint relaxar-me.
  • Laia: depèn del moment, però en general si.
  • Estel: no sempre.
  • Ainhoa: no ho aconsegueixo.
  • Judith: no ho sé, crec que tinc un màster en ignorar les meves emocions, i quan no aguanto més, no puc controlar-les.
  • Georgina: davant de les emocions de tristessa acostumo a controlar-me, però en moments d’ira o d’enuig depèn molt de la situació i del meu estat d’ànim d’aquell dia.

5.- Amb quines activitats em relaxo i em calmo?

  • Dani: pintant, escrivint, dibuixant, deixant córrer la imaginació, fent esports de risc, i a la dutxa.
  • Mari: amb la música, xerrar amb les amigues i sortir a passejar per la natura.
  • David: meditant, passejant i escoltant música.
  • Javi: jugant a la play o fent esport, xerrant amb els amics.
  • Oscar: no contesta.
  • Pol: amb la lectura i l’escriptura.
  • Laia F : m’assec i penso. Si faig qualsevol altra activitat em poso encara més nerviosa.
  • Laia: escoltant música...
  • Estel: estant amb la família i els amics, escoltant música, caminant pel bosc, llegint.
  • Ainhoa: escoltant música i fent esport.
  • Judith: no ho sé, llegint, potser.
  • Geor: -

6.- Si explotes, com ho fas?

  • Oscar: no acostumo a explotar
  • David: alço la veu de manera desorbitada
  • Javi: elevo la veu, o si em sento humiliat utilitzo la retòrica per enfonsar l’altre.
  • Mari: dic paraulotes o marxo a la meva habitació.
  • Dani: escrivint a una llibreta.
  • Pol: intento calmar-me a soles.
  • Laia F: depèn, poden pasar dues coses: o que m’enfadi i deixi de parlar ignorant la causa, o m’enfronto a la situció i dic tot el que penso sense filtre.
  • Laia: normalment ploro, o crido.
  • Estel: plorant
  • Ainhoa: dic el que penso sense pensar en les conssqüències .
  • Judith: tinc atacs d’ansietat.


Emocionalment

1.- Què em fa feliç?

  • Dani: gaudir amb els amics, conèixer gent nova, superar-me en el que faig, no tenir cap problema
  • Mari: estar amb les amigues, sortir de festa, ajudar els altres
  • David: estar tranquil, fer esport, i la meva parella
  • Oscar: els amics i la famÍlia
  • Javi: la família, els amics i cercar un ambient bucòlic que no conegui.
  • Pol: el que no és patiment
  • Laia F: estar bé amb mi mateixa, la meva família i els meus amics. Les meves aficions, tenir temps per mi.
  • Laia: que els meus plans hagin sortit bé, tenir un benestar general, que la familia i els meus amics estiguin bé.
  • Estel. tenir els que estimo al voltant.
  • Ainhoa: estar amb la família i els amics.
  • Judith: viatjar. No hi ha res del meu dia a dia que em faci feliç

2.- Què valoro més dels altres?

  • Javi: que no menteixin, que siguin persones capaces de dir el que pensen amb arguments.
  • oscar: que m’aportin coses.
  • David: amabilitat i sinceritat
  • Mari: que em donin confiança i em facin riure
  • Dani: que pensin en mi igual que jo penso en elles.
  • Pol: la sinceritat.
  • Laia F: l’honestetat i el sentit de l’humor.
  • Laia: que siguin simpàtics i amables i es preocupin pels altres.
  • Estel: humildat, respecte cap als altres, atenció, generositat, la bondat.
  • Ainhoa: la generositat, honestetat i la bondat.
  • Judith: la sinceritat i l’altruisme

3.- Què m’agrada més del meu caràcter?

  • Dani: la meva imaginació, la meva capacitat de fer riure.
  • Oscar: sóc capaç de mostrar de mi el que la gent necessita.
  • David: dominar les emocions i ser sincer.
  • Javi: dic sempre el que penso i lluito pels meus ideals.
  • Mari: que sóc molt empàtica i tinc una actitud positiva davant de les adversitats de la vida.
  • Pol: el sentit de l’humor.
  • Laia F: que sóc molt treballadora.
  • Laia: que intento ajudar als altres i sóc amable.
  • Estel: la bondat i la força.
  • Ainhoa: que tinc molta personalitat.
  • Judith: la sinceritat i l’altruisme.

4.- I què m’agrada menys?

  • Mari: sóc molt sensible i per tant és molt fàcil ferir-me, i sóc molt gelosa.
  • David: el meu mal humor.
  • Dani: no contesta.
  • Javi: ser tan sincer em porta problemes.
  • Oscar: el meu orgull.
  • Pol: la lleugera falta de concentració en temes que no m’agraden.
  • Laia F: que sóc massa tímida.
  • Laia: que sóc confiada i ingènua.
  • Estel: la impaciència i la tossudessa.
  • Ainhoa: que tinc massa caràcter i sóc molt impulsiva.
  • Judith: sóc massa sensible.

5.- Com em sento sovint?

  • Oscar: no ho sé, no m’ho plantejo
  • Javi: content
  • David: agobiat pels estudis i la situació a casa.
  • Mari: estressada.
  • Pol: feliç
  • Dani: apagat, no estic com solia ser.
  • Laia F: contenta.
  • Laia: contenta i preocupada.
  • Estel: contenta i amb il.lusió.
  • Ainhoa: feliç.
  • Judith: malament.

6.- Què voldries millorar?

  • Dani: ordenar els meus pensaments, relacionar-me més amb els amics, i exterioritzar més els pensaments.
  • Mari: ser més independent
  • David: la relació paternofilial
  • Javi: res
  • Oscar: expressar el que sento.
  • Pol: no res, m’agrada com soc.
  • Laia F: saber controlar les emocions.
  • Laia: deixar de ser tan mandrosa.
  • Estel: no necessitar ningú per no sentir-me sola.
  • Ainhoa: la meva situació familiar i els estudis.
  • Judith: créixer com a persona i controlar les emocions

7.- Entens i reconeixes les emocions que sents?

  • Oscar: no
  • Javi: si
  • David: si, al principi em costa, però les acabo reconeixent.
  • Mari: si
  • Dani: entenc come em sento, però no ho vull reconèixer davant dels altres.
  • Pol: si, perfectament.
  • Laia F: sí.
  • Laia: sí.
  • Estel: si
  • Ainhoa: crec que sí.
  • Judith: ho intento.


8.- Ets autèntic quan mostres les teves emocions?

  • Dani: mai, només quan sóc feliç de veritat.
  • Mari: si, absolutament
  • David: si, sóc jo mateix.
  • Javi: depèn.
  • Oscar. si
  • Pol: si les mostro, sí
  • Laia F: no sempre, hi ha vegades que prefereixo guardar-me-les per mi mateixa.
  • Laia: sí, a no ser que no vulgui preocupar els altres.
  • Estel: si.
  • Ainhoa: si
  • Judith: no, les amago.

9.- Et manipules per canviar les teves emocions?

  • Oscar: si
  • Javi. depèn de l'objectiu que tingui
  • David: no
  • Mari: si porto molt de temps dominada per emocions negatives sí, perquè vull ser feliç, i canvio les emocions negatives per unes de més positives.
  • Dani: sempre.
  • Pol: no
  • Laia F: de vegades sí.
  • Laia: no, sempre intento ser sincera amb mi mateixa.
  • Estel: no, les accepto.
  • Ainhoa: tendeixo a controlar-les, però no canviar-les.
  • Judith: Sí, les ignoro fins que desapareixen.
  • 10.- Saps estar sol?
  • Dani: si
  • Mari: si, i de fet, m'agrada per trobar-me a mi mateixa.
  • David: si
  • Javi: si, ho necessito per trobar-me a mi mateix.
  • Oscar: sí, m'agrada.
  • Pol: sii
  • Laia F: si
  • Laia: si.
  • Estel: no.
  • Ainhoa: si
  • Judith: la majoria del temps si

11.- T’agrada estar envoltat de gent?

  • Oscar: si
  • Javi:si. si són els meus amics, si són desconeguts, no.
  • David: si, però no excessivament
  • Mari: si, si són persones que em fan ser feliç.
  • Dani: si però amb poques persones, amb molta gent em sento cohibit.
  • Pol: no em desagrada, però però prefereixo la tranquil.litat.
  • Laia F: sí, però prefereixo els grups petits.
  • Laia: sí, perquè a casa sempre hi ha molta gent i m’hi he acostumat.
  • Estel: sí, si em sento estimada i valorada. Perquè puc estar envoltada de molta gent i sentir-me sola.
  • Ainhoa: si. Prefereixo estar amb gent que sola, tot i que m’agrada tenir moments per mi sola.
  • Judith: depèn, però prefereixo la solitud.

Entrevista final[modifica]

Un cop feta la pràctica de ioga plantegem un nou qüestionari:

  • Després de practicar ioga, creus que aquest ha respost al que tu esperaves de la pràctica?
  • Raona la teva resposta tant si és afirmativa com negativa.
  • Creus que et pot aportar algun tipus de benefici tant a nivel acadèmic com personal?
  • Quins?
  • Haver fet aquesta pràctica et motiva per seguir practicant?
  • Per què?
  • Recomanaries practicar ioga a la gent de la teva edat?
  • Raona la teva resposta.

Entrevista individual extensa[modifica]

A continuació presentem una altra entrevista que hem fet a un jove que practica ioga assiduament. Volíem comprovar de quina manera és vista i viscuda la pràctica del ioga per una persona que està en la franja d'edat que estem estudiant. Seguim la tònica de l'entrevista general al grup de joves passant de preguntes generals sobre el ioga a preguntes més concretes sobre la seva vida a nivell relacional i emocional preferentment.

Entrevista a un jove practicant de ioga

1.- Quants anys tens? 20

2.- Què et va motivar a iniciar la pràctica de ioga? Feia temps que me l’havien recomanat i arran d’una lesió em vaig decidir a començar.

3.- Des de quan practiques? Fa sis mesos.

4.- Has notat algun canvi a nivell físic, mental i/o espiritual. Quins? Sí. Als tres nivells. A nivell físic he notat un augment de força a braços i cames molt significatiu, i a l’esquena una certa tonificació. A nivell mental he aconseguit tenir més tranquil·litat. A nivell espiritual he notat que ara puc disposar de més “Chi” que abans i que el puc dominar i reconduir molt millor.

5.- Et serveix per gestionar situacions de la teva vida personal o professional? No

6.- Les teves relacions personals han canviat des que practiques ioga? No

7.- Estàs més en contacte amb les teves emocions i sentiments? Sí

8.- Creus que afavoreix una mirada interna i, per tant, et coneixes una mica millor ara que abans de la pràctica de ioga? Sí que afavoreix a connectar-se millor amb un mateix, tot i que en el meu cas no m’ha fet aprofundir en res més del que ja sabia de mi mateix.

9.- Responen aquests canvis a les expectatives que tenies abans de començar la pràctica? No, de fet han superat les meves expectatives, perquè jo no tenia cap a nivell mental i espiritual, donat que vaig començar a practicar per una qüestió més aviat física.

10.- Has trobat alguna dificultat amb la que no hi comptaves? Sí, tot i que ha estat al meu nivell i fins i tot per sobre, però m’he pogut adaptar.

11.- Quina i per què? Dificultats a nivell d’elasticitat.

12.- I com has resolt la dificultat? Com en tot, amb paciència i dedicació, veient dia a dia la millora i anant una mica més enllà dins dels límits del meu cos.

13.- Llavors, creus que pot haver alguna limitació o que tothom pot practicar ioga? No hi ha cap limitació. Tothom que ho vulgui fer, pot practicar ioga.

14.- Recomanaries el ioga a la gent de la teva edat? Sí, és una pràctica adequada per a tothom, independentment de l’edat, però crec que la gent jove d’avui dia necessita estar més en contacte amb el seu cos i amb el seu jo interior.

15.- Per quin motiu? En el meu cas la pràctica m’ha ajudat a connectar-me una mica més amb mi mateix, i m’ha fet sentir molt millor a nivell físic i mental.

Anàlisi[modifica]

Cal dir que el primer que copsem en llegir les respostes dels joves és que la majoria ha sentit a parlar del ioga, potser no saben molt bé el que és i el relacionen bàsicament a una tècnica que ajuda a relaxar-se i a trobar una certa pau mental.

Aixó els resulta especialmet interessant per la segona cosa que veiem: els joves estan estressats pels estudis i per situacions familiars especialment, com a mínim en la mostra de joves a què hem fet les nostres entrevistes.

Donat que són joves que cursen els darrers anys d'institut, és a dir estan a primer o a segon de batxillerat, la majoria està preocupat pel seu futur, per orientar-se correctament vers els seus estudis futurs. Els estudis actuals els són un focus important d'intranquil.litat interna i d'estrès.

Un altre factor destacat és l'àmbit de la família i els amics: els preocupa tenir una bona relació amb els pares, hi ha les típiques desavinences per qüestions generacionals, i també els amics i la gent que els envolta. Volen sentir-se integrats en el grup, saber que poden confiar en els altres, i algun cas, fins i tot, ens parla de la preocupació per trobar una persona amb la que construir un futur projecte familiar.

Totes aquestes preocupacions els alteren i pensen que una pràctica continuada de ioga els pot ajudar a entrar en contacte amb les seves emocions, a identificar els sentiments que els fan sentir malament i de resultes d'això aconseguir un millor maneig de la seva vida emocional, millorant les seves relacions i aconseguint una certa serenor que en aquests moments se senten molt lluny d'aconseguir.

Pel que fa a la part física, la majoria ha sentit a dir que amb el ioga s'adquireix més flexibilitat i una certa força, per tant contesten que hi ha parts del seu cos que es veurien beneficiades per la pràctica regular de ioga.

I volem fer notar aquí com l'autoimatge dels nostres joves no és massa positiva, no se senten a gust amb el seu cos, especialment les noies.

Nosaltres creiem que una pràctica ben entesa de ioga podria ajudar a resoldre aquesta autoimatge negativa, fent pes en què el cos és el nostre vehicle per viure una vida plena i sana, independentment dels estereotips que marca la nostra societat. És a dir, entendre que un cos sa i preciós no té per què respondre a uns ideals estètics creats de manera artificial.

Conclusions[modifica]

En acabar el treball, hem arribat a les següents conclusions:

  1. Veiem l’etapa d’adolescent no com una etapa d’impàs, sinó una etapa amb les seves casuístiques, amb unes preocupacions ben marcades, que provoquen un cert malestar i poca pau interna
  2. Creiem que la pràctica de ioga és útil perquè ajudaria els joves a connectar més amb el seu jo intern, a apreciar la bellesa que hi ha en cadascú d'ells essent tal i com són, tant a nivell físic com a nivell emocional, practicant l'acceptació del propi cos i del que senten en diferents situacions i en les seves relacions interpersonals, de tal manera que no visquin el que senten com una mena de muntanya russa emocional sense control possible, sinó que aprenguin que hi ha una manera de copsar les pròpies emocions i de gestionar-les de la millor manera possible, eliminant un factor d'angoixa a la seva vida. (Autoconeixement i samtosha)
  3. Si s'arriba a una millor gestió del món emocional i sentimental, creiem que estarien en una millor disposició per afrontar els estudis amb més èxit, donat que aprendrien a tenir una major concentració. (Pratyahara i dharana)
  4. Acceptació també del propi cos, i consciència que estan vivint una etapa de constants canvis físics. El ioga els podria ajudar a relativitzar la imatge purament estètica del cos.
  5. Gestionar de la millor manera possible la comunicació verbal i no verbal per tal de ser conscients que es pot ferir l’altre.(Ahimsa, sattya) Aquest aprenentatge vindria donat en saber reconèixer les pròpies emocions. D'aquesta manera fóra més fàcil sentir empatia davant les emocions dels altres, i facilitaria una millora de les relacions interpersonals.
  6. Surfejar les onades de les emociones, muntanyes ruses emocionals. Es a dir, ser capaços de controlar les fluctuacions mentals tal i com ens diu Patanjali en els seu Ioga sutra.
  7. Amb una pràctica centrada en les actituds es dóna l'eina per identificar-les i, per tant, treballar-les.
  8. La pràctica de ioga esdevé un espai per revisar les nostres virtuts i defectes. Observar la nostra ment, el nostre jo, amb una mirada neutra, lliure de judici.
  9. Identificant les emocions i tot allò que crea angoixa es pot ajudar a positivitizar.

Referències[modifica]

  1. Danilo Hernández, Claus del Ioga [1997], p. 28
  2. Pujol, Oscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalan, 2005, p. 150. ISBN 84-412-1405-0 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  3. Òscar Pujol. Yogasūtra. Els aforismes del ioga. lleida: Pagès editors, 2014. ISBN 978-84-9975-504-5 [Consulta: 26 març 2016]. 
  4. Ioga i adolescents. Treball de l'escola de ioga Yoga Síntesis. 
  5. M Rodríguez Rigual. Taula rodona: Adolescència - Necessitat de creació d'unitats d'adolescència (en castellà). An Pediatr 2003; 58: 104 - 106. Últim accés 19 d'abril, 2008.
  6. Walker Moore, Ritual de transición en la crianza de los hijos, Thomas Nelson Inc, 2008. ISBN 9781418581374 (castellà)
  7. Silvia Di Segni de Obiols, Adolescencia, posmodernidad y escuela, Noveduc Libros, 2006. ISBN 9789875381544 (castellà)
  8. «Entrevista Víctor Morera: “El yoga terapéutico nos hace tomar conciencia de las tensiones”». Yogaenred.com. [Consulta: 7 d'abril de 2017].
  9. Conangla, M. Mercè; Soler, Jaume. Ecologia emocional para el nuevo milenio. Amat. ISBN 978-84-9735-720-3. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Núnez, Cristina; Valcárcel, Rafael. Emocionari. Digues el que sents. Palabras aladas. ISBN 978-84-941513-3-0. 
  11. Dettoni, Pax. La intel·ligència del cor. Columna. ISBN 978-84664-1891-1. 
  12. Dettoni, Pax. La intel·ligència del cor. Columna. ISBN 978-84664-1891-1. 
  13. Conangla, M. Mercè; Soler, Jaume. Ecologia emocional para el nuevo milenio. Amat. ISBN 978-84-9735-720-3. 
  14. Conangla, M. Mercè; Soler, Jaume. Ecologia emocional para el nuevo milenio. Amat. ISBN 978-84-9735-720-3. 
  15. Conangla, M. Mercè; Soler, Jaume. Ecologia emocional para el nuevo milenio. Amat. ISBN 978-84-9735-720-3. 
  16. Dettoni, Pax. La intel·ligència del cor. Columna. ISBN 978-84664-1891-1. 
  17. «Yoga para adolescentes. 12 Posiciones de yoga para la vida». [Consulta: 3 de gener de 2017].


Enllaços externs[modifica]