Guifi.net. Tutorial/Introducció

Introducció

---

Portada         Com participar o col·laborar

---

del llibre Guifi.net. Tutorial

Guifi.net és un projecte tecnològic comunitari que té la finalitat d'implementar una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral que s'estén amb el tram que incorpora cada participant al connectar-s'hi. Es vertebra a partir d'un acord d`interconnexió entre iguals on cadascú al connectar-se, estén la xarxa i obté connectivitat amb tothom. Per tant, es podria dir que el "producte" final del projecte és construir una xarxa d'Internet privada, estesa pel territori, on es comparteixin recursos i serveis de forma autogestionada, sense la intervenció de cap organisme que el vulgui controlar o hi tingui interessos econòmics. Un resum general sobre el projecte es pot consultar al seu tríptic d'introducció.

L'objectiu de Guifi.net és crear una xarxa per compartir recursos, no per navegar per Internet al marge dels operadors. Això no treu que hi hagi usuaris que l'utilitzin fonamentalment per això darrer. Navegar per Internet des de la xarxa de Guifi.net és possible ja que, al ser l'accés a Internet un recurs més, alguns dels que tenen aquest recurs el comparteix amb les altres persones de la xarxa. És el que s’anomena “autoprestació agregada”. Si un particular (o institució) disposa d'una connexió a Internet, la pot compartir amb els veïns utilitzant la tecnologia desenvolupada per la comunitat de Guifi.net. Això és molt útil en aquelles zones aïllades on l'Internet només arriba a un nombre limitat de veïns. Els veïns (o la institució) amb connexió a Internet poden compartir-la construint una xarxa de Guifi.net. Si és gratis o es comparteix la despesa d'aquest accés a Internet entre els que el fan servir i en quines condicions, ja és cosa dels qui s'han posat d'acord per a compartir aquesta connexió i no pas de Guifi.net.

De fet, aquesta xarxa va començar per permetre l'accés a Internet de banda ampla a zones on les operadores no oferien aquest servei. En concret, es va iniciar-se a Gurb, comarca d'Osona. D'aquí ve el nom, una contracció de les paraules "Gurb" i "wifi" . La història dels inicis es pot trobar, per exemple, aquí (consultat 31-01-2010).

Elements de la xarxa de Guifi.net

Esquema xarxa guifi

Una xarxa només és una sèrie de punts interconnectats. Als punt d'una xarxa s'anomenen nodes. La xarxa de Guifi.net també està formada per una sèrie de punts o nodes interconnectats. Simplificant, un node de Guifi.net té una ràdio amb una antena i un encaminador ("router"). La xarxa de Guifi.net interconnecta aquests nodes.

En la xarxa de Guifi.net es poden diferenciar:

• Nodes simples dels usuaris (o nodes-clients).
• Supernodes.
• Enllaços
• Troncal.
• Punts d'accés o "punts calents".
• Trastos
• Servidors intermediaris o "proxys".

Nodes simples dels usuaris

És un punt final de la xarxa on està situat l'usuari final que es connecta a la xarxa i prou. Té una única connexió cap un punt d'accés de la xarxa que li serveix el senyal. El node té una ràdio i una antena que enllaça amb el punt d'accés. Aquest enllaç permet que el maquinari (per exemple, ordinadors) del usuari estigui connectat a la xarxa de Guifi.net. Un node sol ser en si mateix una sub-xarxa, o "xarxa-local". La gent acostuma a crear xarxes locals per connectar els diferents equips en una casa per a compartir arxius, impressores i connexions a Internet.

Supernodes

Per la comunitat de Guifi.net, són aquells llocs on simultàniament es dóna cobertura als usuaris de la zona i realitzen un enllaç entre dos punts distants de la xarxa (veure un exemple a Supernode de la Gleva). Per tant, és un punt que dóna cobertura als usuaris (nodes finals) i/o uneix altres punts de la xarxa. Les seves funcions bàsiques són:

• Estendre geogràficament la xarxa portant el senyal d'una àrea geogràfica a un altre.
• Distribuir aquest senyal entre els veïns (uns 30 veïns por cada radio muntada).

Tanmateix, en aquest document, també s'entendrà com a "supernode":

• Els nodes que només reparteixen el senyal als veïns de la zona, sense estar connectats a cap altre supernode (segurament perquè no en "veuen" cap).
• Els nodes que només fan d'enllaç entre dos àrees geogràfiques.

Punt d`accés del super-node TRSAjuliol22 de Terrassa amb la capça (que conté l`encaminador i les ràdios) i una antena sectorial per distribuir el senyal entre els veïns

Enllaços

És la connexió entre dos nodes. En genertal s'utilitza la tecnologia sense fils (mitjançant microones), però es poden utilitzar altres mètodes com, per exemple, cable Ethernet o fibra òptica.

Troncal

És el senyal principal de la xarxa que va d'un supernode a un altre. L'entrecreuament dels diferents trams de la troncal formen la "malla" de la xarxa. En la xarxa de Guifi.net existeixen diverses malles, no necessàriament connectades entre si, situades a regions geogràficament distants. Al gener de 2010, hi havia, per exemple, una malla a Catalunya, un altre a Castelló o un altre a Madrid.

Punt d'accés

És un lloc específic de la xarxa on es connecten, sense fils, els nodes dels usuaris finals per poder accedir a la xarxa. Se sol abreviar amb les sigles anglesses d'AP. En la fotografia es pot veure l'antena i la caixa on hi ha l'encaminador i la ràdio del que podria ser el punt d'accés del supernode de Terrassa TRSAjuliol22. Podeu trobar més informació sobre aquest super-node al seu blog.

Trastos

Són els aparells que realitzen la connexió física de l'enllaç. Els trastos mínims per un node són:

• L'encaminador (o "router"), que serveix per mantenir la connexió entre dos nodes i per dirigir i distribuir el tràfic de paquets d'informació que passen pel node.
• Una ràdio amb la seva corresponent antena que tramet i rep el senyal d'un node a un altre.

Pels nodes dels usuaris, actualment existeixen trastos que porten incorporat aquests tres elements (encaminador, ràdio i antena) en una caixa de menys d'un pam d'alçada. Són els anomenats CPEs (Customer Premises Equipment, Equip Local del Client).

Servidors intermediaris o "proxys"

Són ponts que hi ha entre la xarxa de Guifi i Internet. Permeten que els usuaris de la xarxa de Guifi.net puguin accedir als continguts d'Internet. Aquests servidors intermediaris existeixen gràcies a que usuaris, entitats o ajuntaments cedeixen voluntàriament els seus excedents de connexió. Per tant, les condicions d'ús d'aquestes portes a Internet les estableix qui cedeix el servei. Els servidors intermediaris més populars són els coneguts com "proxy federat". Aquestos estan configurats per unes condicions d'ús predeterminades. Per poder sortir per un d'aquests servidors federats, és necessari estar connectat a la xarxa de Guifi.net de forma correcta i estable. Llavors només cal crear un usuari de connexió en la web de Guifi.net i un administrador verificarà si la connexió es correcte. Un cop verificat, l'usuari serà aprovat i podrà sortir a Internet a través de tots els servidors intermediaris federats. Només caldrà que introdueixi el nom d'usuari i la contrasenya quan el navegador ho sol·liciti. Un exemple de servidor intermediari és el de Centelles que és del punt d'informació jove de l'Ajuntament de Centelles. Qui vulgui més informació pot consultar La creació dels usuaris pels "proxys" o les preguntes més freqüents de Guifi.net Ripollet i Cerdanyola.

Resumint, la xarxa, bàsicament, està formada per enllaços entre diferents super-nodes. En els super-nodes hi solen haver "punts d'accés" des d'on es distribueix el senyal als veïns que estan a la rodalia.

La comunitat de Guifi.net ha desenvolupat les utilitats (anomenades "seqüències" o "scripts") necessàries per configurar fàcilment aquestes connexions sense tenir especials coneixement de informàtica. Més endavant es descriurà com obtenir i utilitzar aquestes utilitats. D'entrada, però, a "Unir-se a Guifi, en tres passos" es pot consultar una guia de les passes bàsiques que s'han de fer per connectar-se a la xarxa de Guifi.net.

Guifi.net?

Abans de continuar, poder cal aclarir que s'entén per Guifi.net. Actualment amb aquesta denominació hom pot referir-se:

• A una comunitat d'usuaris i desenvolupadors d'una xarxa de telecomunicacions.
• Al projecte tecnològic Guifi.net desenvolupat per una comunitat de voluntaris amb la finalitat de facilitar el desenvolupament d'una xarxa de telecomunicacions.
• A una xarxa de telecomunicacions ciutadana amb milers d'enllaços.
• A una pàgina web de suport i coordinació de la comunitat.
• A la Fundació guifi.net, que dóna recolzament a la comunitat. Està inscrita al registre d'operadors de la CMT com un operador de telecomunicacions.

En el text s'intentarà diferenciar de forma clara entre aquestes 5 entitats.

Algunes diferències amb un proveïdor d'Internet

Guifi.net no és un proveïdor d'Internet. Però com ja s'ha comentat, si s'està connectat a la xarxa de Guifi, segurament també s'està connectat a Internet mitjançant els servidors intermediaris. Però també podrien existir trams de xarxa Guifi aïllades, sense cap "porta" a Internet, i en les que simplement es compartirien els recursos dels seus membres.

Manteniment de la xara

El manteniment d'una xarxa lliure surt de la pròpia comunitat que hi ha al darrere. Aquesta xarxa és de tothom que hi participa i els mateixos usuaris són qui fan el manteniment dels trams de la xarxa que necessiten. Això garanteix poder tenir els nivells de disponibilitat de la xarxa en funció de les necessitats dels propis usuaris i del manteniment que en fan.

Per aquells que no puguin o vulguin fer-se càrrec d'aquestes tasques, existeixen professionals i empreses a qui encarregar la feina.

Però funciona?

Mapa de nodes i enllaços de la xarxa de Guifi.net. Els nodes i enllaços en verd són els operatius. Els projectats estan en blau. En groc es representen els enllaços als punts d`accés. Febrer 2010. Font: http://www.guifi.net/maps

Poder la resposta més gràfica és mostrar la quantitat d'enllaços actius que hi havia a principis de febrer del 2010 a les zones centrals i orientals de Catalunya (veure mapa adjunt. L'original es pot consultar aquí). Un altre dada és el nombre de nodes operatius: 8.672 a les mateixes dates.

A alguns els hi pot sorprendre que un projecte, tecnològicament complex i basat en la cooperació voluntaria, funcioni. Cal recordar, però, que aquests projectes basats en la cooperació poden obtenir uns resultats tan o més bons que els basats en la competència. Com exemples de projectes basats en la coperació, i no en la competència, que estan obtenint un gran èxit, es poden citar Wikipedia i Linux. El sistema operatiu desenvolupat per la comunitat de Linux, ha superat en molts aspectes, al desenvolupat per empresses. Per aquest motiu s'utilitza en molts del sistemes informàtics crítics. Per exemple, el mes de novembre del 2009, el 89% dels supercomputadors que existien en el món utilitzaven Linux, contra un 1% que utilitzaven Windows . També la Borsa de Londres, per incrementar l'estabilitat del seu sistema informàtic, va canviar el programari comercial que utilitzava per un basat en l'esforç de voluntaris (). Malgrat que al segle XIX es va imposar la idea de que el motor de la societat era la competència (una idea ideològica com qualsevol altre), no s'ha d'oblidar que, "pels humans, els beneficis de la cooperació tendeixen de manera creixent a superar els beneficis de la competència" ().

Descarregar continguts: Què funciona i que no funciona?

Tal com podem llegir a "Preguntes més freqüents" de Guifi Ripollet i Cerdanyola, dintre de Guifi.net tot funciona (o es pot fer que funcioni). Un altre qüestió és la connexió a Internet. Les portes a Internet són un recurs que uns usuaris (personals o institucionals) posen a disposició dels altres. Si molts usuaris es posen a descarregar d'Internet continguts molt "grossos" o "pesants", les portes a Internet no funcionarien bé per cap usuari. Per tant els propietaris d'aquestes portes poden limitar certes descàrregues que poden bloquejar-les. Per evitar confusions, una llista de coses d'Internet que no necessàriament funcionen són:

• Programes d'intercanvi P2P com, per exemple, eMule, BitTorrent, Ares o Azureus.
• Programes de multicast de vídeo (o TV por Internet) com, per exemple, Zatto, VeohTV o LiveStation.
• Antivírics: les actualitzacions automàtiques no funcionen en alguns antivírics (no accepten connexió mitjançant un servidor intermediari).
• Videoconferències i trucades amb Windows Live Messenger.
• Qualsevol aplicació que requereix ports específics mitjançant NAT i aplicacions sense suport per servidor intermediari.

Les coses que si que funcionen:

• Navegació web HTTP y HTTPS. Això inclou totes les pàgines d'Internet que es poden veure amb el navegador habitual: YouTube, banc electrònic, GMail, Hotmail, Yahoo o Facebook.
• Videoconferències i trocades amb, per exemple, Skype.
• Programes de missatgeria instantània com MSN Messenger, Pidgin o GTalk.
• Qualsevol aplicació que suporti l'ús de servidors intermediaris HTTP.

Es pot consultar un recull de més preguntes i respostes a Preguntes i respostes de guifi.net.

Agraïments i disculpes

Això no és cap document de Guifi. Simplement intenta recollir algunes notes que un grup hem anat escrivint per facilitar la feina de connectar-se a Guifi. Molt del text aquí presentat és simple "copiar" i "enganxar" de documents i notes que hi ha a Guifi.net o a altres pàgines d'Internet. Agraïm aquí la contribució en la redacció d'aquest document i demanem disculpes per no realitzar un merescut reconeixement individualitzat a tots aquests col·laboradors involuntaris.

El document s'ha realitzat com un Viquillibre, ja que això permet, per exemple, una redacció col·laborativa i generar un "llibre" en format pdf per poder-lo consultar quant encara no es te connexió a Guifi.net.

Finalment, cal aclarir que la redacció inicial per la nostre part d'aquest document és molt agosarat, ja que neix de la nostre dificultat per entendre com fer funcionar aquestes xarxes. Confiem en què els tècnics de la comunitat esmenin els errors i imprecisions que hi hagin. També val a dir que al estar escrit per uns ignorants, és més probable que sigui més entenedor pels neòfits. De fet, està escrit per uns ignorants per ignorants. I això vol dir que, en l'intent de simplificar els conceptes, es perdrà rigor i precisió. Demanem disculpes per aquesta pèrdua.