Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Veronica officinalis
Veronica officinalis és una planta de la família de les escrofulariàcies, que popularment és coneguda com a herba dels leprosos, herba dels llebrosos, té del país, té de muntanya, verònica, verònica oficinal o te d'Europa. Es tracta d'una planta molt coneguda per Europa i per la varietat d'aplicacions que se li ha donat des de fa molts anys.
El seu nom científic complet és Veronica officinalis L. Sp. Pl.1:11 1753.
Propietats[modifica]
El principi amarg li confereix propietats aperitives i digestives; els tanins propietats astringents; els saponòsids propietats balsàmiques. Les propietats com a antiinflamatoria i antial·lèrgica són proporcionades pels heteròsids. També és sedant, antiulcerosa, antimicrobiana (per bacteris Klebsiella pneumoniae i Staphylococcus aureus) i antifúngic (pel fong Candida albicans).
Popularment es considera depurativa.
Contraindicacions[modifica]
No descrites.
Mètode de preparació[modifica]
5 grams per 250 ml en infusió de fulles i flors.
Cultiu[modifica]
- Llum: mitja ombra o ple sol. Temperatures: climes suaus mes aviat calorosos, protecció a les gelades.
- Sol: el terreny tou, permeable amb fertilitzant mineral.
- Humitat: certa humitat ambiental.
- Reg: davant l'excés de calor requereix força reg.
Neix bé de llavor i s'esqueixa correctament.