Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Valeriana (Valeriane officinale)

Salta a la navegació Salta a la cerca

La valeriana, herba gatera, orella de llebre, valeriana major, valeriana vera o valeriana oficinal és una herba de la família de les Valerianàcies. Valeriana officinalis és originària d'Europa i de l'oest asiàtic. Creix en prats baixos i arenosos, llocs humits i ombrejats, boscos i zones muntanyoses de fins a 2.000 metres d'altura. Es cultiva a països com Bèlgica, Països Baixos i Alemanya. A la península Ibèrica es troba en boscos i obagues fresques, principalment al nord i al nord-est. A Catalunya és una espècie força comuna a tots els Pirineus (des de la Vall d'Aran fins a l'Alt Empordà), a la Garrotxa, a les Guilleries i al Montseny. Valeriana officinalis; Valeriana prové de valere, una paraula llatina, i significa fortalesa o salut; i officinalis també prové del llatí i fa referència a que és medicinal i a les oficines de farmàcia (planta venuda a una oficina de farmàcia).

Valeriana officinalis 001

Propietats[modifica]

Aplicacions en el sistema nerviós en general (insomni, excitació nerviosa, ansietat, taquicàrdia, hipertensió arterial de causa nerviosa, trastorns menopàusics, dismenorrea, mal de cap) asma, bronquitis espasmòdica, febre, convulsions infantils, meteorisme, espasmes gastrointestinals dolorosos.

Contraindicacions[modifica]

Dependència, citotoxicitat (indicació antitumoral), embaràs i lactància (precaucions mèdiques).

Mètode de preparació[modifica]

5–15 g per tassa. 60 g per litre d'aigua.

Cultiu[modifica]

Se sembra de primavera a estiu. S'adapta bé a tot tipus de terrenys, encara que prefereix terrenys arenosos o terrenys argilosos amb matèria orgànica. Pot viure en climes freds i s'adapta molt bé en climes càlids. Es planta cada 80 cm. Es pot plantar tot l'any. És perenne.