Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Planta Berruguera (Chelidonium Majus)

Salta a la navegació Salta a la cerca


Celidònia, herba d'orenetes o herba berruguera (Chelidonium majus) és una planta de la família papaveraceae i l'única espècie del gènere Chelidonium.

És originària d'Europa i de la conca mediterrània.

Pot arribar als 80 cm d'alçada. Té fulles profundament dividides de 30 cm de llarg. Floreix a finals de primavera amb flors de pètals grocs. Les llavors són petites i negres i atreuen les formigues que les dispersen (mirmecocòria).

Tota la planta és tòxica i pot causar dermatitis per contacte però tradicionalment es feia servir el seu làtex per combatre les berrugues.

Chelidonium majus 0.1 R

Propietats[modifica]

Ùs tòpic per a cataractes i qualsevol dolència dels ulls, ferides mal curades, durícies(callos), taques solars i berrugues, internament (trastorns hepàtics, circulatoris/hipotensió, espasmes intestinals, grip, bronquitis, neuràlgies, reumatisme, asma, tos irritativa).

Contraindicacions[modifica]

Planta tóxica al contacte, citotoxicitat en consum excessiu, control per especialista. Com prendre-la ; 20gr per litre d´aigua. Externament es talla una fulla i es suca amb el suc taronja els ulls sense entrar dintre el ull. També es pot matxacar i el suc restant aplicar als ulls, pell....

Cultiu[modifica]

Es sembra de primavera a estiu. Es planta a la primavera, l’estiu i la tardor. Es planta cada 40cm. Es una planta originaria del Pirineu, acostuma a estar en llocs humits i frescos. Si el lloc li agrada si quedarà per sempre. Plantada a ple sol a la península, també s’adapta, encara que li agrada la fresca i la muntanya. Es perenne.