Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Fulla de Noguer (Juglans Regia)
La noguera comuna, noguer comú o anouer (Juglans regia) és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l'única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous. No és segur si és originari dels Balcans o de l'Iran.
.JPG)
Propietats
[modifica]Els tanins li confereixen propietats com astringent (antidiarreic, hemostàtic local, cicatritzant, antidiaforètic) i antisèptic, efecte reforçat per l'acció de la juglona, que a més és aperitiu, eupèptic, colagog, lleugerament hipoglucemiant, antihelmíntic i queratolític. Els flavonoides produeixen un efecte protector capil•lar i diürètic. L'oli és emol•lient i hipolipemiant. Fulles: Diarrees, diabetis lleugeres, reumatisme, gota, inapetència, dispèpsies hiposecretores. En ús tòpic: ferides i ulceracions dèrmiques, bucals o corneals, blefaritis, abscessos, furóncols, psoriasi, conjuntivitis, estomatitis, paraodontopatìes, faringitis, èczemes, eritemes, pruïja, vulvovaginitis, hipersudoració de peus i mans. Oli: Pells seques, ictiosis , psoriasi, èczemes secs, dishidrosi, cremades.
Contraindicacions
[modifica]Amb tractaments amb sals de ferro, alcaloides i gelatina, per la seva abundància en tanins. Davant l'absència de dades respecte a la possible interacció amb altres medicacions, es recomana no administrar simultàniament amb altres drogues. Gastritis, úlcera gastroduodenal: els tanins poden irritar la mucosa gàstrica, aquest efecte secundari es pot pal•liar associant-lo a drogues amb mucílags, com el malví. Quan es prescrigui a diabètics, el metge haurà de controlar la glucèmia per ajustar, si cal, les dosi d'insulina o dels antidiabètics orals. Medicina tradicional xinesa: pulmó, ronyó i intestí gros. Dolors lumbars, genolls febles i orina freqüent. Tos i respir a causa del fred. Restrenyiment provocat per sequedat. No usar si hi ha deposicions líquides o flegmatiques-calor. Com prendre la ; 30gr de fulles per litre d’aigua. Internament o Externament va molt be per cicatritzar i desinfectar ferides, aftes....
Cultiu
[modifica]Es sembra a la tardor o a la primavera. L’ideal seria sembrar-ho directament al lloc que volem el Noguer, així la arrel pivotant no es torçarà i tindrem un arbre mes fort i resistent a les sequeres, si trasplantem el arbre, hauríem de seguir les recomanacions generals de l’apartat trasplantar, perquè l’arbre sigui tan fort com sigui possible. Es planten cada 10metres. Es un arbre que s’adapta molt be a climes freds i també els càlids.