Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Arnica montana
L'àrnica, arnicó o flor del tabac (Arnica montana) és una herba perenne de la família de les asteràcies. L'àrnica es troba present a les muntanyes de bona part d'Europa occidental central i septentrional, des de Portugal fins a Escandinàvia, encara que també podem trobar-la a regions d'Àsia i d'Amèrica del nord. La Arnica montana la podem trobar en climes freds, però en climes càlids podem cultivar la Inula helenioides, Inula montana, Inula viscosa, Arnica chamissonis o Thitonia diversifolia, anomenades falses àrniques i també tenen principis antiinflamatoris, com la Àrnica montana, però molt menys eficients.
Propietats[modifica]
Per dolors externs,traumatismes, esguinzos, dolors reumàtics, inflamacions, cops,. En gargarismes va molt be per gengivitis, piorrea, amigdalitis, afeccions respiratòries, refredats i faringitis. Aplicada tòpicament a les morenes va molt bè. Tradicionalment es feien cigarrets que al fumarlos desapareixia la tos, asma, bronquitis... També hi ha gent que utilitza el Tussílag fumat, per a alleugerar problemes pulmonars i de tos. De les falses àrniques no puc parlar masa, sols se que gent de tot arreu de Catalunya i Aragó les utilitzen en forma de tintura, olis, cremes per calmar el dolor, inflamacions, traumatismes i diuen que també funcionen, però bioquimicament la meva experiència es que la Àrnica montana té més potencia, sobretot si fem la crema o tintura en planta fresca no seca. Seca té menys potencia. Internament es feia una destilació d'Arnica i es prenia a novenes, unes gotes cada dia, per prevenir les feridures. També es prenia internament per problemes pulmonars i varius, al igual que aplicacions tòpiques per aquestes dolencies. El ús intern no es aconsellable, pel que he experimentat, a baixes dosis el organisme ho tolera be, el abús diuen que pot ser mortal.
Contraindicacions[modifica]
Sol us extern, topicament. Ingerida en petites dosis ja és tòxica. Externament pot provocar irritacions, en cas de problemes dèrmics, vigilar que no augmentin els problemes.
Mètode de preparació[modifica]
2- grams de flors seques per fer diluir 500 ml. o 1-cullerada de flors en 500 ml deixar macerar 40 dies i ja es pot utilitzar, per fer fregues o cataplasmes. També es pot fer una infusió de la planta i aplicar al lloc que hi hagi el dolor o la inflamació de la geniva. Sempre serà més efectiva si la flor es recent collida, també tenen principis actius les fulles i la arrel.
Cultiu[modifica]
Es sembra a la primavera i transplanta durant l'estiu o primavera, les llavors han d´estar a un lloc fred i humit abans de la germinació. Divisió de mates o rizomes a Primavera, Estiu o Tardor ; els rizomes de 10 cm ubicant-los al emplaçament definitiu. La Arnica montana no s'adapta be a climes càlids, tant el cultiu com la planta mare s'ha de fer en clima de muntanya fred.