Guia Ubuntu/Ubuntu Studio

Salta a la navegació Salta a la cerca

Què és l'Ubuntu?[modifica]

Una distribució GNU/Linux (també anomenada distro) és una recopilació d'aplicatius i eines conjuntament amb el nucli Linux. Es troben empaquetades d'una determinada manera amb utilitats que facilitaran la configuració del sistema.

Ubuntu (http://ubuntu.com) és una distribució GNU/Linux basada en Debian fàcil d'usar i orientada tant a l'usuari d'escriptori com al servidor. Es manté a través d'una comunitat de desenvolupadors que reben el suport de l'empresa Canonical, la qual ven serveis relacionats amb la distribució. Canonical, empresa subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_Shuttleworth), té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment gairebé cada setmana apareixen noves actualitzacions). A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, el que la diferencia de la resta de les altres distribucions comercials.

La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu, que promou que el programari ha d'estar disponible sense cap cost i amb la possibilitat d'adaptar-lo a les necessitats de cada usuari.

  • Mai es pagarà per Ubuntu. Ni tan sols existeix un preu diferenciador per a una enterprise edition.
  • S'inclouran les millors traduccions i infraestructures d'accessibilitat possibles. D'aquesta manera, Ubuntu estarà a l'abast de moltes persones.
  • La política de versions serà regular i predicible, concretament cada 6 mesos. Tenint la possibilitat d'utilitzar la versió estable o la de desenvolupament. Cada versió tindrà com a mínim suport durant 18 mesos.
  • Ubuntu vol promoure els principis del desenvolupament del programari lliure. Es pretén animar a fer ús del programari, millorar-lo i distribuir-lo.

Actualment, Ubuntu dóna suport a les arquitectures: Intel x86 (IBM-COMPATIBLE PC), AMD64 i PowerPC (MAC). A la distribució, s'inclouen més de 35.000 paquets que van des del nucli Linux fins al Unity, aportant totes les aplicacions necessàries per a l'escriptori, accés a Internet, programació i serveis. Al Capítol Desè, de la http://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Ubuntu, trobareu informació de què són els paquets de programari. Com a curiositat, la paraula Ubuntu ve de l'Àfrica i significa “Ser humanitari/generós amb els altres”, encaixant així amb l'esperit del programari lliure. La primera versió d'Ubuntu té com a número de versió 4.10, segons la data de creació, any i mes de lliurament. En aquest cas, la data de lliurament va ser l'octubre de 2004, és a dir, mes 10 de l'any 2004. Si combinem aquests números, ens surt 4.10, les successives versions segueixen el mateix procediment. Cada versió també té un nom en clau. En alguns àmbits se'n podria dir nom de fàbrica. Per aquest nom s'utilitza un nom animal (o ésser) amb un adjectiu graciós.

Algunes versions anteriors: Intrepid Ibex, cabra montesa intrèpida; Hardy Heron, Garsa robusta; Dapper Drake, Drac pulcre. A continuació teniu una taula amb totes les versions indicant fins quina data tenen suport per part de Canonical.




Versió Data de sortida Nom Suportada fins
Escriptori Servidor
4.10 20-10-2004 Warty Warthog 30 d'abril 2006
5.04 8 d'abril 2005 Hoary Hedgehog 31 d'octubre 2006
5.10 13 d'octubre 2005 Breezy Badger 13 d'abril 2007
6.06 LTS 1 de juny 2006 Dapper Drake 01-06-2009 Juny del 2011
6.10 26 d'octubre 2006 Edgy Eft 25 d'abril 2008
7.04 19 d'abril 2007 Feisty Fawn 19 d'octubre 2008
7.10 18 d'octubre 2007 Gutsy Gibbon 18 d'abril 2009
8.04 LTS 24 d'abril 2008 Hardy Heron Abril del 2011 Abril del 2013
8.10 30 d'octubre 2008 Intrepid Ibex 30 d'abril del 2010
9.04 23 d'abril 2009 Jaunty Jackalope 23 d'octubre 2010
9.10 29 d'octubre 2009 Karmic Koala Abril del 2011
10.04 LTS 29 d'abril 2010 Lucid Lynx Abril del 2013 Abril del 2015
10.10 10 d'octubre 2010 Maverick Meerkat Abril del 2012
11.04 28 d'abril 2011 Natty Narwhal Octubre del 2013
11.10 13 d'octubre 2011 Oneiric Ocelot Abril del 2014
12.04 LTS abril de 2012 Precise Pangolin Abril del 2015 Abril del 2017
12.10 18 d'octubre 2012 Quantal Quetzal Abril del 2014
13.04 25 d'abril 2013 Rouring Ringtail Octubre del 2014
13.10 17 d'Octubre 2013 Saucy Salamander Juliol 2014
14.04 Abril 2014 Trusty Tahr Abril 2019
14.10 Octubre 2014 Utopic Unicorn Abril 2015
15.04 Abril 2015 Vivid Vervet Octubre 2015
15.10 Octubre 2015 ¿ ? ¿ ?



  •  Vermell: Versió antiga sense suport
  •  Groc: Versió antiga amb suport
  •  Verd: Versió actual
  •  Blau: Versió futura
  • Patrocinat per l'empresa Canonical (http://canonical.com), Ubuntu va néixer a partir de la distribució Debian. Aquesta és molt coneguda pel seu gestor de paquets integrat que fa molt simple la instaŀlació de milers d'aplicacions molt fàcilment, ràpida i eficient. Els arxius d'aquests paquets tenen l'extensió “.deb”. Un altre objectiu primordial d'Ubuntu és aconseguir una distribució fàcil d'utilitzar amb un escriptori consistent i integrat. De tal manera que, en un principi, es va optar per potenciar concretament l'escriptori Gnome. Actualment s'ha optat per un escriptori més lleuger com el Unity, per tal d'aprofitar millor els recursos de maquinari. També és possible instaŀlar-hi el Gnome o el KDE des de l'Ubuntu, o bé fer servir la distribució Kubuntu (http://www.kubuntu.org/) que és el mateix que una Ubuntu amb l'escriptori principal KDE. Aquesta guia es basa en l'Ubuntu, tot i que la instaŀlació de Kubuntu és idèntica. L'únic en què es diferencien és en l'escriptori.

    L'Ubuntu Studio[modifica]

    Dos anys i mig després de l'aparició del primer Ubuntu, i coincidint amb l'aparició de la versió 7.04, es presenta també la primera versió del derivat oficial Ubuntu Studio. Des de llavors l'Ubuntu Studio ha anat apareixent paral·lelament a l'Ubuntu, amb els mateixos noms en clau.

    Es tracta d'una distribució encarada a la producció multimèdia. És per això que conté molts dels paquets especialitzats dels quals manca l'Ubuntu, però per contra no incorpora per defecte alguns dels programes més populars d'Ubuntu, com ara l'OpenOffice o els jocs.

    Referències[modifica]