Guia Ubuntu/Triar una versió d'Ubuntu

Salta a la navegació Salta a la cerca

El projecte Ubuntu aporta actualment diferents versions per a satisfer tots els gustos. Cadascun adapta la versió principal d'Ubuntu afegint o eliminant programari, usualment canviant l'aspecte de l'entorn de l'escriptori. També, en algunes versions, porta programari especialitzat. Moltes de les versions són oficials, però n'existeixen centenars d'altres que no ho són. Cal saber que, un cop instaŀlat, es pot canviar el tipus d'Ubuntu a qualsevol altre, de tal manera que ara no és crític prendre una decisió.


Versions oficials[modifica]

Les versions oficials de l'Ubuntu són aquelles que són desenvolupades directament per Canonical, que les ofereix gratuïtament i, a més, n'ofereix suport tècnic.

Canonical treu una versió nova regularment cada sis mesos d'aquestes versions, però per la majoria d'aspectes tractats aquesta guia us servirà encara que utilitzeu una versió més recent o més antiga.

Ubuntu[modifica]

Ubuntu 11.04

La distribució Ubuntu, des de l'anterior versió 11.04, conté l'escriptori Unity que va ser un important canvi a l'Ubuntu, per ser el primer cop que es va canviar l'escriptori principal des que es va crear l'Ubuntu. Actualment té traducció a més de 35 llengües i forma part oficial del projecte GNU.

Unity és l'escriptori estàndard de l'Ubuntu, hi trobareu molta informació d'aquest per internet. Així que, si no sabeu quina opció triar, aquesta seria una bona opció.

Entre d'altres programes, inclou el Firefox i LibreOffice.

Kubuntu[modifica]

Escriptori KDE

Aquesta versió d'Ubuntu, també distribuïda per Canonical, utilitza l'entorn d'escriptori KDE en lloc del Unity. Kubuntu té més opcions de configuració, potser massa per a un usuari novell. Kubuntu, entre altres diferències amb l'Ubuntu, fa servir el rekonq com a navegador web i el Kmail per al correu (tot i que el Firefox i altres programes estàndards d'Ubuntu també se l'hi poden afegir).

El KDE (K Desktop Environment) és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech les quals disposen d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries d'un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen.

El KDE funciona amb la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.

Actualment, una gran part de les biblioteques del KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows gràcies al projecte KDElibs/win32.

La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions. Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions del mateix. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.

Edubuntu[modifica]

Edubuntu

Inclou programari educatiu i un entorn atractiu per als més menuts. Està pensat per a entorns educatius. Per a més informació visiteu www.edubuntu.org.

Si us hi fixeu, les icones del Firefox, impressora i d'altres, tenen un estil més juvenil.

Gobuntu[modifica]

Gobuntu

Gobuntu va ser una derivació oficial enfocada a subministrar una distribució GNU/Linux que posseís per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64. L'última versió oficial de Gobuntu va ser la 8.04, ja que a partir de llavors Ubuntu permetia aquesta opció en la seva pròpia instal·lació.

Lubuntu[modifica]

Escriptori LXDE

Aquesta és la que té com a entorn d'escriptori l'Lxde (http://lxde.org/). Aquesta és una versió més lleugera, pensada per a aprofitar ordinadors vells o amb maquinari reduït. El seu escriptori no és tan atractiu com els dos anteriors. Però podreu instal·lar Lubuntu allà on altres sistemes operatius no poden. Requeriments mínims de maquinari: 192 MB de memòria RAM, 333 Mhz de processador i només 1,5 GB de disc dur. Perquè us feu una idea: Un cop arrencat un Live-CD, l'Ubuntu utilitza uns 790.000. KB de memòria, mentre que el Lubuntu només en necessita uns 600.000. KB.

Xubuntu[modifica]

Xubuntu

Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris com Unity, Gnome o KDE. Un Xubuntu LiveCD utilitza una mica més de memòria que el Lubuntu, i una mica menys que l'Ubuntu, parlem d'uns 718.000 KB. Sembla que Lubuntu li està prenent territori a Xubuntu. Però realment parlem de petites diferències.

O sigui, si cerqueu un escriptori més lleuger que el que té l'Ubuntu per defecte, tan bo pot ser el LXDE (Lubuntu) com el Xfce (Xubuntu). Pot ser us pot ajudar a decidir-vos comparan l'estètica de cadascun o el programari que hi bé inclòs.

Lubuntu vs Xubuntu[modifica]

LXDE vs Xfce


LXDE és l'escriptori utilitzat per Lubuntu i el Xfce el del Xubuntu. Aquests escriptoris treballen molt bé i no hi ha notable diferència de velocitat d'un a l'altre. Arranquen un PC amb només 1GB de Ram i un microprocessador d'uns 1100 MHZ en menys de 50 seg. L'aturada uns 5 seg.

El gestor de finestres del Xfce és el Xfwm i el del LXDE el Openbox. Visualment tots dos són prou atractius i funcionen molt bé. Pot ser, el quadre inferior (tipus doc) que fa poc han afegit al Xfce, el fa encara més atractiu i funcional.

LXDE utilitza Pcmanfm com a gestor d'arxius i Xfce el Thunar. Tots dos funcionen més ràpid que el Nautilus, el que en fa ús Ubuntu.


Quant a programari:

  • Gràfics: Ambdós tenen Escaneig senzill per l'ús dels escànners i el mateix lector de PDFs. Per tractament d”imatges, LXDE té Paint i Xfce el Gimp que és notablement millor.
  • Internet: Tots dos utilitzen Pidgin per missatgeria instantània i Transmission per baixades Bit Torrent. Per navegar per internet, LXDE Chromium i Xfce Firefox. Pel correu electrònic LXDE té Sylpheed (deu de ser nou, ja que no l'havia vist mai abans) i Xfce el molt popular Thunderbird.
  • Oficina: Abiword és el processador de textos per ambdós escriptoris. Mentres LXDE té Osmo com a calendari de tasques, Xfce utilitza Orage. Un no té res a envejar de l'altre.
  • Multimèdia: Xfburn, que és un programa de gravació de CDs, és l'utilitzat pels dos entorns i funciona mol bé. LXDE té el reproductor GNOME player que va molt bé i, sense afegir-hi res, ja pot reproduir pel·lícules DVD comercials. En canvi, Xfce té un reproductor anomenat Parole que, inicialment, no és capaç de reproduir pel·lícules si no l'hi afegiu els connectors adients.

Resumint. Tots dos escriptoris estan prou bé i tots dos són recomanables per a ordinadors amb recursos reduïts. A qualsevol dels dos escriptoris es pot afegir qualsevol programa d'un a l'altre. De fet és difícil dir quin és millor perquè tos dos funcionen molt bé i són prou atractius. Com sempre, amb Linux n'hi ha per triar i remenar!

Principals versions independents[modifica]

Ubuntu Server[modifica]

Edició per a servidors web, de correu, o servidors d'empreses. www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/serveredition


Mobile and Embelded[modifica]

Dissenyat per a dispositius ultralleugers, per a més informació: www.ubuntu.com/products/mobile.


Ubuntu Netbook Remix[modifica]

L'Ubuntu per als notebooks. http://www.canonical.com:80/projects/ubuntu/unr

Més informació: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix


MythBuntu[modifica]

Amb les característiques d'enregistrament de vídeo digital de MythTV. Per a més detalls de MythBuntu, vegeu www.mythbuntu.org Per a més informació de MythTV aquí http://ca.wikipedia.org/wiki/MythTV i aquí www.mythtv.org



Fluxbuntu[modifica]

Fluxbuntu

Si aneu just de maquinari (hardware) o teniu en un racó de casa un vell ordinador que no sabeu què fer-ne, aquesta és la vostra distribució. Els requeriments de maquinari són mínims: Pentium 2, 128 MB de Ram. La instaŀlació ocupa només 1.2 GB; amb el Thunderbird i l'OpenOffice.org, 1.8 GB. També es pot instaŀlar en una clau usb. Utilitza com a gestor de finestres el Fluxbox enlloc del Unity, un entorn molt més lleuger i, per tant, més ràpid. No és tan atractiu, però sí molt funcional. Tot i que oficialment se segueix treballant amb el projecte, la última versió estable disponible és la 7.10, pel que es pot considerar Lubuntu com a una nova distribució equivalent. Si en voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fluxbuntu i http://www.fluxbuntu.org/

Ubuntu Studio[modifica]

Ubuntu Studio

Aquesta distribució, amb escriptori Gnome per defecte, està especialment pensada per aquells usuaris que volen utilitzar l'Ubuntu com a plataforma de treball multimèdia. Tot i que no inclou alguns dels programes usuals en altres distribucions, com Openoffice, sí que inclou el principal programari específic d'edició i creació multimèdia, com ara GIMP, Ardour o Blender. També inclou la majoria de controladors i altres llibreries específiques, com ara FFADO. Això fa que només la imatge d'instal·lació ocupi 1,8 GB i no sigui possible instal·lar-la a través d'un CD, havent-se d'utilitzar un DVD o una memòria externa. Tampoc té l'opció LiveCD, pel que és necessari instal·lar-la. En les versions 8.04 i 9.04 el seu nucli per defecte no és el mateix que la resta de distribucions Ubuntu, sinó que utilitza el RealTime Kernel, una variant del Linux enfocada a la interpretació de música en directe. També té la seva pròpia aparença visual així com un conjunt de sons propi per defecte.

web oficial de l'Ubuntustudio

Per a més informació, vegeu : w:Ubuntu Studio

Ebuntu[modifica]

Ebuntu és una futura branca planejada d'Ubuntu apareguda a la llista de correu d'Ubuntu.

Està basada en l'entorn d'escriptori Englightenment E17 i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). Ja veieu, moltes distribucions lluiten per ostentar el primer lloc de "lleugeresa".

La distribució vindrà en un CD, i inclourà Abiword, Gnumeric i Sylpheed Claws en lloc de l'eina ofimàtica OpenOffice.org i el client de correu Evolution.

NUbuntu[modifica]

nUbuntu o Network Ubuntu és un projecte d'usar la distribució Ubuntu i fer un LiveCD i un CD d'instaŀlació completa amb les eines per penetrar, testar servidors i xarxes. La idea principal és agafar la base d'Ubuntu i ajuntar-ho amb les populars eines Penetration testing.

Apart per testar xarxes i servidors, nUbuntu serà una distribució d'escriptori per usuaris de GNU/Linux avançats.

http://www.nubuntu.org/

Goobuntu[modifica]

Goobuntu és una distribució GNU/Linux basada en Ubuntu que Google fa servir dins les seves oficines. Prop de la meitat dels 20.000 empleats de Google fan servir aquesta versió modificada d'Ubuntu. Alguns han suggerit que Google podria estar planificant llançar al mercat la distribució d'una forma més extensa.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Goobuntu

Altres versions[modifica]

Com hem dit, existeixen centenars de derivacions. Sense arribar a ésser una llista exhaustiva, es poden trobar moltes de les derivacions a la llista de derivats de la wiki d'Ubuntu.

Linux MInt[modifica]

Linux Mint és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu (des del 7 de setembre de 2010 també té una edició basada en Debian).

L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte la llibertat de programari. Tot el contrari de la filosofia inicial d'Ubuntu.

Més informació:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Linux_Mint

http://linuxmint.com/

Peppermint Linux OS (el s.o. perfecte per als petits netbooks)[modifica]

Peppermint és un sistema operatiu basat en Lubuntu. Al punt 1.7 Lubuntu vs Xubuntu en parlem una mica.

Inclou múltiples aplicacions al núvol. Aquí trobareu una mica d'explicació de les aplicacions tipus núvol: http://xarxanet.org/informatic/recursos/petita-guia-estar-dalt-dun-nuvol-tecnologic

Un dels grans avantatges de Peppermint, en vers a altres sistemes, és que li cal molt poc disc dur per ser instal·lat. De les diverses versions disponibles de Peppermint, Peppermint Ice només necessita 1,31 GB per ser instaŀat. Un cop instal·lat, si li afegiu (que no el té instal·lat) OpenOffice i instaleu totes les actualitzacions, només ocuparà 1,92 GB del disc dur. Així doncs, en aquells netbooks que només tenen 4 GB de disc dur, aquesta versió de s.o. és la més adient.

http://peppermintos.com/

i si no m'agrada Unity, què?[modifica]

Cap problema. Si heu instaŀlat Ubuntu amb el seu escriptori Unity i no us convenç, l'hi podeu afegir altres escriptoris ben fàcilment.

Al Centre de Programari de l'Ubuntu hi teniu aquests escriptoris disponibles (a continuació us posem el nom de l'escriptori seguit del paquet que cal cercar):

KDE, kubuntu-desktop (el del Kubuntu); Edubuntu, edubuntu-desktop; Xfce, Xfce4 (el del Xubuntu); Lxde, lxde (el del Lubuntu); e17, e17 (un escriptori molt lleuger, en parlem al capítol d'instaŀlació alternate CD), Openbox, openbox (un altre també lleuger, per a ordinadors justets), etc., etc.

En podeu instaŀlar tants com volgueu, no hi ha límit, a part del la capacitat del disc dur del vostre PC. Un cop instaŀlats, els tindreu disponibles a la pantalla inicial on poseu el vostre nom d'usuari. Al costat del nom d'usuari, si feu clic al símbol d'una roda dentada, us apareixeran els escriptoris que hageu instaŀlat prèviament. Hi ha molts escriptoris disponibles, proveu-los i gaudiu-los, que us ho passareu bé!

Gnome clàssic Per als nostàlgics del antic escriptori

Hi ha molts usuaris d'Ubuntu que encara troben a faltar aquell escriptori tan senzill amb el menú d'aplicacions i llocs. Doncs bé, hi ha la posibilitat d'instaŀlar una versió de Gnome molt i molt semblant al Gnome dels inicis d'Ubuntu. No funciona exactament igual, però qualsevol antic usuari de Gnome no tindrà cap problema per fer-ne ús.

Per installar-ho des del Terminal: sudo apt-get install gnome-session-fallback

Per fer-ne ús, el mateix que els taltres escriptoris, disponible a la pantalla d'inici.

Per aprendre l'ús del Gnome clàssic: http://ca.wikibooks.org/wiki/Guia_Ubuntu/Índex_13.04_edició_Gnome_clàsic

Algun consell[modifica]

No és una mala idea de tindre més d'un escriptori instaŀlat, sempre que tingueu prou espai al disc dur de l'ordinador. Això us aportarà una mica més de varietat de programari i, en el cas que eventualment tingueu algun problema per iniciar el sistema amb l'escriptori habitual, opcionalment ho podreu fer amb l'altra escriptori. En el cas de tindre més d'un escriptori instaŀlat, a la pantalla d'entrada al sistema, allà on poseu el nom d'usuari i contrasenya, al costat hi teniu disponible una roda dentada on triar amb quin escriptori voleu iniciar el sistema.