Guia Ubuntu/Sistema Fitxers GNU/Linux

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema de fitxers a GNU/Linux.[modifica]

Abans d'entrar en matèria us parlarem una mica del sistema de fitxers amb Linux.

Cal saber que: GNU/Linux (en endavant GL) és compatible amb molts sistemes de fitxers de diferents sistemes operatius. De fet pot llegir les dades emmagatzemades en sistemes que no són els seus propis i fins i tot escriure-hi (com ara el cas de FAT32, un dels sistemes de fitxers propi de de Windows). Les darreres distribucions fins i tot poden escriure a particions NTFS pròpies de Windows 2000 i XP.

L'organització de carpetes i fitxers dels sistema és molt diferent a la que presenten altres sistemes i ,per exemple, no trobareu directoris coneguts per l'usuari Windows com ara: "Arxius de programa", "Documents and Settings" i per suposat "Windows".

Tampoc trobareu unitats de disc designades amb una lletra, oblideu-vos de que el disc dur és C: o que el lector de DVD sigui E:. En aquest cas les unitats de disc dur i les seves particions estan organitzades segons el següent criteri:

sda1: primera partició del primer disc dur (mestre del primer IDE)

sda2: segona partició del primer disc dur

sdb1: primera partició del segon disc dur (esclau del primer IDE, en el cas que en tingueu més d'un)

sdb2: segona partició del segon disc dur

Tan si són claus usb, discs externs usb, discs SCSI o SATA, continuaríem parlant de sda1, sda2, sdb, sdc, etc.

Un exemple pràctic. Si tinguéssiu un PC amb Windows amb aquest maquinari, s'anomenaria de la següent forma:

1 disc dur amb 2 particions anomenades C: i D:

1 lector CD's anomenat E:

1 usb inserit, reconegut com F:

Al mateix maquinari, al Linux s'anomenaria de la següent forma:

1 disc dur amb 2 particions anomenades sda1 i sda2 (al sistema de fitxers s'ubicarien a dev/sda1 i dev/sda2

1 lector de CD's anomenat Unitat CD (al sistema de fitxers s'ubicaria a media/cdrom0)

1 usb inserit, reconegut com sdb1


Com veieu, cadascuna d'aquestes unitats tindria la seva equivalència en un fitxer del sistema d'arxius. Aquesta és una peculiaritat pròpia de GL: tot és un arxiu.

Els sistemes d'arxius predominants a GL són ext2, ext3 i ext4 i amb aquest sistema se'ls hi dóna format. El més habitual en una instaŀlació GL senzilla és crear un parell de particions, una pel sistema i que queda muntada al sistema com partició root o arrel /, i una altra anomenada d'intercanvi o swap que permet al sistema augmentar d'una forma "virtual" la quantitat de memòria física RAM instaŀlada.

A continuació alguns dels principals directoris de GL:


/ Arrel (root), forma la base del sistema d'arxius a partir del qual pengen la resta de directoris i arxius.

/boot Arxius del kernel.

/bin Arxius executables essencials per a tots els usuaris.

/dev Dispositius de maquinari, tals com: targetes de so, webcams, etc.

/etc Arxius de configuració.

/etc/rc.d Arxius d'inicialització.

/home Directoris dels usuaris.

Aquí dintre hi trobareu les carpetes dels usuaris amb els seus respectius documents.
Per exemple, si voleu cercar arxius de documents, potser hauríeu de mirar dins de: /home/usuari/documents.

/home/ftp Contingut del servidor FTP.

/home/http Contingut del servidor WWW.

/lib Llibreries essencials i mòduls del kernel.

/media Arxius de dispositius. Com heu vist abans, aquí trobareu els discs durs i claus usb.

/mnt Directoris a on es``munten diversos dispositius temporalment.

/mnt/cdrom Directori a on es munta el CD-ROM. També el trobareu a media/cdrom

/mnt/floppy Directori a on es munta el disquet. També el trobareu a media/floppy

/proc/sys Informació sobre parts del sistema.

/root Directori de l'usuari principal del sistema. (usuari administrador)

/bin Programari vital per poder iniciar el sistema

/sbin Arxius executables per a tasques d'administració.

/tmp Temporal.

/usr Programes, documentació, fonts,...compartits por tot el sistema

/var Arxius variables del sistema.