Guia Ubuntu/Instaŀlació Programari Ubuntu

INSTAĿLACIÓ DE PROGRAMARI

A l'Ubuntu disposeu de diverses eines per a poder instaŀlar programari. Unes amb entorn gràfic, com el Centre de programari de l'Ubuntu o Synaptic, i d'altres s'executen des del Terminal. (Vegeu Escrivint al Terminal al capítol Coneix l'Ubuntu d'aquesta guia)

Les d'entorn gràfic son més senzilles per al usuaris novells, i tenen l'avantatge de poder visualitzar tot el programari disponible al vostre abast. L'ús del Terminal amb apt-get i aptitude té l'avantatge de disposar de més programari que l'eina Centre de programari de l'Ubuntu, però cal anar amb comte i ser acurat amb el que s'escriu, donat que tan sols posant una lletra malament a l'ordre del Terminal us provocarà un error no desitjat.

Abans de veure com funcionen les eines per a instaŀlar programari, veurem una mica com funciona el sistema Ubuntu.

Ubuntu prové de Debian i, per tant, gestiona d'igual manera les aplicacions instaŀlades.

A GNU/Linux anomenem paquet a una aplicació, biblioteca o component que es pugui instal·lar a un sistema. Alhora, és freqüent que cada distribució tingui el seu propi sistema de gestió de paquets. Els més coneguts són els RPM (originaris de RedHat) i els DEB (originaris de Debian). Ubuntu utilitza aquests últims.

Quan volem instal·lar un paquet en concret, és probable que aquest tingui dependència de tercers paquets. Per exemple, si volem instal·lar una aplicació gràfica per a navegar per Internet que utilitzi la biblioteca gràfica GTK, caldrà que tingueu instal·lat al sistema la biblioteca GTK per a poder instal·lar el navegador.

Ja fa uns anys, Debian va afegir un sistema de gestió de paquets DEB anomenat APT. Aquest sistema resol automàticament les dependències que té una aplicació, de tal manera que si volem instal·lar el navegador comentat a l'exemple anterior, l'APT s'encarrega de baixar i instal·lar tant el navegador com la biblioteca GTK com tot el que calgui. I tot sense la intervenció de l'usuari i, per tant, aconseguint una instaŀlació més fàcil.

Ubuntu, al igual que Debian, també utilitza el sistema APT, per la qual cosa, també podreu gaudir d'aquestes comoditats.

L'APT pot funcionar agafant els paquets des d'un CD, però el més habitual és utilitzar APT conjuntament amb Internet. A Internet podreu trobar llocs amb recopilacions de paquets per a la vostra distribució, aquests llocs s'anomenen dipòsits.

També hi ha la possibilitat d'instaŀlar programari no disponible als dipòsits, però acostuma a ser més difícil. Per sort, tant Debian com Ubuntu ofereixen suficients paquets per a cobrir les necessitats d'un usuari normal. Actualment hi ha més de 30.000. paquets disponibles.

L'APT sempre selecciona per defecte la versió més recent dels paquets. Per tant, sempre tindreu la versió actualitzada.

Centre de programari de l'Ubuntu

Aquesta és l'opció gràfica més senzilla. La trobareu a Aplicacions - Centre de programari de l'Ubuntu.

A la la finestra principal trobareu unes icones per poder triar per temes: internet, jocs, ofimàtica, gràfics, etc. Si feu clic en una icona veureu tot el programari disponible relacionat.

A menú de l'esquerra teniu una opció que diu Programari instal·lat per poder veure el que hi teniu instaŀlat.

Un cop haguéssiu triat un programa en concret, només us caldrà prémer la icona Instaŀla'l, tot seguit s'instaŀlarà automàticament i no haureu de fer res més.

Gestor de paquets Synaptic

Synaptic és una eina gràfica per a l'instaŀlació de paquets. Per a iniciar-la, aneu a Sistema – Administració – Gestor de paquets Synaptic. Si aneu a Paràmetres – Dipòsits, podreu triar programari de codi obert (lliure) i també, amb els inconvenients que comportarà, programari privatiu (amb copyright). Referent a l'opció Controladors propietaris, trobareu informació al Capítol Quart, instaŀlació de controladors privatius.

Altres característiques del Synaptic.

A la part inferior esquerra, teniu diversos botons que modifiquen el contingut del lateral de l'esquerra.

-Seccions: mostra diferents seccions que cataloguen el programari disponible.

-Estat: cataloga els paquets per instal·lats, no instal·lats, nous, etc.

-Cerca: mostra el resultat d'anteriors recerques.

-Personalitzat: diferents maneres de catalogar els paquets de manera personalitzada.

En el cas que voler cercar un paquet determinat, podeu fer servir, a la barra d'eines, el botó Cerca ràpida.

Si voleu instal·lar un paquet, hauríeu de clicar amb el botó de la dreta, al quadre que hi ha a la part esquerra del nom del paquet. Aleshores, marqueu l'opció Marca per a instal·lar.

Un cop ja teniu tots el paquets desitjats marcats, heu de prémer Aplica a la barra d'eines.

Instal·lar de nou un programa

Pot ser que un programa deixi de funcionar correctament o fins i tot que no s'iniciï. En aquest cas, pot ser útil reinstaŀlar el programa de nou. Synaptic ens ofereix aquesta tasca molt fàcilment. Dins del Synaptic, cerqueu el paquet del programa, feu clic dins del quadradet que hi ha a la part inicial del nom del paquet amb el botó dret del ratolí. Al menú emergent, feu clic a l'opció Marca per a reinstal·lar i a Aplica. Tot seguit, el programa s'instaŀlarà de nou automàticament. Teniu en compte que us caldrà una connexió a internet.

Alternatives al Synaptic: apt-get i aptitude

La instaŀlació, desinstaŀlació i actualització de paquets també es pot gestionar des del terminal amb apt-get.

Apt-get és una de les eines essencials a les distribucions de Gnu/Linux derivades de Debian, com és l'Ubuntu. Juntament amb aptitude i d'altres, són eines de gestió de paquets .deb, els quals ens permeten instal·lar programari a l'Ubuntu amb una fiabilitat i estabilitat extraordinàries.

APT

Alguns exemples d'ordres 'd'apt-get:

1.Actualització de la base de dades de paquets:

$ sudo apt-get update

2.Actualització del sistema:

$ sudo apt-get upgrade

3.Instal·lar un paquet:

$ sudo apt-get install nom_del_paquet

4.Reinstal·lar un paquet:

$ sudo apt-get install --reinstall nom_del_paquet

5.Eliminació d'una aplicació:

$ sudo apt-get remove nom_del_paquet

6.Eliminació d'un paquet i dels seus arxius de configuració:

$ sudo apt-get remove --purge nom_del_paquet

7.Suprimir un paquet i totes les seves dependències:

$ sudo apt-get autoremove nom_del_paquet

8.Cercar un paquet:

$ sudo apt-cache search nom_del_paquet

9.Per resoldre dependències pendents d'arreglar:

$ sudo apt-get -f install

10.Eliminar arxius .deb que ja estàn instal·lats:

$ sudo apt-get autoclean

Per a més informació d'aquestes ordres, consulteu les pàgines del manual:

$ man apt-get

$ man apt-cache

Aptitude

Per altra banda, teniu l'eina aptitude que serveix per al mateix que apt-get però amb dues característiques més:

Si l'executeu sense paràmetres, us mostrarà una interfície de text amb menús.

Quan instal·leu una aplicació que té dependències, aquestes les marca com a Automàtiques de tal manera que si la voleu esborrar, també esborrarà les dependències Automàtiques que ja no les necessitareu més. Aquesta estupenda funcionalitat ens ajuda a mantenir net el sistema i lliure de paquets no útils.

Ús:

Instal·lar paquets:

$ sudo aptitude install paquet

Desinstal·lar paquets:

$ sudo aptitude remove paquet

Desinstal·lar paquets (inclosos els arxius config.):

$ sudo aptitude remove --purge paquet

Actualitzar la llista de paquets:

$ sudo aptitude update

Actualitzar el sistema:

$ sudo aptitude upgrade

Llistat d'opcions d'ordres:

$ sudo aptitude help

Per a més informació:

$ man aptitude