Vés al contingut

GNU/LINUX per usuaris/Introducció/Distribucions

Actualment existeixen moltes distribucions diferents basades en GNU/Linux. N’existeixen per tot tipus d’ordinadors i dispositius electrònics: des dels ordinadors de sobretaula, pocketPC o PDA fins a punts d’accés per xarxes WiFi, etc. La naturalesa de programari lliure permet això: que qualsevol pot agafar el codi desenvolupat fins al moment i adaptar-lo a les seves pròpies necessitats per crear-ne de nou. És un fet constatat que cada vegada més empreses i usuaris trien sistemes basats en GNU/Linux, tant per les seves elevades prestacions com per la quantitat de programari disponible.

De totes maneres, encara que existeixen desenes de distribucions, n’hi ha algunes de més populars que s’han estès molt. La filosofia de programari lliure fa que moltes empreses hagin creat les seves pròpies distribucions de GNU/Linux i no restringeixin l’accés al seu codi font. Així i tot, el suport que donen i el material que venen els aporta benficis, permetent la seva subsistència. També és important saber que en moltes d’aquestes distribucions s’inclou programari propietari que alguns usuaris prefereixen, encara que en molts casos existeixen programes similars amb llicència GPL o de tipus lliure. Encara que moltes d’aquestes distribucions es denominen Linux, és important que diferenciem que realment Linux és només el nucli del sistema operatiu i que el projecte GNU és el que realment ha aportat molta de l’estructura necessària pel seu funcionament.

A continuació farem una breu descripció d’algunes de les distribucions de GNU/Linux més representatives de la comunitat:

  • Slackware: una de les primers distribucions que aparegueren. Va ser creada per Patrick Volkerding i va tenir un gran èxit en els seus primers anys d’existència.
  • Debian GNU/Linux: també fou una distribució que aparegué al principi i encara avui segueix existint i evolucionant. El sistema de paquets que utilitza ens permet diferenciar clarament el programari lliure del que no ho és, permetent tenir tot el sistema amb programes de llicència lliure. És desenvolupada per un grup de col·laboradors d’arreu del món i no té el recolzament de cap empresa. Encara que és de les més estables i segures que existeixen, el seu sistema d’instal·lació i configuració requereix certs coneixements previs.
  • RedHat Linux: juntament amb SuSE, és una de les distribucions de més gran popularitat. Està creada per una empresa dels EUA, aportant programari de molta qualitat. Té un entorn molt intuïtiu que facilita molt la seva instal·lació i configuració. Des del 2003 RedHat ha separat la seva línia de servidors de la d’usuaris, donant lloc a una distribució anomenada Fedora per aquests últims.
  • SuSE Linux: encara que és una distribució creada més recentment, ha tingut una gran difusió. Està desenvolupada per una empresa alemanya, aportant programari propietari de molta qualitat. És molt complerta i fàcil d’instal·lar i de mantenir, encara que alguns dels seus components no segueixen els estàndards de la comunitat.
  • KNOPPIX: distribució en un live-CD executable íntegrament des de CDROM basada en Debian. Detecta automàticament molt maquinari i aporta l’últim entorn d’escriptori KDE i la suite ofimàtica OpenOffice. Molt útil per a usuaris nous o per a demostracions.

Tampoc no hem d’oblidar que existeixen altres sistemes operatius compatibles amb UNIX i els estàndards que se segueixen actualment. Molts dels conceptes i eines que veurem al llarg del curs també ens serviran per aquests altres. En especial, hem de destacar GNU/Hurd (el nucli desenvolupat per GNU) i FreeBSD.