Futbol/Posicions ofensives

Salta a la navegació Salta a la cerca

Les posicions més ofensives sobre el terreny de joc són anomenades comunament com a davantera, i són les encarregades principalment de xutar a porta i marcar gol.

Segon Davanter[modifica]

Normalment porta el dorsal número 10 o 7. És una posició similar a la del porter però amb menys responsabilitats indefensives. Aquesta posició es caracteritza per ser una posició lliure en l'esquema ofensiu, no hi ha una banda específica sinó que el jugador que actua en aquesta posició es pot moure per tota la zona entre la davantera i el mig del camp. Un segon davanter s'encarrega de contactar amb el davanter o amb els extrems per a generar jugades i gols. Té similituds amb el mitjapunta perquè les característiques d'un segon davanter son semblants a les d'un mitjapunta: els dos requereixen una certa habilitat i tècnica amb la pilota: un segon davanter principalment és més directe cap a porteria, en canvi un mig ofensiu és més organitzador del joc. Al llarg de la historia, com en el cas dels mitjapuntes, han anat sortint diferents jugadors que actuaven en aquesta posició i s'han convertit en llegendes del món del futbol, i tots tenien la mateixa característica en comú, la màgia. Per tant per a ser segon davanter s'han de tenir unes característiques determinades:

  • Igual que el mitjapunta, el segon davanter és el jugador més hàbil dintre el terreny de joc.
  • Posseeix una gran tècnica sobretot en el regat i a diferència del mitjapunta en la definició (això li permet ser més decisiu de cara a marcar gols).
  • Defensivament no actua gaire però sí que s'ha de responsabilitzar de pressionar als centrals o als migcampistes defensius (depenent de l'esquema tàctic).
  • La velocitat lligada amb la tècnica fa que aquest jugador rendeixi millor o pitjor en aquesta posició. Aquestes dues característiques juntes defineixen perfectament a un segon davanter.

En definitiva, molts dels segons davanters que han anat triomfant en la història del futbol també tenien capacitat per a jugar com a mitjapuntes, ja que les dues posicions s'assimilen. Sens dubte, el segon davanter que està triomfant més actualment és l'argentí Leo Messi, jugador del FC Barcelona, que per molts és anomenat com hel millor jugador de la història, encara que altres jugadors (que també actuaven com a segons davanters) han estat qüestionats juntament amb Messi sobre qui seria el millor jugador de la historia. Entre aquests qüestionats estan alguns altres jugadors que han triomfat en aquesta posició com Madona, Pele, o Ronaldinho.

Extrem o Ala[modifica]

Normalment porta el dorsal número 7 o 11. Dintre de l'atac aquesta posició és la que se situa més a les bandes. Un extrem s'encarrega bàsicament en atac de desbordar per velocitat la banda i centrar, o si el futbolista juga a cama canviada (un dretà per l'esquerra o un esquerrà per la dreta) l'objectiu seria la diagonal cap al centre i el xut. En defensa l'extrem s'encarrega bàsicament de pressionar als laterals rivals per a perjudicar l'equip contrari en la sortida de pilota. Aquesta posició és habitual del 4-3-3 on es juga en l'atac amb dos extrems i un davanter. Per tant, un extrem o ala ha de tenir certes característiques que permetin que jugui en aquesta posició:

  • La característica bàsica d'un extrem és la velocitat i la seva acceleració. També ha de tenir bon regat per encarar a un defensor rival.
  • L'extrem ha de tenir certa tècnica de desplaçament per a enviar centres a l'àrea perquè remati algun jugador.
  • Si l'extrem juga a cama canviada, ha de tenir millor tècnica en el xut que en el desplaçament per a poder xutar mitjançant la diagonal cap al centre.
  • Defensivament l'extrem pressiona als laterals. No ha de tenir agressivitat defensiva però si agressivitat ofensiva perquè l'extrem és molt important per a marcar gols i crear oportunitats.

Sens dubte el portuguès i jugador del Real Madrid Cristiano Ronaldo porta sent el millor jugador en aquesta posició des de fa molts anys, però hi ha molts jugadors arreu del món que responen molt correctament a les característiques anteriors: velocitat i habilitat per desbordar.

Punta Mòbil[modifica]

Normalment porta el dorsal número 9 o 7. És similar a la posició de davanter centre però el punta mòbil requereix sobretot major velocitat i mobilitat. És habitual del 4-4-2 on es juga amb dos puntes mòbils que cauen a banda quan l'equip ataca i quan l'equip defensa, ja que en aquesta formació falten extrems. Per tant, com que falten extrems els puntes mòbils s'encarreguen de caure a banda i fer certes funcions d'extrem però sense deixar el centre descobert. Les característiques d'aquesta posició són:

  • En atac el punta mòbil es mou constantment a bandes i en profunditat. Són jugadors ràpids i amb molta capacitat de reacció.
  • Té una certa tècnica de definició que li permet marcar gols, que és el seu principal objectiu.
  • En defensa s'encarrega de perjudicar la sortida de pilota rival i sobretot de cobrir al lateral, ja que en els esquemes on es juga amb punta mòbil no hi ha extrems que s'encarreguin de fer aquesta funció.
  • La mobilitat és la característica bàsica per a un jugador que actuï en aquesta posició, és a dir, ha de tenir certa tècnica ofensiva per a desmarcar-se, fer moviments i crear espais.

Per tant el punta mòbil és utilitzat principalment en el 4-4-2 on es juga amb dos puntes mòbils que bàsicament s'encarreguen de caure a banda. Però també s'han de compenetrar entre ells, ja que quan un cau a banda l'altre ha de mantenir la seva posició al centre i no desmarcar-se a banda, sinó verticalment. Un dels millors jugadors en aquesta posició ha estat sens dubte el brasiler Ronaldo que basava el seu joc en la mobilitat i en la potencia. Ha sigut un dels millors golejadors del món del futbol encara que el seu joc de cames i de cintura l'ha perjudicat amb lesions greus.

Davanter Centre[modifica]

Normalment porta el dorsal número 9. És la posició més ofensiva dintre un terreny de joc. El seu objectiu principal és marcar gols i defensivament té poca responsabilitat, només pressionar als centrals. És una posició utilitzada en molts esquemes. Normalment s'utilitza en formacions en què es juga amb tres davanters (dels quals dos són extrems i un és el davanter centre). Aquesta posició requereix unes característiques determinades:

  • El davanter centre acostuma a ser un jugador amb una tècnica ofensiva molt alta: crea espais, té una mobilitat no molt alta però intel·ligent, i sobretot posseeix una gran tècnica de definició.
  • Acostuma a tenir altura per a poder rematar els centres des de les bandes. Si no té altura té salt però en general és un jugador que remata prou bé de cap.
  • La capacitat de reacció també és una característica bàsica del davanter centre. Aquesta habilitat li permet moure's amb criteri per l'àrea i aprofitar pilotes mortes o passades per a marcar gol.
  • Defensivament no actua amb freqüència però s'encarrega, com en totes les posicions de l'atac, de pressionar als defenses per perjudicar la sortida de pilota de l'equip rival.

Al llarg de la història del futbol han anat sortint diferents davanters centres que han anat destacant pel seu nombre de gols. Un dels jugadors que més gols ha marcat i que jugava en aquesta posició és el conegut “Torpedo” Muller, que sobretot va destacar pels seus 85 gols en un any. I actualment un jugador que actua en aquesta posició i que sobretot posseeix unes característiques ideals per a ser un bon davanter centre és l'espanyol Fernando Llorente, que està triomfant en la selecció espanyola i ajudant al seu equip, l'Athletic de Bilbao, a mantenir-se a la primera divisió espanyola.