Fotografia (Imatge i Expressió)/El llenguatge fotogràfic

Salta a la navegació Salta a la cerca

El llenguatge fotogràfic va partir de l'herència de la pintura; nogensmenys, amplià ràpidament el seu lèxic gràcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), la captura del moviment amb llargs temps d'obturador i la decisió del moment. La pressió sobre el fotògraf per marcar la seva subjectivitat en la fotografia forjà un llenguatge ple de subtileses però perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador. Per tant, s'anomena fotografia al procediment que permet d'obtenir, per mitjà de la llum (o d'altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d'un objecte, sobre superfícies convenientment preparades. Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografia.

[1]


Camara digital.JPG

Enquadrament[modifica]

L'enquadrament és la part de la imatge que volem atrapar que veiem a través del visor de la càmera i que atraparem després. Cal escollir quina part voldrem atrapar és a dir quina part ens mostrarà (tipus de pla),i des d'on ens la mostrarà (enquadrament).


L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què posam la càmera respecte de l’objecte fotografiat. Segons l’alçada des de la qual enquadram distingim diversos angles: normal, picat, contrapicat i zenital.

1. L’angle normal és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls.

2. L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte.

3. L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte.

4. L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra.

[2]

Referències[modifica]

  1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Fotografia)
  2. Ho he agafat de la pàgina llenguatge cinematogràfic: http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/angles-denquadrament/