Vés al contingut

Formulació inorgànica/Òxids

Els òxids són combinacions de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb valència 2 i l'altre element amb qualsevol de les seves valències possibles.

La seva formulació es compon del símbol de l'element a l'esquerra, l'oxigen a la dreta i s'intercanvien les valències:

E2Ox

Es simplificaran les valències sempre que sigui possible:

C2O2→CO

Nomenclatura de Stock[modifica]

Es forma fent servir les paraules òxid de seguides del nom de l'element. En cas que es puguin combinar amb més d'una valència també s'especificarà la valència en nombres romans entre parèntesis.

Òxid de x(#)

Nomenclatura Sistemàtica[modifica]

Si l'oxigen es combina amb un metall s'utilitza la paraula òxid seguida de l'arrel de l'element amb el sufix:

  • -ós per a la valència més petita
  • -ic per a la valència més gran

òxidxsufix

Però si l'oxigen es combina amb un no-metall s'utilitza la paraula anhídrid (o anhídrid) seguida de l'arrel de l'element amb els prefixos i sufixos:

  • Hipo-... -Ós per a la valència més petita
  • -Ós per a la valència petita
  • -Ic per a la valència gran
  • Per-... -Ic per a la valència més gran

anhídrid xsufix

Nomenclatura antiga amb prefixos[modifica]

És poc utilitzada i no està recomanada. Es forma fent servir un prefix numeral seguit de l'arrel -òxid de, un segon prefix numeral i el nom de l'element. El segon prefix s'utilitza només si hi ha més d'una valència possible:

Α òxid de αx

Excepcions[modifica]

En tots els òxids l'oxigen és l'element més electronegatiu i s'escriu en la fórmula a la dreta. però quan l'oxigen es combina amb el fluor, aquest és més electronegatiu, s'escriu a la dreta de l'oxigen i el compost té nom propi:

OF2, fluorur d'oxigen, difluorur d'oxigen, fluorur d'oxigen


Formulació Nomenclatura de Stock Nomenclatura sistemàtica Nomenclatura antiga
FeO òxid de ferro (II) monòxid de ferro òxid ferrós
Fe2O3 òxid de ferro (III) triòxid de dihierro (sesquiòxid de ferro) òxid fèrric
Cl2O òxid de clor (I) monòxid de diclor anhídrid hipoclorós
Cl2O3 òxid de clor (III) triòxid de diclor anhídrid clorós
Cl2O5 òxid de clor (V) pentòxid de diclor anhídrid clòric
Cl2O7 òxid de clor (VII) heptaòxid de diclor anhídrid perclòric