Esperanto/Correlatius

Els correlatius són una mostra més que l'esperanto és una llegnua molt fàcil. Moltes paraules molt comunes com les d'aquesta taula es formen d'una manera regular. S'empren aquesta mena de prefixos per començar la paraula:

• KI: Serveix per fer preguntes i com a relatiu "el qual". Quin...?
• TI:Serveix per assenyalar "Aquest...", com un demostratiu.
• NENI: Serveix per negar, "Cap...". Quan l'utilitzem no s'ha de fer servir ne
• I: mostra indeterminació "Algun..."
• ĈI: mostra totalitat "Tots els..."

I els sufixos per acabar:

• O: cosa indeterminada.
• U:cosa concreta, persona.
• E: lloc
• A: mena, tipus
• AM: temps
• EL: manera
• OM: quantitat
• AL: raó, motiu
• ES: propietari

+	KI- Interrogació, relació	TI- demostració	NENI- negació	I- indefinició	ĈI- totalitat
-U unitat	KIU Quin ...el qual...	TIU aquell	NENIU cap	IU algun algú	ĈIU tothom, tots els
-E lloc	KIE On?	TIE allà	NENIE Enlloc	IE a algun lloc arreu	ĈIE pertot arreu
-AM temps	KIAM Quan?	TIAM Aleshores	NENIAM mai	IAM En algun moment	ĈIAM sempre
-O cosa	KIO Què?	TIO això	NENIO res	IO quelcom alguna cosa	ĈIO tot
-EL manera	KIEL com?	TIELaixí, tan	NENIEL de cap manera	IEL d'alguna manera	ĈIEL de totes les maneres
-OM quantitat	KIOM quant?	TIOM tant aquesta quantitat	NENIOM gens	IOM una mica	ĈIOM en totalitat
-AL raó	KIAL perquè.	TIAL per això (aquest motiu)	NENIAL per cap motiu sense raó	IAL per alguna raó	ĈIAL per totes les raons
-ES propietat	KIES De qui?	TIES d'aquest	NENIES de ningú	IES d'algú	ĈIES de tothom
-A mena	KIA quin tipus de quina mena	TIA d'aquesta mena	NENIA de cap mena	IA d'alguna mena	ĈIA de tots els tipus

Les paraules acabades en O U A i E poden agafar la terminació N de l'acusatiu (a la E per indicar direcció) i les acabades en U i A la terminació J del plural.