Vés al contingut

Escacs/Final del joc

Final de torres i peons

El final del joc és la fase de la partida en què romanen poques peces al tauler, malgrat que la delimitació amb la fase del mig joc és difusa. El nombre de peces es va reduint al llarg del joc, i si la partida no s'ha resolt abans, s'arriba a aquesta fase que clou la partida. En aquesta frase pren rellevància el joc de les peces majors (reina i torres), la possible promoció de peons, les amenaces al rei i el càlcul de variacions forçades.

Les regles dels escacs fan que, fins i tot en situacions en que un bàndol té un avantatge material i posicional aparent, en alguns casos sigui impossible arribar a l'escac i mat, i la partida acaba en taules. Això és possible amb recursos defensius com deixar el rival amb material insuficient per al mat, aturar l'avenç del rei mitjançant l'oposició, forçar un rei ofegat o crear una fortalesa.

Els finals més comuns, amb menys peces, són coneguts i estudiats, i a través de la memorització o amb regles heurístiques, els jugadors poden saber si menen a guanyar, perdre o fer taules. Llavors, en aquesta fase els jugadors miren d'arribar a un final conegut favorable, o de salvar-se almenys amb unes taules. Conèixer més bé els finals confereix un gran avantatge, ja que permet tenir objectius clars i estalviar càlcul, i fins i tot obtenir victòries o recursos defensius que serien pràcticament impossibles de trobar en el temps limitat d'una partida i amb un nombre de moviments limitat. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que la freqüència en que s'arriba a finals específics pot ser molt baixa, minvant l'aplicabilitat de l'estudi.

Els finals amb menys peces se solen classificar i denominar amb el nom de les peces. Per simplificar-ho, se sol deixar fora els reis, que sempre hi són. Llavors, es parla de final de reina (és a dir, reina i rei contra rei), final de torre (torre i rei contra rei), final de reina contra torre, final de reina contra peó, etc.

Finals amb material insuficient

[modifica]

No és possible forçar l'escac i mat quan un bàndol té només un alfil, només un cavall o només dos cavalls contra el rei enemic sol. Aquests finals són taules.

Curiosament, si el rei enemic està acompanyat d'un peó, hi ha algunes situacions en que sí que es pot forçar el mat.

Final de reina

[modifica]

Sempre és possible de guanyar un final de reina. Cal acorralar el rei enemic a un costat del taulell, i acostar el rei propi perquè assisteixi a la dama a fer el mat. Cal anar en compte de no ofegar el rei rival amb la dama.

Final de torre

[modifica]

Sempre és possible de guanyar un final de torre. Cal acorralar el rei amb la torre, rengle per rengle, posant els reis en oposició i fent escac amb la torre per forçar la retirada del rei al següent rengle, fins al mat a l'últim rengle.

Final de peó

[modifica]

El final de peó és guanyador només en alguns casos. Primer, cal tenir en compte la regla del quadrat, ja que si el peó pot coronar sense ser capturat, una reina assegurarà la victòria. Si el rei rival se situa davant del peó, en pot aturar l'avenç, però en alguns casos encara és possible de fer fora el rei rival mitjançant l'oposició i coronar el peó.

Final de reina contra peó

[modifica]

Normalment el bàndol de la reina pot guanyar quan el peó no pot coronar immediatament. Tanmateix, en el cas d'un peó en setè rang, en les columnes c o g, protegit pel rei, el bàndol del peó pot forçar les taules jugant amb la possibilitat del rei de col·locar-se a la cantonada deixant el peó desprotegit, que tanmateix no pot ser capturat perquè això provocaria rei ofegat.

Final de dos alfils

[modifica]

Sempre és possible de guanyar un final de dos alfils. Els alfils i el rei s'han de coordinar per acorralar el rei rival i fer l'escac i mat. És un final poc comú.

Final de cavall i alfil

[modifica]

Sempre és possible de guanyar un final de cavall i alfil, però l'execució és tan complicada que fins i tot alguns jugadors professionals no ho han aconseguit. L'alfil, el cavall i el rei s'han de coordinar per acorralar el rei rival i fer l'escac i mat. És un final poc comú.