Equipats per a la vida/Fitxes de contingut/Quina animalada!
| Primera habilitat | L’habilitat principal que es treballa és la de negociació o refús doncs és una dinàmica en la que posaran en pràctica la capacitat de negociació, la gestió de conflictes i l’assertivitat.
De forma més indirecta, doncs molt sovint estan relacionades, també es treballarà les habilitats de comunicació interpersonal, imprescindible per la negociació, la empatia, la col•laboració i el treball en equip i per últim l’advocació i defensa. |
| Segona habilitat | Adonar-nos de les parts que pot tenir un conflicte i les percepcions de cadascuna d'elles.
- Prendre consciència dels diferents rols que formen part del conflicte (Un rol és més que una persona i una persona és més que un rol) - Relacionar les habilitats per la vida en el context d'un conflicte. |
| Durada i destinataris | Aproximadament 45'-1h
Degut a les característiques de la dinàmica, flexibilitza les edats doncs el fet de treballar amb vinyetes o dibuixos ho poden fer des d’infants fins a adults. La figura dels observadors/es si que requereix tenim un mínim d’edat o bé adaptar a l’edat les pautes d’observació. Per tal que no s’allargui la posada en comú, es pot tancar el grup a un màxim de 30. En quan al mínim, recomanable 6 persones i un observador/a. Són només orientacions d’utilitat per els organitzadors però es recomana flexibilitat i adaptabilitat en funció dels destinataris, els objectius específics i el context |
| Materials | Annex 1 - Vinyetes de pollastres (una per cada participant). Es poden preparar en sobres.
Annex 2 - Guia d'habilitats per a l’observador/a, amb suggeriments per a observar. Es pot tenir una pissarra o espai comú, per anotar idees i percepcions en la posta comú (opcional). |
| La Dinàmica | Mitjançant una vinyeta desordenada, l’han de seqüenciar segons el seu criteri. No hi ha un criteri correcte ni incorrecte. Primer s’ha de fer de forma individual, després de forma grupal i la posterior posada en comú. Hi ha també la figura d’un d’observador/a quan es realitzi en grup. |
| Presentació | El joc consisteix en trobar l’ordre correcte d’una sèrie de vinyetes. Es repartirà primer de forma individual 12 seqüències d’una vinyeta i les han d’ordenar primer de forma individual, segons la interpretació que faci cadascú o cadascuna de les imatges.
Després es fan grups de 6 o 7 persones amb un observador/a per grup. Es tracta de consensuar com a grup, la seqüència de l’escena. Els observadors/es hauran d’anotar segons unes pautes el que observen a cada grup, qui imposa la seva visió, qui cedeix qui consensua... Finalment tot es posarà en comú, què em observat, com s’han pres les decisions, com ens hem sentit, etc. |
| Desenvolupament | 1. S’entrega de forma individual les vinyetes dels “pollastres”. I es marca la consigna que han d’ordenar-les durant un temps limitat (5').
2. Ara cal que es formin grups i que tornin a ordenar o consensuar una història amb les vinyetes dels pollastres, també en un temps limitat (15'). A cada grup hi ha d'haver un observador; pot ser un dinamitzador de l'activitat o cercar complicitat amb algú del propi grup. 3. L'observador/a haurà de tenir una guia (Annex 2) per poder recollir la informació que es necessita per a la posta en comú final. 4. Posta en comú. Per grups expliquen la història que han decidit finalment. Se'ls hi fa algunes qüestions perquè puguin reflexionar sobre com han pres la decisió, els rols que ha adoptat en aquell moment cadascú, si ha sorgit algun conflicte... |
| Tancament | És important que després de la posada en comú es deixi temps per a fer un resum dels conceptes claus que hagin sorgit, és a dir, poder fer unes conclusions després de la posada en comú. Tot i que les conclusions poden variar segons el grup, seria interessant destacar que arribar a acords i evitar arribar a conflicte, o que aquest tingui el mínim impacte, cal mantenir una actitud d’escolta activa, cal generar un ambient on es puguin expressar els sentiments de forma lliure, donant i rebent feedback sense culpabilitzar, amb una comunicació efectiva o assertiva. Tant per aquest cas d’ordenar vinyetes com per fer front a qualsevol situació, la empatia pot ser una molt bona eina a la vida, escoltant i comprenent les necessitats i circumstàncies dels altres, desconnectant dels propis pensaments per debilitar els prejudicis i millorar la comprensió de la situació de l’altre sense censura, són eines que et facilitaran una bona salut emocional.
Totes les habilitats estan interconnectades i resulta difícil separar-les. És important l’autoconeixement i saber identificar quines són les habilitats que tenim millor i quines cal treballar-les més. |
| Reflexions | No hi ha una història correcte. Totes ho són. Revelem que en realitat l’important no és la història.
Cada persona adopta una actitud o rol davant d'una situació. Les diferents habilitats li permeten relacionar-se i afrontar els moments de forma diverses. No sempre mostrem la mateixa actitud (no sempre som un mateix rol), si no que aquesta pot variar en funció de diversos factors: estat anímic, experiència personal pròpia, recursos personals... Per tant una persona són varis rols. En contraposició, una opinió, una actitud o posicionament pot ser compartit per vàries persones. Vàries persones poden ser un rol. Relacionar els continguts amb “la realitat subjectiva i la realitat consensuada” exemple: només s’ha donant la consigna d’ordenar les vinyetes, però tothom agafa com a realitat consensuada que per fer la història s’han d’utilitzar totes, que han d’estar ordenades amb certa lògica, etc. |
| Vegeu la nota dels autors sobre aquesta fitxa | |