Els serveis socials a Catalunya/Serveis Socials per a infants i Adolescents

Salta a la navegació Salta a la cerca

Els Serveis Socials per a infants i Adolescents són un grup de serveis socials especialitzats destinats a infants i adolescents d'entre 0 i 18 anys. En ells es basen el sistema de protecció dels menors desemparats a Catalunya, i es troben sota l'emparament de la llei 14/2010 del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.[1] i regulats per la llei 12/2007 d'11 d'octubre de serveis socials.[2]


Tipus de serveis[modifica]

  • Servei especialitzat d'atenció a la infància i a l'adolescència (SEAIA): Valoren, actuen i atenen els menors amb situació de risc o de desemparament, així com el seguiment i tractament amb les seves famílies. L'integren els Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA).
  • Servei de centre d'acolliment: Serveis residencials d’estada limitada i transitòria, que tenen per objecte realitzar l’observació i el diagnòstic de la situació o risc de desemparament de menors respecte llurs familiars, per tal d’elaborar la corresponent proposta de mesura, quan és impossible o inconvenient realitzar l’estudi en el territori.
  • Serveis residencials d'acció educativa: Coneguts com a CRAE (Centre residencial d'atenció educativa) que és on resideixen els menors sota mesura de tutela o guarda mentre no són acollits per una família o hi ha una declaració de canvi de circumstàncies en els termes que preveu la llei 14/2010. En aquest apartat també incloem els CREI (Centre residencial d'educació intensiva) que són centres o unitats amb espais d'escolarització propis reconeguts per l'Administració educativa amb activitats escolars reconegudes pel sistema educatiu, i que incorporin en llur configuració arquitectònica elements constructius de protecció, amb l'objecte d'afavorir l'eficàcia dels programes educatius, prelaborals o de tractament psicològic o terapèutic. Aquests centres tenen com a objectiu donar una resposta educativa i assistencial als adolescents que presenten alteracions de conducta que requereixen un sistema d'educació intensiva.
  • Servei de pis assistit per a joves de setze a divuit anys: Pisos destinats a joves que necessiten un desinternament progressiu.[3]
  • Servei de pis assistit per a joves majors de divuit anys: Pisos destinats a joves extutelats entre 18 i 21 anys, que permeten fer un pas transitori cap a l'autonomia plena.[3]
  • Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d'inserció laboral: Aquest recurs proporciona residència a persones treballadores de setze a divuit anys tutelades per l'Administració de la Generalitat de Catalunya i a persones majors d'edat extutelades. L'objectiu d'aquest servei és facilitar la seva autonomia i reforçar la seva independència per tal de finalitzar amb èxit el seu procés d'integració social.
  • Servei d'integració familiar: Servei d’integració en una família o persona d’infants i adolescents per mitjà de l’acolliment. Aquest servei pot ser realitzat per l’organisme públic competent de la Generalitat, per organismes de les entitats locals o per entitats col·laboradores públiques o privades sense ànim de lucre degudament acreditades. Cal tenir en compte, també, el servei d’unitat convivencial d’acció educativa que és una de les noves aportacions de la llei 14/2010.[4]
  • Servei de centre socioeducatiu diürn: Adreçat a adolescents en situació o risc de desemparament que ofereix activitats dirigides d’habilitats socials i de caràcter formatiu prelaboral.
  • Servei de centre socioeducatiu nocturn: Serveis residencials d’allotjament nocturn de curta durada de persones menors estrangeres nouvingudes no acompanyades, mentre es realitza la proposta més adequada.
  • Servei d'acompanyament especialitzat per a persones joves tutelades i extutelades (SAEJ):Servei destinat a prevenir i/o pal•liar la situació de risc de joves entre 16 i 20 anys, tutelats/ades i extutelats/ades, procurant la seva integració sociolaboral, fomentant la seva autonomia i emancipació
  • Servei de suport a l'adopció internacional: Servei destinat a prevenir i/o pal•liar la situació de risc de joves entre 16 i 20 anys, tutelats/ades i extutelats/ades, procurant la seva integració sociolaboral, fomentant la seva autonomia i emancipació
  • Servei d'atenció postadoptiva: Servei que ofereix un espai de consulta, assessorament, orientació i intervenció individual i familiar per tractar diicultats puntuals que tenen a veure amb la integració dels infants al si de la seva família adoptiva.
  • Servei del Telèfon de la Infància (Infància Respon) :Atenció telefònica permanent i gratuïta de trucades relatives preferentment a

situacions de risc per menors. Per posar-se en contacte amb el Telèfon de la Infància cal marcar el número gratuït 900 300 777 el qual està connectat i vinculat directament a la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI).

  • Servei d'equips de valoració de maltractaments infantils (EVAMI): Els Evami o Equips de valoració de maltractament infantil són equips de valoració de maltractaments infantils detectats a l'àmbit sanitari.[5] Tenen caràcter permanent i estan integrats per un professional de la psicologia i un treballador social.[6] Tenen la funció d'assessorar, valorar i informar dels casos de maltractament o sospita de maltractament (Físic, psicològic o per submistrament de tòxics) notificats a l'organisme competent des d'hospitals, CAPs o altres serveis sanitaris.[7] En funció de la valoració d'aquests equips es pot determinar la retenció hospitalària de la possible víctima o l'ingrés en un centre d'acolliment. Des de la seva creació, el paper dels EVAMI ha estat molt important, especialment en les situacions d'urgència de dies no laborals.[8] [9]

Referències[modifica]