Polietilè tereftalat (PET)

També conegut com tereftalat de polietilè és un plàstic que s’obté a partir de l’àcid tereftàlic i l’etilenglicol per mitjà d’un procés de condensació. Com tots els plàstics, és un hidrocarbur que prové del trencament molecular de les naftes, unes substàncies de baix pes molècula derivades de la destil.lació del petroli. A tots els plàstics se’ls ha d’afegir determinats additius: estabilitzants, plastificants, antioxidants, retardants de flama, colorants, etc. segons el producte final que es vulgui aconseguir, però mai cap d’ells pot ser nociu, volatilitzar-se o migrar a la superfície del producte envasat durant la seva vida útil.

Història

Va ser produït per primera vegada el 1941 pels científics britànics Whinfield i Dickson, els que patentar com polímer per a la fabricació de fibres. Cal recordar que el seu país estava en plena guerra i hi havia una urgent necessitat de buscar substituts per al cotó provinent d'Egipte.

A partir de 1946 es va començar a utilitzar industrialment com fibra i el seu ús tèxtil ha prosseguit fins ara. El 1952 es va començar a emprar en forma de film per envasar aliments. Però l'aplicació que li va significar el seu principal mercat va ser en envasos rígids, a partir de 1976. Va poder obrir-se camí gràcies a la seva particular aptitud per a la fabricació d'ampolles per begudes poc sensibles a l'oxigen com ara l'aigua mineral i els refrescos carbonatats. Des de principis dels anys 2000 s'utilitza també per l'envasat de cervesa.

Propietats

Hi ha plàstic PET de diferents característiques tècniques, però sempre es tracta d’un material força impermeable als gasos i a l’aigua, amb una resistència molt alta a l’impacte. Com tots els termoplàstics, pot deformar-se per escalfament, però té una alta resistència a la calor (el seu punt de fusió és de 260ºC), així com a la llum ultraviolada. És opac, però quan s’orienta es fa transparent. Preserva de l’acció de l’oxigen, per això és idoni per a protegir-ne diverses substàncies. Destaquen les següents característiques:

Alta transparència, encara que admet càrregues de colorants.
Alta resistència al desgast i corrosió.
Molt bon coeficient de lliscament.
Bona resistència química i tèrmica.
Molt bona barrera a CO2, acceptable barrera a O2 i humitat.
Compatible amb altres materials barrera que milloren en conjunt la qualitat barrera dels envasos i per tant permeten el seu ús en mercats específics.
Reciclable, encara que tendeix a disminuir la seva viscositat amb la història tèrmica.
Aprovat per al seu ús en productes que hagin d'estar en contacte amb productes alimentaris.

Aplicacions

Són envasos de PET els següents:

Ampolles de 0’5, 1, 1’5 i 2 litres de la majoria de refrescos (Coca-Cola, ...),
Gasoses i algunes aigües minerals.
Envasos d'olis,
Envasos de confitures,
Envasos de cosmètics.

Impacte ambiental

Tots els envasos de polietilè tereftalat han d’anar identificats amb les sigles PET, o bé amb el número 1 dins d’un triangle de fletxes que es persegueixen. Els plàstics tenen un fort impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida, des dels impactes de la indústria d’extracció i refinament del petroli, fins a l’impacte ocasionat pel seu abocament, ja que no són biodegradables. Per tal de minimitzar aquest residu, hem de procurar adquirir productes en format familiar en comptes d’envasos individuals, comprar els productes a granel reutilitzant el mateix envàs diverses vegades, preferir els envasos de vidre, etc.