Polietilè de baixa densitat (LDPE)

El polietilè de baixa densitat és un plàstic format per macromolècules d’etilè polimeritzades a alta pressió. L’etilè (CH2 = CH2) és un derivat del refinament del petroli. A tots els plàstics se’ls ha d’afegir determinats additius (estabilitzants, plastificants, antioxidants, retardants de flama, colorants, etc.) segons el producte final que es vulgui aconseguir, però mai cap d’ells pot ser nociu, volatilitzar-se o migrar a la superfície del producte envasat durant la seva vida útil.

Història

Les olefines com l'etilè, en estat gasós, tenen poca tendència a polimeritzar, però les investigacions dels anglesos Perrin i Swallow realitzades el 1931 en els laboratoris de la Imperial Chemical Industries, els van permetre observar que l'etilè sotmès a temperatures d'uns 170º centígrads i 1.400 atmosferes de pressió, es transformava en polímers d'etilè amb l'aspecte de polsim blanc.

Aquest plàstic tenia una gran flexibilitat, i una extraordinària resistència química i dielèctrica, cosa que el feia molt adequat per a l'aïllament de cables.

L'alemany Ziegler, de l'institut d'Investigació del Carbó, de Mülheim / Ruhr, basant-se en els treballs iniciats per l'italià Natta, va aconseguir la polimerització d'etilè a pressió atmosfèrica i temperatures inferiors a 70 º C. Però les propietats d'aquest plàstic eren molt diferents a les de l'obtingut per Perrin i Swallow.

Això era perquè el primer tenia una estructura molt ramificada (amorfa) i el segon tenia estructura lineal (de tipus cristall) La primera conseqüència era que la densitat del primer compresa entre 0 '91-0,93 era més baixa que la de l' últim que estava entre 0,94 i 0'96.

Internacionalment es denominen Polietilè de Baixa Densitat , els ramificats, i Polietilè d'Alta Densitat els de cadena lineal o estructura cristall.

Propietats

El LDPE és un termoplàstic (s’estova amb la calor, tornant a ser sòlid i rígid quan baixa la temperatura) cosa que en permet el reciclatge. Entre les seves principals característiques trobem: densitat de 0’92-0’94 g/cm3, poder calorífic de 46000 Kj/Kg, força transparent, poc rígid, cadenes d’etilè molt ramificades, estructura amorfa, permeable als gasos, poc permeable a l’aigua, força resistent a les baixes temperatures, no pot ser esterilitzat i és poc resistent als àcids i les bases.

Aplicacions

Aquest plàstic s’utilitza fonamentalment per a bosses d’escombraries, bosses que es donen en els comerços, guants de metge, plàstic retràctil per unir llaunes o ampolles que van en paquets de diverses unitats i el film de plàstic transparent que fem servir a la cuina.

El tetrabrik és un envàs mixt que es compon de tres materials diferents: 21 g de cartró (75% del pes de l’envàs) provinent de cel·lulosa verge, 5 g de plàstic polietilè (20% dels pes de l’envàs) i 1’4 g d’alumini (5% del pes de l’envàs). Aquest materials estan disposats en forma de làmines superposades de la següent manera: 2 làmines de polietilè, 1 làmina d’alumini, 1 de polietilè, 1 de paper Kraft d’alta qualitat i 1 de polietilè (de dins de l’envàs cap enfora). La principal característica d’aquest envàs és la seva lleugeresa i la seva capacitat de mantenir els aliments en òptimes condicions sense necessitat d’additius ni de refrigeració, ja que l’alumini és un bon aïllant dels gasos i de la llum. D’altra banda, la forma rectangular de l’envàs possibilita un emmagatzematge i una estiba amb un màxim aprofitament de l’espai.

Altres aplicacions:

Bosses de tot tipus: supermercats, botigues, panificació, congelats, industrials, etc.;
Recobriment de séquies;
Envasament automàtic d'aliments i productes industrials: llet, aigua, plàstics, etc.;
Base per bolquers sol ús;
Menjars per sèrum;
Contenidors hermètics domèstics;
Basar;
Tubs i poms: cosmètics, medicaments i aliments;
Canonades per a reg.

Impacte ambiental

Tots els envasos de polietilè de baixa densitat han d’anar identificats amb les sigles LPDE, o bé amb el número 4 dins d’un triangle de fletxes que es persegueixen. Per tal de minimitzar aquest residu, cal fomentar l’ús del carro, cabàs o bosses de roba per a anar a comprar.

El tetrabrick és un envàs d’un sol ús que representa com a mínim un 2% del volum de la brossa domèstica i la seva fabricació suposa un gran malbaratament d’energia i aigua en comparació amb la fabricació dels envasos de vidre. Per tal de minimitzar aquest residu, hem de procurar comprar productes en format familiar en comptes d’envasos individuals i preferir els envasos de vidre.