Polietilè d'alta densitat (HDPE)

El polietilè d’alta densitat és un plàstic format per macromolècules d’etilè polimeritzades a baixa pressió. L’etilè (CH2 = CH2) és un derivat del refinament del petroli. A tots els plàstics se’ls ha d’afegir determinats additius (estabilitzants, plastificants, antioxidants, retardants de flama, colorants, etc.) segons el producte final que es vulgui aconseguir, però mai cap d’ells pot ser nociu, volatilitzar-se o migrar a la superfície del producte envasat durant la seva vida útil.

Història[modifica]

El polietilè va ser sintetitzat per primera vegada pel químic alemany Hans von Pechmann qui per accident ho va preparar el 1898 mentre s'escalfava a l'estufa diazometà. Quan els seus companys Eugen Bamberger i Friedrich Tschirner van caracteritzar la substància greixosa i blanca que el va crear, van descobrir llargues cadenes compostes per-CH2-i el van anomenar polimetileno.

El 27 de març de 1933 va ser sintetitzat com ho coneixem avui en dia, per Reginald Gibson i Eric Fawcett a Anglaterra, els qui treballaven per als Laboratoris ICI. Això va ser aconseguit aplicant una pressió d'aproximadament 1400 bar i una temperatura de 170 ° C, on en una autoclau va ser obtingut el material d'alta viscositat i color blanquinós que avui dia es coneix.

La pressió requerida per assolir la polimerització de l'etilè era massa alta, per això és que la investigació sobre catalitzadors realitzada per l'Alemany Karl Ziegler i l'italià Giulio Natta, que va donar origen als catalitzadors Ziegler-Natta va valer el reconeixement del més famós premi a la ciència a nivell mundial, el premi Nobel el 1963 per l'aportació científic a la química. Amb aquests catalitzadors s'assoleix la polimerització a pressió normal.

Propietats[modifica]

El HDPE és un termoplàstic (s’estova amb la calor, tornant a ser sòlid i rígid quan baixa la temperatura) el que permet el seu reciclatge. Entre les seves principals característiques trobem: densitat de 0’94-0’96 g/cm3, poder calorífic de 46000 Kj/Kg, més aviat opac, molt rígid, cadenes d’etilè poc ramificades (lineals), estructura regular (cristal.lina), impermeable als gasos, poc resistent a les baixes temperatures, pot ser esterilitzat i és molt resistent als àcids i les bases.

Aplicacions[modifica]

Són envasos de HPDE blanc i transparent els següents:

Garrafes d’aigua, d’oli, ampolles de llet, d’orxata, etc.
Molts envasos de productes de neteja: detergents, lleixiu,...
Productes per a la rentadora,
Productes per a la higiene personal, xampú, ...
Envasos per per a olis automotor,
Basar i parament;
Calaixos per a peixos, gasoses, cerveses;
Envasos per a pintura, gelats, olis;
Canonades per a gas, telefonia, aigua potable, mineria, làmines de drenatge i ús sanitari;
Bosses teixides;
Guies de cadena, peces mecàniques.
També es fa servir per recobrir llacunes, canals, fosses de neutralització, contra tancs, tancs d'aigua, plantes de tractament d'aigües, llacs artificials, canalons de làmina, etc ..

Impacte ambiental[modifica]

Tots els envasos de polietilè d’alta densitat han d’anar identificats amb les sigles HPDE, o bé amb el número 2 dins d’un triangle de fletxes que es persegueixen. Els plàstics tenen un fort impacte ambiental al llarg de tot el seu cicle de vida, des dels impactes de la indústria d’extracció i refinament del petroli, fins a l’impacte ocasionat pel seu abocament (no són biodegradables). Per tal de minimitzar aquest residu, hem de procurar adquirir envasos familiars, comprar els productes a granel reutilitzant el mateix envàs diverses vegades, preferir els envasos de vidre, etc.