El Plàstic/polimerització

Salta a la navegació Salta a la cerca
L'estructura pot ser lineal o ramificada (a part de poder presentar entrecreuaments). També poden adoptar altres estructures, per exemple radials.

La polimerització és un procés químic pel qual els reactius, compostos de baix pes molecular anomenats monòmers s'agrupen químicament entre si, donant lloc a una molècula de gran pes, anomenada polímer, bé en una cadena lineal o una macromolècula tridimensional.

Un monòmer és una molècula de massa petita que unida a altres monòmers, centenars o milers, per mitjà d'enllaços químics, generalment covalents, formen aquestes macromolècules anomenades polímers. Els aminoàcids per exemple són monòmers de les proteïnes, o els monosacàrids dels glúcids com la cel·lulosa o la amilopectina.

Si el polímer prové d'un únic tipus de monòmer s'anomena homopolímer i si prové de diversos monòmers s'anomena copolímer. Per exemple, el poliestirè és un homopolímer ja que prové de un únic tipus de monòmer, l'estirè, mentre que si es parteix d'estirè i acrilonitril es pot obtenir un copolímer d'aquests dos monòmers.

No existeix una terminologia normalitzada per als diferents tipus de polimerització, per la qual cosa hi ha diverses maneres vàlides de denotar els mateixos processos químics i diversos sistemes per categoritzar-los. Podem classificar la seua reactivitat com:

Polimerització per addició o creixement en cadena[modifica]

Una polimerització és per addició si la molècula de monòmer passa a formar part del polímer sense pèrdua d'àtoms, és a dir, la composició química de la cadena resultant és igual a la suma de les composicions químiques dels monòmers que la conformen.

La polimerització per addició no genera subproductes.

En la polimerització per creixement en cadena els monòmers passen a formar part de la cadena d'un en un sense eliminació de cap molècula petita, per diferenciar-la de les polimeritzacions per condensació o policondensacions. Primer es formen dímers, després trímers, a continuació tetràmers, etc. La cadena s'incrementa d'un en un, monòmer a monòmer.

Són exemples característics de poliaddició la reacció entre glicols i disocianats per formar poliuretans i les polimeritzacions amb obertura d'anell, com la transformació de l'òxid d'etilè en polietilenglicol i la de la caprolactama en poliamida (niló-6).

Polimerització per condensació o creixement en etapes[modifica]

La polimerització és per condensació si la molècula de monòmer perd àtoms quan passa a formar part del polímer. En general es perd una molècula petita, com a aigua o HCL gasós.

La polimerització per condensació genera subproductes.

En la polimerització per creixement en etapes (o passos) és possible que un oligòmer reaccioni amb uns altres, per exemple un dímer amb un trímer, un tetràmer amb un dímer, etc., de manera que la cadena s'incrementa en més d'un monòmer. En la polimerització per creixement en etapes, les cadenes en creixement poden reaccionar entre si per formar cadenes encara més llargues. Això és aplicable a cadenes de totes les grandàries. En una polimerització per creixement de cadena només els monòmers poden reaccionar amb cadenes en creixement.

Transcorre mitjançant la interacció de grups funcionals pertanyents a monòmers polifuncionals amb eliminació repetida d'una molècula petita, com l'aigua, l'amoníac o el clorur d'hidrogen.

És un exemple característic l'esterificació de glicols amb àcids dibàsics per formar polièsters.

Referències[modifica]