El Plàstic/història

El primer plàstic artificial va ser la parkesina, un invent d'Alexander Parkes del 1862. Un dels primers plàstics més populars va ser la baquelita, descoberta i comercialitzada per Leo Hendrik Baekeland el 1907; era un tipus de plàstic barat, no inflamable i versàtil. Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer extremadament popular i va arribar a substituir altres materials tant dins l'àmbit domèstic com a l'industrial.

El desenvolupament dels plàstics es va fer a partir de substàncies plàstiques naturals, els primers plàstics sintètics (cautxú, nitrocel·lulosa, col·lagen, galatita) foren el resultat de la transformació química de substàncies naturals, finalment complementades amb molècules sintètiques: baquelita, resina epoxi, clorur de polivinil, polietilè.

Cronologia

• 1831 Víctor Regnault sintetitza diversos hidrocarburs clorats, entre els quals destaca el policlorur de vinil o PVC.
• 1862 Alexander Parkes presenta el primer material plàstic.
• 1869 John Wesley Hyatt fabrica el cel·luloide.
• 1897 Adolph Spitteler obté de la galatita.
• 1909 Leo Hendrik Baekeland desenvolupa la baquelita.
• 1912 Fritz Klatte va posar a punt terresal dels plàstics.
• 1922 Hermann Staudinger introdueix el terme macromolècula per designar tota molècula gegant constituïa per més de 1000 àtoms.
• 1922 Comença la producció a gran escala dels plàstics en base a la multiplicitat d'aplicacions.
• 1953 Hermann Staudinger rep el Nobel de química a per descobrir que l'estructura dels plàstics era una xarxa tridimensional de molècules gegants.
• 1941 Comercialització del polietilè tereftalat (PET).
• 1957 Industrialització dels policarbonats.

Aplicacions dels plàstics

Els plàstics tenen cada vegada més aplicacions en els sectors industrials i de consum.

Empaquetat

Una de les aplicacions principals del plàstic és l'empaquetat. Es comercialitza una bona quantitat de polietilè de baixa densitat en forma de rotlles de plàstic transparent per embolcalls. El polietilè d'alta densitat s'usa per pel·lícules plàstiques més gruixudes, com la que s'empra en les bosses d'escombraries. S'utilitzen també en l'empaquetat: el polipropilè, el poliestirè, el policlorur de vinil (PVC) i el policlorur de vinilidè. Aquest últim s'utilitza en aplicacions que requereixen estanquitat, ja que no permet el pas de gasos (per exemple, l'oxigen) cap a dins o cap a fora del paquet. De la mateixa manera, el polipropilè és una bona barrera contra el vapor d'aigua, té aplicacions domèstiques i s'empra en forma de fibra per a fabricar catifes i sogues.

Construcció

La construcció és un altre dels sectors que més utilitzen tot tipus de plàstics, inclosos els de empaquetat descrits anteriorment. El polietilè d'alta densitat s'usa en canonades, de la mateixa manera que el PVC. Aquest s'utilitza també en forma de làmines com a material de construcció. Molts plàstics s'utilitzen per aïllar cables i fils, i el poliestirè aplicat en forma d'escuma serveix per aïllar parets i sostres. També es fan amb plàstic marcs per a portes, finestres i sostres, motllures i altres articles.

Altres aplicacions Altres sectors industrials, especialment la fabricació de motors, depenen també d'aquests materials. Alguns plàstics molt resistents s'utilitzen per fabricar peces de motors, com col.lectors de presa d'aire, tubs de combustible, pots de emissió, bombes de combustible i aparells electrònics. Moltes carrosseries d'automòbils estan fetes amb plàstic reforçat amb fibra de vidre.

Els plàstics s'utilitzen també per a fabricar carcasses per a equips d'oficina, dispositius electrònics, accessoris petits i eines. Entre les aplicacions del plàstic en productes de consum es troben les joguines, les maletes i articles esportius.

Referències

• Història del plàstic (anglès)
• The Plastics Historical Society (anglès)
• La galatita
• Pedra de joieria feta amb llet (anglès)