Desplaçaments

Què són les Habilitats Motrius Bàsiques?

Les Habilitats Motrius Bàsiques són la capacitat d'executar un acte motor que es caracteritza per voler aconseguir un objectiu concret. Així podrem concretar que les HMB són: els desplaçaments, els salts, els girs, els llançaments, les recepcions i els equilibris.

Pedagògicament aquestes diferents famílies de moviments han de ser treballats per tal de millorar l'execució dels moviments i per tal d'aconseguir una millor i més àmplia base motriu que permetrà als alumnes donar respostes més eficaces a diferents situacions especifiques que se'ls puguin presentar.

Cal, però, acceptar el terme de transferència que és aquella influència que una adquisició inicial té en l'execució o aprenentatge d'una segona adquisició.

És important tenir en compte que totes aquestes habilitats estan presents en gairebé totes les etapes de l'educació física escolar, però cada una té un moment òptim de desenvolupament, els podrem agrupar:

Dels quatre als sis anys: qualitats perceptives i tasques motrius habituals.
Dels set als nou anys: habilitats i destreses bàsiques.
Dels deu als tretze anys: iniciació a les tasques motrius específiques.

Tipus d'Habilitats Motrius Bàsiques

Desplaçaments
Salts
Girs
Control objectes

Desplaçaments

Desplaçaments actius: són aquells desplaçaments que el subjecte fa responsablement, és a dir, controla la seva posición en l'espai, controla les condicions del desplaçament i les vies energètiques que utilitza per portar-ho a terme. Distingim els eficaços i els menys eficaços; deixant fora d'aquesta subdivisió al; Grimpar i propulsions.

Eficaços

Carrera

Suport successiu i alternatiu dels peus sobre la superfície de desplaçament, amb existència de fase aèria a causa del increment de la velocitat. Evoluciona a partir del patró motriu elemental de córrer. Cepero (2000).

La diferència entre la marxa i la carrera és la velocitat de desplaçament, i el factor de vol o d'absència de suport.

L'evolució:

Augment de la longitud de pas.
Disminució de la quantitat relativa de moviment vertical en cada pas.
Augment de l'extensió del maluc, el genoll i el turmell en l'impuls.
Augment de la proporció de temps de la fase de suspensió de la pas.
Augment de l'aproximació del taló als glútis en el balanceig de la cama cap a davant.
Augment de l'altura del genoll avançat.
Disminució de la distància relativa del peu de suport avançat pel que fa al centre de gravetat del cos.

Tres estadis de desenvolupament:

Estadi inicial: Passos rígids i dispars , amb major base de sustentació per a aconseguir major equilibri.

Estadi elemental: Augment de la longitud de suports a mesura que la carrera es fa més veloç.

Estadi madur: El recorregut de la cama és circular.

"La marxa"

La marxa deriva dels patrons elementals locomotrius, en que l'infant ja és capaç de mantenir-se dempeus d'una forma autònoma.

L'infant passa d'arrossegar-se a caminar de quatre grapes; d'aquí a posar-se dempeus per mitjà de l'acció de trepar, i després passa a caminar amb ajuda tot i que amb alguns petits problemes, fins a arribar a un tipus de marxa elemental. La marxa és un moviment automàtic, és a dir, un moviment reflex que no requereix un aprenentatge específic. Els moviments automàtics constitueixen el que s'anomena: "patrons motors bàsics". Aquests moviments no requereixen un control conscient per part del subjecte, però és molt important treballar els paràmetres que intervenen en aquest moviment automàtic, de manera que es doni una bona associació de patrons motors quan es requereixi una resposta a una nova situació plantejada.

Menys eficaços '''Quadrupèdies'''

Es tracta d'un desplaçament poc eficaç perquè en la seva execució intervenen segments no especialitzats en la propulsió del cos. Alhora aquest segments poden empitjorar la funció que tenen els òrgans que si estan acostumats a realitzar aquesta tasca.

La posició del cap tampoc és la més adient per tenir una bona percepció de l'espai. Finalment hi ha un descens del centre de gravetat en relació a la superfície de desplaçament, això disminueix el desequilibri i dificulta, per tant, la possibilitat de desplaçament.

Els paràmetres que apareixen són: l'amplitud, la freqüència, els recolzaments simultanis o successius, o els paral•lels o oposats.

Reptacions

En general és un tipus de desplaçament que comporta les mateixes característiques que les quadrupèdies, però que es diferència d'aquestes perquè el centre de gravetat i la superfície de desplaçament estan a una mínima distància.

Aquest fet obliga a una exigència d'esforç muscular molt elevada. Els criteris a seguir per construir tasques a partir d'aquest desplaçament són similars als de les quadrupèdies.

Hi ha altres desplaçaments actius que no es consideren ni eficaços ni menys eficaços, aquests son:

Grimpar

Grimpar és aquell desplaçament en que no hi ha contacte amb el terra. El subjecte amb recolzament i traccions va variant l'alçada del seu centre de gravetat. Grimpant es millora l'esquema corporal, la percepció del pes corporal, la situació del centre de gravetat; la coordinació dinàmica general millora gràcies al treball de reequilibri i coordinacions intersegmentaria.

Propulsions

És un desplaçament que té lloc en un medi aquàtic. La força de flotació variarà les condicions que provoca l'atracció gravitatòria. Evidentment la resistència de l'aigua és superior a la terrestre i jugarà un paper important la funció respiratòria que s'haurà d'adaptar al medi. El potencial educatiu d'aquest tipus de desplaçament és tant gran que mereix un tractament específic.

'Desplaçaments passius': són aquells desplaçaments en que el subjecte no és totalment responsable dels factors necessaris per què es pugui dur a terme

Lliscaments

Els lliscaments són desplaçaments passius en els que la situació del subjecte en el medi i l'acció de la força de gravetat proporcionen l'energia i les condicions del propi desplaçament. Alguns objectes (patins, monopatins,...) poden convertir aquest desplaçament en una acció activa. En general són activitats que desenvolupen el sentit de l'equilibri així com la capacitat perceptiva de l'individu.

Arrossegaments És un desplaçament no produït directament pel subjecte. Si el contacte amb l'agent que desplaça es fa per sobre del centre de gravetat de l'individu arrossegat es diu que parlem d'una suspensió, si és per sota, és diu que és un suport. El treball muscular que normalment es dóna és isomètric, això ajudarà a millorar l'actitud. També es treballa l'esquema corporal (pes corporal, línia i centre de gravetat,...). La necessitat d'adaptar-se al moviment produït per un agent extern farà que s'enriqueixi la percepció espai-temporal.

'Cites Font'