Comportament animal/Patrons fixats de conducta

Els patrons fixats de conducta són moviments que l'individu és capaç de fer sense haver tingut mai oportunitat d'aprendre. Apareixen en contextos més o menys concrets, essent resposta directa a un estímul determinat. El nom prové de l'anglès fixed action pattern, tot i que ta definició original en alemany (erbkoordination) es tradueix literalment com a coordinació hereditària. Són molt aparents en aus, especialment en el festeig. Són accions que desenvolupa qualsevol individu davant determinats estímuls, encara que no ho hagin vist fer mai. Són estudiats, fonamentalment, des d'una òptica etològica.

• Exemple 1: gestos de festeig dels mascles d'aus
• Exemple 2: cavalls caminen sempre diferent que les girafes.
• Exemple 3: gats que s'aturen davant d'estímuls visuals que indiquen precipicis.
• Exemple 4: comportament de parella dels ànecs. Uneix molt a les parelles.

Els patrons fixats de conducta responen a estímuls, que al seu torn poden ser altres patrons fixats de conducta. Els estímuls que els desencadenen s'anomenen desencadenadors (Auslöser)

Es poden estudiar els desencadenadors buscant els estímuls clau que desenvolupen el Patró Fixat de Conducta (PFC)

• Exemple 1: els mascles de pit-roig ataquen a models que senzillament tinguin plomes i color vermell.
• Exemple 2: els pollets de gaviot piquen les taques vermelles. Al seu torn els adults, que tenen taca vermella al bec, regurgiten quan els toquen la taca, permetent que els pollets mengin.

Com més complex és l'animal (per exemple, apropant-se a humans en "escala evolutiva") més difícil és determinar què és instintiu i què és après.

• Exemple: peixos de certa espècie ataquen a models vermells. Es podia observar, en una peixera que tenia vistes a un parc de bombers, que cada cop que tenien sortida els camions vermells els peixos s'esvalotaven.
• Exemple 2: certa espècie d'ocells ataca a models de predador, però els estímuls desencadenadors són molt concrets: es pot mesurar quin pes específic té cada estímuls mesurant els canvis de resposta en models que no el continguin.

Desencadenador innat

Lorentz i Timbergen es complementaven molt bé, eren gran observador i gran experimentador respectivament. Van forjar conjuntament el concepte de desencadenador innat. L'exemple següent és seu:

Exemple 1: treien l'ou a una oca que l'havia anat a buscar a fora del niu, just en el moment que el començava a empènyer. Van demostrar que continuava tot el moviment fins al final, encara que no hi hagués ou.

D'això van deduir que el sistema nerviós mediava la resposta a l'estímul com a un filtre. No van concretar a nivell fisiològic en què consistia el filtre, però van proposar que existia. Els exemples van aparèixer anys després.

Exemple 1: Rana pipiens. Amb electrodes a la retina, es veia resposta diferencial de les neurones a diferents estímuls. Van detectar cinc tipus de receptor diferents segons respostes diferencials a cinc estímuls diferents. En aquest cas, els fotoreceptors actuen com a filtre, configurant l'Umwelt de la granota.

Els animals poden néixer amb uns filtres que determinen un Unwelt però els filtres es poden modificar amb l'aprenentatge.

Exemple: en el cas anterior de la granota, al néixer estiren la llengua cap a qualsevol objecte mòbil. Amb l'experiència, en base a assaig-error, aprendran que hi ha coses menjables, com mosques, i coses no menjables, com abelles, restringint la resposta als menjables.

Exemple 2: S'ha estudiat en certa espècie d'abella (Bombus impatiens) què és el que els atrau de les flors. Quan encara no han vist cap flor, són atretes principalment per dues característiques: les imatges radials, i els colors blau i groc. Quan no han trobat el que buscaven en un parell de llocs iguals, com per exemple dues flors grogues, s'habituen i deixen de sentir-s'hi atretes. Però si llavors se'ls presenta una flor groga, sense que n'hagin vist cap abans, tornen a sentir-se atreta pel nou model.

Estímuls supernormals

Un exemple d'estímul supernormal en humans

Es consideren supernormals quan estímuls exagerats, no naturals, desencadenen una resposta exagerada. Determinen amb molta precisió quin és l'estímul real.

Exemple 1: un ocell intentarà covar el màxim d'ous o els ous el màxim de grans, encara que no sigui viable a efectes pràctics.

Als humans ens agrada pensar que estem poc condicionats per PFC, però aquests existeixen, i fins i tot donen lloc a estímuls supernormals:

• Exemple 1: Lorentz va comparar proporcions de cares entre individus infantils i adults de cada espècie. Hi ha un patró comú que desencadena una inhibició de l'agressió per part d'adults (no provoca comportament maternal)
• Exemple 2: Mickey Mouse, s'ha infantilitzat, també hi ha altres personatges de Disney que tenen uns caràcters infantils extrems, p.e. un cap totalment esfèric. (es poden fer diferents hipòtesis de per què són personatges infantils els infantilitzats, ja que no té una relació directa amb l'estudi de Lorentz).
• Exemple 3: Caminar dels models: les noies caminen posant els peus en línia recta, cosa que marca un moviment de cadera molt pronunciat. En nois el caminar provoca moviment d'espatlles.
• Exemple 4: reconeixement d'expressions facials. N'hi ha d'innats, que fan fins i tot els infants cecs. Són expressions d'estat d'ànim intern.
• Exemple 5: els humans encara tenen en herència el comportament d'ensenyar els canins per mostrar agressivitat. No tenim canins, però per mostrar agressivitat fem com si en tinguéssim.

Connexió amb la fisiologia

És molt difícil relacionar la fisiologia amb el comportament, perquè és molt difícil demostrar-ne la relació estadística. Tot i això hi ha models que permeten aproximar de forma senzilla la seva proximitat:

• Exemple 1:Mol·lusc Tritonia, depredats per estrelles de mar, quan capta olor del depredador (Desencadenador) fuig per moviment dorsoventral. És relativament fàcil mapar totes les seves neurones i estudiar-les sota vivisecció. Es va experimentar registrant la resposta de cada neurona al afegir senyals químiques del predador. En una segona fase, es van tallar les connexions dels receptors sensorials, i es va anar excitant les primeres neurones de la cadena, i es va demostrar que desencadenaven la fugida. Per tant, neixen amb els mecanismes neuronals necessaris per desencadenar el patró fixat de conducta.

Exemple 2: Sistema nerviós dorsal isolat dels cucs de seda: els talls in vitro responen a l'hormona de la muda amb descàrregues, que desencadenen els moviments necessaris per la muda. Així, a Lorenz i Timbergen se'ls va reconeixent que no estaven equivocats en les seves conclusions, només hi ha petites diferències a certs mecanismes i localitzacions que van proposar. Exemple 3: Borinots en Kaspar Hauser tenen preferències per blau i groc. Correlacionat amb les flors de les quals extreuen el nèctar. No es pot assegurar com ha estat la cadena que ha portat a la coevolució, però ha arribat. Exemple 4: Xais tenen neurones al còrtex amb resposta preferencial per les cares. Certes d'aquestes neurones responen molt més a la pròpia espècie, d'altres a gossos o humans, poden distingir entre individus de la mateixa expècie amb banye so sense (diferents sexe) mitjançant aquest sistema.

Estudis Kaspar Hauser

Un retrat del vertader Kaspar Hauser

Kaspar Hauser és un cas real d'un humà privat d'experiència. És, més enllà dels nens de la selva, un dels poquíssims casos reals d'humans amb privació d'experiència. En animals, s'han pogut estudiar els patrons fixats de conducta a partir d'estudis d'aquest tipus, anomenats Kaspar Hauser.

Existeixen casos de nens selvàtics, que no han estat tant privats d'experiència, però sí de socialització, amb el que es pot contrastar el seu comportament amb el d'humans normals. A diferència d'invertebrats o vertebrats "inferiors", els humans no socialitzats per altres humans no desenvolupen per sí sols el comportament habitual. Però sí que desenvolupen els patrons fixats de conducta.