Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/La salut i la malaltia

Salta a la navegació Salta a la cerca

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946 defineix la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s'estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.

Al Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es definí la salut com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Una definició més dinàmica de salut és l'èxit del més alt nivell de benestar físic, mental, social i de "capacitat de funcionament", que permeten els factors socials en què viuen immersos l'individu i la col·lectivitat.

La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a què difícilment arriba tot el món. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ja que és molt difícil distingir el normal del patològic.

La definició de salut és difícil, sent més útil conèixer i analitzar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en termes físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.

L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina sinó també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en vies de desenvolupament la salut començaria a aconseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.

Cercant en l'etimologia del terme "salut" és interessant descobrir altres paraules que tenen un mateix origen. Hi descobrim el lligam etimològic del concepte salut com: saludar (desitjar salut), o salvar. Citant a Coromines[1]:

  • Salut. Del llatí Salus, -utis, salut, bon estat físic; salvació, conservació; salutació; saludar; de la mateixa arrel que salvus (segle XIII). A l’edat mitjana, és molt freqüent en el sentit de salutació, quasi sempre en plural.
  • Salvar. Del llatí tardà Salvare, derivat de Salvus, -a, -um; sa, salvat.

Determinants de la salut[modifica]

Higiene[modifica]

La higiene és el conjunt de comportaments que serveixen per mantenir els individus en un bon estat de salut. Aquests comportaments requereixen fer la distinció entre els microbis "bons" i aquells que són patògens o ho poden esdevenir en determinades circumstàncies; l'higiene intenta fer que aquestes circumstàncies siguin menys probables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les al·lèrgies, les malalties autoimmunitàries, les resistències als antibiòtics i les malalties nosocomials, considerades preocupants. La cerca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de contaminants complexos (els pesticides, en particular) i pertorbadors hormonals, amb modificacions socials i climàtiques a escala planetèria (com les malalties emergents, el risc de pandèmia, les zoonosis, el risc de bioterrorisme, etc).

Així doncs, aquesta disciplina aspira a controlar els factors ambientals que poden contribuir a una alteració de la salut, com per exemple la contaminació, amb el plantejament de problemes paradoxals; per exemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la poliomielitis o diverses malalties autoimmunitàries i al·lèrgies.

Mode de vida[modifica]

Nombrosos factors de risc estan relacionats de manera intrínseca amb el mode de vida. Les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el treball i els problemes de toxicomania tenen un impacte global sobre la salut dels individus.

  • Nutrició: aliments ~ oligoelements ~ aliments funcionals
  • Productes d'higiene: crema solar ~ pasta de dents ~ preservatius ~ sabons
  • Toxicomanies i dependències: alcohol ~ cànnabis ~ cocaïna ~ tabac ~ ludopaties

Molts riscos i perills estan relacionats amb l'àmbit de la salut; l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu mode de vida no manquen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc arreu del món.

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu:[2] la manca de tabaquisme, un consum d'alcohol igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de fruites i llegums per dia, i mitja hora d'exercici físic cada dia. Tots junts, aquests factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació amb els que no segueixen aquests hàbits.[3]

Higiene col·lectiva[modifica]

La lluita contra les infeccions nosocomials als hospitals, o contra les intoxicacions alimentàries, per exemple, nasqué després del descobriment de l'asèpsia, impulsat per Ignàc Semmelweiss o Louis Pasteur, entre altres. Els comportaments individuals i col·lectius tenen una importància capital en la lluita contra les epidèmies i les pandèmies.

La contaminació puntual o crònica, sigui biològica, química, deguda a les radiacions ionitzants, sonora o luminosa també és una causa important de malalties. A més, si s'acumulen, aquests factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

Medi ambient[modifica]

És un àmbit (a vegades anomenat "salut ambiental") que es desenvolupà vers la fi del segle XX, després de la presa de consciència del fet que el medi ambient és un determinant principal de la salut, especialment quan està contaminat.

A la Unió Europea, la Comissió Europea adoptà l'11 de juny del 2003 una "estratègia comunitària en matèria de salut i medi ambient",[4] que el 9 de juny del 2004 es traduí en un "Pla d'Acció"[5]» (2004-2010), que concerneix notablement les malalties anomenades "ambientals", com ara l'asma i les al·lèrgies respiratòries, i aspirant més generalment a "prevenir millor les alteracions de la salut degudes als riscos ambientals" (com l'exposició als pesticides i els seus residus). Els sistemes de supervisió sanitària permanent han d'identificar les "amenaces emergents" (com les nanotecnologies, els OGM, les malalties emergents, l'impacte del canvi climàtic, etc.) i avaluar l'impacte sanitari de les accions realitzades tant a nivell comunitari com a nivell nacional. Es desenvoluparà un "pla d'acció per al medi ambient i la salut" per tal d'implementar aquesta estratègia, i a més s'ha començat un procés de consulta. El pla d'acció aspira a avaluar la situació dels coneixements científics existents i a avaluar la coherència i els progressos realitzats en la posada en pràctica de la infraestructura legislativa comunitària en matèria de salut i de medi ambient. Es preveu un sistema d'informació sobre la salut "que també funcionarà en l'àmbit del medi ambient" i vol esdevenir "la font més importants d'informacions fiables per l'avaluació de l'impacte dels factors ambientals sobre la salut".[6] Aquests aspectes seran coordinats amb els sistemes de reacció ràpida i un enfocament integrat "que aspira a controlar els determinants ambientals de la salut".

Referències[modifica]

  1. COROMINES, J.: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vol., Barcelona: Curial-La Caixa, 1980-1991
  2. Public Library of Medecine, n°de la setmana del 9 de gener del 2008, citat a Le Figaro, 9 de gener del 2008, pàgina 12
  3. Une vie saine peut accroître la longévité de 14 ans, a Le Figaro, 9 de gener del 2008, pàgina 12
  4. Comunicat de la Comissió Europea Plantilla:Pdf
  5. Plan d'action (8 pàgines, Plantilla:Pdf)
  6. Pàgina d'informació de la Comissió sobre la salut i els seus determinants ambientals (francès)

Enllaços externs[modifica]