Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/La nutrició humana

Salta a la navegació Salta a la cerca

La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila.

Les ciències de la nutrició estudien la nutrició en si, el procés biològic en què els organismes assimilen i utilitzen els aliments i els líquids per al funcionament, el creixement i el manteniment de les funcions normals.

Encara que alimentació i nutrició s'utilitzen sovint com a sinònims, són termes diferents ja que:

  • La nutrició fa referència als nutrients que componen els aliments i comprèn un conjunt de fenòmens involuntaris que succeeixen després de la ingestió dels aliments, és a dir, l'absorció o pas a la sang des del tub digestiu dels seus components o nutrients, i la seva assimilació en les cèl·lules de l'organisme.
  • L'alimentació comprèn un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats amb el medi sociocultural i econòmic (medi ambient) i determinen almenys en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.

Una nutrició adequada és la que cobreix:

  • Els requeriments d'energia a través de la ingestió en les proporcions adequades de nutrients energètics com els hidrats de carboni i greixos. Aquests requeriments energètics estan relacionats amb l'activitat física i la despesa energètica de cada persona.
  • Els requeriments plàstics o estructurals proporcionats per les proteïnes.
  • Les necessitats de micronutrients no energètics com les vitamines i minerals.
  • La correcta hidratació basada en el consum d'aigua.
  • La ingesta suficient de fibra dietètica.

Les pautes dietètiques correctes es representen en la piràmide dels aliments.


Funcionament de la nutrició[modifica]

Esquema de la funció de la nutrició[modifica]

  • L'aparell digestiu: ingereix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sang. Expulsa a l'exterior allò que no digereix.
  • L'aparell circulatori: transporta la sang per tot el cos, a través dels vasos sanguinis. El cor és l'òrgan propulsor. La sang transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les substàncies de rebuig de les cèl·lules.

Els nutrients[modifica]

Els nutrients són compostos químics que contenen els aliments i que les cèl·lules necessiten per viure. Les funcions dels nutrients són:

  • Energètica: Aporten energia per al funcionament de les cèl·lules.
  • Plàstica o reparadora: Proporcionen components per al creixement i la renovació de les cèl·lules que es destrueixen.
  • Reguladora: Subministren substàncies que controlen les reaccions químiques de les cèl·lules.

Nutrició i salut[modifica]

Només és possible tenir una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influeixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilitzats per a reconstruir infinitat de teixits especialitzats i mantenir l'estat general de salut de l'individu.

No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidesquin en la salut de grups com ara xiquets i ancians, i de poblacions senceres que pateixen de malnutrició. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises quant als nutrients que serveixen de guia per a aconseguir una dieta equilibrada.

De tots és sabut la dita que una persona és el que menja. Hi ha múltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrició, ja siga en quantitat, per excés o defecte, o per mala qualitat:

  • Aterioscleròsi.
  • Alguns càncers.
  • Diabetis Mellitus.
  • Obesitat.
  • Hipertensió arterial.
  • Avitaminosi: Són poc freqüents als països occidentals com el beri-beri, el raquitisme, l'escorbut, la pel·lagra.
  • Desnutrició: Que provoca la síndrome de kwashiorkor.
  • Goll endèmic.
  • Bulímia nerviosa.
  • Anorèxia nerviosa.

Història de la nutrició[modifica]

Des de l'aparició de l'home sobre la terra, el tipus d'aliments que aquest ha hagut d'ingerir per al seu manteniment ha variat a través dels "temps", pel fet que es va veure obligat a adaptar a aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtenir amb les escasses eines que posseïa. Com a exemple, servesqui citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (ens referim a l'home d'Atapuerca-Burgos).

S'ha arribat a la conclusió que era carronyaire i disputava els seus "menjars" amb altres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la recerca de queviures, s'anava trobant nous tipus a què es veia obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Aquesta fase adaptativa va començar fa uns 100.000 anys.

Se cita que els últims a patir aquestes restriccions, fa uns 30.000 anys, han estat els habitants d'unes zones molt determinades (dues regions de l'Orient Mitjà). No obstant això, a la Península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suposava més del 50% de la dieta habitual.

Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suposava una font fixa de proteïnes. Hem de tenir en compte la gran variabilitat en les xifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentació irregular i a èpoques de fam. El resultat final de les recol·leccions es veia molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'emmagatzemament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era el més eficaç. Això ocasionava una alimentació irregular.

Lentament el tipus de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en què el coneixement sobre el tema és major. Però l'assumpte no està tancat encara. Segueixen els estudis per a un millor entesa i per a aportar les solucions adequades.