Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/L'aparell circulatori

Salta a la navegació Salta a la cerca

El sistema circulatori d'un mamífer és el conjunt format pel sistema cardiovascular, encarregat de la distribució de la sang, i el sistema limfàtic, encarregat de fer circular la limfa per l'interior de l'organisme.

En general tots els vertebrats disposen de sistemes circulatoris molt semblants, així com els insectes i altres animals.

El sistema circulatori s'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció. També és la via per on circulen les hormones i participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica.

La circulació sanguínia en els mamífers es fa amb dos circuits:

Blood circulation (human).png
  • El pulmonar o menor porta la sang des del ventricle dret del cor cap els pulmons, on s'oxigena i la retorna a l'aurícula esquerra.
  • El general o major porta sang oxigenada des del ventricle esquerre del cor a la resta d'òrgans del cos i retorna aquesta sang ja desoxigenada al cor. Està completament separada la sang rica en oxigen amb la sang rica en diòxid de carboni.
Heart circulation diagram.svg

El sistema limfàtic es distingeix del sanguini pel fet que els seus vasos van des dels teixits cap al cor. Transporta la limfa, que és semblant al líquid intersticial i al plasma sanguini, encara que amb menys proteïnes i cap glòbul vermell.

Principals òrgans de l'aparell circulatori[modifica]

  • Cor: Actua com a bomba propulsora amb vàlvules per fer un corrent unidireccional.
  • Vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.
    • Artèria: Quan surt del cor, té vàlvules sigmoides.
    • Vena: Quan arriba al cor
    • Capil·lar: Vvas molt fi on hi ha el bescanvi cel·lular
  • Vasos limfàtics
  • Ganglis limfàtics

Història del seu descobriment[modifica]

La relació entre l'hemorràgia i la mort ha estat probablement identificada molt d'hora en la història de la humanitat. Els antics egipcis havien identificat la sang com a font de vida i la seu de l'ànima.

Disseccions realitzades a partir d'animals sacrificats realitzades pels metges grecs de Cos, al segle V aC, seguidors de la tradició d'Hipòcrates, van induir a errors de representació; com les artèries estaven buides de líquid, per tant, cregueren que portaven aire, mentre que com el fetge i la melsa estaven banyades en sang, consideraren que aquests dos òrgans eren elements importants del transport de la sang. Heròfil de Calcedònia, metge d'Alexandria durant el segle IV aC, descrigué per primera vegada la palpació dels polsos. Va ser en Erasístrat de Keos (320-250 aC) el que es té notícia que va fer la primera descripció de les vàlvules venoses.

Galè (131-201) va fer una descripció detallada de la xarxa de venes i artèries a partir de la dissecció de porcs, però interpretà erròniament el paper dels òrgans. Segons ell, la sang es crea al fetge a partir dels aliments, i després viatja a través de les venes i va, per una banda als pulmons, per barrejar-se amb l'aire, i de l'altra va des del ventricle dret al ventricle esquerre a través de la porositat de la paret, des d'on es redistribueix la calor pel cos. Quan arriba a les extremitats, la sang s'utilitza i apareix en forma de suor.

Els metges musulmans traduïren tractats de medicina després d'envair el país al segle VII; entre ells, hi havia el tractat sobre la circulació de Galè, que traduí Averrois. A partir del segle X, apareixen descrites diverses malalties cardiovasculars, com la trombosi i el col·lapse, estudiats per Avicenna, o la pericarditis que descrigué Avenzoar. Ibn Al-Nafis, el 1242, va ser el primer en descriure la circulació pulmonar (la circulació menor) i l'enriquiment amb aire de la sang que es realitza els pulmons.

Al segle XVI, l'aragonès Miguel Servet va descriure la circulació pulmonar. Se suposa que coneixia el treball d'Ibn Nafis a través de la traducció d'André Alpages. L'italià Realdo Colombo va ser el primer en descriure completament la circulació pulmonar.

Va ser Andrea Cesalpino (1519-1603) el que va utilitzar per primer cop el terme "circulació" i atribuí la funció central al cor, quan fins aquell moment es pensava que el fetge era el que generava el moviment. William Harvey (1578-1657), alumne de Acquapendente Fabrice (1537-1619), que en el seu llibre Exercitatio Anatòmica de Motu Cordis et sanguinis en animalibus (1628) realitzà la primera descripció del sistema circulatori. En ell descriu la direcció i la funció exacta de les vàlvules venoses, i estableix que la quantitat de líquid és molt important, de diversos litres per minut. El 1661, Marcello Malpighi, amb un microscopi, va identificar per primera vegada els capil·lars.

El treball d'Ibn Nafis va ser desconegut fins a l'any 1924 quan Al Taouis, un metge egipci, va trobar la traducció d'André Alpages a la Biblioteca Nacional de Berlín.

Malalties[modifica]

  • Arteriosclerosi
  • Infart de miocardi
  • Angina de pit

· Hipertensió arterial · Varius · Apoplexia o accident cardiovascular (ACV) · Embòlia pulmonar · Aneurisma · Trastorns de la coagulació

Enllaços externs[modifica]

ole ole ole ole ole oele fjfsl.fhdkufdrnunadoes.kfjdhzfkgdfnx