Ciències de la Naturalesa (nivell ESO)/L'alimentació humana

Salta a la navegació Salta a la cerca

L'alimentació consisteix en l'obtenció, preparació i ingestió dels aliments. La nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s'assimilen, és a dir, s'incorporen a l'organisme dels éssers vius.

Alimentació humana[modifica]

Els éssers vius necessitam, a més de l'aigua, que és vital, una variada i equilibrada alimentació que és fonamental per a la vida. Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípid]s, glúcid]s, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, la varietat i la moderació de la nostra alimentació. Però l'alimentació moderna urbana és molt sovint desequilibrada, desestructurada i se sol ajuntar amb una vida cada vegada més sedentària.

Ja des de fa 2400 anys, es coneixia la relació entre l'alimentació i la salut: Hipòcrates deia que la nostra alimentació era la nostra medicina. És ben sabut que els factors alimentaris estan associats a malalties com la diabetis, l'osteoporosi, l'obesitat i d'altres. La ingesta de massa àcids grassos saturats i colesterol pot provocar arteriosclerosi. En contrapartida, al segle XX es va demostrar el vincle que hi ha entre les manques alimentàries i les malalties greus. Aquestes diferents formes de malnutrició segueixen sent, encara ara, problemes de salut pública.

Pràctiques alimentàries[modifica]

Algunes cases tenen una cuina separada o una cuina exterior per preparar les menjades, i moltes també tenen un menjador o una altra àrea pels àpats. La majoria de societats també tenen restaurants perquè la gent pugui menjar quan són fora de casa, els falti temps per preparar el menjar, o vulguin fer una celebració.

La majoria de persones mengen seguint una mateixa rutina que es divideix en dos o tres àpats diaris. Entre aquests se solen consumir aperitius, és a dir petites quantitats de menjar. El tema del menjar saludable sempre ha estat un tema preocupant per a totes les cultures. Entre altres pràctiques, la dieta, el vegetarianisme i d'altres són tècniques utilitzades per la gent per a allargar la vida i tenir més bona salut. Algunes religions promouen el vegetarianisme ja que consideren incorrecte consumir animals. Alguns destacats nutricionistes creuen que en lloc de fer tres àpats al dia és més aconsellable fer-ne cinc de més lleugers. Això facilita una millor digestió, facilita a l'intestí prim el dipòsit de residus, etc. Tanmateix, alguns psicòlegs de la Yale Medical School han arribat a la conclusió que els pacients amb obesitat compulsiva (Binge Eating Disorder en anglès) que fan tres àpats al dia pesen menys que aquells que en fan més (quatre o cinc). Cal dir també que és una llegenda urbana manifestar que menjar ràpid engreixa. Diferents estudis han refutat aquesta teoria.

Desordres[modifica]

Un desordre alimentari és una obsessió per menjar o per no menjar, de forma que pertorba la salut mental i física. Els desordres alimentaris més comuns són l'anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa. Tots aquests desordres poden portar a malalties llargues que poden fins i tot causar la mort.

Enllaços[modifica]