Català/Llista de mots emprats en la composició de paraules

Mots catalans

Taula de mots catalans emprats per a la composició de paraules
paraula	ètim	significació	exemple	observacions
a-	prep. a		abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar	forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis
adoba-	d'adobar		adobacadires, adobacalces, adobacamins
afaita-	d'afaitar		afaitagossos, afaitapagesos, afaitapobres
aferra-	d'aferrar		aferrapaper, aferra-roques, aferraveles
agafa-	d'agafar		agafamosques, agafa-sants, agafa-sopes
aguanta-	d'aguantar		aguantacortina, aguantaespelmes, aguantallibres
-agulla	d'agulla		contraagulla, guardaagulles, portaagulles
aire-	d'aire		aire-aire, airecel, aireferir-se, aireferit, aire-terra, enlaire (de en l'aire)	altres formes: -aire, -air-; hi ha un sufix homònim -aire; sin.:* aero-
aixafa-	d'aixafar		aixafa-roques, aixafaterres, aixafaterrossos, xafamànegues	altres formes: xafa-
ala-	d'ala		alabaix, ala-roig, hidroala	hidroala és sinònim d'hidròpter; sin.:* ptero-
alça-	d'alçar		alçacavall, alçacoll, capalçar, sobrealçar	altres formes: -alçar
-alemany(a)			altalemany, baixalemany	sin.:* germano-
alt-	d'alt		altaveu, altnavarrès, contralt, peralt	altres formes: alta-, -alt
avant-	llatí ab ante, "abans"	anterioritat	avantbraç, avantcambra, avantprojecte	sin.:* ante-, encara que antesala i avantsala són sinònims
-badoc	de badar		-badocs	enganyabadocs, badabadoc
baix(a)-	llatí bassus		-baix(a)	baixllatí, baixamar, altibaix
-banc	germànic bank	banc, seient	caixabanc
-banda	francès bande		multibanda
banya-	celta bannom		banyaalt
barba-	llatí barba, "pel de la barba"	barba; penjoll (botànica)	barbablanc, filabarba
barra-			barraample, pal-barra
-barrat	de barra		quadribarrat	en femení dóna -barrada
bat-	de batre		batifullar, batipal, batavent (de bat a vent), contrabatre	altres formes bate-, bati-, -batre
bec-	llatí beccus		becgròs, becmoll
bell(a)-	llatí bellus		bellveure, belladona
be-	llatí bene	bé	bededéu, gairebé, malbé	bene-, bon-, Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules\|eu-; altres formes: -bé
besa-	de besar		besaculs, besamans
blanc-	del germànic comú blank, "brillant", "blanc"		blanc-i-blau, verd-i-blanc	sin.:* albi-, leuco-
blau-	del germànic blau	blau	blaugrana, blanc-i-blau	la forma -blau en femení dóna -blava; altres formes: -blau
boca-	llatí vulgar bucca, "galta", "boca botida"	boca	bocatort, obreboques	Altres formes: -boques; sin.:* buco-, estomato-
-boira			antiboira, tocaboires	Altres formes: -boires.
bon-	llatí bonu		bonhome, bonaventura	eu-
-bosc	origen incert		guardabosc, lligabosc, sotabosc
-bosses	de bossa	bossa	escurabosses, segabosses, tallabosses
-botella			bibotella, destapabotelles	altres formes: -botelles
-botes	de bota	bota	cordabotes
-botiga			rerebotiga
bou-	llatí bovis	bou	bouvaca, ofegabou	altres formes: -bou.
-braç	llatí brachium		avantbraç
brut-	del llatí vulgar *bruttus	brut	barbabrut, tapabruts	en femení dóna -bruta
en-	prep. en		empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar	actua com a-; davant b, m i p la n s'escriu m

Mots grecs

Taula de mots grecs i llatins emprats per a la composició de paraules
tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
acro-	grec ákron, "cim, punta"	situat a dalt, a l'exterm	acr-	acràndria, acrofòbia, acròpoli
-agog(a)	grec agogós, "conductor"	que porta		colagog, demagog, pedagog
agora-	grec agorá, "plaça pública, mercat"	espai públic on hi ha molta gent		agorafòbia
algo-¹	grec álgos	dolor	alge-, algi-¹, algio-; -àlgia	algedònic, alginuresi, algofília, algòmetre; encefàlgia	com a sufix, indica la part del cos on hi ha dolor
al·lo-	grec állos, "altre"	emprat per denotar variació, alteració	al·l-	al·lèrgia, al·lòcton, al·lomorf
amfi-	grec amphí	a tots dos costats, de dues maneres		amfibi, amfibologia, amfiteatre
anemo-	grec ánemos	vent		anemofòbia, anemògraf, anemòmetre	sin.:* eoli-
anto-	grec ánthos	flor		antòfag, antofil·le, antogen
antropo-	grec ánthropos	ésser humà		antropologia, antropomorf, antropònim
apo-	grec apó	apartat de, destacat, independent, mancat de		apoastre, apòcope, apoenzim
-arca	grec árkho, "ser el primer", "manar"	cap, cabdill, governant		monarca	En algu8ns casos està aparellat amb el morfema -arquia, com per monarca/monarquia
arque-	grec árkho, "ser el primer", "manar"	cap, cabdill, governant		arquebisbat, arquegoni
arqueo-	grec arkhaîos	antic, primitiu	arque-	arqueologia, arquencèfal
hetero-	grec héteros	diferent	heter-	heterodox, heteromorf, heterosexual	ant.:* homo-
hidro-	grec hýdor	aigua		hidroavió, hidroelectricitat, hidroteràpia	sin.:* aqua-
homo-¹	grec homós	el mateix, igual		homòfon, homolateral, homosexual	sin.:* iso-; ant.:* hetero-
icosa-	grec eíkosi	vint	icosi-	icosàedre, icosàgon, icositetràedre
ictio-	grec ikhthýs	peix		ictiofàgia, ictiòleg, ictiosaure
iso-	grec ísos	el mateix, igual		isòbara, isometria, isòtop	sin.:* homo-
ornito-	grec órnis	ocell		ornitofauna, ornitologia, ornitorinc	sin.:* avi-

Mots catalans amb aspecte de morfemes grecollatins

Figuren aquí els mots que amb aparença de morfemes no existien en les seues respectives llengües d'origen i són en realitat paraules de formació recent. Solen ser apòcopes (com bici-'), formacions noves (com al·lergo-), d'extensions de sentit (com adapto-, aglutino-), majoritàriament són cultismes de poca productivitat, deriven d'un mot català i prenen aspecte de morfema a diferència dels mots catalans que conserven la seua morfologia (compareu besa- —de besar— i adapto —dadaptar—. Caldria incloure-hi també els mots llatins que, com a primer element del compost, prenen una -o o una -i finals que pròpiament no tenia el llatí, a banda d'altres adaptacions fonètiques (argil·loarenós, algícola, per exemple).

Taula de mots d'origen divers emprats per a la composició de paraules
tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
abdomino-	d'abdomen	abdomen		abdominàlgia, abdominogenital, abdominoscòpia
abrasi-	d'abrasió (llatí abrasio)	abrasió		abrasímetre
abrupti-	d'abrupte (llatí abruptus)	abrupte		abruptinervi
absorcio-	d'absorció (llatí absorptio)	absorció		absorciòmetre, absorciometria
accelero-	d'accelerar (llatí accelerare)	acceleració		accelerògraf, acceleròmetre
accento-	d'accent (llatí accentus)	accent		accentogen, accentologia
aceti-	apòcope d'acètic i acetil		acet-, aceto- ¹	acetaldehid, acetímetre, acetofenona
aceto- ²	apòcope d'acetona			acetonèmia
acrido-	grec akrís, "llagosta" (insecte) + eídos, "forma"	relatiu als acrídids		acridòfag
acromato-	grec akhrómatos	sense color	acromat-	acromatòlisi, acromatòpsia, acromatosi
acromio-	grec ákron, "punta" + ómos, "espatlla"	acromi (part de l'omòplat)	acromi-	acromiectomia, acromioclavicular, acromioplàstia
adapto-	d'adaptar (llatí adaptare)	adaptació [de la retina]		adaptometria
-addicció	d'addicció (llatí addictio)	addicció		drogoaddicció, teleaddicció
-addicte	d'addicte (llatí addictus)	addicte		drogoaddicte, teleaddicte	en femení dóna -addicta
aero- ²	llatí aer, "aire"	navegació aèria		aeròdrom, aeroplà, aeroport
agamo-	a- ³ i gamo-	agàmia		agamocàrpia, agamogènesi, agamospèrmia
agito-	d'agitar (llat. agitare)	agitar		agitofàsia, agitografia
aglutino-	d'aglutinar (llat. agglutinare, "enganxar, adherir")	aglutinació [sanguínia]	aglutin-	aglutinina, aglutinogen
agrono-	apòcope d'agronomia	agronomia		agronometria
aldo-	apòcope d'aldehid		ald-	aldoàcid, aldol, aldosterona
alfa-	grec álpha, primera lletra de l'alfabet grec	alfabet		alfafonètic, alfanumèric
algo-²	llatí alga	alga	algi-²	algícola, algòleg, algologia	sin.:* fico-
aliado-	d'aliat (llatí alligatus, a través del francès allié)	referent als aliats		aliadòfil
al·lergo-	grec állos, "altre" + érgon, "treball"	al·lèrgia	al·lerg-	al·lergen, al·lergogen, al·lergòleg	per haplologia al·lergogen esdevé al·lergen
al·lucino-	dal·lucinar (llatí hallucinari)	al·lucinació	al·lucin-	al·lucinogen, al·lucinosi
aritmo-	grec arithmós, "nombre"	càlcul aritmètic		aritmògraf
arxivo-	d'arxiu (llatí archivum < grec arkheîon "residència dels magistrats", "arxiu")	arxiu		arxivologia
astigmato-	apòcope d'astigmatisme			astigmatómetre
auto-²	apòcope d'automòbil	automòbil		autocine, autoescola
bici-	apòcope de bicicleta < llatí bi, "dos" + grec kyklos, "roda"	bicicròs, bicitaxi, bicitrineu
bioceno-	apòcope de bicenosi < grec bíos i koinós	biocenosi		biocenòleg
bioritmo-	de bioritme	bioritme		bioritmologia
bono- ^DFP	de bo < llatí bonus	títol de crèdit o d'aval		bonotaxi, bonobus, bonotren
boro-	de bor	bor		boroglicerina
homo-²	apòcope d'homosexual	de l'àmbit de l'homosexualitat		homoeròtic, homofòbia

Mots d'altres llengües o d'origen incert

Taula de mots no grecollatins emprats per a la composició de paraules
tema principal	ètim	significat	variant	exemple	observacions
alcohol-	àrab vulgar al-kuhul	alcohol	alcoholi-, alcoholo-; -alcohol	alcoholèmia, alcoholímetre, alcoholoteràpia; bioalcohol
alumino-	anglès aluminium	alumini	alumin-	aluminífer, aluminosi, aluminotèrmia
-americà	d'Amèrica	americà		afroamericà, nord-americà, sud-americà	en femení dóna -americana
assirio-	d'Assiria	Assiri		assiriobabilònic, assiriologia
atlanto-¹	d'Atlàntida	Oceà Atlàntic		atlantopacífic	És homónim d'atlanto-
atlanto-²	d'Atles	[Os] atles		atlantooccipital	És homónim d'atlanto-
atto-	danès atten, "divuit"	múltiple de 10^-18		attociència
atzuro-	probablement de l'àrab *lazurd	blau		atzuròfil
austro-²	antic alt alemany ôstarrîhhi, avui Österreich, "Regne Oriental", "Austria"	austríac		austrohongarès	És homònim d'austro-¹
-avió	francés avion < llatí avis	avió	-avions	giroavió, hidroavió, portaavions
-bar¹	anglès bar, "barra"	bar		snack-bar	baro-)
balto-		bàltic		baltoeslau
bismuto-	de l'alemany Wismut a través del llatí científic bismut(h)um	bismut		bismutomania
-bol ^{2 DFP}	anglès ball, "pilota", "baló"			basquetbol, corfbol, handbol, futbol/fútbol	-bol
-brú	germ. fràncic *brun	bru	-bruna	carabrú	en femeí dóna -bruna

* La marca sin. ("sinònim") és emprada per indicar altres morfemes amb significat similar, en alguns casos tenen el mateix significat i el fet que s'utilitze l'un o l'altre depèn dels altres elements que entren en composició, el més freqüent és la coexistència de morfemes creats a partir de mots llatins amb morfemes creats a partir de mots grecs per poder donar un aspecte homogeni al mot resultant. Per exemple en "'dendrologia'" (dendro, "arbre"; logia, "ciència") s'utilitzen dos components d'origen grec enfront a arboricultura (arbori, "arbre"; cultura "cultiu") on ambdós elements són d'origen llatí i en tots dos casos es necessitava un morfema per a arbre que anava a entrar en composició amb morfemes de distint origen.
Quan es barregen dos o més elements de distinta procedència es parla d'híbrids, com és el cas d'ansiolític i radiografia (prefix llatí + arrel grega), o aconfessional i televisió (prefix grec + arrel llatina).
En alguns casos hi ha un doblet a causa d'una variant (anxio-, ansio-) o d'una especificació del morfema (aci-, acu-, aciculi- i
aculeï-).
* Els antònims duen la marca ant.
^DFP indica que està recollit al Diccionari de Formacions de Paraules)

Bibliografia

Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN: 84-297-5103-3.
Llistat català de formants cultes - Taula panllatina de formants cultes - Realiter
M. T. Cabré, M. Lorente, C. Tebé (editors), Taula de formants cultes - IULA - Universitat Pompeu Fabra - Barcelona - 1997. ISBN: 84-477-0620-6
M. T. Cabré, G. Rigau, Lexicologia i semàntica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1986, ISBN: 8485194-71-3
Carles Duarte, Àlex Alsina, Gramàtica històrica del català. III, Curial, Barcelona, 1986, ISBN: 84-7256-273-4
Lluïsa Gràcia, "Formació de mots: composició", Joan Solà et alii (dir.), Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.777-829. ISBN: 84-7596-907-0

Enllaços externs