Català/Llista de mots emprats en la composició de paraules

Salta a la navegació Salta a la cerca

Mots catalans[modifica]

Taula de mots catalans emprats per a la composició de paraules
paraula ètim significació exemple observacions
a- prep. a abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar;
allunyar, apropar
forma verbs a partir d'adjectius,
noms i adverbis
adoba- d'adobar adobacadires, adobacalces, adobacamins
afaita- d'afaitar afaitagossos, afaitapagesos, afaitapobres
aferra- d'aferrar aferrapaper, aferra-roques, aferraveles
agafa- d'agafar agafamosques, agafa-sants, agafa-sopes
aguanta- d'aguantar aguantacortina, aguantaespelmes, aguantallibres
-agulla d'agulla contraagulla, guardaagulles, portaagulles
aire- d'aire aire-aire, airecel, aireferir-se, aireferit, aire-terra, enlaire (de en l'aire) altres formes: -aire, -air-; hi ha un sufix homònim -aire; sin.:* aero-
aixafa- d'aixafar aixafa-roques, aixafaterres, aixafaterrossos, xafamànegues altres formes: xafa-
ala- d'ala alabaix, ala-roig, hidroala hidroala és sinònim d'hidròpter; sin.:* ptero-
alça- d'alçar alçacavall, alçacoll, capalçar, sobrealçar altres formes: -alçar
-alemany(a) altalemany, baixalemany sin.:* germano-
alt- d'alt altaveu, altnavarrès, contralt, peralt altres formes: alta-, -alt
avant- llatí ab ante, "abans" anterioritat avantbraç, avantcambra, avantprojecte sin.:* ante-, encara que antesala i avantsala són sinònims
-badoc de badar -badocs enganyabadocs, badabadoc
baix(a)- llatí bassus -baix(a) baixllatí, baixamar, altibaix
-banc germànic bank banc, seient caixabanc
-banda francès bande multibanda
banya- celta bannom banyaalt
barba- llatí barba, "pel de la barba" barba; penjoll (botànica) barbablanc, filabarba
barra- barraample, pal-barra
-barrat de barra quadribarrat en femení dóna -barrada
bat- de batre batifullar, batipal, batavent (de bat a vent), contrabatre altres formes bate-, bati-, -batre
bec- llatí beccus becgròs, becmoll
bell(a)- llatí bellus bellveure, belladona
be- llatí bene bededéu, gairebé, malbé bene-, bon-, Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules|eu-; altres formes: -bé
besa- de besar besaculs, besamans
blanc- del germànic comú blank, "brillant", "blanc" blanc-i-blau, verd-i-blanc sin.:* albi-, leuco-
blau- del germànic blau blau blaugrana, blanc-i-blau la forma -blau en femení dóna -blava; altres formes: -blau
boca- llatí vulgar bucca, "galta", "boca botida" boca bocatort, obreboques Altres formes: -boques; sin.:* buco-, estomato-
-boira antiboira, tocaboires Altres formes: -boires.
bon- llatí bonu bonhome, bonaventura eu-
-bosc origen incert guardabosc, lligabosc, sotabosc
-bosses de bossa bossa escurabosses, segabosses, tallabosses
-botella bibotella, destapabotelles altres formes: -botelles
-botes de bota bota cordabotes
-botiga rerebotiga
bou- llatí bovis bou bouvaca, ofegabou altres formes: -bou.
-braç llatí brachium avantbraç
brut- del llatí vulgar *bruttus brut barbabrut, tapabruts en femení dóna -bruta
en- prep. en empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar;
endarrerir, endinsar
actua com a-;
davant b, m i p la n s'escriu m

Mots grecs[modifica]

Taula de mots grecs i llatins emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
acro- grec ákron, "cim, punta" situat a dalt, a l'exterm acr- acràndria, acrofòbia, acròpoli
-agog(a) grec agogós, "conductor" que porta colagog, demagog, pedagog
agora- grec agorá, "plaça pública, mercat" espai públic on hi ha molta gent agorafòbia
algo-1 grec álgos dolor alge-, algi-1, algio-; -àlgia algedònic, alginuresi, algofília, algòmetre; encefàlgia com a sufix, indica la part del cos on hi ha dolor
al·lo- grec állos, "altre" emprat per denotar variació, alteració al·l- al·lèrgia, al·lòcton, al·lomorf
amfi- grec amphí a tots dos costats, de dues maneres amfibi, amfibologia, amfiteatre
anemo- grec ánemos vent anemofòbia, anemògraf, anemòmetre sin.:* eoli-
anto- grec ánthos flor antòfag, antofil·le, antogen
antropo- grec ánthropos ésser humà antropologia, antropomorf, antropònim
apo- grec apó apartat de, destacat, independent, mancat de apoastre, apòcope, apoenzim
-arca grec árkho, "ser el primer", "manar" cap, cabdill, governant monarca En algu8ns casos està aparellat amb el morfema -arquia, com per monarca/monarquia
arque- grec árkho, "ser el primer", "manar" cap, cabdill, governant arquebisbat, arquegoni
arqueo- grec arkhaîos antic, primitiu arque- arqueologia, arquencèfal
hetero- grec héteros diferent heter- heterodox, heteromorf, heterosexual ant.:* homo-
hidro- grec hýdor aigua hidroavió, hidroelectricitat, hidroteràpia sin.:* aqua-
homo-1 grec homós el mateix, igual homòfon, homolateral, homosexual sin.:* iso-; ant.:* hetero-
icosa- grec eíkosi vint icosi- icosàedre, icosàgon, icositetràedre
ictio- grec ikhthýs peix ictiofàgia, ictiòleg, ictiosaure
iso- grec ísos el mateix, igual isòbara, isometria, isòtop sin.:* homo-
ornito- grec órnis ocell ornitofauna, ornitologia, ornitorinc sin.:* avi-

Mots catalans amb aspecte de morfemes grecollatins[modifica]

Figuren aquí els mots que amb aparença de morfemes no existien en les seues respectives llengües d'origen i són en realitat paraules de formació recent. Solen ser apòcopes (com bici-'), formacions noves (com al·lergo-), d'extensions de sentit (com adapto-, aglutino-), majoritàriament són cultismes de poca productivitat, deriven d'un mot català i prenen aspecte de morfema a diferència dels mots catalans que conserven la seua morfologia (compareu besa- —de besar— i adapto —dadaptar—. Caldria incloure-hi també els mots llatins que, com a primer element del compost, prenen una -o o una -i finals que pròpiament no tenia el llatí, a banda d'altres adaptacions fonètiques (argil·loarenós, algícola, per exemple).

Taula de mots d'origen divers emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
abdomino- d'abdomen abdomen abdominàlgia, abdominogenital, abdominoscòpia
abrasi- d'abrasió (llatí abrasio) abrasió abrasímetre
abrupti- d'abrupte (llatí abruptus) abrupte abruptinervi
absorcio- d'absorció (llatí absorptio) absorció absorciòmetre, absorciometria
accelero- d'accelerar (llatí accelerare) acceleració accelerògraf, acceleròmetre
accento- d'accent (llatí accentus) accent accentogen, accentologia
aceti- apòcope d'acètic i acetil acet-, aceto- ¹ acetaldehid, acetímetre, acetofenona
aceto- ² apòcope d'acetona acetonèmia
acrido- grec akrís, "llagosta" (insecte) + eídos, "forma" relatiu als acrídids acridòfag
acromato- grec akhrómatos sense color acromat- acromatòlisi, acromatòpsia, acromatosi
acromio- grec ákron, "punta" + ómos, "espatlla" acromi (part de l'omòplat) acromi- acromiectomia, acromioclavicular, acromioplàstia
adapto- d'adaptar (llatí adaptare) adaptació [de la retina] adaptometria
-addicció d'addicció (llatí addictio) addicció drogoaddicció, teleaddicció
-addicte d'addicte (llatí addictus) addicte drogoaddicte, teleaddicte en femení dóna
-addicta
aero- ² llatí aer, "aire" navegació aèria aeròdrom, aeroplà, aeroport
agamo- a- ³ i gamo- agàmia agamocàrpia, agamogènesi, agamospèrmia
agito- d'agitar (llat. agitare) agitar agitofàsia, agitografia
aglutino- d'aglutinar (llat. agglutinare, "enganxar, adherir") aglutinació [sanguínia] aglutin- aglutinina, aglutinogen
agrono- apòcope d'agronomia agronomia agronometria
aldo- apòcope d'aldehid ald- aldoàcid, aldol, aldosterona
alfa- grec álpha, primera lletra de l'alfabet grec alfabet alfafonètic, alfanumèric
algo-² llatí alga alga algi-² algícola, algòleg, algologia sin.:* fico-
aliado- d'aliat (llatí alligatus, a través del francès allié) referent als aliats aliadòfil
al·lergo- grec állos, "altre" + érgon, "treball" al·lèrgia al·lerg- al·lergen, al·lergogen, al·lergòleg per haplologia al·lergogen esdevé al·lergen
al·lucino- dal·lucinar (llatí hallucinari) al·lucinació al·lucin- al·lucinogen, al·lucinosi
aritmo- grec arithmós, "nombre" càlcul aritmètic aritmògraf
arxivo- d'arxiu (llatí archivum < grec arkheîon "residència dels magistrats", "arxiu") arxiu arxivologia
astigmato- apòcope d'astigmatisme astigmatómetre
auto-² apòcope d'automòbil automòbil autocine, autoescola
bici- apòcope de bicicleta < llatí bi, "dos" + grec kyklos, "roda" bicicròs, bicitaxi, bicitrineu
bioceno- apòcope de bicenosi < grec bíos i koinós biocenosi biocenòleg
bioritmo- de bioritme bioritme bioritmologia
bono- DFP de bo < llatí bonus títol de crèdit o d'aval bonotaxi, bonobus, bonotren
boro- de bor bor boroglicerina
homo-² apòcope d'homosexual de l'àmbit de l'homosexualitat homoeròtic, homofòbia

Mots d'altres llengües o d'origen incert[modifica]

Taula de mots no grecollatins emprats per a la composició de paraules
tema principal ètim significat variant exemple observacions
alcohol- àrab vulgar al-kuhul alcohol alcoholi-, alcoholo-; -alcohol alcoholèmia, alcoholímetre, alcoholoteràpia; bioalcohol
alumino- anglès aluminium alumini alumin- aluminífer, aluminosi, aluminotèrmia
-americà d'Amèrica americà afroamericà, nord-americà, sud-americà en femení dóna -americana
assirio- d'Assiria Assiri assiriobabilònic, assiriologia
atlanto-1 d'Atlàntida Oceà Atlàntic atlantopacífic És homónim d'atlanto-
atlanto-2 d'Atles [Os] atles atlantooccipital És homónim d'atlanto-
atto- danès atten, "divuit" múltiple de 10-18 attociència
atzuro- probablement de l'àrab *lazurd blau atzuròfil
austro-2 antic alt alemany ôstarrîhhi, avui Österreich, "Regne Oriental", "Austria" austríac austrohongarès És homònim d'austro-1
-avió francés avion < llatí avis avió -avions giroavió, hidroavió, portaavions
-bar1 anglès bar, "barra" bar snack-bar baro-)
balto- bàltic baltoeslau
bismuto- de l'alemany Wismut a través del llatí científic bismut(h)um bismut bismutomania
-bol 2 DFP anglès ball, "pilota", "baló" basquetbol, corfbol, handbol, futbol/fútbol -bol
-brú germ. fràncic *brun bru -bruna carabrú en femeí dóna -bruna
  • * La marca sin. ("sinònim") és emprada per indicar altres morfemes amb significat similar, en alguns casos tenen el mateix significat i el fet de què s'utilitze l'un o l'altre depèn dels altres elements que entren en composició, el més freqüent és la coexistència de morfemes creats a partir de mots llatins amb morfemes creats a partir de mots grecs per poder donar un aspecte homogeni al mot resultant. Per exemple en "'dendrologia'" (dendro, "arbre"; logia, "ciència") s'utilitzen dos components d'origen grec enfront a arboricultura (arbori, "arbre"; cultura "cultiu") on ambdós elements són d'origen llatí i en tots dos casos es necessitava un morfema per a arbre que anava a entrar en composició amb morfemes de distint origen.
    Quan es barregen dos o més elements de distinta procedència es parla d'híbrids, com és el cas d'ansiolític i radiografia (prefix llatí + arrel grega), o aconfessional i televisió (prefix grec + arrel llatina).
    En alguns casos hi ha un doblet a causa d'una variant (anxio-, ansio-) o d'una especificació del morfema (aci-, acu-, aciculi- i
    aculeï-).
  • * Els antònims duen la marca ant.
  • DFP indica que està recollit al Diccionari de Formacions de Paraules)

Bibliografia[modifica]

  • Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN: 84-297-5103-3.
  • Llistat català de formants cultes - Taula panllatina de formants cultes - Realiter
  • M. T. Cabré, M. Lorente, C. Tebé (editors), Taula de formants cultes - IULA - Universitat Pompeu Fabra - Barcelona - 1997. ISBN: 84-477-0620-6
  • M. T. Cabré, G. Rigau, Lexicologia i semàntica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1986, ISBN: 8485194-71-3
  • Carles Duarte, Àlex Alsina, Gramàtica històrica del català. III, Curial, Barcelona, 1986, ISBN: 84-7256-273-4
  • Lluïsa Gràcia, "Formació de mots: composició", Joan Solà et alii (dir.), Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.777-829. ISBN: 84-7596-907-0

Enllaços externs[modifica]