Vés al contingut

Biologia i diversitat de vertebrats/Introducció al grup vertebrats/Història del grup

Història evolutiva

[modifica]

Els vertebrats són un grup que apareix a partir del fílum dels cordats. Els primers vertebrats que coneixem en el registre fòssil són Haikouichthys ercaicunensis (trobat a jaciments xinesos de la zona del [[w|Chengjiang}} i Myllokummingia fengjiaoa[1], que és considerat el més antic fins a la data. Les dues espècies es daten en el càmbric. En els mateixos jaciments s'han trobat també cordats.

No queda clar si els mixins, relativament semblants a aquests vertebrats ancestrals, són descendents simplificats d'aquests o bé són una diversificació anterior. Hi ha proves que recolzen tan la seva inclusió dins dels vertebrats[2]com la seva exclusió.


Jawed vertebrates appeared in the Ordovician, and became common in the Devonian, the "Age of Fishes". The Devonian also saw the demise of much of the early jawless forms as well as the rise of the first labyrinthodonts, transitional between fish and amphibians.

The reptiles appeared in the subsequent Carboniferous period. The anapsid and synapsid reptiles where common during the late Paleozoic, while the diapsids became dominant during the Mesozoic. The dinosaurs gave rise to the birds in the Jurassic. The demise of the dinosaurs at the end of the Cretaceous promoted expansion of the mammals, which had developed from the synapsid reptiles during the Late Triassic Period.

Història de l'estudi dels vertebrats

[modifica]

El primer a definir vertebrats com a grup va ser Aristòtil. Tot i això, va ser Duchesne el que en va fer una primera definició. Cuvier, el 1800, li dóna la categoria de tipus, i hi inclou els grups descrits per Linnaeus. Kowalevski, el 1865-71 investiga el desenvolupament embrionari de cefalocordats, urocordats i vertebrats, i al observar-hi similituds importants proposa descendir vertebrats a subfílum, i utilitzar com a tipus Cordats, que inclouria els grups abans esmentats. Els cordats serien aquells que tenen tub neural dorsal, notocorda, cua,… i trets que s’han afegit posteriorment, com la inducció del tub neural, efectuada per la notocorda.

Davant la presència de fòssils de vertebrats sense vèrtebres, així com de Mixinis actuals sense vèrtebres, es va proposar definir Craniata com a subtipus (Janvier, 1981), que inclouria els superordres Agnats i Vertebrats. La proposta va caure en desús per diversos motius:

  1. Vertebrats és un nom molt consolidat a la cultura actual.
  2. Hi ha igualment fòssils de gnatostomats on no s’observen vèrtebres (que demostra la possibilitat que s'hagin perdut de manera secundària).
  3. Myxini té registre fòssil de 350 M.a, i per tant no se sap si l’absència de vèrtebres és per modificació. L’abril de 2007 s’ha descrit desenvolupament de crestes neurals en els embrions, tret singular de vertebrats, fet que recolza la visió acceptada.

Referències

[modifica]
  1. Lower Cambrian vertebrates from south China. D-G. Shu, H-L. Luo, S. Conway Morris, X-L. Zhang, S-X. Hu, L. Chen, J. Han, M. Zhu, Y. Li i L-Z. Chen. Nature 402, 42-46 (4 Novembre 1999)
  2. Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA–Coded Genes. Kuraku et al. (1999). Journal of Molecular Evolution 49, p.729