Bibliografia/Altres criteris

La norma ISO 690:1987 (UNE 50-104-94) és el marc internacional que dóna les pautes mínimes per a les citacions bibliogràfiques de documents impresos i publicats. Prenent com a referència aquesta norma, cada consell editorial, cada societat científica, cada universitat... elabora el seu propi manual d'estil.

Criteri de l'IEC[modifica]

Segons les condicions de publicació de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la bibliografia recomanada i/o amb la qual s'ha treballat ha de seguir la següent forma:

Un llibre o capítol d'un llibre:

Autor del capítol, en majúscules, l'any de publicació, entre parèntesis, punt, el capítol entre cometes punt, A: autor del llibre, en majúscules, punt, el títol del llibre, en cursiva, punt, el lloc d'edició: editorial, coma, pàgines.

Exemple:

  • DÍAZ NOSTY, B. (1989). «La proyección multimedia en España». A: TIMOTEO ÁLVAREZ, J. [ed.]. Historia de los medios de comunicación en España. Madrid: Ariel. (Ariel Comunicación), p. 60-120.

Un article en una revista:

Autor de l'article, en majúscules, punt, l'any, entre parèntesis, punt, el títol de l'article, entre cometes, punt, el nom de la revista, en cursiva, coma, el lloc de la publicació entre claudàtors, coma, el número de la revista, coma, i les pàgines on trobar-lo.

Exemple:

  • BUSTAMANTE, E. (1995). «El sector audiovisual. Grandes expectativas, profundas incertidumbres». Telos, [Madrid], núm. 41 (març), p. 12-25.

Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT)[modifica]

El Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns criteris de citació bibliogràfica[1] que es basen en la norma ISO 690 i en la descripció bibliogràfica normalitzada internacional (ISBD).

Modern Language Association (MLA)[modifica]

Aquesta associació americana és una entitat molt important d'indexació bibliogràfica (sobretot en llengua anglesa). Ha publicat diferents llibres que tracten sobre les normes d'estil en bibliografies. S'utilitza molt en literatura, arts, i humanitats.[2]

American Psychological Association (APA)[modifica]

És l'associació americana de psicologia. Té la vocació de representar els psicòlegs d'arreu del món. L'abast internacional de l'organització de la publicació de les seves normes d'estil ha donat peu que serveixin de referència en el camp de la salut (psicologia, medicina) i en general en totes les ciències socials.[3]

Universitat de Chicago/Turabian[modifica]

Aquesta universitat (juntament amb Kate L. Turabia) ha empès les normes d'estil en els camps del periodisme, la història i les humanitats.[4]

AMA[modifica]

L'American Medical Association elabora un manual d'estil que ha servit d'estàndard per les disciplines que s'ocupen de medicina, salud, i ciències biològiques.[5]

CBE[modifica]

D'ús en l'àmbit científic universitari (sobretot als EUA).

Manual:

  • CBE Style Manual Committee. (1994). Scientific style and format: The CBE manual for authors, editors, and publishers. 6th ed. Cambridge; New York: Cambridge University Press.

National Library of Medicine (NLM)[modifica]

D'ús en l'àmbit mèdic i per extensió en ciències.[6]

Manual:

  • Patrias, K. (1991). National Library of Medicine recommended formats for bibliographic citation. Bethesda, MD: National Library of Medicine Reference Section.
  1. criteris de citació bibliogràfica del TERMCAT
  2. Reglament MLA
  3. Reglament APA
  4. Reglament Chicago/Turabian
  5. Manual d'estil AMA
  6. Reglament NLM