Apunts de fotografia/diafragma

Salta a la navegació Salta a la cerca

El diafragma és un aparell, normalment en forma de disc, que és situa dins l'objectiu i que permet regular la quantitat de llum que capta de la càmera, es pot fer l'equivalent de que fos una "aixeta de llum".

El diafragma és mesura en passos de llum, que son de la forma f1:X, on X és l'obertura del diafragma. Alguns valors típics són 2.8, 4, 5.6, 8, 11, 16, 22, tot i que, com amb totes les coses, hi han objectius especials que s'allunyen bastant d'aquestos valors, tant per sobre com per sota.

Com més alt és el valor del diafragma, menys llum és deixa entrar, i a la inversa.

Per qui vulgui saber d'on surt aquest valor, el valor "f" és el resultat de dividir el diàmetre de entrada del objectiu (la lent del davant) entre la seva longitud focal.

Una altra conseqüència important de l'apertura del diafragma és la profunditat de camp. A l'hora d'enfocar un objecte determinat, nosaltres el que estem fent és dir-li a la càmera quin plànol volem que estigui enfocat o, millor dit, a quina distància tenim allò que volem que sigui enfocat. Però només enfoquem perfectament aquest punt: un mil·límetre més a prop o més lluny ja estaran desenfocats.

No obstant, hi haurà una zona al voltant d'aquest punt on els objectes estaran tan poc desenfocats, tan a prop d'un focus perfecte, que ens serà impossible a simple vista dir que no estan enfocats. A aquesta zona en diem profunditat de camp.

Un valor de f alt (diafragma tancat) ens donarà una gran profunditat de camp. Tindrem objectes definits a diverses distàncies, el que ens pot ser útil, per exemple, per a paisatges.

Un valor de f baix (diafragma obert) ens donarà poca profunditat de camp. Tindrem l'objecte enfocat però el fons desenfocat, el que ens pot ser útil, per exemple, per a retrats, on només volem enfocar al subjecte i que el fons surti desenfocat per a no treure-li protagonisme.