Apunts de fotografia/La pel·lícula

Salta a la navegació Salta a la cerca

Tipus de pel·lícules[modifica]

Hi han molts tipus de pel·lícules des de les normals de us d'afeccionat fins a altament especialitzades per a usos científics i /o mèdics. Els tipus mes normals son:

Pel·lícules negatives de color[modifica]

Es la pel·lícula mes normal per a us d'afeccionat. Les seves característiques són molt tolerants; solen estar dissenyades per permetre errors moderats per part del usuari.

Pel·lícules positives de color[modifica]

Son les tradicionals "diapositives". Es caracteritzen per un gran contrast i poca latitud, permetent poc error de exposició.

Pel·lícules negatives en blanc i negre[modifica]

Es la pel·lícula tradicional de blanc i negre. És la que té una més gran latitud d'exposició, arribant a captar fins a 9 a 11 punts de exposició.

Pel·lícules positives en blanc i negre[modifica]

Son diapositives en blanc i negre. No son gaire habituals, i, en la actualitat (2003) només hi ha una marca comercial que les produeixi, la Agfa Scala, que requereix ésser revelada en el seu propi laboratori (a Barcelona).

Pel·lícules d'infrarojos[modifica]

Son pel·lícules de blanc i negre o de fals color que permeten captar la banda infraroja del espectre (>720nm). Algunes d'elles requereixen cures molt especials, tant en la manipulació i exposició com a l'emmagatzematge.


La Sensibilitat[modifica]

La sensibilitat es la mesura de la resposta de l'element sensible a la intensitat de la llum rebuda. Tradicionalment s'han utilitzat els sistemes ASA i DIN , però ja fa un temps es varen unir en el sistema ISO. Es pot veure la seva equivalència a la taula \ref{t_sensibilitats} a la pàgina \pageref{t_sensibilitats}.

La taula \ref{tab.comp_sensibilitats} a la pàgina \pageref {tab.comp_sensibilitats} ens compara les característiques de les pel·lícules segons la seva sensibilitat.


Lentes Mitjanes Ràpides
Sensibilitat < 100 100 a 400 > 400
Gra Fi Normal Elevat
Saturació de colors Elevada Normal Poca
Contrast Elevat Normal Reduït
Comparativa sensibilitats
ASA DIN ISO Us habitual
50 18º ISO 50/18º Pel·lícula de baixa sensibilitat i normalment de gra molt fi.
100 21º ISO 100/21º Pel·lícula de sensibilitat normal. Apte per a situacions de llum forta al exterior.
200 24º ISO 200/24º Pel·lícula de sensibilitat mitja-alta. Apte per a situacions de llum normal/moderada al exterior.
400 27º ISO 400/27º Pel·lícula de sensibilitat alta. Apte per a situacions de interior o de llum moderada al exterior.
1600 33º ISO 1600/33º Pel·lícula de sensibilitat molt alta. Apte per a situacions de llum molt reduïda.
Equivalències de sensibilitats i us general

Sistema ASA[modifica]

El sistema ASA, de la American Standards Association, mesura la sensibilitat de la pel·lícula segons una escala lineal de llum. Es el sistema mes conegut. Cada augment de la sensibilitat de un pas dobla la sensibilitat ASA. Així, son valors típics 100 ASA, 200 ASA, 400 ASA, 1600 ASA.

Sistema DIN[modifica]

Es un sistema alemany del Deutsches Institut für Normung. Mesura la sensibilitat en graus en terços de pas. Els valors típics son 21º DIN, 24º DIN, 27º DIN, 33º DIN.

Sistema ISO[modifica]

Es el sistema de la International Organization for Standardization ( Suïssa). Es la simple comunió del sistemes ASA i DIN en una sola notació. Ex.: 100 ASA = 21º DIN = 100/21º ISO.

Formats de pel·lícula[modifica]

La taula \ref{tab.pelicula.formats} a la pàg. \pageref {tab.pelicula.formats} ens descriu es principals tipus de format de pel·lícula.

Format Mida im. Comentari
10x15 10x15mm Es un format en miniatura utilitzat per algunes micro-cameres.
135
35mm
24x36mm Es l'anomenat format universal
120
220
60mm x diversos En un rodet en cinta sense carcassa protectora que actualment té un ús principalment professional d'estudi.
És l'anomenat format mig (que no es el mateix que el mig format).
Formats mes coneguts de rodets


Conservació de la pel·lícula[modifica]

Les pel·lícules tenen diferents processos de maduració segons que siguin professionals o de afeccionat. Les pel·lícules d'afeccionat estan pensades per madurar de forma lenta en un parell d'anys, de manera que els resultats obtinguts no varien gaire encara que passi el temps. Les pel·lícules professionals, en canvi, maduren ràpidament a temperatura ambient, i es convenient guardar-les sempre a baixa temperatura.

La millor manera de emmagatzemar pel·lícula per períodes moderats de temps (alguns mesos) es a la nevera, en els seus envasos originals per a protegir-la totalment de la humitat.

En cas de haver-la de emmagatzemar per períodes de temps mes prolongats (anys) cal posar-la en el congelador, també ben protegida de la humitat.

Tant en un cas com a l'altre, en el moment de treure la pel·lícula de la nevera cal esperar unes hores perquè torni a temperatura ambient abans d'obrir l'embalatge.