Tipus de pel·lícules[modifica]

Hi han molts tipus de pel·lícules des de les normals de us d'afeccionat fins a altament especialitzades per a usos científics i /o mèdics. Els tipus mes normals son:

Pel·lícules negatives de color[modifica]

Es la pel·lícula mes normal per a us d'afeccionat. Les seves característiques són molt tolerants; solen estar dissenyades per permetre errors moderats per part del usuari.

Pel·lícules positives de color[modifica]

Son les tradicionals "diapositives". Es caracteritzen per un gran contrast i poca latitud, permetent poc error de exposició.

Pel·lícules negatives en blanc i negre[modifica]

Es la pel·lícula tradicional de blanc i negre. És la que té una més gran latitud d'exposició, arribant a captar fins a 9 a 11 punts de exposició.

Pel·lícules positives en blanc i negre[modifica]

Son diapositives en blanc i negre. No son gaire habituals, i, en la actualitat (2003) només hi ha una marca comercial que les produeixi, la Agfa Scala, que requereix ésser revelada en el seu propi laboratori (a Barcelona).

Pel·lícules d'infrarojos[modifica]

Son pel·lícules de blanc i negre o de fals color que permeten captar la banda infraroja del espectre (>720nm). Algunes d'elles requereixen cures molt especials, tant en la manipulació i exposició com a l'emmagatzematge.

La Sensibilitat[modifica]

La sensibilitat es la mesura de la resposta de l'element sensible a la intensitat de la llum rebuda. Tradicionalment s'han utilitzat els sistemes ASA i DIN , però ja fa un temps es varen unir en el sistema ISO. Es pot veure la seva equivalència a la taula \ref{t_sensibilitats} a la pàgina \pageref{t_sensibilitats}.

La taula \ref{tab.comp_sensibilitats} a la pàgina \pageref {tab.comp_sensibilitats} ens compara les característiques de les pel·lícules segons la seva sensibilitat.

Comparativa sensibilitats
	Lentes	Mitjanes	Ràpides
Sensibilitat	< 100	100 a 400	> 400
Gra	Fi	Normal	Elevat
Saturació de colors	Elevada	Normal	Poca
Contrast	Elevat	Normal	Reduït

Equivalències de sensibilitats i us general
ASA	DIN	ISO	Us habitual
50	18º	ISO 50/18º	Pel·lícula de baixa sensibilitat i normalment de gra molt fi.
100	21º	ISO 100/21º	Pel·lícula de sensibilitat normal. Apte per a situacions de llum forta al exterior.
200	24º	ISO 200/24º	Pel·lícula de sensibilitat mitja-alta. Apte per a situacions de llum normal/moderada al exterior.
400	27º	ISO 400/27º	Pel·lícula de sensibilitat alta. Apte per a situacions de interior o de llum moderada al exterior.
1600	33º	ISO 1600/33º	Pel·lícula de sensibilitat molt alta. Apte per a situacions de llum molt reduïda.

Sistema ASA[modifica]

El sistema ASA, de la American Standards Association, mesura la sensibilitat de la pel·lícula segons una escala lineal de llum. Es el sistema mes conegut. Cada augment de la sensibilitat de un pas dobla la sensibilitat ASA. Així, son valors típics 100 ASA, 200 ASA, 400 ASA, 1600 ASA.

Sistema DIN[modifica]

Es un sistema alemany del Deutsches Institut für Normung. Mesura la sensibilitat en graus en terços de pas. Els valors típics son 21º DIN, 24º DIN, 27º DIN, 33º DIN.

Sistema ISO[modifica]

Es el sistema de la International Organization for Standardization ( Suïssa). Es la simple comunió del sistemes ASA i DIN en una sola notació. Ex.: 100 ASA = 21º DIN = 100/21º ISO.

Formats de pel·lícula[modifica]

La taula \ref{tab.pelicula.formats} a la pàg. \pageref {tab.pelicula.formats} ens descriu es principals tipus de format de pel·lícula.

Formats mes coneguts de rodets
Format	Mida im.	Comentari
10x15	10x15mm	Es un format en miniatura utilitzat per algunes micro-cameres.
135 35mm	24x36mm	Es l'anomenat format universal
120 220	60mm x diversos	En un rodet en cinta sense carcassa protectora que actualment té un ús principalment professional d'estudi. És l'anomenat format mig (que no es el mateix que el mig format).

Conservació de la pel·lícula[modifica]

Les pel·lícules tenen diferents processos de maduració segons que siguin professionals o de afeccionat. Les pel·lícules d'afeccionat estan pensades per madurar de forma lenta en un parell d'anys, de manera que els resultats obtinguts no varien gaire encara que passi el temps. Les pel·lícules professionals, en canvi, maduren ràpidament a temperatura ambient, i es convenient guardar-les sempre a baixa temperatura.

La millor manera de emmagatzemar pel·lícula per períodes moderats de temps (alguns mesos) es a la nevera, en els seus envasos originals per a protegir-la totalment de la humitat.

En cas de haver-la de emmagatzemar per períodes de temps mes prolongats (anys) cal posar-la en el congelador, també ben protegida de la humitat.

Tant en un cas com a l'altre, en el moment de treure la pel·lícula de la nevera cal esperar unes hores perquè torni a temperatura ambient abans d'obrir l'embalatge.