Adaptarse

Salta a la navegació Salta a la cerca

Les àrees de recepció i àrees naturals

L'accessibilitat pot aconseguir-se amb acords apropiats o mitjançant l'establiment d'un suport humà específic.

L’ombra (i el sol quan fa fred) és accessibilitat
Els arbres de ribera (om, àlber, freixe, pollancre, etc.), a més de ser espècies autòctones a potenciar, proporcionen ombra quan cal (a l’estiu) i sol quan fa falta (a l’hivern). Massa sovint itineraris o instal·lacions com poden ser els parcs urbans no podran ser accessibles si pateixen de manca excessiva d’ombra a l’estiu o excessiva ombra a l’hivern. D’aquesta manera, per exemple, difícilment els visitants es detindran davant d’un cartell o en un banc a ple estiu (quan més persones surten al camp i quan fa més calor) si no hi ha una refrescant ombra que els atregui i els permeti quedar-se més d’uns pocs segons.

Persones auxiliars: És important tenir la capacitat de proporcionar una persona auxiliar que acompanyi a la persona amb discapacitat, per ajudar-la a adaptar-se i a fer-li l'espai més accessible.

Aquest enfocament pot ser complementari a l'aplicació de millores. Som conscients que no oferim independència a les persones amb discapacitat, però té l'avantatge de la connexió humana, la flexibilitat i l'adaptabilitat.

Eines educatives i activitats de natura

Tothom és tothom
Les propostes d’aquest llibret van adreçades a millorar l’accessibilitat a tothom, tingui o no discapacitat. Si les tècniques i estratègies que proposem les adrecem a un públic general, aquest en surt molt més ben atès: aportem informació més entenedora, incorporem els sentits i sentiments adormits, permetem recordar i estimar més i millor tot plegat. Hem de ser conscients que hi ha grups als quals atenem que tenen alguna persona amb alguna discapacitat o dificultat parcial, i de la qual ens hem assabentat quan l’activitat educativa ja ha acabat… o ni tant sols llavors!


Tanmateix, si volguéssim classificar la participació de persones amb discapacitat, ho faríem en dos grans grups:

  • Les eines educatives i d'activitat poden ser dissenyades específicament per a grups formats per a persones amb discapacitat. El cas més generalitzat representen les visites de centres especialitzats que vindran amb els seus supervisors.
  • El disseny d'activitats per a grups que integren una persona amb discapacitat entre persones sense discapacitat també és possible.

“A la Reserva, vam establir una activitat tipus, el tema va ser la descoberta de la natura amb tots els nostres sentits, el tacte, l'olfacte, l'oïda, el gust, ... Pensant en això vam fer alguns ajustos a l’activitat existent i hem estat capaços d'incloure les persones amb discapacitat visual! El resultat és molt positiu, és un avantatge per a tots!” (Tècnic a la Reserva Natural de Mantet)