Matemàtiques (nivell ESO)/Operacions amb esdeveniments

Operacions amb esdeveniments
de Matemàtiques (nivell ESO)
Tornar a
Índex general


Amb els esdeveniments d'un experiment aleatori es poden efectuar diferents operacions. Donats dos esdeveniments A i B podem definir les operacions d'unió, intersecció, diferència i complementari.

Unió[modifica]

La unió de A i B és l'esdeveniment format per tots els esdeveniments elementals de A i de B. Es verifica quan succeeix A o succeeix B o tots dos. S'indica:

Taula per a la unió:

Pertany a A Pertany a B Pertany al resultat
 Sí
No  Sí
No
No No No

Intersecció[modifica]

La intersecció de A i B és l'esdeveniment format pels esdeveniments elementals comuns a A i B. Es verifica quan ocorren A i B a la vegada. S'indica:

Taula per a la intersecció:

Pertany a A Pertany a B Pertany al resultat
 Sí
No  No
No No
No No No

Per exemple

Diferència[modifica]

La diferència de A i B és l'esdeveniment format pels esdeveniments elementals de A que no pertanyen a B. Es verifica si succeeix A però no succeeix B. S'indica:

Per exemple: ,

El conjunt ha d'estar format pels elements de A, però eliminant els que també estiguin dins B.

Aleshores de la llista de nombres 1, 2 que estan dins A, hem d'eliminar els de B, que són 2, 5, 6. Per tant eliminam el 2, però no fem res amb 5 i 6 perquè tanmateix no són dins A.

Per tant

Taula per a la diferència:

Pertany a A Pertany a B Pertany al resultat
 Sí No
No  Sí
No No
No No No

Complementari[modifica]

El complementari de A es defineix com . S'indica:

o també

Per exemple si

ha d'estar format per tots els elements de l'univers que no apareguin dins A.

Taula per al complementari:

Pertany a A Pertany al resultat
No
No

Escrivim la llista completa de nombres 1, 2, 3, 4, 5, 6. Eliminam aquells nombres que estan dins A, és a dir, esborram 1, 2, de forma que queden 3, 4, 5, 6

Per tant

Quadre resum[modifica]

Símbol Operació Resultat
Unió  els elements que són de A, juntament amb els que són de B, sense repetir-los
Intersecció els elements que són de A i al mateix temps de B
Diferència els elements que són de A però no estan dins B
, Complementari els elements de l'espai mostral que no estan dins A

Algunes propietats[modifica]

La diferència compleix la igualtat: .

Exemples[modifica]

Si consideram l'univers dels resultats de llançar un dau de 6 cares i els esdeveniments següents:

Aleshores com es descriuen les operacions següents?

Què és [modifica]

ha d'estar format per tots els elements de A i tots els elements de C, però sense repetir-los.

Aleshores escrivim 1, 2 que provenen de A i també 5, 6 del C, però no tornam a escriure 2 perquè ja l'hem inclòs.

 
 

Per tant

Què és ?[modifica]

ha d'estar format només per aquells elements de A que també estiguin dins C.

Aleshores escrivim el 2 perquè pertany a A i també a C, però no escrivim 1 perquè només està dins A, ni tampoc 5, 6 perquè només estan dins C.

Per tant

Què és ?[modifica]

Què és [modifica]

Practica[modifica]

Considerem l'univers dels resultats de llançar un dau de 6 cares i els esdeveniments següents:

Calcula el resultat de cada una de les operacions.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Compatibilitat[modifica]

En un experiment aleatori hi ha esdeveniments que es poden verificar a la vegada i d'altres que no.

Dos esdeveniments són:

  • Compatibles si tenen algun esdeveniment elemental comú. En aquest cas : es poden verificar a la vegada.
  • Incompatibles si no tenen cap esdeveniment elemental en comú: en aquest cas i no es poden verificar a la vegada.

Un esdeveniment i el seu contrari són sempre incompatibles, però dos esdeveniments incompatibles no sempre són contraris, com es pot comprovar al següent exemple.

Exemple 1[modifica]

Si consideram l'espai mostral i esdeviments , , aleshores i són incompatibles (no tenen cap nombre en comú), però i no són contraris (hi faltarien els nombres 5, 6, 7, 8).

Exemple 2[modifica]

Continuant amb l'exemple del dau de 6 cares, serien incompatibles els esdeveniments següents:

  • i
  • i
  • i