Compres "on-line"/Conclusió

De Viquillibres

← Anàlisis dels resultats

Conclusió

Glossari →

Després de duu a terme aquesta anàlisi descriptiva i estadística de les dades del total de subjectes que han respost a l’enquesta aquí plantejada; s’observa de manera significativa que la major part de persones no compren a traves de la xarxa. No obstant un terç de la mostra si que utilitza aquest mitja per a realitzar les seves compres; com ja es plantejava a l’inici, els joves d’entre 20 i 28 anys són els consumidors principals de les compres “on-line”. Després d’aquesta edat es nota una tendència descendent respecte la utilització del comerç electrònic principalment degut a la falta de coneixements informàtics a nivell d’usuari, i de forma més específica, sobre la navegació per Internet. Per tant aquesta situació provoca en aquestes persones la desconfiança en el comerç “on-line” que mostren a les diferents respostes donades. Una raó de pes per la qual els subjectes de 16 a 20 anys no empren aquest sistema de compra esta relacionada amb la falta d’ingressos propis i la impossibilitat d’accedir al mètode de pagament com és la targeta de crèdit encara que aquest grup d’edat si que disposa dels coneixements necessaris per a realitzar aquestes transaccions.

Tant el nombre de dones i homes d’aquesta mostra que fan us del comerç electrònic és similar, però es pot observar una petita tendència sense una significació clara que les dones són les que més compren.

L’altra hipòtesi que es confirma respecte els resultats obtinguts, és la referent al mètode de pagament a les transaccions comercials a la xarxa; on la targeta de crèdit és la més emprada degut a que la major part dels negocis a internet només accepten aquest sistema de compra perquè és el més econòmic i sobretot perquè obtenen al instant la transacció econòmica del comprador. Encara que el sistema més desitjat per la major part dels consumidors és el contra reembors, ja que els usuaris prefereixen poder veure i obtenir el producte abans de pagar-ho, això els proporciona seguretat perquè, com s’ha esmentat anteriorment, encara hi ha molta desconfiança vers aquest tipus de comerç. Aquest avantatge per els usuaris es un desavantatge per els empresaris ja que no obtenen immediatament el benefici de la venda del producte i una altra raó és el cost final de tot el procés comercial de venda ja que és més elevat perquè es necessiten més mitjans per rebre l’import del producte venut.

La contractació de serveis de forma digital és la funció més clara d’aquest tipus de comerç, ja que en tots els rangs d’edats i sense distinció de gènere, els viatges i particularment la reserva de vols d’avió són els productes estrella en aquest comerç; la raó bàsica és el baix preu i les ofertes que les companyies ofereixen a través de la xarxa. També s’inclou dins dels serveis digitals4 la reserva i compra d’entrades per a espectacles (teatre, cinema, concerts,…). L’altre utilitat del comerç electrònic és fer les compres diàries per a la llar (alimentació, productes de neteja, etc.) des de casa, a través de les pàgines dels supermercats.

Respecte a la freqüència en que les persones entrevistades fan compres a la xarxa es pot observar que els resultats obtinguts no corresponen amb la hipòtesi prèviament plantejada, és a dir, una part dels subjectes afirmen que només compren un o dos cops a l’any i l’altre part compra un o dos cops cada sis mesos. Només un 6% tendeix a la hipòtesi esperada ja que aquests diuen que compren un o dos cops al mes, aquesta major freqüència es dóna en aquells casos en que escullen fer la compra del dia a dia a través d’Internet.

Les persones quan compren per Internet tenen una despesa mitjana d’entre uns 50 i 100 euros. Aquest fet s’explica per que els subjectes normalment recorren al comerç electrònic en aquells casos en que el producte desitjat supera cert import, o no poden obtenir-ho amb les mateixes condicions de forma tradicional; com s’ha esmentat anteriorment l’exemple dels vols a baix cost.

Encara els anys que fa de la invenció del comerç electrònic es pot afirmar la falta de coneixement que hi ha sobre aquest tipus de transacció comercial. També s’observa una manca important d’estudis socioeconòmics vers aquest tipus de comerç i la seva repercussió sobre la societat. Relacionat amb aquest punt també s’ha de destacar la falta de teorització, llibres, articles,... Per part dels experts en economia. Tot això provoca que els consumidors no disposin de la informació i l’assessorament necessaris per gaudir de les avantatges d’aquest tipus de comerç en el que només veuen inconvenients. Per tant s’han de difondre totes aquelles característiques del comerç electrònic que preocupen més als usuaris, tals com els mètodes de pagament, els drets de la societat com a consumidora d’aquest tipus de comerç i finalment s’ha de destacar la manca de legislació que regula aquest comerç ja que la vigent no avarca tots aquests aspectes importants tant per a l’empresari com per al client.